Mes: juliol de 2018

26 de juliol de 2018

I a l’endemà un altre balcó a gran part dels Pirineus, el Tuc de Maubèrme (2.884m). Per les seves característiques, sobre surt a tots els cims dels votants, i per la seva ubicació, podíem dir que separat de la cadena axial, des del seu cim té una fantàstica visió longitudinal dels Pirineus. Tot i que la visió no era nítida, destacaven clarament els Besiberris i la Maladeta, juntament amb els cims d’Aigüestortes i el circ de Colomers.

Aquest cop, agraint-li la “tracció” a la meva caragola, em va permetre arribar fins al lloc previst per iniciar la meva caminada. La pista que hi portava no estava amb les millors condicions i sols era practicable per vehicles 4×4. Aquest cop el desnivell, la distancia i el temps hagués estat mooolt superior si ho hagués hagut de fer a peu des de Bagergue, on comença.

Poden fer els més de 10km “motoritzat”, començo la caminada més amunt de la cabana Calhaus per una antiga pista de una explotació minera, per on va una etapa del GR-211. En arribar al Port d’Urets, el deixo, ell marxa cap a Montgarri, i jo continuo, es podia dir que planer, en busca del coll que separa el Tuc de Maubèrme del Tuc de Crabes per un altre sender GR definit, encara que sense cap marca, el GR-T 52.

Allí deixo el sender pel que venia per agafar el ramal, que pujant per la part occidental, em portarà per una reblosa i descomposta canal empinada fins prop del cim, on hi arribarem fent un franqueig a la dreta fins sortir a la cresta cimera. A la baixada, en lloc de tornar a sortir al collet que separava els dos “Tucs”, adreço per un petit fondet per anar a buscar el sender que me havia deixat al collet i es dirigia cap el refugi de Liat i la pista on he deixat el cotxe.
En arribar a la pista ja sols em va quedar el seguir-la en direcció oposada als Estanys de Liat fins la caragola.

Si sols féssim la volteta sense pujar al Tuc de Maubèrme, es podia dir que un passeig per camins definits i fàcils. La pujada al  Maubèrme, en condicions estivals, sense cap dificultat “tècnica”, si estem habituats al terreny pirinenc i d’alta muntanya amb força pendent, on un mal pas o una relliscada pot comportar un bon “ensurt”.

Les estadístiques de GPS varen ser: Distancia recorreguda, 15,2km.
Altura màxima, 2.884m, Desnivell ascendit i descendit, 1.045m.

Mapa recorregut InstaMaps ICC.

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

Continua llegint «Volteta al Tuc de Maubèrme»

25 de juliol de 2018

Tenint en compte la neu que encara hi ha acumulada, i amb la intenció de no arriscar, aquest cop,  dirigeixo els meus passos a dos cims distingits per partida doble a la Vall d’Aran, per una banda per formar part dels 100 cims més bonics dels Pirineus i per l’altra per estar també inclosos a la llista dels 100 cims de Catalunya.

Primer, al Circ del Colomèrs. Aquest disposa de dos rutes marcades per poder gaudir de la visió dels llacs, l’una curta i l’altra més llarga. Jo, atès que hi he passat molts de cops i mai hi havia donat el tomet, vaig ha fer-ho ara, i aprofitant que, casualment, també està el Gran Tuc de Colomèrs (2.933m), aprofito per pujar-hi.

Davant la prohibició de circular amb vehicle particular fins l’aparcament del refugi Colomers, començo la caminada des del aparcament habilitat a prop del que es diu que és el balneari  més alt de Europa, els Banhs de Tredòs

Obviant el sender i anant per la pista arribo a l’aparcament del refugi. D’allí, pujant pel camí del refugi em dirigeixo a buscar el GR-11, que va, ho ve, depenent de com ho miris, del refugi d’Amitges al de Colomèrs, i per on coincideix, fent-ho en sentit horari, un primer tram fins el llac d’Obago. Allí, ja per la ruta dels llacs, pujo fins uns estanyets de baix del llac de Podò, on, deixant la ruta pujo fins el Portau de Colomèrs passant pel marge dret del llac de Ratèra de Colomèrs. Un cop al coll i vorejant el cim per la vessant de la solana arribo a la petita canal que puja al coll per accedir al cim. I sorpresa, la canal està encara nevada i gelada. Bé, tants de dies passejant el piolet, avui li ha arribat l’hora de “treballar”, fer els escalons per pujar i baixar. I bé un altre cop, va anar fantàstic fins la baixada, on al tornar de la neu a les pedres, uy, uy, uy!!!, jo i pedres avall, el cul és el que va rebre. Per lo menys la neu hagués estat més toveta, la confiança perd.

Després d’haver estat al cim i haver passat el susto, abans d’arribar al Portau de Colomers, una fita destacable i una baixada “marcada” pel pas de la gent. Per ella i saltant roques arribo al llac de Cap de Podò, vorejant-lo pel marge esquerra i deixant-me el camí “fitat”, vaig a buscar pel “recte”, la ruta dels llacs. Volia “planejar” però em toca baixar igualment al llac de Podò per tornar a pujar fins al coll del mateix nom i, a partir d’allí, ja tot costa avall acompanyat pel so dels trons i, afortunadament, sols un plugim.

Volteta sense complicacions, encara que la ruta dels llacs tampoc es pot qualificar de simple i fàcil per camins definits. Tot i estar marcada, és una ruta clar exponent dels Pirineus alpins i rocallosos, encara que en un marc i ubicació com difícilment es podrà trobar en un altre lloc dels mateixos. La variant o pujada al cim, es podia dir que tampoc té cap dificultat “tècnica”, però un té que saber on es posa i on va. Es podia dir que és per tarteres i rocalls empinats sense un camí clar.

Les estadístiques de GPS varen ser: Distancia recorreguda, 27,8km.
Altura màxima, 2.933m, Desnivell ascendit i descendit, 1.655m.

Mapa recorregut InstaMaps ICC.

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

Continua llegint «Volta al Circ de Colomèrs»