Cims de la Cerdanya, Puigpedrós

24 de febrer de 2020

I a l’endemà, per donar per concluïda l’escapada, un dels cims més destacats i visitats de la Cerdanya, el Puigpedrós (2.914m). Un fantàstic i privilegiat balcó des del que es pot gaudir de tota la Cerdanya i si està clar, com llavors, quasi la mitat dels cims dels Pirineus.

La vall de la Valltova, la serra del Reller i el Cadi
La vall de la Valltova, la serra del Reller i el Cadi

Jo, encara que l’inici normal és des del refugi de Malniu, havent-hi anat la nit anterior i havent trobat neu per les vores del camí vaig decidir quedar-me a la cruïlla del sender 117 que puja de Meranges. La pista encara dona un llarg tomb per pujar fins el refugi.

El circ d'Engorgs i el Puigpedrós a la dreta
El circ d’Engorgs i el Puigpedrós a la dreta

Començo (0,0Km – 1.944m) pujant un primer tram més empinat per continuar més suau per un bonic sender boscos. Aquest em porta fins el refugi Malniu (1,2Km – 2.130m). Allí trobo el també antic conegut GR-11, pel qual segueixo en direcció oest.

Els cims de la Cerdanya des del Puigpedrós
Els cims de la Cerdanya des del Puigpedrós

Deixat enrere l’estany Sec, ara tot gelat i cobert de neu (1,3Km – 2.132m), al poc emprenc la pujada pel torrent de Molleres (2,2Km – 2.275m).

El cim del Puigpedrós amb la Cerdanya
El cim del Puigpedrós amb la Cerdanya

En suavitzar-se la pendent (2,9Km – 2.460m) em dirigeixo cap el llom del cim de Pedradreta (3,2Km – 2.494m), devia estar tapada de neu la “pedra dreta” per que sols era un llom arrodonit.

El Serrat de les Perdius Blanques i la Cerdanya
El Serrat de les Perdius Blanques i la Cerdanya

Després de gaudir del circ dels Engorgs i la Valltova, coll de Molleres (3,3Km – 2.482m) i Serrat de les Perdius Blanques (4,6Km – 2.720m), per on puja el camí “normal”, ara una rampa prou suau i que es converteix (5,3Km – 2.750m) en amplia i oberta fins el cim (6,1Km – 2.914m),

Vessant del llac de Malniu
Vessant del llac de Malniu

al que arribo després de superar uns últims metres més empinats, evitables donant-hi el tomb per la dreta. Com ja he dit i si està clar, magnific i fantàstic mirador a la Cerdanya quasi la mitat dels cims dels Pirineus i de Catalunya, i desplaçant-me a la vessant nord, la vall de Campcardos, per on vaig pujar el primer dia, a vista d’ocell.

Vessant de l'estany Sec i refugi de Malniu
Vessant de l’estany Sec i refugi de Malniu

En acabar de gaudir del moment i de “l’entrepà” en companyia de propers i llunyans i coneguts cims i colls, cap avall pel camí del serrat de les Perdius Blanques fins que apropant-me a les cingleres de dalt del Malniu (9,4Km – 2.480m) vaig girant buscant la pendent més suau fins retrobar-me novament amb el GR-11 (10,5Km – 2.230m), pel que retorno al refugi Malniu (11,3Km – 2.130m) i des de on tornant pel PR de pujada arribo novament a la “caragola” (12,5Km – 1.944m).

Massís de la Pica d'Estats
Massís de la Pica d’Estats
La Maladeta i cims d'Aigües Tortes
La Maladeta i cims d’Aigües Tortes
Cims del massís del Carlit
Cims del massís del Carlit
Cims del massís del Canigó
Cims del massís del Canigó
Cims de Núria i el Puigmal
Cims de Núria i el Puigmal

Una nova volteta fantàstica i espectacular gaudint de uns cims i dies també fantàstics i espectaculars. Unes senzilles i fàcils sortides, principalment a l’estiu i si fa bon temps, efectuades amb la idea de fer-les amb “raquetes” aprofitant la temporada, i com altres cops, sols les vaig “passejar” el primer dia. Els següents ja es varen quedar a la caragola, fent sols us, ja que també els “passejava” i per més “seguretat”, dels grampons, i el segon dia.

Panoràmica 360º des del cim del Puigpedrós
Panoràmica 360º des del cim del Puigpedrós

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 14,0km.
Altura màxima: 2.926m i mínima: 1.934m.
Desnivell ascendit i descendit, 1.070m.

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth
Mapa recorregut InstaMaps ICC

Més fotografies:
Fotos 50000iunafoto
Fotos mòbil

Cims de la Cerdanya, Monturull

23 de febrer de 2020

Per l’endemà cap l’altre costat de la part creuada amb la volta a Andorra, el pic de Monturull i la vall de Claror i Perafita.

Coll de Queralt i Baga de Fontfreda
Coll de Queralt i Baga de Fontfreda

Aquest cop em vaig dirigir a l’estació d’esquí nòrdic d’Aransa amb l’idea de també donar-hi una volteta. La anada pel serrall de la Baga de Fontfreda i la tornada pels Estanys de la Pera. Aquest cop ja sense raquetes encara que carregat de altres “ferratges” per si de cas.

Pujant cap el Turó del Punço
Pujant cap el Turó del Punço

Començo la caminada des de l’aparcament del Fornell (0,0Km – 1.900m) seguint el bonic i boscos itinerari de raquetes del Mirador del Pla de Llet que tenen marcat a l’estació d’esquí. Coll de Queralt (2,6Km – 2.033m), deixo el traçat marcat per continuar collet amunt. Coll de Dalt (3,2Km – 2.104m), continuo pujant per la Baga de Fontfreda entre els pins.

Serra Airosa des del Turó del Punço
Serra Airosa des del Turó del Punço

Turo del Punçó (5,4Km – 2.491m), he deixat enrere la part boscosa obrin-se les vistes fantàstiques. Coll de la Barra (6,5Km – 2.478m) i pujada al pic del mateix nom, pic del coll de la Barra (7,8Km – 2.631m).

Vall de la Verneda i Aransa des del Turó del Punço
Vall de la Verneda i Aransa des del Turó del Punço

I podíem dir que planell pel coll fins el pic Nord (8,5Km – 2.662m), i on arriba la pujada des dels estanys de la Pera. Baixo fins el coll de Monturull (8,9Km – 2.640m) i la part més empinada, la pujada fins el cim, que tot i no ser molt “perillosa”, decideixo empendre “ferrat” per més “seguretat”.

Pujada Monturull i Clots del Port o Estanys de la Pera
Pujada Monturull i Clots del Port o Estanys de la Pera

Cim del pic de Monturull (9,7Km – 2.761m), un vèrtex i cim arrodonit sense massa visió del mateix. Però en unes vistes fantàstiques des dels extrems, la vall de Claror als mateixos peus, el pic Negre d’Urgell, visitat quan la volta Andorra, de tu a tu, i tota la llarga carena fins la collada de Pimes que llavors vaig trobar pesada i avorrida, ara, tota blanca i nevada.

Cim pic Monturull
Cim pic Monturull

Les valls andorranes i la serra del Cadí. I de l’altra banda una perspectiva a vista de ocell dels blancs Estanys de la Pera i dels cims de la Cerdanya.

Clots del Port o Estanys de la Pera des de Monturull
Clots del Port o Estanys de la Pera des de Monturull

En acabar de gaudir del cim, i novament de “l’entrepà”, retorn fins el pic Nord (10,9Km – 2.662m) per empendre la baixada cap els estanys de la Pera. Baixada que tot i que, per fer en raquetes, seria per les pales de neu que pugen del Clot de Claror, jo, aprofitant que no me havia tret els “ferratges” dels peus, faig pel empinat collet que puja dels estanys.

Serra del Cadí des de Monturull
Serra del Cadí des de Monturull

Un cop baix vaig a buscar la pista (12,4Km – 2.315m) que puja fins els estanys i adreçant revolts arribo fins el refugi de les Pollineres (13,4Km – 2.129m). Des de on torno fins el Fornet seguin un altre cop un bonic itinerari de raquetes que tenen d’Aransa fins aquí i creuant la zona recreativa que hi ha (17,7Km – 1.900m).

