G.R.P. Andorra, el G.R. de un país

26-30 de juny de 2019

Havent superat prou “be” la prova “de cames” anterior, ara un altra “d’aguant”.
Després de fer un pacte amb el “diable” per alinear els planetes per poder-me escapar una setmaneta abans dels mesos forts de l’estiu per evitar la gent, resulta que em va permetre gaudir de una setmana fantàstica, una setmana que va ser més pròxima a “infernal”, per temperatura i “feina”.

Vall del Valira a Aixovall
Vall del Valira a Aixovall

La prova, un tomet a Andorra pel G.R.P., el GR de un País. Una volteta de 120km amb quasi 8.300m de desnivells de pujada i uns tants altres de baixada.

360º, Aixàs i vall d'Os de Civís
360º, Aixàs i vall d’Os de Civís

Un GR en el que, segons la seva pròpia descripció, conflueix en alguns trams amb els dos GR que creuen Andorra, el GR7 i el GR11, i altres transfronterers com la Alta Ruta Pirinenca, tots ells efectuats en temps passats.
Seguin amb la seva pròpia descripció, el GRP d’Andorra es divideix en 7 etapes d’entre 12 i 20 km cadascuna, seguint rutes de senderisme de diversa dificultat i durada, i pernoctant en refugis d’alta muntanya.

360º, Coll d'Obac i vall del Valira
360º, Coll d’Obac i vall del Valira

La idea, disposava de 7 dies, 1 per pujar, 5 de volta i l’altre per poder baixar. 5 dies de marxa i per no encantar-se, tot un repte. I com sempre, jo fent els meus plans al reves del com es fa “normalment”, tampoc era una volta “normal”. No és una volteta per prendre a la lleugera, tot i no tenir “dificultat tècnica”, és una volteta de “altes” muntanyes i colls, i “profundes” valls, sobre tot quan estàs dalt, i això és un seguit. Ara, si anem “preparats”, tenim una extensa xarxa de refugis bàsics en llocs encantadors i perfectament mantinguts.

360º, Pic d'Enclar
360º, Pic d’Enclar

– Primer dia, AixovallRefugi Comapedrosa.

Aixovall (0,0Km – 940m) Uns dels llocs normals de inici. Encara fosc emprenc la marxa, ja preveia una jornada llargueta. Després de visitar la part superior de la ferrata de Aixovall (0,7Km – 1.018m), baixada a la Margineda (1,6Km – 950m) i pressa de contacte del que son les pujadetes als Pirineus. Una pujadeta sense respir fins Coll Jovell (4,7Km – 1.586m) i en vistes de la barrancada d’Os de Civís, una barrancada a la vessant d’Andorra i afluent del Valira i amb la població de Os de Civís que depen administrativament de Catalunya, i del que l’accés “normal” per carretera és per Andorra. Després de una baixadeta per recuperar l’alè fins Aixàs (5,7Km – 1.530m), a continuar pujant sense pietat, la sort, l’ombra dels pins. Coll d’Obac (7,5Km – 2.140m) i Bony de la Costa del Sodorn (8,1Km – 2.239m), va, que ja tinc la primera pujadeta.

360º, Portella de Sanfonts
360º, Portella de Sanfonts

Ep!!!, on va aquest caminet per aquí avall?, deixem el llom per encaminar-nos avall per poder ascendir fins el cim per una canaleta rocallosa equipada amb cadenes. Suposo que més per fer de baixada i donar tranquil·litat i seguretat, o en altres condicions climàtiques, més que per la seva necessitat, de baixada té que fer “frente” per la seva “verticalitat”, però es puja fàcilment sense la seva ajuda. Bony de la Pica o Pica d’Os (9,3Km – 2.402m) i llarg llom fins el Pic d’Enclar (10,2Km – 2.388m), aquest és el més meridional dels cims de més de 2.000m. en la vessant  de La Valira i a la frontera amb el Pallars. Ja tenim la primera pujadeta, des de Aixovall sols han estat 1.500m de pujadeta, ja ho tinc, fins 8000 ja no en queden tants. Baixada fins la Collada Montaner (11,5Km – 2.078m) i continuem-hi, després del pujat, podíem dir planers fins el Coll de Botella (15,7Km – 2.069m), abans em creuat les pistes de Vallnord-Pal, llavors utilitzades per fer descens amb bicicletes de muntanya, i l’únic lloc on vaig trobar aigua a la Solana dels Llampells.

