I juliol ja és historia. Ja estem a agost i “FESTES!!!” (amb lo “festero” que soc jo) Em passat una “calorada” i de moment, pareix, que sense massa comptes de ploure.
Per què?, per destorbar? El clima esta canviant, (o no, encara hi ha qui ho nega). Han estat noticia els boscos cremats a Sibèria, tenim a Brasil amb l’amenaça a l’Amazònia, els països tot poderosos que se’n foten dels tractats, i els no tant poderosos com el nostre que tampoc assumeixen les reduccions, i son noticia també els plàstics al mar i les escombraries que generem tots nosaltres.
Clar, les civilitzacions i el home ha avançat per la avarícia i el poder tenir, i ha ser possible el més “fàcilment” possible. Perque, quanta gent hi ha (que segur que la hi ha) que es plantegi de que podem prescindir i de quines “comoditats”, en ares de un futur millor dels seus fills?
Per què?, si tot és culpa dels altres. Igual que la “política”, tota la culpa és dels “polítics”. Però qui els posa? Si no els poguéssim escollir els tindríem “imposats”, i ara per “desídia i desinterès” de molts deixem que uns altres “decideixin”. Aixi ens va. Tindrem el que ens “guanyarem i mereixerem”!
Viva el segle XXI!!! I xalem i gaudim avui que el demà dels fills ja s’ho trobaran i faran!!!
De moment aquí dos “finestres” per a lo millor gaudir un dia de com passaven els dies un dia.
