I ja em passat el maig del 2020. Un altre mes “atípic”, social i meteorològicament parlant.
Meteorològicament perquè continuem amb un temps plujós que ens permet veure un riu com feia anys que no es veia, i, socialment, perquè encara ens ha tocat estar “confinats” com no s’havia vist mai.
El mal és que prompte s’acabarà el confinament i sortiran les “avionetes” a desfer les pluges. Llàstima que, com ignorant i incrèdul que sóc, em crec igual del saber de tots aquells investigadors i metges sobre que ens ha portat a la situació actual, com dels raonaments científics i finalitats de les avionetes dels il·lustrats i espavilats que m’ho volen fer entendre, i NO nego la seva existència, encara que amb altres finalitats i altres possibles problemes.
Que tinguem els mars plens de plàstics i escombreries, que estiguin desapareixent els pols, que cada cop estiguin desapareixent més boscos i selves i que estigui canviant el clima a tot el món, no hi fa rés.
Al final serà com les “meigas”, que “haberlas haylas”.
A veure què ens portarà el juny i què podrem aprofitar de l’estiu, i creuar els dits per a que almenys quedem com estàvem, encara que malauradament i lamentablement no serà tothom ni tot el món.
Novament aquí, el temps “passat” per dos finestres.
Més un altra de MeteoPedrera.
