I ja ha passat un altre mes. Un mes “atípic”, qui ens tenia que dir temps enrere veure’ns com ens hem vist. Tants d’endevins i visionaris del futur i es veu que també són “curts de vista”.
Així com tots els avanços i sabers que ens creiem posseir, es veu que també són “curts”.
La Terra i la Naturalesa, i vull creure que sense cap ajuda, han posat en quarantena a aquell animal “irracional” i “destructiu” que desafia totes les seves lleis i normes que la regeixen.
En el segle que hauria de ser de cultura i progrés pareix que s’ha convertit en el de la ignorància i la mentida. La xarxa que havia de generalitzar els coneixements i la cultura s’ha convertit en una xarxa de des-informació i “bulos”.
L’únic cert és que em perdut tota la dignitat animal, si ens en quedava alguna. Ens deixem engabiar i prendre moltes de les llibertats per una “GRAN MENTIDA”, que no se que en predomina, si el seu propi desconeixement d’ella o la mala fe que tinguin.
Lamentablement, hi ha unes PERSONES que han sofert la REALITAT en “primera línia” des-informades i mal equipades, i que per un costat aplaudim i agraïm l’esforç que han fet, i per l’altre no fem cap cas del que ens recomanen i haurien de ser normes bàsiques d’higiene i prevenció. Però clar, després sempre tot és culpa del “govern”, del que jo no sóc gens a fi tampoc, però li ha tocat la patata calenta.
I tant desitjosos i amants que som de la terra i la naturalesa i al fi i al cap està aplicant una “llei” bàsica. En aquest món on tots i tothom tenim “lleis i drets”, està aplicant aquella “fonamental” que ha portat a tots els animals i espècies a la “supervivència”, la llei del més fort. Triomfa i es multiplica el més fort. Segons la mentida més proclamada, s’està lliurant dels més febles i ancians.
I el pitjor de tot és que tal com es veu i es demostra, en lloc servir-nos per fer una “reflexió” de cap a on anem i què volem pel futur dels que vindran darrera, el desig està clar. Pel que es veu, molt de lamentar-nos i criticar, però sols esperem i desitgem continuar i seguir fent el que fèiem abans, no tenim cap intenció de canviar res.
Vivim i xalem com abans, . . . però com abans? Com negatiu i pessimista que sóc, no se, no se si tornarà a ser com abans, i no sols pel que podria ser la “pandèmia”, si no per tots els drets i llibertats que haguem pogut perdre pel camí.
Però no passa res, sempre tindrem les “xarxes socials” per majoritàriament poder treure la nostres profundes arrels personals de pallassos i bufons, i poder riure i batxillejar del GRAN CIRC que és el món, per què no se com haguéssim pogut resistir sense elles.
Repetint-me com els altres cops, “visca la festa i la disbauxa” i “Facin joc senyors, la partida continua”.
De moment, per lo menys aquí, ens ha plogut com feia temps que no es veia. El riu és tot un goig i “suposem” que els Ports deuen estar “rebosans” d’aigua. Ja ho veurem el dia que podrem sortir-hi. Aquest any no patirem per l’aigua, confiem que se’n hagi guardat i se’n recordi en un futur.
Novament aquí, el temps passat per dos finestres d’un mes “confinat”.
Més un altra de MeteoPedrera