Ports – Lo Racó de MeteoLaSenia

Volteta a Sant Roc, Paüls

3 de febrer de 2019

Continuant amb les ressenyes d”Anima’t ha anar”, aquell cop ens vam dirigim a la vall de Paüls. La idea, en principi, era la Mola Carrascosa, però veient que el bon temps tampoc ens seria favorable, canviem la ruta per buscar una zona més arrecerada per les zones boscoses, i segons com veiéssim fer una volteta pels “cims” de la zona.

Vam començar la caminada des de les fonts de Sant Roc, (0,0Km/434m) seguin el sender marcat i netejat pel Parc que dona la volta pel Pla de l’Hedra.
(0,1Km/440m), de la porta de l’ermita agafem un tram de sender que puja en direcció NO, ens porta a una pista que es dirigeix cap a Paüls, però també ens permetria arribar al Pla d’en Pellicer o el mas de Povill.
(0,6Km/496m) , deixem la pista per agafar el sender que hi ha a l’esquerra (N), pal indicador.

(1,8Km/592m) A la nostra dreta una bassa d’incendis i uns metre més endavant trobem una pista, és la que havíem deixat abans. La seguim un altre cop uns 100 metres a l’esquerra (N) i la deixem per agafar el sender que marxa per sobre i també per la seva esquerra (NO).
(2,3Km/650m) A la nostra dreta uns antics bancals erms i el final de la pista que em deixat a la nostra dreta anteriorment, també les parets de un derruïda construcció. Seguim el sender que marxa per l’esquerra de les parets, primer direcció S i després O.
(2,8Km/750m) Sender a la dreta (N) i pal indicador, marxa a la cova del Llop, ens hi dirigim i ja tornarem fins aquí, son 100 metres. És una coveta de pastors amb una font a dintre.

Després d’haver tornat enrere fins la cruïlla, continuem pujant. Després de unes ziga zagues del sender, un petit collet i un pla (3,6Km/890m) estem arribant al Pla de l’Hedra. A la dreta, sender que marxa (N), el que seguirem. Uns 20 metres més endavant, la barraca de Jordi, petita barraqueta de pedra utilitzada pels pastors. Allí un altre sender a la dreta, marxa en direcció SO pel mig dels pins i pujant suaument, va al collet de Pinar Ample, més tard i passarem.
I el sender que portem que marxa planer, el marcat del Parc, i que no seguirem, creua el Pla de l’Hedra, va ha buscar el collet del Pla de l’Hedra, i baixa al sender per on nosaltres també baixarem més tard.

Com he comentat, seguim el sender primer a la dreta en direcció NOO, que ens portarà fins el coll de l’Avenc (3,9Km/960m). Ja tenim un vista fantàstica a la vall de Paüls. Trobem un sender que marxa a la dreta (N). Va per la carena en direcció a la Punta de l’Aigua. Nosaltres continuem a l’esquerra baixant per la vessant O en busca del fondet del Vacarissal.
(4,0Km/930m) Aquí tornem a trobar un altre sender. A la dreta (NO) podríem anar al maset de les Creuetes de Lloa, o també a la Punta de l’Aigua. Nosaltres a l’esquerra (SE) amunt a buscar el caminet que va ha buscar el cinglet de més amunt i que, per un rocallet, pugem a sobre de ell. Continuem pujant en direcció SO, fins que un quan estem podíem dir dalt de la pujada (4,5Km/1.045m), fent un gir a l’esquerra (SE) tornem a pujar un altre rocallet que ja ens permet assolir, giran un altre cop en direcció SO, el cim de Joan Gran (4,6Km/1.078m).

