I a l’endemà, per donar per concluïda l’escapada, un dels cims més destacats i visitats de la Cerdanya, el Puigpedrós (2.914m). Un fantàstic i privilegiat balcó des del que es pot gaudir de tota la Cerdanya i si està clar, com llavors, quasi la mitat dels cims dels Pirineus.
La vall de la Valltova, la serra del Reller i el Cadi
Jo, encara que l’inici normal és des del refugi de Malniu, havent-hi anat la nit anterior i havent trobat neu per les vores del camí vaig decidir quedar-me a la cruïlla del sender 117 que puja de Meranges. La pista encara dona un llarg tomb per pujar fins el refugi.
El circ d’Engorgs i el Puigpedrós a la dreta
Començo (0,0Km – 1.944m) pujant un primer tram més empinat per continuar més suau per un bonic sender boscos. Aquest em porta fins el refugi Malniu (1,2Km – 2.130m). Allí trobo el també antic conegut GR-11, pel qual segueixo en direcció oest.
Els cims de la Cerdanya des del Puigpedrós
Deixat enrere l’estany Sec, ara tot gelat i cobert de neu (1,3Km – 2.132m), al poc emprenc la pujada pel torrent de Molleres (2,2Km – 2.275m).
El cim del Puigpedrós amb la Cerdanya
En suavitzar-se la pendent (2,9Km – 2.460m) em dirigeixo cap el llom del cim de Pedradreta (3,2Km – 2.494m), devia estar tapada de neu la “pedra dreta” per que sols era un llom arrodonit.
El Serrat de les Perdius Blanques i la Cerdanya
Després de gaudir del circ dels Engorgs i la Valltova, coll de Molleres (3,3Km – 2.482m) i Serrat de les Perdius Blanques (4,6Km – 2.720m), per on puja el camí “normal”, ara una rampa prou suau i que es converteix (5,3Km – 2.750m) en amplia i oberta fins el cim (6,1Km – 2.914m),
Vessant del llac de Malniu
al que arribo després de superar uns últims metres més empinats, evitables donant-hi el tomb per la dreta. Com ja he dit i si està clar, magnific i fantàstic mirador a la Cerdanya quasi la mitat dels cims dels Pirineus i de Catalunya, i desplaçant-me a la vessant nord, la vall de Campcardos, per on vaig pujar el primer dia, a vista d’ocell.
Vessant de l’estany Sec i refugi de Malniu
En acabar de gaudir del moment i de “l’entrepà” en companyia de propers i llunyans i coneguts cims i colls, cap avall pel camí del serrat de les Perdius Blanques fins que apropant-me a les cingleres de dalt del Malniu (9,4Km – 2.480m) vaig girant buscant la pendent més suau fins retrobar-me novament amb el GR-11 (10,5Km – 2.230m), pel que retorno al refugi Malniu (11,3Km – 2.130m) i des de on tornant pel PR de pujada arribo novament a la “caragola” (12,5Km – 1.944m).
Massís de la Pica d’EstatsLa Maladeta i cims d’Aigües TortesCims del massís del CarlitCims del massís del CanigóCims de Núria i el Puigmal
Una nova volteta fantàstica i espectacular gaudint de uns cims i dies també fantàstics i espectaculars. Unes senzilles i fàcils sortides, principalment a l’estiu i si fa bon temps, efectuades amb la idea de fer-les amb “raquetes” aprofitant la temporada, i com altres cops, sols les vaig “passejar” el primer dia. Els següents ja es varen quedar a la caragola, fent sols us, ja que també els “passejava” i per més “seguretat”, dels grampons, i el segon dia.
Panoràmica 360º des del cim del Puigpedrós
Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 14,0km.
Altura màxima: 2.926m i mínima: 1.934m.
Desnivell ascendit i descendit, 1.070m.
Aquest cop em vaig dirigir a l’estació d’esquí nòrdic d’Aransa amb l’idea de també donar-hi una volteta. La anada pel serrall de la Baga de Fontfreda i la tornada pels Estanys de la Pera. Aquest cop ja sense raquetes encara que carregat de altres “ferratges” per si de cas.
