Hi ha un conte que compta que a Hamelín i va haver un flautista que . . .
I hi ha qui conta que va haver un dia que a Tortosa i van acudir Flautistes de totes bandes i totes les edats, per tocar “de flautada vinc, de flautada vinc, de flautada baixo”.
Com és habitual aquí, la present, sols felicitar-los i agrair-los a tots els “flautistes” tota la feina i esforç que els comportat, i fer-ho extensiu també a totes aquelles persones i “familiars” que sense la seva col·laboració i ajuda no seria possible.
Moltes gracies a tots ells per posar unes “notes” de color a aquest gris món.
Programa Concert Cloenda– The Changing of the Guard de l’òpera Carmen, G. Bizet. Arr. H. Freedman– Jota Tortosina Popular, J. Moreira. Arr. P. Portolés – Ghost Busters, Ray Parker Jr. Arr. A. Torrent
Dins del marc de una roda de teatre comarcal dels Instituts del Montsià a Amposta, els alumnes de segon de l’I.E.S. de La Sénia van representar una de les grans comèdies del teatre clàssic. “L’Avar” , una adaptació de l’obra de Molière, realitzada per Adelaida Frias.
En ella, Harpagon, usurer i especulador, home d’avançada edat, pare de l’Elisa i el Cleante té una gran fortuna, però és tan garrepa que els dos germans s’han de buscar la vida per no passar penúries. A sobre, pare i fill volen casar-se amb la mateixa noia sense saber-ho. Mentrestant, el xicot de l’Elisa s’ha introduït a la casa com a secretari per guanyar-se la confiança del pare i evitar que prometi la noia a un senyor ric. Però les sorpreses no fan més que començar.
Serveixi la present per felicitar-los a tots ells, i al professorat, per la feina que els va comportar i el be que els va sortir a ells. I en que, tota “deficiència”, és deguda del mitja de gravació.
I continuant amb la saga familiar “artística i de faràndula” i una setmana d’activitats de l’escola i Conservatori de Música de Tortosa, uns concerts de flauta i guitarra, amb un petitíssim recull limitat per la meva assistència, una mostra de petits i joves grans artistes.
Com els altres cops, amb la voluntat de que pugui servir simplement com a petit reconeixement de la feina, l’esforç i el temps que es necessita per arribar ha aconseguir fer el que fan, principalment ells que son els “artistes principals”, però també els seus professor i pares sense els quals tampoc seria possible, i molts de cops passen desapercebuts.
La Bella i la bèstia. – A. Menken (arr. Sàndal Campàs)Aurora, – R. FiguerasWaltz, – D. Shostakovich (arr. P. Portolés)Plink, plank,plunk, – L. AndersomAndante, del Concert per a 2 mandolines i orquestra, – A. Vivaldi
I serveixi la present per agrair humilment aquest petit recull de petites estrelles que brillen, en el que jo personalment considero, aquest món camí de tenebres, irracional i de molt d’avanç cultural i tecnològic, però de “pandereta”. I al que, com ja he dit altres cops, ells hi aporten llum i alegria.
Espero i desitjo de tot cor que per lo menys a ells, i ha molts altres com ells, els ho sigui agraït i recompensat tot el temps i esforç dedicat per aconseguir fer el que fan.
Dia 1 de desembre de 2018
Concert de Santa Cecília, Unió Musical Masdenverge
Concertino per a clarinet, André WaigneinHappy maliets, Harm EversLa joia catalana, Fenoll Alpuente
Dia 12 de desembre de 2018
Audició de Tubes i bombardins de la ESMUC
Dia 23 de desembre de 2018
Concert A. M. Santa Cecília de Canet lo Roig
Dia 29 de desembre de 2018
Concert de Nadal, Unió Musical Masdenverge
Adesles Fideles – Noche de paz – Campana sobre campanaEl Danubio Azul, Johann Strauss
I per acabar, un clàssic d’aquestes dates,
Dia 18 de desembre de 2018
Audició de Flautes i Guitarres de E. i C. de Música de Tortosa
Mes dedicat a gaudir de les audicions de Nadal dels joves grans “artistes” de la família, per contrarestar algunes de les males estones que fan passar.
– Dia 12 de desembre de 2018
Tuba i Bombardí de la ESMUC
Euphonium Concerto, Joseph HorovitzCanzona a 4, GabrieliRondeau, MouretDiversions (pròleg, 1r i 2n mov.)
– Dia 18 de desembre de 2018Flautes i conjunt de guitarres de la Escola i Conservatori de Música de TortosaA Patchwork Christmas, D. Dugan
– Dia 19 de desembre de 2018
Flauta, Professional 2, de la Escola i Conservatori de Música de Tortosa
Tot i que, personalment, considerant que a ple segle XXI com estem i el camí que portem de “globalització i integració”, que tampoc comparteixo, el haver d’estar demanant una “separació” no deixa de ser una incongruència. Més incongruència és el que ens ha portat fins aquí i el fet que hi hagi qui encara estiguin enarborant i demostrant el que entenen de democràcia i llibertat com 500 anys enrere.
La Pica i voltants des de la Punta Gabarró
Que gent que va haver de marxar de la fam i la misèria separant-se de la seva gent, els seus amics, i dels seus pobles, van vindre aquí, on van trobar i es van guanyar la seva “fortuna”. On els vam acceptar i respectar a ells i fins i tot les seves tradicions. Ara resulta que en boca de molts d’ells se´ls va discriminar, menysprear i fins i tot maltractar. I a dia d’avui comparteixen les mateixes idees i idearis polítics d’aquells pels quals varen tenir que marxar dels seus llocs d’origen. Fa tot l’efecte que ens varen venir a “colonitzar”.
La Pica d’Estats, sostre dels PAÏSOS CATALANS
Si tant roïns i despreciables som, i tant “apego” tenen a la seva “terra” i el seu “país”, el que podrien fer és tornar-se’n allí d’on varen vindre, que aquí no els ho va demanar ningú que vinguessin. Que això, pesi a qui pesi, és CATALUNYA i no Cataluña i tenim el nostre idioma propi que és el CATALÀ. I per molt “d’adoctrinament” que nosaltres haguem tingut, ells el varen tenir molts d’anys, i el tenen actualment, anti-tot el que representi i sigui català i la única forma que han conegut, han sabut i han tingut sempre d’imposar la seva “llibertat i democràcia” ha estat amb la força i la temor. Fet que es va demostrar a dia d’avui en ple segle XXI contra gent que manifestava les seves idees pacíficament als carrers.
La Pica i el barranc del Sotllo
Tot i que, personalment un altre cop, tampoc NO crec ni confio amb molts dels “nostres” polítics, nosaltres tenim que tenir les “armes” per canviar-los, amb DEMOCRÀCIA i LLIBERTAT, i no haver de ser governats i dirigits per qui a sobre sols fan gala del seu anti-catalanisme.
Com tampoc no deixa de ser una vergonya i una gran injustícia que hi hagi gent que tingui privada la seva LLIBERTAT, a la presó o a l’exili, i separats de la seva família per haver estat escollits democràticament o representar la voluntat d’una majoria del conjunt de la gent.
La Pica pujant al pic de Sotllo
Aprofitant la “meva” LLIBERTAT, que no disposen altres que podien estar com jo, em vaig unir a la crida per la LLIBERTAT des del cim més alt de Catalunya, per que es pugui dir més fort i clar, però no més alt, “LLIBERTAT PELS PRESOS, RETORN DELS EXILIATS I LLIBERTAT PER DECIDIR EL NOSTRE FUTUR COM A POBLE”.
Refugi Baborte i el coll de Sallente
Una ascensió doblement emotiva, per un costat el meu crit per la LLIBERTAT, i per l’altre aprofitar per fer el crit des dels cims de tots els 3000s del massís més oriental dels Pirineus, que encara que no vaig “enllaçar” directament amb la travessa que havia fet uns dies abans, si que els vaig unir amb l’esperit i l’anima.
Gaudint de la meva LLIBERTAT, amb la visió dels cims trepitjats dies enrera
Vaig donar una volteta al massís de la Pica, el massís més petit i allunyat dels altres massissos de 3000’s, i al qual vaig pujar pel barranc del Sotllo, vaig enllaçar els 6 tres mils i vaig baixar per Baborte. Una jornada molt especial i complerta, acompanyat del silenci, la solitud i la meva ombra, i amb l’esperit de la LLIBERTAT.
Les estadístiques de GPS: Distancia recorreguda, 24,1km.
Altura màxima: 3.143m i mínima: 1.696m.
Desnivell ascendit i descendit, 2.325m.
Lamentant no haver pogut gaudir de les dos jornades.
Un recull de la primera jornada d’aquests “virtuosos” de la música.
Obvia dir que totes les notes fora de lloc són degudes a la malíssima qualitat del mitja de gravació i el no massa bona sonorització de la sala on es va efectuar la audició.
Des de aquí, una gran i efusiva felicitació, i agrair-los que puguin continuar amb la seva passió per la musica per fer-nos més lleugera la vida.
I com no, fer-ho extensiu a ells, com ja vaig dir un altre cop, per la seva feina i esforç, als seus pares per ajudar-los i acompanyar-los sempre, i als professor per ensenyar-los i motivar-los a arribar i aconseguir el que son ara, uns “virtuosos” de la música.
Seguint les ordres d’una “aprenent” a sergent, de “Hem d’anar!”, mira per on aquest cop em toca deixar les muntanyes i dirigir els meus passos a recórrer uns espais plens de muntanyes de pedres carregades d’història, la Roma mil·lenària.
Coliseu
Després d’haver d’anar a unes sessions de mentalització per no escanyar cap “paràsit”, si es donava el cas, finalment va resultar una “escapada” molt satisfactòria i tranquil·la. Encara que el “guia” va anar molt a la seua i no va ser molt comunicatiu ni explicatiu.
Posta de sol al sobre de Roma des de l’església de la Trinità dei Monti.
Aprofitant l’estada a un cèntric hotel es pot dir que ens vam “patejar” Roma (la ciutat eterna). Vam visitar la Roma mil·lenària, l’actual, la Papal i l’artística, encara que es podia dir que de forma intensa i per feina. El problema: el temps.
Panoràmica del Fòrum i el Vesuvi a la dreta
També vam anar al sud a veure les ruïnes de Pompeia, on no vam sofrir la ira del volcà però si d’una calor sufocant. A més, donarem un tomb pels carrers de la decrepita Nàpols, o almenys és la sensació que vam tenir passejant pels seus carrers. Suposo que és el resultat del superficial que vam conèixer una ciutat que forma part del Patrimoni de la Humanitat des de 1.995
Florència, el riu Arno i el seu pont Vecchio a la dreta
I un poc més amunt, al centre, vam visitar la esplendorosa Florència, bressol del Renaixement, a la que també li donarem el tomb al seu centre; i Pisa, coneguda mundialment per una torre tarada.
Pisa i la plaça dels “Miracles” també anomenada Plaça del Duomo
Unes visites llampec per veure “des de fora”, el carrer, i fer-se a la idea de la immensitat de coses que hi ha per veure tranquil·lament si es disposa del temps.
I començant demanat disculpes, pel que jo personalment considero una intromissió als drets i la privacitat de “terceres” persones i que per norma no me agrada fer. Ho faig aquest cop com a modest reconeixement i felicitació, com ja vaig dir anteriorment, a la seva feina, esforç i bon fer, i per desitjar-los molta sort i fortuna a tots ells.
He eliminat els noms dels MUSICS, per preservar la seva “privacitat” en aquest món de comunicació i globalització. Sobra dir que si algú vulgues no estar o vulgues demanar alguna, li agrairia m’ho digues.
Sense més preàmbuls, crec que sobren els meus comentaris, aquí el recollit per mi al concert i acte de lliurament d’Orles dels MUSICS de Grau Professional de la Promoció 2017-2018 de l’Escola Conservatori de Música de Tortosa.