Joan Gran cap a la Punta de l'Aigua — Joan Gran cap a la Punta de l’Aigua

Després de gaudir de la panoràmica continuem, ja baixant, en direcció sud, primer per la vessant assolellada i després tornant a pujar un poc fins un collet herbós per tornar a baixar a l’altra banda en direcció al collet de Pinar Ample (5,0Km/995m), comentat anteriorment. En aquella sortida, i degut un altre cop al fort vent i gelat, del collet vàrem tirar avall (NE) uns 100 metres pel sender que arriba de la barraca de Jordi, i girant a la dreta (E), saltant antics màrgens i per la pinassa dels pins vàrem anar a buscar el sender del Parc, per continuar ja per ell.

Ara la descripció és per la ruta que tenia pensat fer. Al collet marxen dos senders per la dreta, un (NO) que es dirigeix avall, que es podria dir que ens portaria al mas de Fandos i a les Roques Benet, i un altre que marxa (SO) planer entre mig dels pins, és el que continuo. Va planejant per baix del cinglet fins que en arribar a un fondet (5,4Km/995m) gira un altre cop a l’esquerra (SE) a tornar a pujar per un altre rocallet a dalt del cinglet.

Des de allí segueixo primer en direcció S i després O per pujar al cim de la Moleta de les Canals (5,7Km/1.076m). Vista aèria i fantàstica. En acabar de gaudir de la panoràmica al meu voltant, continuo desfent uns metres el camí fet per arribar-hi i continuant en direcció S en busca del collet rocallós i pelat per on baixo com si anés al coll de les Canals, però no surto directament a ell, surto a la seva esquerra a la vessant de Paüls (6,2Km/900m). Allí ja trobo un sender prou clar i definit. 20 metres a la dreta el coll de les Canals i podria “continuar” també fins el mas de Fandos i les Roques, o el GR-7 al coll dels Ginjolers.
Però ara ja sols em queda continuar a l’esquerra (NE) fins trobar la cruïlla (7,5Km/635m) on també se incorpora el sender del Parc pel que he començat i continuar-lo ja fins Sant Roc (8,9Km/434m).

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 8,9km.
Altura màxima: 1.076m i mínima: 430m.
Desnivell ascendit i descendit, 781m.

Mapa recorregut InstaMaps ICC

I ara una mostra del fresc i airejat dia que varem tenir en aquella ocasió.

Recuperant a'alà a la font del Galdiri — Recuperant l’alè a la font del Galdiri

Volteta al Carrer Ample i Clotes

20 de gener de 2019

Reprenent les ressenyes “Anima’t a anar”, aquest cop, la que vam dirigir els nostres passos a l’Àrea de la Franqueta. Anàvem a “visitar” el fantàstic barranc del carrer “Ample”. Característic no precisament per la seva “amplada” si no per el seu traçat i per on transcorre, el llit del barranc, amb dos parts ben diferenciades, la primera selvàtica i boscosa, i la seva capçalera característica, tota “estratificada” i rocallosa.

(0,0Km/565m) Iniciem la caminada seguin el PR-C 185 que va per la pista que segueix la vall.
(0,3Km/572m) Deixem el PR que continua a l’esquerra (ENE) per una pista que puja a l’àrea interpretativa del mas de Quiquet. Continuem per la que marxa per la dreta (ESE) i que es dirigeix a la Vall d’Uxo, senyalitzat també pel parc com a Àrea interpretativa de la Marbrera i cova Picasso.

(0,0Km/565m) La pista creua un barranc a gual, és el barranc de riu Sec o carrer Ample. Un cop creuat la deixem i ens endinsem al barranc (ENE), estem a l’àrea interpretativa del treball de una pedrera. Fa anys volien extreure’n la pedra, però afortunadament per la muntanya, es va poder paralitzar l’extracció i actualment hi han fet un àrea interpretativa de una pedrera.

Continuarem sempre seguint les vores i el llit del barranc, encara que algun cop sense un sender clar i saltant pedres, el sender ha quedat esborrat pel barranc o cobert de vegetació.
(2,3Km/668m) Barranc a l’esquerra, seguim per la dreta (ENE).
(2,5Km/685m) Cisterneta i petit bassi, és la font de les “Baranes”. Continuem per l’estret de les Palanques i seguim pujant saltat pedres.
(3,8Km/825m) Passats uns revolts del barranc comencen a veure’s les curioses estratificacions de les parets del barranc i ha perdre’s la vegetació.