360º, Torrent del Padrosa
360º, Torrent del Padrosa

Si vaig superar la prova del canvis d’aigües sense descomposicions, és que crec que ja estic “vacunat” pel que vingui, les vaig veure de totes les maneres i totes les classes. Al coll de Botella, carretera, restaurant i “multitud” de gent, a passar depresa i amunt un altre cop, anem per la ultima pujadeta d’avui, primer fins el Port Negre (18,8Km – 2.454m), baixadeta un altre cop i contacte encara amb la neu per tornar a pujar un altre cop fins el Port Vell (19,8Km – 2.494m) i la Portella de Sanfonts (20,4Km – 2.579m), i dos cims que em saluden, però ja tenia prou “vistes”, no estava el cos per més pujadetes i el sopar me esperava, a veure si em quedaré sense. Sols em quedava la baixada fins el refugi de Comapedrosa (22,1Km – 2.267m). Primer dia superat, però ben arreglat de “papers”.

360º, Pic de Percanela
360º, Pic de Percanela

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 25,6km.
Altura màxima: 2.588m i mínima: 940m.
Desnivell ascendit: 2.469m. i descendit: 1.131m.

360º, Coll de la Burna
360º, Coll de la Burna

– Segon dia, Refugi Comapedrosa – Refugi Borda de Sorteny

I tot i tenir “pensat” ascendir al cim més alt d’Andorra i carregar fins el piolet per la possible neu de la baixada pel Forat dels Malhiverns, al final desisteixo, ja hi he estat tres cops i més val “guardar” forces.

360º, Pla i refugi de l'Angonella
360º, Pla i refugi de l’Angonella

Avall pel Torrent de Pedrosa i la vall de Arinsal fins la Borda de les Agunes (2,9Km – 1.760m), darrera deixo els “cims alts” andorrans. Cims que dominen les profundes valls andorranes i creuats fent el GR-11 per la Portella de Baiau.

360º, Pic de la Serreta
360º, Pic de la Serreta

I amunt un altre cop, per, passant pel refugi les Fonts (5,3Km – 2.200m) i deixant ja darrera la vall d’Arinsal, pujar primer fins el Pic de Percanela (7,3Km – 2.494m), després passar pel Pic del Clot del Cavall (7,9Km – 2.586m) i arribar fins el coll de la Burna (8,5Km – 2.588m). I un cop allí, avaaaaall!!!!, sols era una baixadeta de quasi 1200m fins Llorts. Una baixadeta calorosa i asfixiant a la vall d’Ordino, tot i anar en part per baix del arbrat, el sol escalfaba igual.

360º, Vall de Ransol i Rorrent de Meners
360º, Vall de Ransol i Rorrent de Meners

Baixo per la bonica zona dels Estanys de Angonella, el refugi del mateix nom (10,6Km – 2.239m) i el seu torrent, també.
Llorts (13,9Km – 1.435m) i carretera a el Serrat i Vallnord-Arcalís.

360º, Vall de Ransol i refugi dels Cóms del Jan
360º, Vall de Ransol i refugi dels Cóms del Jan

I canvi de terç, amuuuuuunt!!!. El Serrat (17,1Km – 1.565m). I contacte amb un antic camí ja conegut, la A.R.P., i vaig venir des del coll de Envalira i continuar per la vall del Tristania. Continuo per la vall de Sorteny per un bonic sender que va per la part boscosa, i Pla i Refugi de Sorteny (20,8Km – 1.969m). Lloc esplèndid per l’entorn i refugi fantàstic igual que el seu tracte. – Em comenten, “Normalment fem sopa, però amb el calor que fa em pensat que millor una bona amanida de primer”, i que amanida!!!, em vaig posar les “botes”. Moltes mercès.

360º, Tossa de Caraup
360º, Tossa de Caraup

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 22,1km.
Altura màxima: 2.607m i mínima: 1.434m.
Desnivell ascendit: 1.581m. i descendit: 1.759m.

360º, Vall d'Incles
360º, Vall d’Incles

– Tercer dia, Refugi Sorteny – Refugi de Juclar.