Pujant cap el Turó del Punço
Començo la caminada des de l’aparcament del Fornell (0,0Km – 1.900m) seguint el bonic i boscos itinerari de raquetes del Mirador del Pla de Llet que tenen marcat a l’estació d’esquí. Coll de Queralt (2,6Km – 2.033m), deixo el traçat marcat per continuar collet amunt. Coll de Dalt (3,2Km – 2.104m), continuo pujant per la Baga de Fontfreda entre els pins.
Serra Airosa des del Turó del Punço
Turo del Punçó (5,4Km – 2.491m), he deixat enrere la part boscosa obrin-se les vistes fantàstiques. Coll de la Barra (6,5Km – 2.478m) i pujada al pic del mateix nom, pic del coll de la Barra (7,8Km – 2.631m).
Vall de la Verneda i Aransa des del Turó del Punço
I podíem dir que planell pel coll fins el pic Nord (8,5Km – 2.662m), i on arriba la pujada des dels estanys de la Pera. Baixo fins el coll de Monturull (8,9Km – 2.640m) i la part més empinada, la pujada fins el cim, que tot i no ser molt “perillosa”, decideixo empendre “ferrat” per més “seguretat”.
Pujada Monturull i Clots del Port o Estanys de la Pera
Cim del pic de Monturull (9,7Km – 2.761m), un vèrtex i cim arrodonit sense massa visió del mateix. Però en unes vistes fantàstiques des dels extrems, la vall de Claror als mateixos peus, el pic Negre d’Urgell, visitat quan la volta Andorra, de tu a tu, i tota la llarga carena fins la collada de Pimes que llavors vaig trobar pesada i avorrida, ara, tota blanca i nevada.
Cim pic Monturull
Les valls andorranes i la serra del Cadí. I de l’altra banda una perspectiva a vista de ocell dels blancs Estanys de la Pera i dels cims de la Cerdanya.
Clots del Port o Estanys de la Pera des de Monturull
En acabar de gaudir del cim, i novament de “l’entrepà”, retorn fins el pic Nord (10,9Km – 2.662m) per empendre la baixada cap els estanys de la Pera. Baixada que tot i que, per fer en raquetes, seria per les pales de neu que pugen del Clot de Claror, jo, aprofitant que no me havia tret els “ferratges” dels peus, faig pel empinat collet que puja dels estanys.
Serra del Cadí des de Monturull
Un cop baix vaig a buscar la pista (12,4Km – 2.315m) que puja fins els estanys i adreçant revolts arribo fins el refugi de les Pollineres (13,4Km – 2.129m). Des de on torno fins el Fornet seguin un altre cop un bonic itinerari de raquetes que tenen d’Aransa fins aquí i creuant la zona recreativa que hi ha (17,7Km – 1.900m).
Clots del Port o Estanys de la Pera
Novament una volteta espectacular amb unes interminables vistes de la Cerdanya i del Cadi pujant per la carena de la Baga de Fontfreda i fent la tornada per la fantàstica zona dels estanys de la Pera, un bonic i boscos sender.
Panoràmica 360º des del pic Monturull
Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 19,6km.
Altura màxima: 2.771m i mínima: 1.881m.
Desnivell ascendit i descendit, 1.107m.
I aquest cop si, l’anada a uns senzills cimets dels Pirineus per fer-ho de una manera diferent a l’habitual aprofitant l’època de l’any, amb neu i raquetes. La idea, el gaudir de la visió de part del recorregut per valls i colls que vaig fer l’any anterior amb la volteta a un país dels Pirineus i aprofitar per fer una visita a uns cims destacats i característics de la Cerdanya.
Vall de Campcardós
Els cims escollits eren el pic Negre d’Envalira (2.822m), el Monturull (2.761m) i el Puigpedrós (2.914m), tots tres inclosos també dins de la llista dels 100 cims de la FEEC.
El primer escollit va ser el pic Negre d’Envalira, un altre cim en discrepàncies de nom i ubicació segons l’origen del mapa.
Portella Blanca d’Andorra i pic de la Portella
I que jo, tot i ser un dels cims representatius d’Andorra i ser les rutes més normals des de allí, amb la idea de poder donar-hi una volteta, vaig fer el recorregut des de França per la vall de Campcardós i Porta a la vall de Querol, un fàcil recorregut encara que llarg i en força desnivell a ascendir, tot i que prou suaument per la distancia a recórrer.