Clots del Port o Estanys de la Pera
Clots del Port o Estanys de la Pera

Novament una volteta espectacular amb unes interminables vistes de la Cerdanya i del Cadi pujant per la carena de la Baga de Fontfreda i fent la tornada per la fantàstica zona dels estanys de la Pera, un bonic i boscos sender.

Panoràmica 360º des del pic Monturull
Panoràmica 360º des del pic Monturull

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 19,6km.
Altura màxima: 2.771m i mínima: 1.881m.
Desnivell ascendit i descendit, 1.107m.

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth
Mapa recorregut InstaMaps ICC

Més fotografies:
Fotos 50000iunafoto
Fotos mòbil

Cims de la Cerdanya

22 de febrer de 2020

I aquest cop si, l’anada a uns senzills cimets dels Pirineus per fer-ho de una manera diferent a l’habitual aprofitant l’època de l’any, amb neu i raquetes. La idea, el gaudir de la visió de part del recorregut per valls i colls que vaig fer l’any anterior amb la volteta a un país dels Pirineus i aprofitar per fer una visita a uns cims destacats i característics de la Cerdanya.

Vall de Campcardós
Vall de Campcardós

Els cims escollits eren el pic Negre d’Envalira (2.822m), el Monturull (2.761m) i el Puigpedrós (2.914m), tots tres inclosos també dins de la llista dels 100 cims de la FEEC.
El primer escollit va ser el pic Negre d’Envalira, un altre cim en discrepàncies de nom i ubicació segons l’origen del mapa.

Portella Blanca d'Andorra i pic de la Portella
Portella Blanca d’Andorra i pic de la Portella

I que jo, tot i ser un dels cims representatius d’Andorra i ser les rutes més normals des de allí, amb la idea de poder donar-hi una volteta, vaig fer el recorregut des de França per la vall de Campcardós i Porta a la vall de Querol, un fàcil recorregut encara que llarg i en força desnivell a ascendir, tot i que prou suaument per la distancia a recórrer.

Vall de Campcardós i collet Envalires des de la Portella Blanca
Vall de Campcardós i collet Envalires des de la Portella Blanca

Després de passar la nit a les afores de Porta començo la caminada des del aparcament que hi ha habilitat a l’altra part de la via del tren i el riu de Querol (0,0Km – 1.522m). Segueixo el conegut GR-7 que va juntament amb el camí dels Bons Homes i que van per una pista ascendent i formigonada fins un repetidor (0,5Km – 1.570m), que deixo a la dreta i continuo pujant per ella per la vessant dreta (N) de la boscosa vall de Campcardós.

Vall de Campcardós des del collet pujant Envalires
Vall de Campcardós des del collet pujant Envalires

Es pot dir que final de la pista i en un petit turonet al mig de la vall, cabana de pastors (3,8Km – 1.950m), habilitat com a petit refugi. Vistes espectaculars de la llarga vall, ara ja oberta i lliure de vegetació. Creuo el barranquet (4,8Km – 2.065m) i canvi de vessant, passo a la sud ara més arbrada. Després de un llomet un petit planell i tornar a creuar el torrent per unes passeres (6,3Km – 2.145m). I ha continuar pujant. Ampla planúria (7,5Km – 2.300m), al fons de la vall la Portella Blanca d’Andorra, i a la dreta i amunt, també petita vall amb també al fons els cims dels pics d’Envalira.

Vall d'Engaït des del collet pujant Envalires
Vall d’Engaït des del collet pujant Envalires

La pujada “normal” per anar-hi seria seguir per la dreta per un terreny un poc més empinat, però jo faig compte de baixar-hi. Ara continuo pels fons de la vall seguint el que tindria que ser el GR-7, totalment desaparegut cobert de neu, fins la Portella. I a la que arribo després de un tram final més empinat. Portella Blanca d’Andorra (9,1Km – 2.520m), punt on conflueixen tres països, Andorra, França i la “Cerdanya”.

Clots de Menera i vall del Valira, a la dreta pic d'Envalira
Clots de Menera i vall del Valira, a la dreta pic d’Envalira

Fantàstica panoràmica, per una banda la vall de Campcardós, d’on vinc, a l’altra la vall andorrana d’Engaït, i a un costat la cara nord del Tosseta de l’Esquella amb els cims de la carena del Puigpedrós, i a l’altra els cims d’Envalira.

Vall de CAmpcardós, a l'esquerra pic d'Envalira
Vall de CAmpcardós, a l’esquerra pic d’Envalira

De entrada tenia pensat perdre una mica d’altura per la vall d’Engaït seguint el GR-7 fins el coll també d’Engaït per pujar des de allí als Envalires. Veient el “rastre” de que algú havia anat directe pel coll tiro amunt seguint primer un llom que es converteix en cresta no massa complicada, encara que en algun punt prou estreta i amb el requeriment d’utilitzar les mans. Un cop traspassat aquest tram, ampla vessant dels Envalires (10,0Km – 2.655m). Dirigeixo primer els passos al pic d’Envalira S (10,8Km – 2.788m).
Fantàstic balcó als Clots de la Menera i les pistes d’esquí de GrandValira-Grau Roig amb les cingleres dels pics d’Envalira a la part andorrana. Després de gaudir del cim, travessa pel cim del pic d’Envalira (11,2Km – 2.828m) fins el pic Negre d’Envalira (11,5Km – 2.823m).

Pic d'Envalira des del pic Negre
Pic d’Envalira des del pic Negre

Des de on novament gaudeixo del cim i de la seva panoràmica. Vista d’ocell al Pas de la Casa amb el ampli llom del pic del Maià al Port Dret, per on vaig passar fent la travessa de l’Alta Ruta i per on vaig vindre quan vaig donar el tomet a Andorra, la baixada a Envalira i el circ i cim dels Pessons, per on també vaig passar, llavors tot sec i pelat i ara tot blanc i nevat. Novament vista de l’encinglerat del pics d’Envalira en la seva vessant andorrana, en contrast a la francesa, un llarg llom de suau pendent.

Pic i vall d'Envalira
Pic i vall d’Envalira

En acabar de gaudir amb tranquil·litat de la solitud del cim, la gent, majoritàriament esquiadors, anaven al pic Envalira i de “l’entrepà”, emprenc la tornada per la vessant del Sola de les Passaderes. Després de una baixada un poc més empinada (12,0Km – 2.670m) cap a l’estany de Passaderes, aprofitant la neu, anar baixant en franqueig i suaument fins retrobar-me novament amb el camí de pujada (13,9Km – 2.300m) i per on vaig fer el retorn fins la caragola (21,2Km – 1.522m).

Port de Fontnegra i valll de Campcardos
Port de Fontnegra i valll de Campcardos

Una volteta fantàstica i espectacular, encara que, com ja he dit prou llarga i amb desnivell “acumulat” (no empinat) i més si l’hagués hagut de fer amb raquetes. Ara, com també sols ser habitual en mi, les raquetes si que varen anar, a més de altres elements fèrrics, però no me les vaig “calçar”.  No vaig trepitjar la neu amb “continuïtat” fins prop de la cabana de pastors, i després la neu estava prou “dura” per poder anar tranquil·lament sense elles.

Panoràmica 355º des del cim del pic Negre d'Envalira
Panoràmica 355º des del cim del pic Negre d’Envalira

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 22,9km.
Altura màxima: 2.828m i mínima: 1.519m.
Desnivell ascendit i descendit, 1.537m.

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth
Mapa recorregut InstaMaps ICC

Més fotografies
Fotos 50000iunafoto
Fotos mòbil

Volteta part oriental Montserrat

6 de febrer de 2020

Després d’haver donat el tomet a la part occidental el dia anterior, a l’endemà a per l’altra “banda” de Montserrat.
Em desplaço fins el monestir de Santa Cecília des de on emprenc la caminada seguint novament el GR-172 o, aquest tram, també anomenat camí de l’Arrel, és l’antic camí que unia Santa Cecília amb el Monestir de Montserrat (0,0Km – 677m).

Cavall Bernat i cingleres de Sant Jeroni des del Serrat de les Barretines
Cavall Bernat i cingleres de Sant Jeroni des del Serrat de les Barretines

Després de creuar la carretera (S) continuo pel GR, que passa a tocar d’ella, pujant (SSE) prou suaument i per baix de les famoses i espectaculars cingleres, creuant “serrats” i canals, els serrat de les Barretines i del Vent, i les canals del Moro, dels Aritjols i la del Cavall Bernat. Finalment arribo a la cruïlla del camí de la canal Plana (2,6Km – 870m). Deixo el GR que marxa (E) per baix de les cingleres dels Flautats, per emprendre la empinada pujada (S) fent ziga-zagues per aquest camí fins el coll del mateix nom, coll de la Canal Plana (3,1Km – 1.019m), allí cruïlla de quatre camins.

Els Pirineus des del coll de Canal Plana
Els Pirineus des del coll de Canal Plana

Anant recte (SO) aniríem al Pla dels Ocells i el monestir. A la dreta (NO), per on continuaré després, i a l’esquerra (SSE) cap on em dirigeixo ara. Vaig al coll (3,4Km – 1.071m) i (E) a les restes l’ermita de Sant Salvador (3,6Km – 1.074m), una ermita baix de podíem dir, la Trompa de l’Elefant o la Roca de Sant Salvador, i en la que hi ha un petit refugi en un “arrimador paredat” de la seva base. D’aquí la pujada (ONO) al cim (3,9Km – 1.156m). Un altre magnífic i espectacular cim per la seva visió “panoràmica”, que tot i no ser difícil, requereix de “adherència” a les botes i el ascendir al cim per una estreta bretxa, sense massa “perill”. Aquest cop panoràmica també espectacular de tot el voltant i de la vessant oriental de la serra.

Cingleres de Sant Jeroni amb els Bages i els Pirineus des de Roca Sant Salvador
Cingleres de Sant Jeroni amb els Bages i els Pirineus des de Roca Sant Salvador

En acabar de gaudir del cim avall a retrobar novament la cruïlla de camins (4,5Km – 1.071m) pel mateix camí de pujada, i continuar, aquest cop, “recte” (NO) per la serra de les Lluernes en direcció a Sant Jeroni i per dalt de les cingleres que anteriorment he vist dalt meu. Passo a tocar del Cavall Bernat (NE)(5,3Km – 1.035m) i al poc cruïlla (5,4Km – 1.033m), caminet que baixa a un torrentet (O) i camí que puja empinat pel seu costat (N). Ara amunt, ja tornaré a baixar. Em dirigeixo al l’ermita de Sant Antoni (5,6Km – 1.097m), situada en un altre lloc espectacular i amb una vista privilegiada, principalment de les parets del Cavall Bernat i voltant.

Zona de les Magdalenes i Sant Jeroni amb la serra de les Lluernes
Zona de les Magdalenes i Sant Jeroni amb la serra de les Lluernes

En acabar de visitar-la avall fins la cruïlla (5,8Km – 1.033m) anterior per continuar pel caminet (O), i que passant per baix del Cap de Mort, em porta fins el camí “vell” de Sant Jeroni (6,0Km – 1.040m). Segueixo amunt per ell (N), si anés avall (S) aniria al monestir però passant pel Pla dels Ocells. Nova cruïlla (6,2Km – 1.060m), aquest cop estic al camí “nou” de Sant Jeroni, ja una “autopista”, el mateix, jo amunt (N), si anés avall (S) el monestir, però aquest cop passant per Sant Miquel. Cruïlla a l’esquerra (O)(6,7Km – 1.116m), puja a “les Pinasses” pel camí dels Francesos.

El Cavall Bernat i cingleres de Sant Jeroni
El Cavall Bernat i cingleres de Sant Jeroni

I tornaré després, ara continuo pel camí a Sant Jeroni. Capella de Sant Jeroni (NE)(7,0Km – 1.149m), i cim de Sant Jeroni (7,6Km – 1.237m), cim culminant de la muntanya de Montserrat al seu mig, novament amb una fantàstica i espectacular “visió” de 360º al seu voltant, des dels cims de mitja Catalunya als cims nevats dels Pirineus. En acabar de gaudir del cim, novament avall fins la cruïlla anterior (8,5Km – 1.116m), i per on segueixo (O) aquest cop fins el coll de les Pinasses (8,6Km – 1.139m). Allí nou sender a l’esquerra (SE), m’hi dirigeixo, té un petit pas rocós que es pot superar fàcilment ajudat si fa falta per una corda, es dirigeix a l’Albarda Castellana (8,8Km – 1.177m), sostre comarcal del Baix Llobregat.

Panoràmica des de Sant Salvador
Panoràmica des de Sant Salvador

Un altre cim allargat i ample amb una vista espectacular a l’estil del Montgròs. I en acabar la visita, enrere i avall un altre cop cap a les Pinasses (9,0Km – 1.139m) per continuar (SSO) pel sender que portava inicialment i que ara es dirigeix avall fins que a l’alçada del Camell de Sant Jeroni em trobo en una nova cruïlla (9,5Km – 1.020m) per on be un PR (O), és el PR C-78 que seguia el dia anterior, i que juntament amb el camí dels Francesos es dirigeixen (S) cap el Bruc.

Cim Sant Jeroni mirant zona Ecos
Cim Sant Jeroni mirant zona Ecos

Deixo el camí que portava i continuo pel PR (O) pujant i baixant a buscar un altre cop la cruïlla del dia anterior (10,4Km – 985m) i la Canal del Migdia i coll del mateix (10,6Km – 1.029m), i novament com el dia anterior, avall per la Canal de la Font de la Llum fins la cruïlla del GR (11,0Km – 842m). Per on, aquest cop, canvio de direcció (NE) cap a Santa Cecília per baix de les altes cingleres de Sant Jeroni i el serrat del Moro. Cruïlla (11,8Km – 710m), el GR marxa amunt (SE) a buscar la part inferior de la Canal de Sant Jeroni. Avall (N) a la carretera i més “planer” Santa Cecília.

Cim Sant Jeroni mirant zona Sant Salvador
Cim Sant Jeroni mirant zona Sant Salvador

Deixo la pujada cap a la Canal de Sant Jeroni per un altre cop, ja “estudiaré” un altra volteta. Ara carretera (11,9Km – 690m) i finalment Santa Cecília i la caragola (12,2Km – 710m).

Cingleres dels Ecos des del Camell de Sant Jeroni
Cingleres dels Ecos des del Camell de Sant Jeroni

I novament una volteta prou curta i “distreta” per gaudir i fer tranquil·lament , si exceptuem la pujada a la Roca de Sant Salvador, que tot i ser senzilla requereix atenció i no tenir “aprensió” a les alçades.

No disposant de més temps em va quedar pendent el cim de la Miranda de Santa Magdalena a més de alguna altra “canal” i corriol per conèixer aquest cop la muntanya amb més “profunditat”, a més de “pendent una ascensió” amb algú per escales.

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 15,2km.
Altura màxima: 1.241m i mínima: 645m.
Desnivell ascendit i descendit, 1.262m.

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth
Mapa recorregut InstaMaps ICC

Més fotografies:
Fotos 50000iunafoto
Fotos mòbil

Volteta part occidental Montserrat

5 de febrer de 2020

Havent-me “retallat” els dies que disposava per tenir que fer de xofer, canvi de plans. Deixo la neu i els cims dels Pirineus per anar a “fer-ne” uns altres de més propers. Em dirigeixo cap a Montserrat a donar-hi un tomet per visitar el cims “destacats” per estar inclosos dins de la llista dels 100 cims de la FEEC i un sostre comarcal.
Els cims de la llista varen ser el Torre Alta o Castell Ferran (842m), la Miranda dels Ecos (1.223m), el Montgròs (1.133m), la Roca de Sant Salvador o l’Elefant (1.156m) i la Miranda de Sant Jeroni (1.237m), i el sostre comarcal del Baix Llobregat, l’Albarda Castellana (1.177m).

Vessant Occidental de la zona les Agulles
Vessant Occidental de la zona les Agulles

Amb aquesta intenció em vaig dirigir cap al coll de can Maçana a passar-hi la nit per al dia següent emprendre la travessa de Montserrat fins el Monestir i tornar pel GR-172. Segons el temps que empleés ja acurçaria per alguna canal, com així va ser. Finalment varen ser dos dies “complets”, el primer del coll de can Maçana i el segon de Santa Cecília, fent els retorns dels mateixos per la canal de la Font de la Llum. Dos voltetes curtes en distancia, però llargues pel temps “perdut”.

Entorn refugi Vicenç Barbé
Entorn refugi Vicenç Barbé, a la dreta

La nit de arribada, gaudint de la “il·luminació” de la meva amiga la lluna ja vaig pujar al cim del Torre Alta o Castell Ferran. Un “cimet” proper, senzill i prou fàcil començant des del coll de Can Maçana (O). El vaig començar seguint el GR-172 i deixant-lo, anar ha buscar l’empinada pujada fins el cim, que tot i que no és difícil cal anar en compte de no patinar, i més a les “fosques”.

Zona els Frares Encantats
Zona els Frares Encantats

A l’endemà la travessa cap al Monestir. Començo des de can Maçana seguint novament el GR-172 que va pel camí de la Roca Foradada i que marxa per una pista que puja suaument (ENE)(0,0Km – 710m). Mirador de Can Maçana, panoràmica del Bages amb els cim retallats dels Pirineus darrera (0,5Km – 776m). Coll de Guirló (1,0Km – 797m) i uns 30 metres més endavant, sender que marxa per la dreta i pal indicador (SE). El GR i la pista continuen per l’esquerra (ENE), és per on tornaré.

Els Ecos, amb la Miranda dels Ecos i la canal de pujada
Els Ecos, amb la Miranda dels Ecos i la canal de pujada

Continuo per la dreta ara seguin el PR-C 78 en direcció al refugi Vicenç Barbé i el monestir de Montserrat. Canaleta del coll de la Portella (1,6Km – 885m) i canvi de vessant i de paisatge. Al prompte es veu el refugi amb un marc espectacular “d’agulles” darrera. Refugi Vicenç Barbé (2,2Km – 890m), al ben mig de un paratge d’agulles i cims afilats. Continuo pel seu darrera pel PR (NE), barranquet de canal Ampla, pal indicador (2,3Km – 903m), i sender (NE) al Portell Estret per on es podria baixar al GR. Continuo (S) cap el coll del Port creuant torrenteres i passant pel camí i el pas del Princep (3,3Km – 971m). Coll del Porc (3,7Km – 973m) i altre cop sender (N) per on es podria baixar al GR que he deixat anteriorment, va a buscar el sender que baixa del Port Estret i arriben junts al GR.

Cim Miranda dels Ecos amb la vessant de Sant Jeroni
Cim Miranda dels Ecos amb la vessant de Sant Jeroni

Continuo pel PR (SE) i coll de la canal del Miracle (4,1Km – 979m), un altre punt per baixar al GR per la nomenada canal (NE). Continuo pel PR (SE) amb un continuo de pujar i baixar. I coll de les Comes (5,4Km – 1.060m). Baixo al fons de un torrent, la Coma dels Naps de Dalt i el bassal dels Avellaners (5,6Km – 1.005m). Començo a pujar per l’altra banda i al poc, en un tancat revolt, un sender poc definit que se intueix que marxa a l’esquerra (NE)(5,7Km – 1.025m). Deixo el PR, encara que tornaré per continuar-lo, ara continuo per aquest sender nou. Em dirigeixo cap a la Miranda dels Ecos. Cal parar atenció, vaig seguin alguna fita i alguna marca. Pujo empinat algun tram per dins l’arbrat i altres pels rocalls. Trobo una cruïlla (5,9Km – 1.110m) amb marques blaves.

Miranda dels Ecos amb la vessant dels Frares Encantats
Miranda dels Ecos amb la vessant dels Frares Encantats

Per l’esquerra (N) està el recorregut del Pas de l’Esfinx o camí dels Aurons, si es coneix, i per la dreta (E) continuo pujant empinat pel barranquet cap els Ecos. Panyet de roca (6,0Km – 1.163m), a la dreta (S) el sender més definit, puja ja fàcilment a l’Eco Segon (6,3Km – 1.189m), a sobre de la Roca de Migdia, i de la que ja es gaudeix de una fantàstica vista. Per pujar a l’Eco Superior, l’esquerra (N) empinat per la canal fins topar-te tancat per un cinglet (6,5Km – 1.184m). Aquest esta equipat amb una cadena i requereix de bona “força de braços”, o dominar mínimament un poc d’escalada per “ajudar-te”, ja que requereix fer una curta escalada.

Panoràmica dels Ecos, Els Frares Encantats i al fons les Agulles
Panoràmica dels Ecos, Els Frares Encantats i al fons les Agulles

La vista des del cim  (6,7Km – 1.223m) i a vista d’ocell magnífica i espectacular al ben mig de Montserrat, a una banda tots els cims arrodonits de les zones de les Agulles i dels Frares Encantats, i a l’altra de Sant Jeroni, tot rodejat de altes cingleres i canals. En acabar de gaudir de la grandiositat de la panoràmica i de l’entorn, retorn pel camí de pujada fins un altre cop el PR (7,2Km – 1.025m) , deixo la Canal del “Micos” per un altra ocasió, Ara novament continuo (SO) pel PR C-78. Empinat pujo a la Roca Plana dels Llamps (7,6Km – 1.116m) i baixada per una canaleta de mal auguri, una creu de ferro clavada al seu costat, i coll del Montgròs (7,8Km – 1.121m). Des de aquí em dirigeixo fàcilment (S) al cim llarg i ample del Montgròs (7,9Km – 1.133m). Novament una panoràmica magnifica i espectacular d’agulles, cingleres, canals i el Baix Llobregat.

Els Ecos, Sant Jeroni i la part oriental de Montserrat
Els Ecos, Sant Jeroni i la part oriental de Montserrat

En acabar de gaudir del paisatge avall (NNE) pel senderol empinat que va per una espècie de estreta escletxa que permet baixar fins el fons del Torrent del Migdia (8,5Km – 967m). Cruïlla (8,7Km – 985m), per la dreta (NE), novament empinat marxa el PR que he seguit fins aquí i que em portaria fins al Bruc. Deixant-lo abans arribaria fins Sant Jeroni i Montserrat, i per on tornaré al dema. Ara segueixo recte i amunt (N) pel torrent cap el Portell del Migdia (8,9Km – 1.029m). I baixada empinada (NNE) per la canal de la Font del Llum fins trobar el GR-172 (9,3Km – 842m), pel que faig el retorn a la caragola anant a l’esquerra (O) i per la també espectacular vessant nord de les altes cingleres i canals del massís que anteriorment he gaudit de l’altra part, a la dreta (NE) seguiré el dema.

El Portell del Migdia i Sant Jeroni
El Portell del Migdia i Sant Jeroni

Seguin el GR em vaig trobant les diferent cruïlles de les baixades (o pujades) als colls que he anat passant al matí. Pal indicador Canal del Miracle (10,2Km – 765m) i baixada a la carretera (NO), segueixo pel GR cap a Can Maçana, nova indicació de Canal del Miracle (10,3Km – 910m), ara cruïlla a l’esquerra (S) per pujar al coll del mateix. Continuo i nova indicació, els Frares Encantats (10,9Km – 752m) amb una nova baixada a la carretera (NO). Vista de la Roca Foradada, i més endavant un altre cop els Frares Encantats, amb la pujada (SE) als colls del Coll del Port i del coll Estret (11,4Km – 835m). I després de vorejar la Roca Foradada i la Cadireta de nou arribo al Collet de Guirló (12,8Km – 797m), i la baixada a Can Maçana (13,8Km – 752m).

La Roca Foradada i la Cadireta
La Roca Foradada i la Cadireta

Una volteta prou curta i “entretinguda” per fer tranquil·lament, si exceptuem la pujada als Ecos. Encara que a mi es podia dir que em va costar tot el dia per haver anat perdent molt el “temps”.

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 17,0km.
Altura màxima: 1.223m i mínima: 650m.
Desnivell ascendit i descendit, 1.276m.

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth
Mapa recorregut InstaMaps ICC

Més fotografies:
Fotos 50000iunafoto
Fotos mòbil

Volteta per la serra de Grillera

12 de gener de 2020

A l’endemà la serra de Bac Grillera i el Puig de la Gavarra o el Castell de Bac Grillera. Un altre cim inclòs dins de la llista dels 100 cims i que segons la procedència dels mapes o la informació varien en la ubicació i el cim en concret. I també visita inclosa a Santa Maria de Fau, una ermita ubicada en un lloc privilegiat. Una volteta que no té “rebuig”, com el dia anterior, un tomet que podríem definir de contraposició, prou petita en recorregut però grandíssima en vistes i paisatges, si el dia acompanya.