Etapa com ja he comentat, “coneguda”. Primer pujadeta pel Torrent de la Serreta fins la collada de Meners (4,4Km – 2.712m), i allí, ara si “repetició”, el dia s’ho mereixia, l’ultim cop no vaig poder gaudir de la vista, avui si, fantàstica panoràmica al voltant, Pic de la Serreta (4,9Km – 2.913m).

Vall d'Incles
Vall d’Incles

I després de gaudir de les vistes del dia, avaaaaaaa!!!! Novament, però pel bonic circ i el Torrent de Meners. Fins el Refugi dels Cóms de Jan (9,3Km – 2.233m) i la vall de Ransol.

360º, Estanys del Siscaró i Pas de les Vaques
360º, Estanys del Siscaró i Pas de les Vaques

I de allí, novament, amuuuunt!!!!, aquest cop fins el llom i el pic de la Tossa de Caraup (12,8Km – 2.644m). I sense massa temps a perdre, avall cap a la vall de Incles, passant per l’estany i refugi de Cabana Sorda (14,2Km – 2.310m), arribar fins el fons de la vall d’Incles (16,6Km – 2.030m), per tornar a tirar amunt, em quedava encara la ultima empinada pujadeta fins el refugi del Juclar (19,6Km – 2.318m), un refugi situat en una bonica zona de llacs, com altres.

360º, Port Dret
360º, Port Dret

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 18,5km.
Altura màxima: 2.713m i mínima: 1.911m.
Desnivell ascendit: 1.802m. i descendit: 1.404m.

Vall del Valira d'Orient des dels Plans de Massat
Vall del Valira d’Orient des dels Plans de Massat

– Quart dia, Refugi Juclar – Refugi l’Illa

I continuo per camí “conegut” efectuant un “franqueig”, també equipat un tram en cadenes, que, amb les meves condicions climatològiques, sense massa necessitat, però en altres, la veritat, és que una “patinada”, podia ser “greu”.

Vall del Valira d'Orient
Vall del Valira d’Orient

Aquest em porta fins la bonica zona també coneguda del Pla del Siscaró i refugi (2,2Km – 2.145m) i amuuuuunt!!!, per, passant pels l’Estanys del Siscaró  (3,5Km – 2.330m) arribar al Port Dret (5,1Km – 2.568m) i el seu llarg llom que porta fins el Pic de Maià. Però jo vaig abandonar abans (5,9Km – 2.588m) per baixar, després de creuar la carretera del Port d’Envalira (8,3Km –  2.000m) fins  el fons del Valira d’Orient (8,7Km – 1.965m) pels Clots de Massat.

360º, Estanys dels Pessons
360º, Estanys dels Pessons

Allí, novament, amuuuuunt!!!!, fins el Refugi Pla de les Pedres (9,6Km – 2.150m) i continuar més suaument adreçant les pistes de Grandvalira, però sofrint del terra i un sol ardent sense cap ombra.
Però aquesta em va portar a possiblement una de les zones més boniques de les tantes que passa. La zona lacustre de origen glacial del Circ del Pessons. Una zona d’estanys rodejats de pins i envoltats d’abruptes cims, i que es mereix el poder-ho gaudir més tranquil·lament. Estany Primer de Pessons (13,5Km – 2.320m) I tornem-hi, amuuuuunt!!!.

360º, Collada dels Pessons i circ
360º, Collada dels Pessons i circ

Després de l’ultim repetxonet empinat, Collada del Pessons (17,5Km – 2.779m) i Pic dels Pessons o del Gargantillar (18,2Km – 2.864m) i fantàstica panoràmica de cims i estanys, i novament avall pel Portell dels Pessons (18,7Km – 2.779m) cap el nou refugi? de l’Illa (20,5Km – 2.480m).

360º, Collada de Pessons i vall de Madriu
360º, Collada de Pessons i vall de Madriu

Un refugi nou del que i tenia molta il·lusió per records del vell. Vaig “forçar” la anada a finals de juny per “evitar” la gent. Anaba de refugi a refugi fent les reserves des del mateix refugi pel següent. Així o varen fer des del Juclar, però pel motiu que fos en lloc de fer-ho per la nit o varen fer al mati al marxar jo.
Arribo al refugi? l’Illa.
– Jo, bones, ja estic aquí, venia per passar la nit.
– Tens reserva?, – Jo, varen trucar ahir des del Juglar.
– Han trucat aquest mati i ja els em dit que estaven complets.
– Jo, home però jo vaig de travessa i voldria sopar i dormir.
– Ja li he dit que estem complerts i no el podem atendre en res, estem preparant el sopar i tenim feina. A baix, si vol, té la part lliure.
– Jo, moltes gracies, vostè perdone per la molèstia.

360º, VAll de Madriu
360º, VAll de Madriu

Tot el que es va parlar. Suposo que en algun lloc ho altre deuen “vendre’s”, com “atenció i servei”.
Ni se en qui, ni li vaig preguntar qui era, però des del meu punt de vista va ratllar els mals modes i la completa mala-educació per estar on estava.
Però be, es diu que son el futur dels refugis de Andorra. Però “Refugi??”, i atès per qui? I amb quina “finalitat”?

360º, Pla Estalt Serret a la Vall de Madriu
360º, Pla Estalt Serret a la Vall de Madriu

Jo, com “autosuficient” que me agrada ser, em va fer un favor, vaig alleugerar més la motxilla. Sempre peco de portar més del que em fa falta, i vaig poder gaudir del verdader refugi per tot sol, la seva tranquil·litat i els meus records, no com al “pis de sobre”.

360º, Collada de la Maiana
360º, Collada de la Maiana

I fins i tot  compartir records de altres temps i el present amb una estona de companyia. Estan sopant va venir un altra persona, era de Manresa i estava amb un grup de companys de un centre excursionista d’allí. Era una persona encara més major que jo. Va baixar per també recordar els vells temps on se havia quedat en altres èpoques anteriors.
Varem comentar muntanyes i camins, i en que se ha convertit a dia de avui la muntanya, en molts de casos i molta gent en un “estadi” o un “parc d’atraccions”, i que possiblement, en aquests temps, els que estem caducs som nosaltres.
I agrair-li que me va oferir el que em pugues fer falta, no com algun altre “individuo”.

360º, Vall i refugi de Perafita
360º, Vall i refugi de Perafita

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 23,1km.
Altura màxima: 2.861m i mínima: 1.866m.
Desnivell ascendit: 1.621m. i descendit: 1.400m.

360º, Estany de la Nou
360º, Estany de la Nou

– I cinquè i ultim dia, Refugi de l’Illa – Aixovall

I al mati següent un altra cosa a agraïr, el poder sortir abans. L’esmorzar a les 7. Avui un altra jornada extra. Quan al pis de dalt encara estaven tots dormin, jo ja vaig pillar l’endante.

360º, Vall i refugi de Claror
360º, Vall i refugi de Claror

Un altre camí arxi-conegut, del GR7, GR11 i últimament de una caminadeta de les caminades de resistència, la marxa de Cap de Rec. Un camí que creua la vall del Madriu-Perafita-Claror, declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO.
Una baixadeta per la llarga i bonica vall de Madriu fins el Pla de Estalt Serrer (5,0Km – 2.055m). Allí, amunt cap a la Collada de la Maiana (7,1Km – 2.426m) i avall cap el refugi de Perafita (10,1Km – 2.200m)

360º, Vall de Claror
360º, Vall de Claror

I de allí, passant pel bonic Estany de la Nou (9,8Km – 2.240m), cap el també fantàstic Refugi de Claror (11,4Km – 2.260m). Per continuar amunt pel torrent de Claror fins el Port Negre (13,4Km – 2.605m) i de allí ascendir a l’ultim cim de la volteta, el Pic Negre d’Urgell (13,9Km – 2.698m) amb unes fantàstiques vistes de la Cerdanya i el Cadi.

360º, Port Negre
360º, Port Negre

Ara si que ja podia dir que quasi tot era “costa avall”, però avall, avall que era. I pensar que la volta “normal” és pujar per aquí. Particularment la part més poc atraient i fea.
Fins la collada de Pimes (18,8Km – 2.141m), un llarg llom per unes pistes utilitzades i destrossades per 4×4, quads i motos.