(4,0Km/845m) Visió curiosa i imponent del barranc, tot un roquissal pelat de vegetació i estratificat.
(4,4Km/880m) A la nostra esquerra (N) queda una cova, multi-anomenada, del Frare, del Pastor, de la Rambla de dins, . . ., una petita però prou profunda balma i molt útil per resguardar-se de les inclemències, com nosaltres per arrasserar-nos del vent que feia.
Continuem per fer la part final de la capçalera del barranc.

Les Rases de Maraco i la vall de l'Ebre — Les Rases de Maraco i la vall de l’Ebre

(5,2Km/565m) Petit tancat que ens barra el pas a l’esquerra, és el seu final. Pujem a la dreta per un corriol margenat fins un fondet herbós amb boixos i per on seguim. Al prompte (5,7Km/1.035m) trobem les marques del GR-7, estem a les Rases de Maraco. Si continuéssim el GR a l’esquerra (N) passant pel davant de la cisterneta i el mas de Maraco, arribaríem al coll d’Alfara, d’allí es pot baixar a Alfara de Carles. Continuant també tindríem varies opcions fàcils i marcades. Estem anant pel GR-7, si el continuéssim ens portaria a Paüls. I si del coll pujem un poc més amunt trobarem el PRC-C185, és el que ens em deixat al poc de sortir de la Franqueta i que pujava cap al mas de Quiquet, si el continuem a l’esquerra (O), passant per l’Espina, podrem tornar un altre cop la Franqueta. I si en canvi el continuem cap a la dreta (N) també ens portarà fins Paüls, però aquest, baixant pel barranc del Salt.

Les Rases de Maraco, els cims de Caro i el barranc de carrer Ample a la dreta

Nosaltres seguim el GR a la dreta (S), pel que son les Rases de Maraco, un llarg llom pelat i herbós, i sofrint el vent i el fred que va fer aquell dia, fins que, creuat un collet rocallós (7,2Km/1.060m), el sender ja passa a la vessant nord i més endavant s’endinsa pels boixos (7,6Km/1.040m), un respir a l’oratge que vàrem tindre. Ja continuarem per dins dels mateixos i la pineda.
(8,3Km/1.035m) Collet dels Eriçons, el sender gira a l’esquerra (SO) baixant cap un bonic fondet pinós.

Cruïlla a la dreta (9,5Km/970m), (N) és per on continuarem. Però abans continuarem 200ms. més pel GR per trobar el refugi lliure de Clotes (9,7Km/985m), molt ben reconstruït per la UEC de Tortosa, en un “raconet” idíl·lic per poder respirar la pau i la tranquil·litat, si el moment i la companyia ho permeten, com a molts altres llocs.

Si continuéssim 700m pel GR arribaríem al coll de Carabasses (1.035m), d’on podríem baixar al Toscar (SE), i continuant encara 300m més fins un petit collet (1.035m), per la dreta (O), pel llom empinat, podríem pujar fins el Tosseta Rassa (1.222m), el sostre comarcal de la Terra Alta. I si simplement continuéssim el GR arribaríem al Pla de Llinars i al refugi de Caro.

Barrancades des del cim del Punta Serena

Nosaltres, des del refugi, tornem enrere fins la cruïlla i continuem el sender, que aquest cop marxa a l’esquerra, que ens portarà per la vessant de la Vall d’Uxo fins la pista (11,2Km/875m) que puja a està vall, i deixant-nos a la dreta el Punta Serena (1.035m), una fantàstica balconada a les barrancades que ens envolten. Ja per la pista, continuarem avall fins trobar la cruïlla per on em començat i la Franqueta (15,1Km/565m).

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 15,1km.
Altura màxima: 1.082m i mínima: 565m.
Desnivell ascendit i descendit, 719m.