Vall de Campcardós i collet Envalires des de la Portella Blanca
Després de passar la nit a les afores de Porta començo la caminada des del aparcament que hi ha habilitat a l’altra part de la via del tren i el riu de Querol (0,0Km – 1.522m). Segueixo el conegut GR-7 que va juntament amb el camí dels Bons Homes i que van per una pista ascendent i formigonada fins un repetidor (0,5Km – 1.570m), que deixo a la dreta i continuo pujant per ella per la vessant dreta (N) de la boscosa vall de Campcardós.
Vall de Campcardós des del collet pujant Envalires
Es pot dir que final de la pista i en un petit turonet al mig de la vall, cabana de pastors (3,8Km – 1.950m), habilitat com a petit refugi. Vistes espectaculars de la llarga vall, ara ja oberta i lliure de vegetació. Creuo el barranquet (4,8Km – 2.065m) i canvi de vessant, passo a la sud ara més arbrada. Després de un llomet un petit planell i tornar a creuar el torrent per unes passeres (6,3Km – 2.145m). I ha continuar pujant. Ampla planúria (7,5Km – 2.300m), al fons de la vall la Portella Blanca d’Andorra, i a la dreta i amunt, també petita vall amb també al fons els cims dels pics d’Envalira.
Vall d’Engaït des del collet pujant Envalires
La pujada “normal” per anar-hi seria seguir per la dreta per un terreny un poc més empinat, però jo faig compte de baixar-hi. Ara continuo pels fons de la vall seguint el que tindria que ser el GR-7, totalment desaparegut cobert de neu, fins la Portella. I a la que arribo després de un tram final més empinat. Portella Blanca d’Andorra (9,1Km – 2.520m), punt on conflueixen tres països, Andorra, França i la “Cerdanya”.
Clots de Menera i vall del Valira, a la dreta pic d’Envalira
Fantàstica panoràmica, per una banda la vall de Campcardós, d’on vinc, a l’altra la vall andorrana d’Engaït, i a un costat la cara nord del Tosseta de l’Esquella amb els cims de la carena del Puigpedrós, i a l’altra els cims d’Envalira.
Vall de CAmpcardós, a l’esquerra pic d’Envalira
De entrada tenia pensat perdre una mica d’altura per la vall d’Engaït seguint el GR-7 fins el coll també d’Engaït per pujar des de allí als Envalires. Veient el “rastre” de que algú havia anat directe pel coll tiro amunt seguint primer un llom que es converteix en cresta no massa complicada, encara que en algun punt prou estreta i amb el requeriment d’utilitzar les mans. Un cop traspassat aquest tram, ampla vessant dels Envalires (10,0Km – 2.655m). Dirigeixo primer els passos al pic d’Envalira S (10,8Km – 2.788m).
Fantàstic balcó als Clots de la Menera i les pistes d’esquí de GrandValira-Grau Roig amb les cingleres dels pics d’Envalira a la part andorrana. Després de gaudir del cim, travessa pel cim del pic d’Envalira (11,2Km – 2.828m) fins el pic Negre d’Envalira (11,5Km – 2.823m).
Pic d’Envalira des del pic Negre
Des de on novament gaudeixo del cim i de la seva panoràmica. Vista d’ocell al Pas de la Casa amb el ampli llom del pic del Maià al Port Dret, per on vaig passar fent la travessa de l’Alta Ruta i per on vaig vindre quan vaig donar el tomet a Andorra, la baixada a Envalira i el circ i cim dels Pessons, per on també vaig passar, llavors tot sec i pelat i ara tot blanc i nevat. Novament vista de l’encinglerat del pics d’Envalira en la seva vessant andorrana, en contrast a la francesa, un llarg llom de suau pendent.
