Categoria: Sostres comarcals

6 de febrer de 2020

Després d’haver donat el tomet a la part occidental el dia anterior, a l’endemà a per l’altra “banda” de Montserrat.
Em desplaço fins el monestir de Santa Cecília des de on emprenc la caminada seguint novament el GR-172 o, aquest tram, també anomenat camí de l’Arrel, és l’antic camí que unia Santa Cecília amb el Monestir de Montserrat (0,0Km – 677m).

Després de creuar la carretera (S) continuo pel GR, que passa a tocar d’ella, pujant (SSE) prou suaument i per baix de les famoses i espectaculars cingleres, creuant “serrats” i canals, els serrat de les Barretines i del Vent, i les canals del Moro, dels Aritjols i la del Cavall Bernat. Finalment arribo a la cruïlla del camí de la canal Plana (2,6Km – 870m). Deixo el GR que marxa (E) per baix de les cingleres dels Flautats, per emprendre la empinada pujada (S) fent ziga-zagues per aquest camí fins el coll del mateix nom, coll de la Canal Plana (3,1Km – 1.019m), allí cruïlla de quatre camins.

Anant recte (SO) aniríem al Pla dels Ocells i el monestir. A la dreta (NO), per on continuaré després, i a l’esquerra (SSE) cap on em dirigeixo ara. Vaig al coll (3,4Km – 1.071m) i (E) a les restes l’ermita de Sant Salvador (3,6Km – 1.074m), una ermita baix de podíem dir, la Trompa de l’Elefant o la Roca de Sant Salvador, i en la que hi ha un petit refugi en un “arrimador paredat” de la seva base. D’aquí la pujada (ONO) al cim (3,9Km – 1.156m). Un altre magnífic i espectacular cim per la seva visió “panoràmica”, que tot i no ser difícil, requereix de “adherència” a les botes i el ascendir al cim per una estreta bretxa, sense massa “perill”. Aquest cop panoràmica també espectacular de tot el voltant i de la vessant oriental de la serra.

En acabar de gaudir del cim avall a retrobar novament la cruïlla de camins (4,5Km – 1.071m) pel mateix camí de pujada, i continuar, aquest cop, “recte” (NO) per la serra de les Lluernes en direcció a Sant Jeroni i per dalt de les cingleres que anteriorment he vist dalt meu. Passo a tocar del Cavall Bernat (NE)(5,3Km – 1.035m) i al poc cruïlla (5,4Km – 1.033m), caminet que baixa a un torrentet (O) i camí que puja empinat pel seu costat (N). Ara amunt, ja tornaré a baixar. Em dirigeixo al l’ermita de Sant Antoni (5,6Km – 1.097m), situada en un altre lloc espectacular i amb una vista privilegiada, principalment de les parets del Cavall Bernat i voltant.

En acabar de visitar-la avall fins la cruïlla (5,8Km – 1.033m) anterior per continuar pel caminet (O), i que passant per baix del Cap de Mort, em porta fins el camí “vell” de Sant Jeroni (6,0Km – 1.040m). Segueixo amunt per ell (N), si anés avall (S) aniria al monestir però passant pel Pla dels Ocells. Nova cruïlla (6,2Km – 1.060m), aquest cop estic al camí “nou” de Sant Jeroni, ja una “autopista”, el mateix, jo amunt (N), si anés avall (S) el monestir, però aquest cop passant per Sant Miquel. Cruïlla a l’esquerra (O)(6,7Km – 1.116m), puja a “les Pinasses” pel camí dels Francesos.

I tornaré després, ara continuo pel camí a Sant Jeroni. Capella de Sant Jeroni (NE)(7,0Km – 1.149m), i cim de Sant Jeroni (7,6Km – 1.237m), cim culminant de la muntanya de Montserrat al seu mig, novament amb una fantàstica i espectacular “visió” de 360º al seu voltant, des dels cims de mitja Catalunya als cims nevats dels Pirineus. En acabar de gaudir del cim, novament avall fins la cruïlla anterior (8,5Km – 1.116m), i per on segueixo (O) aquest cop fins el coll de les Pinasses (8,6Km – 1.139m). Allí nou sender a l’esquerra (SE), m’hi dirigeixo, té un petit pas rocós que es pot superar fàcilment ajudat si fa falta per una corda, es dirigeix a l’Albarda Castellana (8,8Km – 1.177m), sostre comarcal del Baix Llobregat.