Mapa recorregut InstaMaps ICC

I una mostra del “fantàstic” dia que varem tenir en aquella ocasió.

Sofrint les inclemències meteorològiques

Volteta pel cim de Caro

13 de gener de 2019

Havent-me novament “Anima’t a anar”, aquest cop dirigim els nostres passos al cim de Caro en un dia caracteritzat precisament pel vent i el fred. Com quasi que no hi he pujat mai el comptabilitzaré com un “nou cim i sostre comarcal”.

Vam començar la caminada del restaurant els Pous de la Neu seguint el GR-171 que va per la carretera que se endinsa al Port en direcció a Fredes i al Mascar. Al poc (0’1Km/1.095m), a la nostra dreta (NO) deixem l’entrador per on aniríem a “l’antic” refugi de Caro de la UEC de Tortosa. Continuem per la carretera. Per un curt corriol a la dreta (0’4Km/1.103m) que adreça un revolt de la carretera arribem a una explanada al costat de la carretera. Enfront nostre tenim el també antic restaurant del Port. I a la nostra esquerra, dalt del revolt que em adreçat, el “nou” refugi de Caro dels Estels del Sud. Seguim per la carretera i continuant ara ja pel GR-7.

Deixem a la nostra dreta el revol tancat de la pista que baixa al Mascar (1’5Km/1.065m). Continuem per la pista formigonada que puja suau a la esquerra, cartells indicadors.
Collet de la Carrasqueta (1’7Km/1.087m). Baixem lleument i uns metres més endavant, entrador a l’esquerra (SE) on també haguéssim pogut deixar els cotxes. Aquí deixem la pista que portàvem i seguim les marques del GR que continuen ja per sender. Creuem un petit barranquet i emprenem la pujada fins el coll de Pallers.

Coll de “Pallers” (3’1Km/1.219m), característic pels dos morros de roca que amb la seva forma donen nom al coll. Aquí deixem el GR per agafar el sender que marxa a l’esquerra (NE) i que passant pel darrera, la part ombrívola, de un de ells, tornem al collet per continuar amunt. El GR marxa avall per la pineda. Si el continuéssim uns 300ms més, en una estretor a la roca, trobaríem una cruïlla de quatre camins. A la dreta (O), continua el GR en direcció a la Cova del Vidre i el refugi Font Ferrera. Recte (S), aniríem a la Cova Ebre i el barranc de Lloret. I a l’esquerra (NE), donaríem la volta per la falda de Caro per la Roca Comptadora i anant a sortir al coll del Vicari. Nosaltres, com ja he dit, continuem pel empinat sender que marxa cap del NE.

Després de superar un tram empinat i reblòs la pendent es suavitza al que serien el Plans pelats de la Moleta Redona (3’4Km/1.307m) , si està clar, la vista comença a ser espectacular. Un respir i un altre tramet també empinat i arribem a la Moleta Redona (4’2Km/1.357m), davant nostre les cingleres del cim de Caro. El sender continua fent altibaixos per la dreta de la carena que se estreteix i anant a buscar el collet d’abans dels cinglets rocallosos.
A aquest collet (4’5Km/1.326m) canviem de vessant (NNE) per, podíem dir, fer un flanqueig cap a l’esquerra per la part ombrívola i pel mig de les cingleres per anar a buscar el pujador (4’8Km/1.334m)(SE) que ens permetrà pujar empinats, la part final.

El sender, quan tenim en vista les edificacions i les antenes per sobre nostre (5’1Km/1.420m), les deixa a la dreta (SE) i es dirigeix (NE) més planer a la carretera que hi arriba i al començament de elles (5’3Km/1.428m). Encara que també es pot continuar seguin empinat amunt per anar a sortir pel mateix costat dret de la tanca del centre reemissor.