Pic i vall d’Envalira
En acabar de gaudir amb tranquil·litat de la solitud del cim, la gent, majoritàriament esquiadors, anaven al pic Envalira i de “l’entrepà”, emprenc la tornada per la vessant del Sola de les Passaderes. Després de una baixada un poc més empinada (12,0Km – 2.670m) cap a l’estany de Passaderes, aprofitant la neu, anar baixant en franqueig i suaument fins retrobar-me novament amb el camí de pujada (13,9Km – 2.300m) i per on vaig fer el retorn fins la caragola (21,2Km – 1.522m).
Port de Fontnegra i valll de Campcardos
Una volteta fantàstica i espectacular, encara que, com ja he dit prou llarga i amb desnivell “acumulat” (no empinat) i més si l’hagués hagut de fer amb raquetes. Ara, com també sols ser habitual en mi, les raquetes si que varen anar, a més de altres elements fèrrics, però no me les vaig “calçar”. No vaig trepitjar la neu amb “continuïtat” fins prop de la cabana de pastors, i després la neu estava prou “dura” per poder anar tranquil·lament sense elles.
Panoràmica 355º des del cim del pic Negre d’Envalira
Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 22,9km.
Altura màxima: 2.828m i mínima: 1.519m.
Desnivell ascendit i descendit, 1.537m.
Després d’haver donat el tomet a la part occidental el dia anterior, a l’endemà a per l’altra “banda” de Montserrat.
Em desplaço fins el monestir de Santa Cecília des de on emprenc la caminada seguint novament el GR-172 o, aquest tram, també anomenat camí de l’Arrel, és l’antic camí que unia Santa Cecília amb el Monestir de Montserrat (0,0Km – 677m).
Cavall Bernat i cingleres de Sant Jeroni des del Serrat de les Barretines
Després de creuar la carretera (S) continuo pel GR, que passa a tocar d’ella, pujant (SSE) prou suaument i per baix de les famoses i espectaculars cingleres, creuant “serrats” i canals, els serrat de les Barretines i del Vent, i les canals del Moro, dels Aritjols i la del Cavall Bernat. Finalment arribo a la cruïlla del camí de la canal Plana (2,6Km – 870m). Deixo el GR que marxa (E) per baix de les cingleres dels Flautats, per emprendre la empinada pujada (S) fent ziga-zagues per aquest camí fins el coll del mateix nom, coll de la Canal Plana (3,1Km – 1.019m), allí cruïlla de quatre camins.
Els Pirineus des del coll de Canal Plana
Anant recte (SO) aniríem al Pla dels Ocells i el monestir. A la dreta (NO), per on continuaré després, i a l’esquerra (SSE) cap on em dirigeixo ara. Vaig al coll (3,4Km – 1.071m) i (E) a les restes l’ermita de Sant Salvador (3,6Km – 1.074m), una ermita baix de podíem dir, la Trompa de l’Elefant o la Roca de Sant Salvador, i en la que hi ha un petit refugi en un “arrimador paredat” de la seva base. D’aquí la pujada (ONO) al cim (3,9Km – 1.156m). Un altre magnífic i espectacular cim per la seva visió “panoràmica”, que tot i no ser difícil, requereix de “adherència” a les botes i el ascendir al cim per una estreta bretxa, sense massa “perill”. Aquest cop panoràmica també espectacular de tot el voltant i de la vessant oriental de la serra.
Cingleres de Sant Jeroni amb els Bages i els Pirineus des de Roca Sant Salvador
En acabar de gaudir del cim avall a retrobar novament la cruïlla de camins (4,5Km – 1.071m) pel mateix camí de pujada, i continuar, aquest cop, “recte” (NO) per la serra de les Lluernes en direcció a Sant Jeroni i per dalt de les cingleres que anteriorment he vist dalt meu. Passo a tocar del Cavall Bernat (NE)(5,3Km – 1.035m) i al poc cruïlla (5,4Km – 1.033m), caminet que baixa a un torrentet (O) i camí que puja empinat pel seu costat (N). Ara amunt, ja tornaré a baixar. Em dirigeixo al l’ermita de Sant Antoni (5,6Km – 1.097m), situada en un altre lloc espectacular i amb una vista privilegiada, principalment de les parets del Cavall Bernat i voltant.