Sant Cristòfol dels Horts
Sant Cristòfol dels Horts

Aquest cop començo la caminada a la carretera que uneix Tapis en la veïna Costoja a França, al coll dels Horts (0,0Km – 777m) i per la pista que es dirigeix a Sant Cristòfol dels Horts i Fau (SE), per on també va els sender de Itinerannia que passen pel Bac de Grillera i Fau.
Cruïlla de pistes (0,2Km – 762m), la de l’esquerra (E) és per on tornaré, continuo per la de la dreta (SO), nova pista a l’esquerra (SSE) per dalt de la que porto no tant “rodada“(0,6Km – 740m), es per la que continuo, és la que entra a Sant Cristòfol.

Vista Costoja
Vista Costoja

Restes de l’església de Sant Cristòfol dels Horts (1,0Km – 735m), una antiga construcció derruïda. Continuo pel sender (SE) i Mas dels Horts (1,1Km – 718m). Segueixo el sender per baix del mateix (E) que va pujant i baixant suaument. Collet, pista i Mas de la Fiola (2,1Km – 800m). A la dreta (S) Puig de la Fiola i Castell d’Arget, a l’esquerra (N) per la pista cap a Fau. Continuo per la pista, encara que hi vaig poc tros. Deixo la pista (2,2Km – 820m) per seguir un sender (NE) que marxa empinat per la dreta. Cruïlla (2,3Km – 868m), a la dreta (E) a Fau, va per la vessant de la serra sense pujar-hi i més suaument. A l’esquerra (N) també a Fau però empinat i passant per la carena de la serra.

El Bassegoda em crida i el Comanegra em saluda
El Bassegoda em crida i el Comanegra em saluda

Balconada a la vessant oest de la serra (3,0Km – 1.040m), el Bassegoda em crida i el Comanegra em saluda, estem a poc de arribar al cim de la serra, el Puig de la Gavarra (3,2Km – 1.060m). Vèrtex dins arbrat en una fantàstica vista aèria a la vessant N de la Gavarra així com del Canigó i la serra de les Salines, i ja de la vessant E, vista de la serra amb el Castell del Bac de Grillera amb primer pla i la ermita al seu final. Continuo (SE) descendint per la carena cap el coll per tornar ha ascendir al “Castell” del Bac.

Castell del Bac de Grillera
Castell del Bac de Grillera

Un cim encinglerat que requereix de un petit tram de grimpada per “ascendir-hi”, que tot i que no es difícil, és força aeri. Tot el tram esta “equipat” amb cadenes per ajudar a qui les necessiti. Un cop al cim d’aquest si panoràmic cim de 360º (3,9Km – 1.018m), ja sols queda continuar (SE) per la bonica carena on també podrem passar per dins de una escletxa al terra, el Pou del Fau (4,6Km – 939m).

L'Alt Empordà, la serra Verdera i Santa Maria de Fau
L’Alt Empordà, la serra Verdera i Santa Maria de Fau

Coll de Fau (4,8Km – 932m) i cruïlla, aquí a l’esquerra (NO) esta el camí per on tornaré. Continuo recte (SE) fins la ermita de Fau o de la Verge de les Formigues o de les “Alades” (5,1Km – 962m), es compta que el dia de la romeria hi anaven a morir quedant el terra cobert de les mateixes. I des de la mateixa una vista “espatarrant” de tot l’Empordà amb el Golf de Roses i part de la Garrotxa. Amb tots el cims trepitjats del seu voltant.

Panoràmica del Puig de la Gavarra
Panoràmica del Puig de la Gavarra

Ja sols em quedava recular fins el coll (5,4Km – 932m) i seguir el sender (NO) fins el final de una pista (5,7Km – 878m) que ve del coll dels Horts. Baixant pel sender trobo a la dreta un teix “considerable” i al poc de la pista una també considerable carrasca i la font del Bac (6,0Km – 837m), a més de una cruïlla a la dreta (SE) per on també marxa un sender cap a Tapis. Ara ja sols em quedava el seguir la pista principal (NO) evitant trepitjar els tolls “gelats” per no “patinar” per arribar novament a la caragola (9,0Km – 777m).

Panoràmica des del Castell del Bac de Grillera
Panoràmica des del Castell del Bac de Grillera

Com ja he comentat, una senzilla i prou curta volteta però gran per les vistes que es tenen, i resseguin un altre fantàstic sender de la xarxa Itinerannia. La única dificultat ressenyable seria la pujada al “castell”, però seria evitable vorejant-lo per l’esquerra.

Santa Maria de Fau
Santa Maria de Fau

I per obtenir una nova vista del Canigó, en acabar em dirigeixo al poblet francès de Costoja des de on comença una pista que creua a Catalunya al Pla de la Falgarona i Tapis. M’hi dirigeixo amb la caragola fins que en arribar al coll de la Pedra Dreta la deixo i continuant a peu per un sender a l’esquerra em dirigeixo a Mont Capell, vèrtex francès i amb una fantàstica vista dels cims visitats així com del Canigó i Sant Llorenç de Cerdans. En acabar de gaudir de les vistes i la panoràmica avall cap a la caragola fent nous plans.

L'Alt Emporda amb tots els seus cims dels Pirineus "recorreguts" a la esquerra.
L’Alt Emporda amb tots els seus cims dels Pirineus “recorreguts” a la esquerra.

D’origen tenia pensat dirigir-me a la zona dels volcans de la Garrotxa a visitar-los, així com “tatxar” el inclòs a la llista dels 100 cims. Ara veien el tipus de dies que gaudia, amb unes vistes “infinites”, el Bassegoda em cridava per tornar-hi a gaudir del seu cim.
Comptes que se me van acabar quan se me va ocórrer netejar el parabrises del cotxe. Tal com vaig acabar vaig pujar al cotxe i ja no vaig ni parar fins a casa. El Bassegoda me esperarà, un altre cop serà.

Els Pirineus nevats des del Costabona al Canigó
Els Pirineus nevats des del Costabona al Canigó

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 10,2km.
Altura màxima: 1.056m i mínima: 705m.
Desnivell ascendit i descendit, 763m.

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth
Mapa recorregut InstaMaps ICC

Més fotografies:
Fotos 50000iunafoto
Fotos mòbil

 

Volteta per la serra Les Salines

11 de gener de 2020

Continuant amb les caminades per les serres i cims de Catalunya ara que els Pirineus “puros i duros” estan més “intransitables”, després de dos anys aplaçant-ho i encara més anys del primer cop que hi vaig passar fent el GR-11 acompanyant un company i veritable caminant que volia recordar altres èpoques, el “Tio Joaquin”, finalment torno a Maçanet de Cabrenys a l’Alt Empordà.

Castell de Cabrera
Castell de Cabrera

El motiu gaudir i capturar les “panoràmiques” que no disposava dels altres cops que hi havia passat per uns cims inclosos dins de una llista de “100 Cims, un repte d’altura” que té la FEEC, i que jo utilitzo també com a referencia de llocs i cims característics i destacables de Catalunya.
Aquest cop la referencia eren la Serra de les Salines i la serra de Bac de Grillera.

Panoràmica dels cims de la serra les Salines des del Castell de Cabrera
Panoràmica dels cims de la serra les Salines des del Castell de Cabrera

El primer dia, com he comentat, uns cims trepitjats per dos cops fent sendes travesses dels Pirineus per la Alta Ruta Pirinenca, el Moixer, el Roc de Frausa i el Roc del Comptador. Aquests estan “inclosos” dins de la llista i de un altra de sostres comarcals, a més de gaudir de la bonica serra i del santuari de la la Mare de Déu de les Salines, on vaig dormir en la primera travessa dels Pirineus.

