gener de 2020 – Lo Racó de MeteoLaSenia

Volteta per la serra de Grillera

12 de gener de 2020

A l’endemà la serra de Bac Grillera i el Puig de la Gavarra o el Castell de Bac Grillera. Un altre cim inclòs dins de la llista dels 100 cims i que segons la procedència dels mapes o la informació varien en la ubicació i el cim en concret. I també visita inclosa a Santa Maria de Fau, una ermita ubicada en un lloc privilegiat. Una volteta que no té “rebuig”, com el dia anterior, un tomet que podríem definir de contraposició, prou petita en recorregut però grandíssima en vistes i paisatges, si el dia acompanya.

Aquest cop començo la caminada a la carretera que uneix Tapis en la veïna Costoja a França, al coll dels Horts (0,0Km – 777m) i per la pista que es dirigeix a Sant Cristòfol dels Horts i Fau (SE), per on també va els sender de Itinerannia que passen pel Bac de Grillera i Fau.
Cruïlla de pistes (0,2Km – 762m), la de l’esquerra (E) és per on tornaré, continuo per la de la dreta (SO), nova pista a l’esquerra (SSE) per dalt de la que porto no tant “rodada“(0,6Km – 740m), es per la que continuo, és la que entra a Sant Cristòfol.

Restes de l’església de Sant Cristòfol dels Horts (1,0Km – 735m), una antiga construcció derruïda. Continuo pel sender (SE) i Mas dels Horts (1,1Km – 718m). Segueixo el sender per baix del mateix (E) que va pujant i baixant suaument. Collet, pista i Mas de la Fiola (2,1Km – 800m). A la dreta (S) Puig de la Fiola i Castell d’Arget, a l’esquerra (N) per la pista cap a Fau. Continuo per la pista, encara que hi vaig poc tros. Deixo la pista (2,2Km – 820m) per seguir un sender (NE) que marxa empinat per la dreta. Cruïlla (2,3Km – 868m), a la dreta (E) a Fau, va per la vessant de la serra sense pujar-hi i més suaument. A l’esquerra (N) també a Fau però empinat i passant per la carena de la serra.

Balconada a la vessant oest de la serra (3,0Km – 1.040m), el Bassegoda em crida i el Comanegra em saluda, estem a poc de arribar al cim de la serra, el Puig de la Gavarra (3,2Km – 1.060m). Vèrtex dins arbrat en una fantàstica vista aèria a la vessant N de la Gavarra així com del Canigó i la serra de les Salines, i ja de la vessant E, vista de la serra amb el Castell del Bac de Grillera amb primer pla i la ermita al seu final. Continuo (SE) descendint per la carena cap el coll per tornar ha ascendir al “Castell” del Bac.

Un cim encinglerat que requereix de un petit tram de grimpada per “ascendir-hi”, que tot i que no es difícil, és força aeri. Tot el tram esta “equipat” amb cadenes per ajudar a qui les necessiti. Un cop al cim d’aquest si panoràmic cim de 360º (3,9Km – 1.018m), ja sols queda continuar (SE) per la bonica carena on també podrem passar per dins de una escletxa al terra, el Pou del Fau (4,6Km – 939m).

L'Alt Empordà, la serra Verdera i Santa Maria de Fau — L’Alt Empordà, la serra Verdera i Santa Maria de Fau

Coll de Fau (4,8Km – 932m) i cruïlla, aquí a l’esquerra (NO) esta el camí per on tornaré. Continuo recte (SE) fins la ermita de Fau o de la Verge de les Formigues o de les “Alades” (5,1Km – 962m), es compta que el dia de la romeria hi anaven a morir quedant el terra cobert de les mateixes. I des de la mateixa una vista “espatarrant” de tot l’Empordà amb el Golf de Roses i part de la Garrotxa. Amb tots el cims trepitjats del seu voltant.

Ja sols em quedava recular fins el coll (5,4Km – 932m) i seguir el sender (NO) fins el final de una pista (5,7Km – 878m) que ve del coll dels Horts. Baixant pel sender trobo a la dreta un teix “considerable” i al poc de la pista una també considerable carrasca i la font del Bac (6,0Km – 837m), a més de una cruïlla a la dreta (SE) per on també marxa un sender cap a Tapis. Ara ja sols em quedava el seguir la pista principal (NO) evitant trepitjar els tolls “gelats” per no “patinar” per arribar novament a la caragola (9,0Km – 777m).

Panoràmica des del Castell del Bac de Grillera

Com ja he comentat, una senzilla i prou curta volteta però gran per les vistes que es tenen, i resseguin un altre fantàstic sender de la xarxa Itinerannia. La única dificultat ressenyable seria la pujada al “castell”, però seria evitable vorejant-lo per l’esquerra.

I per obtenir una nova vista del Canigó, en acabar em dirigeixo al poblet francès de Costoja des de on comença una pista que creua a Catalunya al Pla de la Falgarona i Tapis. M’hi dirigeixo amb la caragola fins que en arribar al coll de la Pedra Dreta la deixo i continuant a peu per un sender a l’esquerra em dirigeixo a Mont Capell, vèrtex francès i amb una fantàstica vista dels cims visitats així com del Canigó i Sant Llorenç de Cerdans. En acabar de gaudir de les vistes i la panoràmica avall cap a la caragola fent nous plans.

L'Alt Emporda amb tots els seus cims dels Pirineus "recorreguts" a la esquerra. — L’Alt Emporda amb tots els seus cims dels Pirineus “recorreguts” a la esquerra.

D’origen tenia pensat dirigir-me a la zona dels volcans de la Garrotxa a visitar-los, així com “tatxar” el inclòs a la llista dels 100 cims. Ara veien el tipus de dies que gaudia, amb unes vistes “infinites”, el Bassegoda em cridava per tornar-hi a gaudir del seu cim.
Comptes que se me van acabar quan se me va ocórrer netejar el parabrises del cotxe. Tal com vaig acabar vaig pujar al cotxe i ja no vaig ni parar fins a casa. El Bassegoda me esperarà, un altre cop serà.

Els Pirineus nevats des del Costabona al Canigó

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 10,2km.
Altura màxima: 1.056m i mínima: 705m.
Desnivell ascendit i descendit, 763m.

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth
Mapa recorregut InstaMaps ICC

Més fotografies:
Fotos 50000iunafoto
Fotos mòbil

Volteta per la serra Les Salines

11 de gener de 2020

Continuant amb les caminades per les serres i cims de Catalunya ara que els Pirineus “puros i duros” estan més “intransitables”, després de dos anys aplaçant-ho i encara més anys del primer cop que hi vaig passar fent el GR-11 acompanyant un company i veritable caminant que volia recordar altres èpoques, el “Tio Joaquin”, finalment torno a Maçanet de Cabrenys a l’Alt Empordà.

El motiu gaudir i capturar les “panoràmiques” que no disposava dels altres cops que hi havia passat per uns cims inclosos dins de una llista de “100 Cims, un repte d’altura” que té la FEEC, i que jo utilitzo també com a referencia de llocs i cims característics i destacables de Catalunya.
Aquest cop la referencia eren la Serra de les Salines i la serra de Bac de Grillera.

Panoràmica dels cims de la serra les Salines des del Castell de Cabrera

El primer dia, com he comentat, uns cims trepitjats per dos cops fent sendes travesses dels Pirineus per la Alta Ruta Pirinenca, el Moixer, el Roc de Frausa i el Roc del Comptador. Aquests estan “inclosos” dins de la llista i de un altra de sostres comarcals, a més de gaudir de la bonica serra i del santuari de la la Mare de Déu de les Salines, on vaig dormir en la primera travessa dels Pirineus.

Uns cims contradictoris sobre les seves alçades i el corresponent lloc que ocupen dins les llistes. El cim que ostenta majoritàriament “l’honor” de figurar a les llistes nomenades és el Moixer (1.443m), el menys “agraciat” dels tres, també anomenat el “Repetidor”, com molts altres cims, té el cim ultratjat amb un repetidor de TV. El cim conegut que també es diu que és el més alt és el Roc de Frausa (1.421m), però resulta que tampoc, tenen un altre bessó entre ells, el Roc del Comptador (1.451m) que segons les mesures del ICC és el més alt.

Amb aquesta intenció, després de haver fet nit a Maçanet, començo la caminada des d’un revolt de la pista de les Salines (0,0Km – 437m) anant a buscar (E) les marques de un GR que uneix els dos grans GRs dels Pirineus el GR10 i el GR11, i que va junt amb un sender de la fantàstica xarxa de Itinerannia que es dirigeix a les Salines i el coll de Lli (0,8Km – 393m). Aquest puja (N) envoltat de alzines sureres per la riera d’Ardenya i després de creuar-la (NE)(1,4Km – 430m) trobo una pista per la que continuo pujant (N). Deixo el GR que marxa a l’esquerra (N) (1,7Km – 480m) cap a les Salines i el coll de Cordes, jo continuo per la pista (E) vorejant Puig de Calabuig en direcció al Coll de Lli. Pista (2,0Km – 505m) amb cadena que marxa a la dreta (NE) avall, deixo la que porto per continuar per aquesta. Porta fins el mas Riu i la riera de Clot de Can Rei (2,6Km – 520m), la creuo (E) i continuo (N) per un sender utilitzat per fer “bici trail”.
Pista (3,5Km – 610m), la creuo i continuo (NE) pujant pel bosc de Can Sobiràs cap el Castell de Cabrera per baix de les seves cingleres. Collet (4,4Km – 740m) baix del Castell de Cabrera, canvio de vessant (NO) fins un altre collet al costat del castell (4,9Km – 852m). Giro a l’esquerra (S) i Castell de Cabrera (5,1Km – 860m). Vista espectacular.

Després de gaudir del seu cim torno enrere fins trobar una la pista (5,4Km – 855m) que també va a les Salines des de La Vajol. A la dreta (NE) aniria al coll de Lli, a la Vajol i a les Illes, camí fet de vinguda fent la Alta Ruta. Continuo (NO) per la pista a l’esquerra. Coll de les Cordes i sender (S) que he deixat més avall (7,0Km – 1.015m). Deixo la pista i continuo pel mig dels pins a la dreta (NO) pel sender que es dirigeix cap al Santuari de les Salines per la vessant de la seva riera. Creuo la riera de les Salines (7,7Km – 1.047m) i Font de les Salines (7,9Km – 1.074m). Pujant per unes escales arribo fins el Santuari de la Mare de Déu de les Salines (8,0Km – 1.097m) i allí, deixant els senders que pugen cap el coll dels Pous (NO), de la explanada del davant del Santuari emprenc una empinada pujada (N) cap el Pic de les Salines. Coll (8,6Km – 1.257m), girant a la dreta (E) i continuant pujant arribo al Pic de les Salines (9,0Km – 1.333m).

Panoràmica de l'Alt Empordà des del pic de les Salines — Panoràmica de l’Alt Empordà des del pic de les Salines

Després de gaudir de la panoràmica enrere fins novament el coll, i el Roc del Pou (10,0Km – 1.288m). Coll de Pous (10,1Km – 1.242m). Aquí em retrobo (SE) novament amb el GR que ja se uneix amb el GR10 per l’altra part de la tanca que fa de línia fronterera (N), i també amb el sender de Itinerannia, que va cap al Coll de la Dona Morta i Tapis, que ja continuo per ell (SO) amunt per la pista que porta fins el cim del Moixer i el “Repetidor” de TV (11,6Km – 1.441m).

El Roc Comptador, el Roc de Frausa i el Canigó des del Moixer

Després el que podíem dir el “conjunt” dels cims, Roc del Comptador (11,8Km – 1.451m) i Roc de Frausa (12,0Km – 1.421m). Un cop haver gaudit dels seus cims i les seves immenses panoràmiques, deixo també el sender seguit fent l’Alta Ruta que del Roc de Frausa es dirigeix cap a Ameli des Banys (N). Jo segueixo (O), ara ja es podia dir que de tornada, avall cap al Roc de la Campana (13,5Km – 1.438m) i Les Collades (15,2Km – 1.332m), coll on ja deixo també el sender de Itinerannia que es dirigeix cap a Tapis (SO).
I des d’aquest punt, i fins trobar una pista (E), intento seguir com puc un camí indefinit però marcat al mapa per la vessant (O) de Puig Brosser.

Un cop a la pista (16,8Km – 1.066m), seguir-la avall (SE) donant revolts fins un poc abans de la masada de Fucimanya (19,4Km – 762m), on la deixo per agafar-ne un altra (N) que baixa a passar a gual la Riera de Frausa (20,3Km – 670m) i continua (S) a trobar-se amb la pista de Les Salines (21,4Km – 609m), per la que ja continuo (E) fins retrobar-me amb la caragola (23,6Km – 437m).

Panoràmica des del Roc Campana amb els cims de les Salines i l'Alt Emporda — Panoràmica des del Roc Campana amb els cims de les Salines i l’Alt Emporda

Una volteta fantàstica a l’ombra d’alzines, alzines sureres i pinedes, passant pel Santuari i la capçalera de la vall de “Les Salines”, es diu que referent al lloc on es donava la sal al bestiar de pastures. Encadenant en un fàcil recorregut pels cims més elevats del massís de més de 1.400ms. i visitant també les restes de un antic castell del segle XI.

Panoràmica de l'Alt Empordà des de les Collades — Panoràmica de l’Alt Empordà des de les Collades

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 27,3km.
Altura màxima: 1.457m i mínima: 392m.
Desnivell ascendit i descendit, 1.582m.

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth
Mapa recorregut InstaMaps ICC

Més fotografies:
Fotos 50000iunafoto
Fotos mòbil

Desembre 2019. El Temps per dos finestres

I s’ha acabat el 2019 i un altra “dècada”. Qui recorda aquell canvi de segle XX?. Pareixia que deixàvem enrere uns temps passats turbulents i foscos per entrar en un futur de progrés i prosperitat.
Ara resulta que cada cop estem més a prop de abocar-nos a uns desastres mediambientals i socials difícils de resoldre.
Sembla com si tot l’avanç tecnològic s’hagués invertit en la moralitat i ètica de les persones. Generalitzant amb la societat, i des del meu punt de vista, cada cop més decadent, injusta i hipòcrita. Un món cada cop més “internacional” i “globalitzat” i cada cop més banal i indiferent del que hi passa. Moltes declaracions internacionals mediambientals i de drets humans i . . . Per què? No cal anar molt “lluny” per veure de que serveixen i com ens va.

De moment, aquí, aquest 2019 encara que ha estat un any poc plujós, relativament sec i prou ventós, no ha estat un any extrem. Confiem en que canviï prompte la seguida, si no aquest 2020 es podia fer prou llarg i de necessitat.
A veure com anirà climatològicament i socialment aquest proper any, i quin balanç farem al final de la dècada que acabem encetar, qui ho pugui veure i comptar.
De moment, ni el clima ni la flora recorden ni saben a quina època estan.

I ara i aquí, un nou mes, per recordar com passaven els dies en un temps passat.

Desembre, mes d’audicions.

Continuant amb la següent de la saga de la musical i artística, el primer ja se ha fet “major” i ni se sap que fa ni si ha fet res, “pa què?”, en aquestes èpoques de l’any, al desembre, son dies d’audicions on es poden escoltar i “gaudir” dels avanços dels “estudis musicals”.
Així es pot valorar la seva dedicació i sacrifici, principalment del temps que podrien tenir por poder fer moltes altres coses, o per literalment “perdre’l”.

Com sempre, un molt breu recull de gran actuacions de grans musics de l’Escola i Conservatori de Música de Tortosa, amb l’agraïment per la seva “voluntat” i la gran ajuda dels seus professors.

– Del dia 19 de novembre de 2019. Santa Cecília 2019, La música surt als carrers de Tortosa.