Un altre cim allargat i ample amb una vista espectacular a l’estil del Montgròs. I en acabar la visita, enrere i avall un altre cop cap a les Pinasses (9,0Km – 1.139m) per continuar (SSO) pel sender que portava inicialment i que ara es dirigeix avall fins que a l’alçada del Camell de Sant Jeroni em trobo en una nova cruïlla (9,5Km – 1.020m) per on be un PR (O), és el PR C-78 que seguia el dia anterior, i que juntament amb el camí dels Francesos es dirigeixen (S) cap el Bruc.

Deixo el camí que portava i continuo pel PR (O) pujant i baixant a buscar un altre cop la cruïlla del dia anterior (10,4Km – 985m) i la Canal del Migdia i coll del mateix (10,6Km – 1.029m), i novament com el dia anterior, avall per la Canal de la Font de la Llum fins la cruïlla del GR (11,0Km – 842m). Per on, aquest cop, canvio de direcció (NE) cap a Santa Cecília per baix de les altes cingleres de Sant Jeroni i el serrat del Moro. Cruïlla (11,8Km – 710m), el GR marxa amunt (SE) a buscar la part inferior de la Canal de Sant Jeroni. Avall (N) a la carretera i més “planer” Santa Cecília.

Deixo la pujada cap a la Canal de Sant Jeroni per un altre cop, ja “estudiaré” un altra volteta. Ara carretera (11,9Km – 690m) i finalment Santa Cecília i la caragola (12,2Km – 710m).

I novament una volteta prou curta i “distreta” per gaudir i fer tranquil·lament , si exceptuem la pujada a la Roca de Sant Salvador, que tot i ser senzilla requereix atenció i no tenir “aprensió” a les alçades.

No disposant de més temps em va quedar pendent el cim de la Miranda de Santa Magdalena a més de alguna altra “canal” i corriol per conèixer aquest cop la muntanya amb més “profunditat”, a més de “pendent una ascensió” amb algú per escales.

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 15,2km.
Altura màxima: 1.241m i mínima: 645m.
Desnivell ascendit i descendit, 1.262m.

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth
Mapa recorregut InstaMaps ICC

Més fotografies:
Fotos 50000iunafoto
Fotos mòbil

5 de febrer de 2020

Havent-me “retallat” els dies que disposava per tenir que fer de xofer, canvi de plans. Deixo la neu i els cims dels Pirineus per anar a “fer-ne” uns altres de més propers. Em dirigeixo cap a Montserrat a donar-hi un tomet per visitar el cims “destacats” per estar inclosos dins de la llista dels 100 cims de la FEEC i un sostre comarcal.
Els cims de la llista varen ser el Torre Alta o Castell Ferran (842m), la Miranda dels Ecos (1.223m), el Montgròs (1.133m), la Roca de Sant Salvador o l’Elefant (1.156m) i la Miranda de Sant Jeroni (1.237m), i el sostre comarcal del Baix Llobregat, l’Albarda Castellana (1.177m).

Amb aquesta intenció em vaig dirigir cap al coll de can Maçana a passar-hi la nit per al dia següent emprendre la travessa de Montserrat fins el Monestir i tornar pel GR-172. Segons el temps que empleés ja acurçaria per alguna canal, com així va ser. Finalment varen ser dos dies “complets”, el primer del coll de can Maçana i el segon de Santa Cecília, fent els retorns dels mateixos per la canal de la Font de la Llum. Dos voltetes curtes en distancia, però llargues pel temps “perdut”.

La nit de arribada, gaudint de la “il·luminació” de la meva amiga la lluna ja vaig pujar al cim del Torre Alta o Castell Ferran. Un “cimet” proper, senzill i prou fàcil començant des del coll de Can Maçana (O). El vaig començar seguint el GR-172 i deixant-lo, anar ha buscar l’empinada pujada fins el cim, que tot i que no és difícil cal anar en compte de no patinar, i més a les “fosques”.

A l’endemà la travessa cap al Monestir. Començo des de can Maçana seguint novament el GR-172 que va pel camí de la Roca Foradada i que marxa per una pista que puja suaument (ENE)(0,0Km – 710m). Mirador de Can Maçana, panoràmica del Bages amb els cim retallats dels Pirineus darrera (0,5Km – 776m). Coll de Guirló (1,0Km – 797m) i uns 30 metres més endavant, sender que marxa per la dreta i pal indicador (SE). El GR i la pista continuen per l’esquerra (ENE), és per on tornaré.

Continuo per la dreta ara seguin el PR-C 78 en direcció al refugi Vicenç Barbé i el monestir de Montserrat. Canaleta del coll de la Portella (1,6Km – 885m) i canvi de vessant i de paisatge. Al prompte es veu el refugi amb un marc espectacular “d’agulles” darrera. Refugi Vicenç Barbé (2,2Km – 890m), al ben mig de un paratge d’agulles i cims afilats. Continuo pel seu darrera pel PR (NE), barranquet de canal Ampla, pal indicador (2,3Km – 903m), i sender (NE) al Portell Estret per on es podria baixar al GR. Continuo (S) cap el coll del Port creuant torrenteres i passant pel camí i el pas del Princep (3,3Km – 971m). Coll del Porc (3,7Km – 973m) i altre cop sender (N) per on es podria baixar al GR que he deixat anteriorment, va a buscar el sender que baixa del Port Estret i arriben junts al GR.

Continuo pel PR (SE) i coll de la canal del Miracle (4,1Km – 979m), un altre punt per baixar al GR per la nomenada canal (NE). Continuo pel PR (SE) amb un continuo de pujar i baixar. I coll de les Comes (5,4Km – 1.060m). Baixo al fons de un torrent, la Coma dels Naps de Dalt i el bassal dels Avellaners (5,6Km – 1.005m). Començo a pujar per l’altra banda i al poc, en un tancat revolt, un sender poc definit que se intueix que marxa a l’esquerra (NE)(5,7Km – 1.025m). Deixo el PR, encara que tornaré per continuar-lo, ara continuo per aquest sender nou. Em dirigeixo cap a la Miranda dels Ecos. Cal parar atenció, vaig seguin alguna fita i alguna marca. Pujo empinat algun tram per dins l’arbrat i altres pels rocalls. Trobo una cruïlla (5,9Km – 1.110m) amb marques blaves.

Per l’esquerra (N) està el recorregut del Pas de l’Esfinx o camí dels Aurons, si es coneix, i per la dreta (E) continuo pujant empinat pel barranquet cap els Ecos. Panyet de roca (6,0Km – 1.163m), a la dreta (S) el sender més definit, puja ja fàcilment a l’Eco Segon (6,3Km – 1.189m), a sobre de la Roca de Migdia, i de la que ja es gaudeix de una fantàstica vista. Per pujar a l’Eco Superior, l’esquerra (N) empinat per la canal fins topar-te tancat per un cinglet (6,5Km – 1.184m). Aquest esta equipat amb una cadena i requereix de bona “força de braços”, o dominar mínimament un poc d’escalada per “ajudar-te”, ja que requereix fer una curta escalada.

La vista des del cim  (6,7Km – 1.223m) i a vista d’ocell magnífica i espectacular al ben mig de Montserrat, a una banda tots els cims arrodonits de les zones de les Agulles i dels Frares Encantats, i a l’altra de Sant Jeroni, tot rodejat de altes cingleres i canals. En acabar de gaudir de la grandiositat de la panoràmica i de l’entorn, retorn pel camí de pujada fins un altre cop el PR (7,2Km – 1.025m) , deixo la Canal del “Micos” per un altra ocasió, Ara novament continuo (SO) pel PR C-78. Empinat pujo a la Roca Plana dels Llamps (7,6Km – 1.116m) i baixada per una canaleta de mal auguri, una creu de ferro clavada al seu costat, i coll del Montgròs (7,8Km – 1.121m). Des de aquí em dirigeixo fàcilment (S) al cim llarg i ample del Montgròs (7,9Km – 1.133m). Novament una panoràmica magnifica i espectacular d’agulles, cingleres, canals i el Baix Llobregat.

En acabar de gaudir del paisatge avall (NNE) pel senderol empinat que va per una espècie de estreta escletxa que permet baixar fins el fons del Torrent del Migdia (8,5Km – 967m). Cruïlla (8,7Km – 985m), per la dreta (NE), novament empinat marxa el PR que he seguit fins aquí i que em portaria fins al Bruc. Deixant-lo abans arribaria fins Sant Jeroni i Montserrat, i per on tornaré al dema. Ara segueixo recte i amunt (N) pel torrent cap el Portell del Migdia (8,9Km – 1.029m). I baixada empinada (NNE) per la canal de la Font del Llum fins trobar el GR-172 (9,3Km – 842m), pel que faig el retorn a la caragola anant a l’esquerra (O) i per la també espectacular vessant nord de les altes cingleres i canals del massís que anteriorment he gaudit de l’altra part, a la dreta (NE) seguiré el dema.