Zona de les Magdalenes i Sant Jeroni amb la serra de les Lluernes
En acabar de visitar-la avall fins la cruïlla (5,8Km – 1.033m) anterior per continuar pel caminet (O), i que passant per baix del Cap de Mort, em porta fins el camí “vell” de Sant Jeroni (6,0Km – 1.040m). Segueixo amunt per ell (N), si anés avall (S) aniria al monestir però passant pel Pla dels Ocells. Nova cruïlla (6,2Km – 1.060m), aquest cop estic al camí “nou” de Sant Jeroni, ja una “autopista”, el mateix, jo amunt (N), si anés avall (S) el monestir, però aquest cop passant per Sant Miquel. Cruïlla a l’esquerra (O)(6,7Km – 1.116m), puja a “les Pinasses” pel camí dels Francesos.
El Cavall Bernat i cingleres de Sant Jeroni
I tornaré després, ara continuo pel camí a Sant Jeroni. Capella de Sant Jeroni (NE)(7,0Km – 1.149m), i cim de Sant Jeroni (7,6Km – 1.237m), cim culminant de la muntanya de Montserrat al seu mig, novament amb una fantàstica i espectacular “visió” de 360º al seu voltant, des dels cims de mitja Catalunya als cims nevats dels Pirineus. En acabar de gaudir del cim, novament avall fins la cruïlla anterior (8,5Km – 1.116m), i per on segueixo (O) aquest cop fins el coll de les Pinasses (8,6Km – 1.139m). Allí nou sender a l’esquerra (SE), m’hi dirigeixo, té un petit pas rocós que es pot superar fàcilment ajudat si fa falta per una corda, es dirigeix a l’Albarda Castellana (8,8Km – 1.177m), sostre comarcal del Baix Llobregat.
Panoràmica des de Sant Salvador
Un altre cim allargat i ample amb una vista espectacular a l’estil del Montgròs. I en acabar la visita, enrere i avall un altre cop cap a les Pinasses (9,0Km – 1.139m) per continuar (SSO) pel sender que portava inicialment i que ara es dirigeix avall fins que a l’alçada del Camell de Sant Jeroni em trobo en una nova cruïlla (9,5Km – 1.020m) per on be un PR (O), és el PR C-78 que seguia el dia anterior, i que juntament amb el camí dels Francesos es dirigeixen (S) cap el Bruc.
Cim Sant Jeroni mirant zona Ecos
Deixo el camí que portava i continuo pel PR (O) pujant i baixant a buscar un altre cop la cruïlla del dia anterior (10,4Km – 985m) i la Canal del Migdia i coll del mateix (10,6Km – 1.029m), i novament com el dia anterior, avall per la Canal de la Font de la Llum fins la cruïlla del GR (11,0Km – 842m). Per on, aquest cop, canvio de direcció (NE) cap a Santa Cecília per baix de les altes cingleres de Sant Jeroni i el serrat del Moro. Cruïlla (11,8Km – 710m), el GR marxa amunt (SE) a buscar la part inferior de la Canal de Sant Jeroni. Avall (N) a la carretera i més “planer” Santa Cecília.
Cim Sant Jeroni mirant zona Sant Salvador
Deixo la pujada cap a la Canal de Sant Jeroni per un altre cop, ja “estudiaré” un altra volteta. Ara carretera (11,9Km – 690m) i finalment Santa Cecília i la caragola (12,2Km – 710m).
Cingleres dels Ecos des del Camell de Sant Jeroni
I novament una volteta prou curta i “distreta” per gaudir i fer tranquil·lament , si exceptuem la pujada a la Roca de Sant Salvador, que tot i ser senzilla requereix atenció i no tenir “aprensió” a les alçades.
No disposant de més temps em va quedar pendent el cim de la Miranda de Santa Magdalena a més de alguna altra “canal” i corriol per conèixer aquest cop la muntanya amb més “profunditat”, a més de “pendent una ascensió” amb algú per escales.
Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 15,2km.
Altura màxima: 1.241m i mínima: 645m.
Desnivell ascendit i descendit, 1.262m.
Havent-me “retallat” els dies que disposava per tenir que fer de xofer, canvi de plans. Deixo la neu i els cims dels Pirineus per anar a “fer-ne” uns altres de més propers. Em dirigeixo cap a Montserrat a donar-hi un tomet per visitar el cims “destacats” per estar inclosos dins de la llista dels 100 cims de la FEEC i un sostre comarcal.
Els cims de la llista varen ser el Torre Alta o Castell Ferran (842m), la Miranda dels Ecos (1.223m), el Montgròs (1.133m), la Roca de Sant Salvador o l’Elefant (1.156m) i la Miranda de Sant Jeroni (1.237m), i el sostre comarcal del Baix Llobregat, l’Albarda Castellana (1.177m).
Vessant Occidental de la zona les Agulles
Amb aquesta intenció em vaig dirigir cap al coll de can Maçana a passar-hi la nit per al dia següent emprendre la travessa de Montserrat fins el Monestir i tornar pel GR-172. Segons el temps que empleés ja acurçaria per alguna canal, com així va ser. Finalment varen ser dos dies “complets”, el primer del coll de can Maçana i el segon de Santa Cecília, fent els retorns dels mateixos per la canal de la Font de la Llum. Dos voltetes curtes en distancia, però llargues pel temps “perdut”.
Entorn refugi Vicenç Barbé, a la dreta
La nit de arribada, gaudint de la “il·luminació” de la meva amiga la lluna ja vaig pujar al cim del Torre Alta o Castell Ferran. Un “cimet” proper, senzill i prou fàcil començant des del coll de Can Maçana (O). El vaig començar seguint el GR-172 i deixant-lo, anar ha buscar l’empinada pujada fins el cim, que tot i que no és difícil cal anar en compte de no patinar, i més a les “fosques”.
Zona els Frares Encantats
A l’endemà la travessa cap al Monestir. Començo des de can Maçana seguint novament el GR-172 que va pel camí de la Roca Foradada i que marxa per una pista que puja suaument (ENE)(0,0Km – 710m). Mirador de Can Maçana, panoràmica del Bages amb els cim retallats dels Pirineus darrera (0,5Km – 776m). Coll de Guirló (1,0Km – 797m) i uns 30 metres més endavant, sender que marxa per la dreta i pal indicador (SE). El GR i la pista continuen per l’esquerra (ENE), és per on tornaré.
Els Ecos, amb la Miranda dels Ecos i la canal de pujada
Continuo per la dreta ara seguin el PR-C 78 en direcció al refugi Vicenç Barbé i el monestir de Montserrat. Canaleta del coll de la Portella (1,6Km – 885m) i canvi de vessant i de paisatge. Al prompte es veu el refugi amb un marc espectacular “d’agulles” darrera. Refugi Vicenç Barbé (2,2Km – 890m), al ben mig de un paratge d’agulles i cims afilats. Continuo pel seu darrera pel PR (NE), barranquet de canal Ampla, pal indicador (2,3Km – 903m), i sender (NE) al Portell Estret per on es podria baixar al GR. Continuo (S) cap el coll del Port creuant torrenteres i passant pel camí i el pas del Princep (3,3Km – 971m). Coll del Porc (3,7Km – 973m) i altre cop sender (N) per on es podria baixar al GR que he deixat anteriorment, va a buscar el sender que baixa del Port Estret i arriben junts al GR.
Cim Miranda dels Ecos amb la vessant de Sant Jeroni
Continuo pel PR (SE) i coll de la canal del Miracle (4,1Km – 979m), un altre punt per baixar al GR per la nomenada canal (NE). Continuo pel PR (SE) amb un continuo de pujar i baixar. I coll de les Comes (5,4Km – 1.060m). Baixo al fons de un torrent, la Coma dels Naps de Dalt i el bassal dels Avellaners (5,6Km – 1.005m). Començo a pujar per l’altra banda i al poc, en un tancat revolt, un sender poc definit que se intueix que marxa a l’esquerra (NE)(5,7Km – 1.025m). Deixo el PR, encara que tornaré per continuar-lo, ara continuo per aquest sender nou. Em dirigeixo cap a la Miranda dels Ecos. Cal parar atenció, vaig seguin alguna fita i alguna marca. Pujo empinat algun tram per dins l’arbrat i altres pels rocalls. Trobo una cruïlla (5,9Km – 1.110m) amb marques blaves.