Vall i Santuari de les Salines
Vall i Santuari de les Salines

Uns cims contradictoris sobre les seves alçades i el corresponent lloc que ocupen dins les llistes. El cim que ostenta majoritàriament “l’honor” de figurar a les llistes nomenades és el Moixer (1.443m), el menys “agraciat” dels tres, també anomenat el “Repetidor”, com molts altres cims, té el cim ultratjat amb un repetidor de TV. El cim conegut que també es diu que és el més alt és el Roc de Frausa (1.421m), però resulta que tampoc, tenen un altre bessó entre ells, el Roc del Comptador (1.451m) que segons les mesures del ICC és el més alt.

Font de les Salines
Font de les Salines

Amb aquesta intenció, després de haver fet nit a Maçanet, començo la caminada des d’un revolt de la pista de les Salines (0,0Km – 437m) anant a buscar (E) les marques de un GR que uneix els dos grans GRs dels Pirineus el GR10 i el GR11, i que va junt amb un sender de la fantàstica xarxa de Itinerannia que es dirigeix a les Salines i el coll de Lli (0,8Km – 393m). Aquest puja (N) envoltat de alzines sureres per la riera d’Ardenya i després de creuar-la (NE)(1,4Km – 430m) trobo una pista per la que continuo pujant (N). Deixo el GR que marxa a l’esquerra (N) (1,7Km – 480m) cap a les Salines i el coll de Cordes, jo continuo per la pista (E) vorejant Puig de Calabuig en direcció al Coll de Lli. Pista (2,0Km – 505m) amb cadena que marxa a la dreta (NE) avall, deixo la que porto per continuar per aquesta. Porta fins el mas Riu i la riera de Clot de Can Rei (2,6Km – 520m), la creuo (E) i continuo (N) per un sender utilitzat per fer “bici trail”.
Pista (3,5Km – 610m), la creuo i continuo (NE) pujant pel bosc de Can Sobiràs cap el Castell de Cabrera per baix de les seves cingleres. Collet (4,4Km – 740m) baix del Castell de Cabrera, canvio de vessant (NO) fins un altre collet al costat del castell (4,9Km – 852m). Giro a l’esquerra (S) i Castell de Cabrera (5,1Km – 860m). Vista espectacular.

Santuari Mare de Déu de les Salines
Santuari Mare de Déu de les Salines

Després de gaudir del seu cim torno enrere fins trobar una la pista (5,4Km – 855m) que també va a les Salines des de La Vajol. A la dreta (NE) aniria al coll de Lli, a la Vajol i a les Illes, camí fet de vinguda fent la Alta Ruta. Continuo (NO) per la pista a l’esquerra. Coll de les Cordes i sender (S) que he deixat més avall (7,0Km – 1.015m). Deixo la pista i continuo pel mig dels pins a la dreta (NO) pel sender que es dirigeix cap al Santuari de les Salines per la vessant de la seva riera. Creuo la riera de les Salines (7,7Km – 1.047m) i Font de les Salines (7,9Km – 1.074m). Pujant per unes escales arribo fins el Santuari de la Mare de Déu de les Salines (8,0Km – 1.097m) i allí, deixant els senders que pugen cap el coll dels Pous (NO), de la explanada del davant del Santuari emprenc una empinada pujada (N) cap el Pic de les Salines. Coll (8,6Km – 1.257m), girant a la dreta (E) i continuant pujant arribo al Pic de les Salines (9,0Km – 1.333m).

Panoràmica de l'Alt Empordà des del pic de les Salines
Panoràmica de l’Alt Empordà des del pic de les Salines

Després de gaudir de la panoràmica enrere fins novament el coll, i el Roc del Pou (10,0Km – 1.288m).  Coll de Pous (10,1Km – 1.242m). Aquí em retrobo (SE) novament amb el GR que ja se uneix amb el GR10 per l’altra part de la tanca que fa de línia fronterera (N), i també amb el sender de Itinerannia, que va cap al Coll de la Dona Morta i Tapis, que ja continuo per ell (SO) amunt per la pista que porta fins el cim del Moixer i el “Repetidor” de TV (11,6Km – 1.441m).

El Roc Comptador, el Roc de Frausa i el Canigó des del Moixer
El Roc Comptador, el Roc de Frausa i el Canigó des del Moixer

Després el que podíem dir el “conjunt” dels cims, Roc del Comptador (11,8Km – 1.451m) i Roc de Frausa (12,0Km – 1.421m). Un cop haver gaudit dels seus cims i les seves immenses panoràmiques, deixo també el sender seguit fent l’Alta Ruta que del Roc de Frausa es dirigeix cap a Ameli des Banys (N). Jo segueixo (O), ara ja es podia dir que de tornada, avall cap al Roc de la Campana (13,5Km – 1.438m) i Les Collades (15,2Km – 1.332m), coll on ja deixo també el sender de Itinerannia que es dirigeix cap a Tapis (SO).
I des d’aquest punt, i fins trobar una pista (E), intento seguir com puc un camí indefinit però marcat al mapa per la vessant (O) de Puig Brosser.

El Roc de Frausa i el Canigó
El Roc de Frausa i el Canigó

Un cop a la pista (16,8Km – 1.066m), seguir-la avall (SE) donant revolts fins un poc abans de la masada de Fucimanya (19,4Km – 762m), on la deixo per agafar-ne un altra (N) que baixa a passar a gual la Riera de Frausa (20,3Km – 670m) i continua (S) a trobar-se amb la pista de Les Salines (21,4Km – 609m), per la que ja continuo (E) fins retrobar-me amb la caragola (23,6Km – 437m).

Panoràmica des del Roc Campana amb els cims de les Salines i l'Alt Emporda
Panoràmica des del Roc Campana amb els cims de les Salines i l’Alt Emporda

Una volteta fantàstica a l’ombra d’alzines, alzines sureres i pinedes, passant pel Santuari i la capçalera de la vall de “Les Salines”, es diu que referent al lloc on es donava la sal al bestiar de pastures. Encadenant en un fàcil recorregut pels cims més elevats del massís de més de 1.400ms. i visitant també les restes de un antic castell del segle XI.

Panoràmica de l'Alt Empordà des de les Collades
Panoràmica de l’Alt Empordà des de les Collades

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 27,3km.
Altura màxima: 1.457m i mínima: 392m.
Desnivell ascendit i descendit, 1.582m.

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth
Mapa recorregut InstaMaps ICC

Més fotografies:
Fotos 50000iunafoto
Fotos mòbil

Volteta creuant la cresta dels Besiberris

17 de juliol de 2019

Continuant amb els “estalls” deixats pendents l’any anterior em dirigeixo cap a la vall de Boí i Caldes de Boí per emprendre el primer, el massís del Besiberri.
Vells coneguts (encara que poc recordats) de “correries” de un altra època en que vaig tenir l’honor i la sort de poder acompanyar un muntanyenc “tresmilista”.

Pujant per Comalestorres
Pujant per Comalestorres

Tot i tenir-ho pensat fer pujant pel barranc de Besiberri per donar continuïtat a quan vaig acabar la travessa dels Pirineus l’any anterior, al final vaig variar la ruta per poder donar-hi el tomb que me agrada.
La “volteta” va consistir en pujar per la part oriental, per l’estany Gelat de Comaloforno, i després de creuar la “cresta”, baixar per la part occidental, per la vall de Llubriqueto i els estanys de Gémena.

Collet Pas de l'Ós
Collet Pas de l’Ós

Una “volteta” que se me va fer “costeruda i llarga”, tenia previstes dos jornades i amb una ja vaig donar per acabada l’escapada, devia ser l’aigua o que no tenia el dia, esperem.

Estany Gelat de Comaloforno
Estany Gelat de Comaloforno

Després de dormir a l’aparcament de baix de la presa Cavallers (0,0Km – 1.705m), vaig començar la volteta al dia  següent seguin la ressenya de una guia: Se travessa la pressa, topant a l’altra part en una abrupta muralla (1,3Km – 1.787m). Pareix “infranquejable”, però no obstant, per ella discorre la original via del Pas de l’Ós. Procurant no perdre les fites que la senyalitzen, es trepa per polits rocalls i entre pins que asoment al buit. Per anar superant el sinuós traçat pels ressalt escalonats és inevitable afrontar algun pas “delicat”.
Text extret de la Guia Muntanyera dels 3000s dels Pirineus de Luis Alejos.