El cim de Caro (5’4Km/1.442m), com ja vaig dir un altre cop de un altre “cim”, el Puigsou, un cim que sense desmereixe’l en absolut a ell si no més be compadeixe’l, altiu i virtuós, infestat de antenes i tanques que no et deixen gaudir de la la seva immensitat i espectacular ubicació. Tota la vall de l’Ebre a vista d’ocell i al fons el Delta i la serra del Montsià. A l’altra banda les serres de Cardo-Boix i a sobre les de Vandellòs, i, en dies clars, es poden veure fins i tot els Pirineus o inclòs Mallorca.
En acabar de gaudir de la “panoràmica” des del mirador del cim, enrere a buscar el sender que hi havia enfront de on em sortit a la carretera i que ens portara fins el coll del Vicari, un sender que ens permetrà adreçar els revolts de la carretera.

Al mateix coll del Vicari (6’3Km/1.294m) trobem un sender que es podia dir que creua la carretera. A la dreta (SE) la baixada cap a la Caramella, i al que se li ajunta el sender que em comentat que havia baix del coll de Pallers. A l’esquerra (NO), per on continuem, el sender que, un altre cop, adreçant un revol i continuant per baix de la carretera ens permet baixar un altre cop fins la carretera que puja al Port des de Tortosa (7’1Km/1.089m) i per la que arribem on hem començat (7’6Km/1.093m).

Una volteta “senzilla” i fàcil en que vam ascendir al cim més alt del massís i d’aquestes comarques, i del que podria ser una petita mostra del que poden ser els camins als Ports. Camins entre cingleres, amb trams empinats i plens de pedra solta i amb algun altre indefinit on fa falta saber cap a on anem. I que com es normal també a la muntanya, en unes condicions adverses, com podia ser el dia que hi vam pujar, es pot convertir en delicada i fins i tot perillosa.

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 7,9km.
Altura màxima: 1.442m i mínima: 1.062m.
Desnivell ascendit i descendit, 541m.

Mapa recorregut InstaMaps ICC

Volteta al Pont “Foradat” i la Mola l’Aixada

5 de gener de 2019

Volteta al barranc de la Fou per visitar dos Ponts “Foradats”. El un de dimensions colossals i el altre més modest però amb unes vistes també espectaculars.
Una volteta prou senzilla i còmoda, si exceptuem les pujades al pont, que requereixen el utilitzar les mans, i la de pujar a sobre, exposada i en cert perill, i que dos trams del sender estan poc definits.

A la dreta el Pont "Foradat" — A la dreta el Pont “Foradat”

Havent-me “anima’t a anar”, comencem la caminada des del Racó dels Ferrins per la pista que porta a la Tenalla i el Salt de Robert. Als pocs metres (0’050Km/505m), abans de creuar una cadena que barra el pas, trobem una pista que baixa a creuar el barranc de la Fou a gual. Pel mateix costat veiem que hi ha un corriol amb el terra d’arena que creua el barranc del Salt, el seguim. El sender va seguint més o menys paral·lel al riu, fins que després de creuar un barranquet s’enfila fort per pujar a un collet (0’8Km/635m). Davant de nosaltres tenim la Moleta del Cepí amb el morro de roca del Pont Foradat. Baixem un poc al barranquet del darrera i seguim pujant cap al Pont.

El "Forat" del Pont — El “Forat” del Pont

Quan quasi bé estem baix del costat del pont, trobem una cruïlla (1’5Km/778m). Hi ha tres camins, el de l’esquerra que puja al Pont (NO), el del mig que puja un poc fins el collet i continua planejant a l’esquerra, per on tornarem. I un altre que marxa a la dreta baixant lleument (SE), que ens portaria cap avall fins l’Ermiteta. On trobaríem la pista de la Fou. Seguim per l’esquerra i pujant.
Trobem un altre sender a la dreta (E)(1’7Km/833m), és el que ens portarà dins del ull del pont. Per pujar-hi ens tenim que ajudar d’una Savina per superar un petit ressalt. Pont “Foradat”

La Fou i el Morral Desplegat des del sostre del Pont

Després continuem pujant pel sender de l’esquerra (NO) i arribem a un petit planell (2’0Km/880m) on està la cruïlla del sender (E) que ens porta a pujar al damunt del pont. Tot i que la pujada és prou fàcil, al començament necessitem utilitzar les mans per superar un ressalt a una pedra un pel dificultós, i després passar per un relleixó un poc aeri. No cal dir que la vista des del sobre del Pont és molt aèria i espectacular.