Miranda dels Ecos amb la vessant dels Frares Encantats
Per l’esquerra (N) està el recorregut del Pas de l’Esfinx o camí dels Aurons, si es coneix, i per la dreta (E) continuo pujant empinat pel barranquet cap els Ecos. Panyet de roca (6,0Km – 1.163m), a la dreta (S) el sender més definit, puja ja fàcilment a l’Eco Segon (6,3Km – 1.189m), a sobre de la Roca de Migdia, i de la que ja es gaudeix de una fantàstica vista. Per pujar a l’Eco Superior, l’esquerra (N) empinat per la canal fins topar-te tancat per un cinglet (6,5Km – 1.184m). Aquest esta equipat amb una cadena i requereix de bona “força de braços”, o dominar mínimament un poc d’escalada per “ajudar-te”, ja que requereix fer una curta escalada.
Panoràmica dels Ecos, Els Frares Encantats i al fons les Agulles
La vista des del cim (6,7Km – 1.223m) i a vista d’ocell magnífica i espectacular al ben mig de Montserrat, a una banda tots els cims arrodonits de les zones de les Agulles i dels Frares Encantats, i a l’altra de Sant Jeroni, tot rodejat de altes cingleres i canals. En acabar de gaudir de la grandiositat de la panoràmica i de l’entorn, retorn pel camí de pujada fins un altre cop el PR (7,2Km – 1.025m) , deixo la Canal del “Micos” per un altra ocasió, Ara novament continuo (SO) pel PR C-78. Empinat pujo a la Roca Plana dels Llamps (7,6Km – 1.116m) i baixada per una canaleta de mal auguri, una creu de ferro clavada al seu costat, i coll del Montgròs (7,8Km – 1.121m). Des de aquí em dirigeixo fàcilment (S) al cim llarg i ample del Montgròs (7,9Km – 1.133m). Novament una panoràmica magnifica i espectacular d’agulles, cingleres, canals i el Baix Llobregat.
Els Ecos, Sant Jeroni i la part oriental de Montserrat
En acabar de gaudir del paisatge avall (NNE) pel senderol empinat que va per una espècie de estreta escletxa que permet baixar fins el fons del Torrent del Migdia (8,5Km – 967m). Cruïlla (8,7Km – 985m), per la dreta (NE), novament empinat marxa el PR que he seguit fins aquí i que em portaria fins al Bruc. Deixant-lo abans arribaria fins Sant Jeroni i Montserrat, i per on tornaré al dema. Ara segueixo recte i amunt (N) pel torrent cap el Portell del Migdia (8,9Km – 1.029m). I baixada empinada (NNE) per la canal de la Font del Llum fins trobar el GR-172 (9,3Km – 842m), pel que faig el retorn a la caragola anant a l’esquerra (O) i per la també espectacular vessant nord de les altes cingleres i canals del massís que anteriorment he gaudit de l’altra part, a la dreta (NE) seguiré el dema.
El Portell del Migdia i Sant Jeroni
Seguin el GR em vaig trobant les diferent cruïlles de les baixades (o pujades) als colls que he anat passant al matí. Pal indicador Canal del Miracle (10,2Km – 765m) i baixada a la carretera (NO), segueixo pel GR cap a Can Maçana, nova indicació de Canal del Miracle (10,3Km – 910m), ara cruïlla a l’esquerra (S) per pujar al coll del mateix. Continuo i nova indicació, els Frares Encantats (10,9Km – 752m) amb una nova baixada a la carretera (NO). Vista de la Roca Foradada, i més endavant un altre cop els Frares Encantats, amb la pujada (SE) als colls del Coll del Port i del coll Estret (11,4Km – 835m). I després de vorejar la Roca Foradada i la Cadireta de nou arribo al Collet de Guirló (12,8Km – 797m), i la baixada a Can Maçana (13,8Km – 752m).
La Roca Foradada i la Cadireta
Una volteta prou curta i “entretinguda” per fer tranquil·lament, si exceptuem la pujada als Ecos. Encara que a mi es podia dir que em va costar tot el dia per haver anat perdent molt el “temps”.
Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 17,0km.
Altura màxima: 1.223m i mínima: 650m.
Desnivell ascendit i descendit, 1.276m.