Estany Gelat de Comaloforno i el de la Malavesina
Estany Gelat de Comaloforno i el de la Malavesina

Una via de “l’ós” que alguna època devia merodejar per aquí, el Faixo de l’Ós i nomenats dos passos de l’ós. I de un ós que no devia ser ni molt gran ni molt gord, per que en una escletxa es passa per baix de un bloc encastrat que no es pot passar amb la motxilla posada i es fa complicat, anat sol el pujar la motxilla dalt.

Vista des del collet de la Cresta
Vista des del collet de la Cresta

Superada esta primera part més empinada, en deixar l’arbrat darrera i topar amb primers caos de roques (2,2Km – 2.125m), una mica de respir, un franqueig en diagonal cap a la dreta (NO) creuant trams herbosos amb altres rocallosos fins pujar a un collet també nomenat Pas de l’Ós (3,3Km – 2.489m). I pel que continuo pujant girant a l’esquerra (O) fins arribar a l’estany Gelat de Comalorno (3,9Km – 2.690m).

Cim del Comaloforno (3.033m)
Cim del Comaloforno (3.033m)

Després de vorejar-lo per la dreta (N) emprenc la pujada a la cresta (O). Primer pujada fins un llom (4,8Km – 2.830m) i després de vorejar un fondet, majoritàriament sempre saltant roques, finalment amb un tram més empinat en que fas un pas i mig enrere, arribo fins la cresta. Una cresta a la que s’hi pot accedir per diferents canals i de diferents dificultats, des de una més empinada fins quasi el mateix Comaloformo a altres més senzilles però més apartades del mateix. Un cop a la cresta (5,2Km – 2.985m), creuant-la, vaig deixar la motxilla i cap el Comalofomo. Un altre cop, tot i tenir varies opcions per anar-hi, per la vessant occidental, en algun punt o altre es fa necessari l’ús de les mans i pot haver una “bona” vista cap a baix.

Des del cim del Comaloforno (NE)
Des del cim del Comaloforno (NE)

Pic Comaloforno (5,5Km – 3.033m), sostre comarcal de l’Alta Ribagorça i també inclòs dins dels 100 cims de Catalunya. Tot i no ser, el més “bonic i afamat” de, podíem dir la cresta dels Besiberris, si que és, juntament amb els Besiberri Sud, els dos més alts de la mateixa.

Des del cim del Comaloforno (SO)
Des del cim del Comaloforno (SO)

En acabar, retorn a recollir la motxilla (5,7Km – 2.983m) i continuar cap al Besiberri Sud. I el mateix, varies opcions, sempre per la part occidental, depenent de les ganes que tinguem de pujar i baixar, però si no ens volem complicar, més senzill.

Des del cim del Besiberri Sud (E)
Des del cim del Besiberri Sud (E)

Pic de Besiberri Sud (6,0Km – 3.024m), com ja he comentat, tot i no ser el més “remarcat”, és el més alt dels tres Besiberri i la seva cresta. El cim més “destacat” per bonic i esvelt és el Besiberri nord, a l’altre “extrem”, i separats per una “espectacular” cresta, de la que es gaudeix “visualment” des de aquí, així com tots els cims del voltant. El Punta Alta de Comalesbienes de tu a tu a l’altre costat de la vall de Boí, com així mateix de tot els cims del Parc d’Aigüestortes. I més apartats  els cims de la Maladeta i els Vallivierna, amb la vall de Anglios, per on vaig acabar la travessa dels Pirineus l’any anterior.

Des del cim del Besiberri Sud (O)
Des del cim del Besiberri Sud (O)

I novament, després de gaudir del espectacle i de la solitud del restaurant d’alçada, emprenc la baixada (O) per la vessant dels estanys de Gémena. Primer, baixada reblossa i empinada fins el coll de Abellers (6,3Km – 2.892m). Allí giro a l’esquerra (S), deixant a la dreta (N) el sender que va per la vall de Besiberri al refugi de Besiberri i el Conangles. Continuo baixant per un empinat fondet saltant roques per un laberíntic camí, i esquivant els diferents ressalts per l’esquerra (E), fins arribar finalment a l’estany de Gémena de baix (9,0Km – 2.255m) on ja trobo el que es podia denominar un sender. Després de baixar el que podíem dir l’ultim ressalt on està el Salt de Llubriqueto, arribo al el Pla i la cabana de Llubrieto (10,7Km – 2.003m), i des de on, creuant el torren també de Llubrieto ja emprenc la bonica i boscosa baixada cap a Caldes de Boí.

Gaudint del silenci i la grandiositat. (I de l'entrepa)
Gaudint del silenci i la grandiositat. (I de l’entrepà)

Deixant a la dreta el sender més marcat que me hagués portat a Caldes directament (13,1Km – 1.530m), continuo recte per un altre no tant definit, però que em porta fins la cabana del punt d’informació del Parc de Cavallers (13,3Km – 1.507m). Allí, creuant la carretera i el torrent, continuo pel PR que creua el campament de Toirigo i es dirigeix cap a la pressa de Cavallers (16,1Km – 1.705m).

Estany de Gémena de baix
Estany de Gémena de baix

Una “volteta” fantàstica i grandiosa, com ho eren les muntanyes visitades. Però lenta i entretinguda, per les “vistes” i per tenir que “aguaitar” per on anar, tal com son els Pirineus purs i durs, sense un camí definit i clar. Fins els estanys de Gémena, quasi es podria dir que de roca a roca i continuo per que si no, no avanço, i amb algun passet per la cresta, que si no tens por a les alçades, sense massa problema, però que requereix l’ús de les mans, i si passes allò que no passa mai, o sols passa als altres, anant be, et podries emportar un bon “ensurt”.

Vall de Llubriueto i de Boí
Vall de Llubriueto i de Boí

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 17,8km.
Altura màxima: 3.036m i mínima: 1.507m.
Desnivell ascendit i descendit: 1.712m.

Arxiu per visualitzar el rastre i la volteta a Google Earth

Mapa recorregut InstaMaps ICC

Més fotografies:

Fotos 50000iunafoto

Volteta a la serra de Bestracà

14 de juny de 2019

I pel dia següent,  la serra de Bestracà, què, com passa als Port i molts altres llocs, en temps no massa llunyans, diu que concentrava un gran numero de masies disperses, avui tot abandonat i derruït.

Cresta del Gall
Cresta del Gall

Al punt més elevat, el Puig de Bestracà o també anomenat de Mastracà, es troben les ruïnes de un antic castell amb, al seu interior, la capella de Sant Julià, i a la vessant meridional de la serra l’ església de Sant Andreu.
La “volteta” normal és sortint de Oix i passant per l’església de Sant Andreu pujar al cim, per baixar per la vessant nord i, passant pel Pla de Plansesilles, visitar uns roures centenaris i l’església de Sant Miquel d’Hortmoier.

Cresta del Gall
Cresta del Gall

Però hi ha un altra “possibilitat”, és arribar-hi per la “Cresta del Gall”. Una prou llarga carena rocallosa que hi puja des de la riera de Beget. Carena sense massa dificultat, però no apta per gent amb aprensió a les altures, té algun passet de grimpada amb pati i aèria, però és prou bonica i distreta, i va be per fer “exercici i estiraments”.

Cresta del Gall, cresta de Ferran, coll de Talaixà i Bassegoda
Cresta del Gall, cresta de Ferran, coll de Talaixà i Bassegoda

(0,0Km – 418m) Començo la caminada des de Oix per la carretera que es dirigeix a Beget (NE).
(0,7Km – 418m) Deixo la carretera per agafar una pista que es dirigeix cap a Hortmoier per la riera d’Oix (NE).

Els cims "visitats", Puig de Bestracà, Comanegra i els Puig de les Bruixes i Sant Marc
Els cims “visitats”, Puig de Bestracà, Comanegra i els Puig de les Bruixes i Sant Marc

(3,7Km – 391m) Uns 100 metres abans de l’estret de les cingleres, pista que marxa a amunt l’esquerra (S).
(3,8Km – 292m) Grau d’Escales, estretor que separa les cingleres de la cresta del Gall i de Ferran.