Les cingleres de la Mola l'Aixada, el Morral i els Plans des del sostre del Pont — Les cingleres de la Mola l’Aixada, el Morral i els Plans des del sostre del Pont

Tornats a la cruïlla continuem el sender amunt (NO), però cal estar atents, a partir d’ara està molt més desdibuixat i perdut. A grans trets podem dir que després de creuar per sobre de un rocallet seguim sempre en direcció SE.

Després de passar per baix d’un cinglet i haver trobat les parets de pedra d’una barraqueta de pastors (2’8Km/947m), uns metres més, trobem una petita canal que puja en direcció NNE. És per on seguirem, però abans continuarem uns metres més i trobarem un nou “pontet” amb una fantàstica miranda al barranc dels Presseguers i el Salt (3’0Km/958m).

El Pont Foradat pujant a la Mola l'Aixada — El Pont Foradat pujant a la Mola l’Aixada

Després d’haver gaudit de la vista tornem novament endarrere per pujar pel corriol que puja per l’estretor.
Sortim al collet (3’3km/970m). Davant nostre el collet que puja cap el cim de la Mola l’Aixada. Tot i no haver camí, també es podria seguir per ell. Nosaltres seguim per la vessant del Racó dels Presseguer. Enfront nostre, més baix, tenim les Faixes dels Panys, tenim que anar a buscar-les i passar per sobre. El sender va a buscar-les descendint lleument i efectuant un franqueig pel mig de una tartera empinada que hi ha a sobre de les cingleres. És el tram que el sender està més desdibuixat i cal estar atent.

Cingleres del Morral Desplegat a l'esquerra, el Portell i Fredes — Cingleres del Morral Desplegat a l’esquerra, el Portell i Fredes

Aquest sender ens portarà al collet de la Roja (4’3km/895m). Aquí, si continuéssim recte i amunt, sense sender, podríem pujar fins el Negrell pel que es denomina la Costa Dreta, la empinada pujada que tenim enfront. Nosaltres descendim a la dreta en direcció E per girar a S vorejant el cinglet que tenim a la dreta. Al fondet (4’6Km/849m) trobem el sender que ve i va a l’Àrea de la Fou i que passa per la cova la Roja.

El seguim en direcció a la Portella de la Malladeta (E) i pujant. Collet (5’3Km/925m) a sobre de les cingleres de la Cova la Roja, vista espectacular del barranc de la Fou. Comencem a descentre per les cingleres de les Lleixes, i passant per un passet “encinglerat” (5’6Km/854m).

El coll dels Orons i el Pont "Il·luminat" — El coll dels Orons i el Pont “Il·luminat”

Collet de la Portella de la Malladeta (5’9Km/842m), i pal indicador. Deixem el clar sender que portàvem que es dirigeix cap a l’Àrea de la Fou, i girem a la dreta un altre cop per un sender desdibuixat i bastant perdut, donant el tomb i passant per baix de les cingleres, on trobem la Mallada la Palma (6’7Km/783m), i que ens portarà un altre cop a la cruïlla de baix del Pont Foradat que em trobat a la pujada (7’4Km/778m).

I ara, tornant-nos a deixar la baixada a l’Ermiteta, sols en queda retornar pel camí pel que em pujat al matí fins l’inici (8’8Km/505m).

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 9,6km.
Altura màxima: 973m i mínima: 498m.
Desnivell ascendit i descendit, 787m.

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth

Mapa recorregut InstaMaps ICC

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto