Uns records de uns temps passats. Uns temps que en un origen no vaig conèixer, i que varen quedar “plasmats” en antigues fotografies. Unes fotografies que NO son meves, però que varen tenir la mala sort que varen passar per les meves mans. Crec que és un bon moment per “tornar” posar a la “xarxa” per que vegin la llum. Ara que son temps en que tothom rebusca fotografies “antigues”.
Pertanyent a una exposició històrica fotogràfica que va efectuar el conegut centre excursionista local, el C. E. Refalgarí, efectuada al desembre del 2001 de les sortides i activitats efectuades amb les fotografies cedides pels seus participants. Com membre en aquell moment del mateix, vaig aprofitar l’oportunitat per guardar les copies.
Aquest té un origen i es va fundar quant corrien uns altres temps i circumstancies, l’any 1971, seguin les necessitats socials de llavors.
Podíem dir que en origen les sortides eren tant festivo-socials com muntanyeres. Posteriorment amb la inclusió dins de les federacions de muntanya, un dels objectius d’aquella època era el mantenir els senders que els vells havien utilitzat durant tota la seva vida, bé per a anar de poble a poble o bé per anar a treballar a les explotacions del bosc, i la regularització de la senyalització mitjançant la retolació dels GR’s i PR’s. Allò va propiciar la realització de una marxa de regularitat i un aplec, a més de la creació del refugi de la Font Ferrera.
Els anys passen i els temps varen canviar, i posteriorment va venir el temps amb que jo em vaig “tirar” al monte. D’aquella època passada es pot dir que la major activitat que jo vaig conèixer i recordo és la de una persona que “religiosament” cada setmana obria l’oficina del centre.
Posteriorment ens vàrem “afegir” un grup de gent amb l’ànim de donar continuïtat a la labor aquella gent. Labor difícil, lamentablement o afortunadament, els temps han canviat d’aquells orígens. Les necessitats ja no son les mateixes, ni la manera de veure o anar a la muntanya.
Venen les desavinences per part meva per la manera de fer i actuar, i posteriorment abandono l’entitat.
Jo, que no me ha agradat mai tatxar cims ni batre records. Que he anat a la muntanya a conèixer tranquil·lament i gaudint de nous camins. La antítesis del que considero que és, majoritàriament i generalitzant, com acostumo a fer, el món i la muntanya actualment, un parc d’atraccions i un estadi on “competir i figurar”.
Aquí, el recull de un altra època, per temps i per format gràfic, fotos en paper o diapositives. I en record de tots aquells de tots aquells que ja no son entre nosaltres. I si en vaig trobant, igual vaig “afegint” de meves.
Properament un altra època, la “digital”, el recull de les fotos ja capturades amb càmeres digitals, que tot i perdre molta de la màgia de les “clàsiques” tenen algunes avantatges.
Moltes gràcies , boniques fotos i bons records de temps passats, tampoc sé dir-te si millors o pitjors
Moltes gràcies per l’agraïment, sempre és de agrair. Però poc mèrit tinc per aquestes fotos i “aquests” records, jo soc un simple “mostrador”.
I sobre aquells temps, com crític que soc de tot, tampoc me agrada entrar a valorar que poguessin ser millors o pitjors. El “problema” de les persones és que sempre valorem i anhelem allò que no tenim. Eren uns altres temps, se adaptaven al que tenien i havien unes altres necessitats.
L’únic que no ha passat en va és la edat, i allò si que era un altre temps.