Seguin el GR em vaig trobant les diferent cruïlles de les baixades (o pujades) als colls que he anat passant al matí. Pal indicador Canal del Miracle (10,2Km – 765m) i baixada a la carretera (NO), segueixo pel GR cap a Can Maçana, nova indicació de Canal del Miracle (10,3Km – 910m), ara cruïlla a l’esquerra (S) per pujar al coll del mateix. Continuo i nova indicació, els Frares Encantats (10,9Km – 752m) amb una nova baixada a la carretera (NO). Vista de la Roca Foradada, i més endavant un altre cop els Frares Encantats, amb la pujada (SE) als colls del Coll del Port i del coll Estret (11,4Km – 835m). I després de vorejar la Roca Foradada i la Cadireta de nou arribo al Collet de Guirló (12,8Km – 797m), i la baixada a Can Maçana (13,8Km – 752m).

Una volteta prou curta i “entretinguda” per fer tranquil·lament, si exceptuem la pujada als Ecos. Encara que a mi es podia dir que em va costar tot el dia per haver anat perdent molt el “temps”.

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 17,0km.
Altura màxima: 1.223m i mínima: 650m.
Desnivell ascendit i descendit, 1.276m.

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth
Mapa recorregut InstaMaps ICC

Més fotografies:
Fotos 50000iunafoto
Fotos mòbil

11 de març de 2018

Després de un canvi de destí d’última hora dirigeixo les meves passes a un terreny més conegut i trepitjat de fa anys. I que em porten a uns records i pensaments del “que i com?”, Farena i la Mola d’Estat.

Eren les primeres “escapades” a la muntanya. Esta, una marxa de regularitat, era l’any 1.984, simplement perquè ho posa a les fotos. L’entrada per la Riba ja va ser de “impressió”, ara ja de tantes vegades de passar-hi i veure tantes contrades, sense importància. Farena un poblet perdut entre muntanyes, on ha dia de avui i he passat varies vegades a peu i on mai i he estat en cotxe, i l’últim record que hi tinc és sentat a un brancal de una casa menjant-me uns callos ben regats en vi per poder continuar un altre cop fins a Prades, sols portava 45km recorreguts i 2.000m pujats, i encara em quedaven uns altres 15km i 800ms de pujada. I la Mola d’Estat, era com si estessim a l’últim racó del món, un racó preciós i idíl·lic. I que a dia de avui, realment ho és, però se ha convertit en un de tants.

On està tota aquella il·lusió i alegria? Com em canviat i en que ens em convertit. Ho, com he canviat i en que me he convertit?, potser tinc un problema. Menys mal que el temps el resoldrà.

Fotos Marxa Regularitat 1984

El que em guia aquest cop és donar la volta pels cims, podíem dir més destacats, de la zona, la serra de Prades i la Mussara.

La idea, començar a Prades i de allí dirigir-me cap al cim de Mussara, un cim que sempre havia sentit nomenat, i ara resulta que no figura ni com cim ni com res. Igual era pels repetidors de TV, algun dia eren Caro, la Mussara i el Bartolo a Castelló.

Abans de la Mussara passar pel Picorandan i el Puig Pelat. Després, dirigir-me cap a la Punta del Barrina, sostre de l’Alt Camp i continuar cap a Farena. Un cop superada, passar pel cim o el pla de la Mola d’Estat i continuar fins Tossal de la Baltasana, sostre de de les comarques del Baix Camp i la Conca de Barberà, i tornar a Prades. Una “volteta” sense massa dificultat si exceptuen que és “considerable”.
De Prades fins la Mussara es podia dir que segueixo el GR-65.5, el deixo al coll de Tina per pujar al Puig Pelat, als Motllats. Després, des de la Mussara fins a Punta del Barrina volia seguir un tram de GR-7 per després pujar al Barrina, però vistes les cingleres,

torno al Puig Pelat i continuo pel sender que va per dalt de les cingleres fins el Portell de l’Onclet. Tram no massa definit fins la pista de baix del Portell. Seguint-la un tros, agafo un sender que ja puja al Punta del Barrina. En baixar agafo un sender que per baix de les cingleres de l’Abellera i la Foradada, al serret dels Avenc, i que em porta fins Mont-ral. Un sender definit i marcat però “entretingut”. A les portes de Mont-ral ja agafo un altre sender, el PR-C 20, que em porta fins Farena. Un sender caracteritzat per que quasi té tants de pals indicadors com senyals.

Aquest sender de Farena puja fins el Cogullons. Jo, a Farena, agafo un altre variant prou definida que pel grau del Roquerol i el mas de Mateu puja fins la Taula dels Quatre Batlles. I un cop allí ja es podia dir que acabo pel GR-171, després de abans passar per la Mola d’Estat i el Tossal de la Baltassana.

Estadístiques de GPS: Distancia recorreguda, 40,3km.
Altura màxima, 1.202m, Desnivell ascendit, 1.753m.

Continua llegint «Volta serra de Prades i la Mussara»