I un nou mes passat i amb la sensació de quasi tant de pressa com el temps que dura el “temps per dos finestres”. Un mes que preveia poder fer moltes coses amb el meu “standby”, i que al final ha passat sense no poder resoldre ni el mal-funcionament de l’anemòmetre. No n’he he pogut fer ni de dos un. I el que “cou” més, que em tocarà gastar més en un anemòmetre, de una estació que li tinc “mania”, que no val una estació més “senzilla” i la seva “raspberry”.
Però be, ve el “bon temps” i espero poder “fugir”, encara que sigui per “curts períodes del temps”.
De moment, aquí les dos finestres per “veure” com passa el temps.
I de aquí un temps més, una altre mes, més.