Cim de Puig de Bestracà
Cim de Puig de Bestracà

El sender comença uns metres abans aquest pas excavat a la roca per poder passar la pista que entra cap el Pla de Plansesilles i l’església de Sant Miquel d’Hortmoier. El sender puja empinat (O) pel mig dels carrasquissos per la vessant meridional de la carena, per posteriorment pujar a la carena per un tram bastant emboscat (4,3Km – 543m). Podíem dir que continua ja sempre per ella amb una successió d’ascensions rocalloses fins que arribem al més elevat de ella (6,4Km – 997m), llavors ja se suavitza el sender i la pendent per dins dels carrasquissos fins que trobem la cruïlla per on es pot pujar normalment (S) (7,6Km – 991m) . Ja sols queda el pujar fins el cim (7,9Km – 1.062m) .

Castell de Bestracà
Castell de Bestracà

Després de visitar-lo vaig recular fins la cruïlla (8,2Km – 991m) i vaig baixar cap Oix pel camí de pujada normal, passant per Sant Andreu (8,7Km – 878m) i Oix (13,8Km – 418m) .

Sant Andreu de Bestracà
Sant Andreu de Bestracà

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 14,8km.
Altura màxima: 1.071m i mínima: 356m.
Desnivell ascendit i descendit, 918m.

Mapa recorregut InstaMaps ICC

Arxiu per visualitzar el rastre i la volteta a Google Earth

Més fotografies:

Fotos 50000iunafoto

Volteta a la vall de Sant Aniol d’Aguja

12 de juny de 2019

I havent continuat força temps el “stand-by” per haver encadenat diferents “reparacions”, finalment puc fer una “escapadeta” a continuar darrera els cims i les caminades efectuades per Catalunya.

Pont de Llierca
Pont de Llierca

Aquest cop li toca un altre cop a l’Alta Garrotxa, i la vall de Sant Aniol d’Aguja.
Els cims, inclosos dins de la llista de la FEEC dels 100 cims, eren el Comanegra, el Puig de les Bruixes, novament el Puig de Bassegoda i el Puig de Bestracà.

La idea, una prova “d’esforç” de cames i de “mobilitat” general després del temps passat des de les darreres caminades l’any anterior, i de cara d’afrontar possibles futures escapades als Pirineus a continuar els “estalls” que vaig deixar l’any anterior.

Cruïlla al coll de Talaixà
Cruïlla al coll de Talaixà

La vall de Sant Aniol, una bonica i espectacular vall envoltada de cingleres i fagedes, i al fons de la qual, al costat de la riera, es troba la ermita de Sant Aniol, antic santuari i lloc d’antigues peregrinacions i aplecs.

Lloc que vaig conèixer fa anys al passar-hi i dormir-hi quan vaig fer el primer tram del GR-11 de Camprodon a Llança, acompanyant a un “veritable” caminant, i no de “esportistes” com abunda tant avui en dia.
I que, com passa quan fas travesses, llocs que coneixes de “pas” i molts de cops no saps ni com arribar-hi, ni situes exactament on es troba.

Talaixà
Talaixà

– Aquest cop la primera jornada, la volteta als cims i la vall de Sant Aniol.

(0,0Km – 289m) No havent pogut passar amb el cotxe de Sadernes, antic nucli pertenent a dia de avui a Sales de Llierca, vaig començar la caminada des de allí per la pista que entra per la riera de Sant Aniol.
(2,5Km – 317m) La deixo per continuar (O), creuant el pont de Sant Valenti, pel sender de Itinerànnia que porta a Talaixà.
(5,8Km – 753m) Coll de Talaixà i cruïlla, el GR-11 que va de Beget a Sant Aniol. El creuo (N) i continuo per, també, un magnífic sender marcat per Itinerànnia que creuant Talaixà (6,0Km – 780m), un antic poblet situat en un collet amb unes espectaculars vistes, i passant pel costat esquerra (O) de l’església de Sant Marti,  em permet passar, després de una fantàstica pujada, pel Puig de Sant Marc, (9,9Km – 1.327m), el Puig de les Bruixes, (11,3Km – 1.392m), i després de deixar-lo al coll del Pla de la Serra (12,7Km – 1.383m), pujar finalment el Comanegra (14,5Km – 1.557m.)

Barrancades de Sant Aniol des del Puig de Sant Marc
Barrancades de Sant Aniol des del Puig de Sant Marc

Sense haver obtingut la visió que volia del Canigó ni de ser tampoc un cim amb una gran visió panoràmica al seu voltant, torno enrere als meus passos fins un altre cop el coll del Pla de la Serra (16,7Km – 1.371m), on deixant el sender per on he pujat continuo descendent per un empinat sender que es dirigeix a la Manere (N), amb alguna marca però poc definit. Aquest em permet baixar fins trobar una antiga pista al coll de les Falgueres (17,6Km – 1.187m) i per la que continuo fins el coll Pregon (18,0Km – 1.127m),.

A la dreta cim del Puig de les Bruixes i al fons el Comanegra
A la dreta cim del Puig de les Bruixes i al fons el Comanegra

Allí deixo la pista que porto i que continua a l’esquerra avall (N), per agafar-ne un altra a la dreta (E) que entra a una plana esplanada, i que, per l’altra part, continua en un planer i bonic sender entre el bosc. Va per la vessant de la carena de Sant Aniol i de coll en coll, Coll de Llistonar ((19,4Km –1.088m), coll del Boix, ((20,7Km – 1.142m) i Pla de la Muga (21,9Km – 1.208m).

Cim del Comanegra
Cim del Comanegra

Després de visitar la capçalera del Torrent de la Muga i tornar enrere, sender (E) cap el coll del Faig de Migjorn (23,4Km – 1.102m), i en arribar-hi sender cap el Sobiràs (E) , un fantàstic sender però per una empinada vessant de la Baga del Casso no massa recomanable si està “fangós”, com quan hi vaig passar jo.
En arribar al Sobiràs (25,4Km – 864m), sender cap a la Muga (NE) pel costat del Torrent del Clot de Sant Corneli, però en arribar a una pista (26,0Km – 757m), el deixo per continuar amunt per ella (E) per anar a trobar-me amb el sender (27,0Km – 804m) ja de Itinerànnia que va de la Muga a Sant Aniol o Albanyà.

Carena del Puig de les Bruixes al Comanegra. Al fons el Bassegoda
Carena del Puig de les Bruixes al Comanegra. Al fons el Bassegoda

Coll de Prior (28,0Km – 816m) i uns metres més endavant cruïlla (28,3Km – 835m), a la dreta (S) i avall cap a Sant Aniol i Sadernes, a l’esquerra i pujant (E), Albanyà, Sadernes i també el Bassegoda.
Jo amunt, coll de l’Abellar (29,3Km – 818m), el pla de Creu de Principi (31,3Km – 1.052m) i GR-11 (33,8Km – 1.108m), que ve de Albanyà a Sant Aniol. Jo per la pista i cap a Albanyà (SE),  i coll de Principi (34,5Km – 1.127m), i decisió, amunt cap al Bassegoda, tot emboirat i tapat, o per la pista cap el coll de Bassegoda i Sadernes. Pujar per pujar i no poder gaudir de la vista ni de la “posta de sol”, quedem que me “esperarà” un altre cop fins que torni per poder gaudir de ell.

Torres de Cabrenç
Torres de Cabrenç

Ara avall (S) fins el coll de Bassegoda (35,6Km – 1.102m), cruïlla de pistes i el GR-11 que marxa cap a Albanyà (SE). Jo continuo per la de la dreta (SO) avall fins el coll de Riu (37,7Km – 992m), on torno ha agafar la de la dreta (O) i que ja em porta fins la pista de Sant Aniol i finalment Sadernes (46,6Km – 289m).

Caminant pel bosc
Caminant pel bosc

Una senyora volteta per llargada i espectacularitat, sense haver-me pogut encantar en gaudir-la. Majoritàriament per senders de la fantàstica Xarxa de Itinerànnia. Els dos trams més “delicats” serien la baixada del Pla de la Serra al coll de les Falgueres, per la pendent i la fullaraca, i el del coll del Faig del Migjorn al Sobiràs, també per la forta pendent i lliscant al estar humit.

Capçalera torrent la Muga
Capçalera torrent la Muga

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 47,9km.
Altura màxima: 1.558m i mínima: 260m.
Desnivell ascendit i descendit, 2.398m.

Mapa recorregut InstaMaps ICC

Arxiu per visualitzar el rastre i la volteta a Google Earth

Més fotografies:

Fotos 50000iunafoto