20 de gener de 2019
Reprenent les ressenyes “Anima’t a anar”, aquest cop, la que vam dirigir els nostres passos a l’Àrea de la Franqueta. Anàvem a “visitar” el fantàstic barranc del carrer “Ample”. Característic no precisament per la seva “amplada” si no per el seu traçat i per on transcorre, el llit del barranc, amb dos parts ben diferenciades, la primera selvàtica i boscosa, i la seva capçalera característica, tota “estratificada” i rocallosa.
(0,0Km/565m) Iniciem la caminada seguin el PR-C 185 que va per la pista que segueix la vall.
(0,3Km/572m) Deixem el PR que continua a l’esquerra (ENE) per una pista que puja a l’àrea interpretativa del mas de Quiquet. Continuem per la que marxa per la dreta (ESE) i que es dirigeix a la Vall d’Uxo, senyalitzat també pel parc com a Àrea interpretativa de la Marbrera i cova Picasso.
(0,0Km/565m) La pista creua un barranc a gual, és el barranc de riu Sec o carrer Ample. Un cop creuat la deixem i ens endinsem al barranc (ENE), estem a l’àrea interpretativa del treball de una pedrera. Fa anys volien extreure’n la pedra, però afortunadament per la muntanya, es va poder paralitzar l’extracció i actualment hi han fet un àrea interpretativa de una pedrera.
Continuarem sempre seguint les vores i el llit del barranc, encara que algun cop sense un sender clar i saltant pedres, el sender ha quedat esborrat pel barranc o cobert de vegetació.
(2,3Km/668m) Barranc a l’esquerra, seguim per la dreta (ENE).
(2,5Km/685m) Cisterneta i petit bassi, és la font de les “Baranes”. Continuem per l’estret de les Palanques i seguim pujant saltat pedres.
(3,8Km/825m) Passats uns revolts del barranc comencen a veure’s les curioses estratificacions de les parets del barranc i ha perdre’s la vegetació.
(4,0Km/845m) Visió curiosa i imponent del barranc, tot un roquissal pelat de vegetació i estratificat.
(4,4Km/880m) A la nostra esquerra (N) queda una cova, multi-anomenada, del Frare, del Pastor, de la Rambla de dins, . . ., una petita però prou profunda balma i molt útil per resguardar-se de les inclemències, com nosaltres per arrasserar-nos del vent que feia.
Continuem per fer la part final de la capçalera del barranc.
(5,2Km/565m) Petit tancat que ens barra el pas a l’esquerra, és el seu final. Pujem a la dreta per un corriol margenat fins un fondet herbós amb boixos i per on seguim. Al prompte (5,7Km/1.035m) trobem les marques del GR-7, estem a les Rases de Maraco. Si continuéssim el GR a l’esquerra (N) passant pel davant de la cisterneta i el mas de Maraco, arribaríem al coll d’Alfara, d’allí es pot baixar a Alfara de Carles. Continuant també tindríem varies opcions fàcils i marcades. Estem anant pel GR-7, si el continuéssim ens portaria a Paüls. I si del coll pujem un poc més amunt trobarem el PRC-C185, és el que ens em deixat al poc de sortir de la Franqueta i que pujava cap al mas de Quiquet, si el continuem a l’esquerra (O), passant per l’Espina, podrem tornar un altre cop la Franqueta. I si en canvi el continuem cap a la dreta (N) també ens portarà fins Paüls, però aquest, baixant pel barranc del Salt.
Nosaltres seguim el GR a la dreta (S), pel que son les Rases de Maraco, un llarg llom pelat i herbós, i sofrint el vent i el fred que va fer aquell dia, fins que, creuat un collet rocallós (7,2Km/1.060m), el sender ja passa a la vessant nord i més endavant s’endinsa pels boixos (7,6Km/1.040m), un respir a l’oratge que vàrem tindre. Ja continuarem per dins dels mateixos i la pineda.
(8,3Km/1.035m) Collet dels Eriçons, el sender gira a l’esquerra (SO) baixant cap un bonic fondet pinós.
Cruïlla a la dreta (9,5Km/970m), (N) és per on continuarem. Però abans continuarem 200ms. més pel GR per trobar el refugi lliure de Clotes (9,7Km/985m), molt ben reconstruït per la UEC de Tortosa, en un “raconet” idíl·lic per poder respirar la pau i la tranquil·litat, si el moment i la companyia ho permeten, com a molts altres llocs.
Si continuéssim 700m pel GR arribaríem al coll de Carabasses (1.035m), d’on podríem baixar al Toscar (SE), i continuant encara 300m més fins un petit collet (1.035m), per la dreta (O), pel llom empinat, podríem pujar fins el Tosseta Rassa (1.222m), el sostre comarcal de la Terra Alta. I si simplement continuéssim el GR arribaríem al Pla de Llinars i al refugi de Caro.
Nosaltres, des del refugi, tornem enrere fins la cruïlla i continuem el sender, que aquest cop marxa a l’esquerra, que ens portarà per la vessant de la Vall d’Uxo fins la pista (11,2Km/875m) que puja a està vall, i deixant-nos a la dreta el Punta Serena (1.035m), una fantàstica balconada a les barrancades que ens envolten. Ja per la pista, continuarem avall fins trobar la cruïlla per on em començat i la Franqueta (15,1Km/565m).
Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 15,1km.
Altura màxima: 1.082m i mínima: 565m.
Desnivell ascendit i descendit, 719m.
I una mostra del “fantàstic” dia que varem tenir en aquella ocasió.