360º, Pic Negre d'Urgell
360º, Pic Negre d’Urgell

Després Refugi de Roca de Pimes (19,2Km – 2.171m), i Naturlandia (20,8Km – 2.055m), un parc d’atraccions de muntanya.  I a partir de allí, hi ha més pel bosc, i fins quasi Juberri (24,7Km – 1.370m). per un sender utilitzat i també destrossat per motos i bicicletes.

360º, Camp Borrut
360º, Camp Borrut

I a partir de allí ja quasi es podia dir que tot el trajecte adreçant carreteres i pistes, Aubinya (26,9Km – 1.270m), i més jo, que vaig adreçar l’ultima pujada que voreja Sant Julià de Lòria, per baix per la carretera, Sant Julià de Lòria (30,3Km – 929m) i finalment Aixovall (31,6Km – 940m).

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 33,5km.
Altura màxima: 2.697m i mínima: 925m.
Desnivell ascendit: 1.205m. i descendit: 2.645m.

Vall del Valira i Juberri
Vall del Valira i Juberri

Així completava la volteta a un país dels Pirineus. Comprovant afirmativament que és prou dureta i exigent. Tot i a aquesta època no tenir cap complicació remarcable, que no sigui la normal del terreny per on et mous, i que per poder gaudir molt més de la gran varietat de paisatges hagués fet falta molt més temps.

Estadístiques de GPS en total:
Distancia recorreguda, 122,8km.
Altura màxima: 2.913m i mínima: 925m.
Desnivell ascendit i descendit: 8.678m.

Arxiu per visualitzar el rastre i la volteta
amb 50 panoràmiques a Google Earth

Mapa recorregut InstaMaps ICC

Més fotografies:

Fotos 50000iunafoto

Volteta a la serra de Bestracà

14 de juny de 2019

I pel dia següent,  la serra de Bestracà, què, com passa als Port i molts altres llocs, en temps no massa llunyans, diu que concentrava un gran numero de masies disperses, avui tot abandonat i derruït.

Cresta del Gall
Cresta del Gall

Al punt més elevat, el Puig de Bestracà o també anomenat de Mastracà, es troben les ruïnes de un antic castell amb, al seu interior, la capella de Sant Julià, i a la vessant meridional de la serra l’ església de Sant Andreu.
La “volteta” normal és sortint de Oix i passant per l’església de Sant Andreu pujar al cim, per baixar per la vessant nord i, passant pel Pla de Plansesilles, visitar uns roures centenaris i l’església de Sant Miquel d’Hortmoier.

Cresta del Gall
Cresta del Gall

Però hi ha un altra “possibilitat”, és arribar-hi per la “Cresta del Gall”. Una prou llarga carena rocallosa que hi puja des de la riera de Beget. Carena sense massa dificultat, però no apta per gent amb aprensió a les altures, té algun passet de grimpada amb pati i aèria, però és prou bonica i distreta, i va be per fer “exercici i estiraments”.

Cresta del Gall, cresta de Ferran, coll de Talaixà i Bassegoda
Cresta del Gall, cresta de Ferran, coll de Talaixà i Bassegoda

(0,0Km – 418m) Començo la caminada des de Oix per la carretera que es dirigeix a Beget (NE).
(0,7Km – 418m) Deixo la carretera per agafar una pista que es dirigeix cap a Hortmoier per la riera d’Oix (NE).

Els cims "visitats", Puig de Bestracà, Comanegra i els Puig de les Bruixes i Sant Marc
Els cims “visitats”, Puig de Bestracà, Comanegra i els Puig de les Bruixes i Sant Marc

(3,7Km – 391m) Uns 100 metres abans de l’estret de les cingleres, pista que marxa a amunt l’esquerra (S).
(3,8Km – 292m) Grau d’Escales, estretor que separa les cingleres de la cresta del Gall i de Ferran.

Cim de Puig de Bestracà
Cim de Puig de Bestracà

El sender comença uns metres abans aquest pas excavat a la roca per poder passar la pista que entra cap el Pla de Plansesilles i l’església de Sant Miquel d’Hortmoier. El sender puja empinat (O) pel mig dels carrasquissos per la vessant meridional de la carena, per posteriorment pujar a la carena per un tram bastant emboscat (4,3Km – 543m). Podíem dir que continua ja sempre per ella amb una successió d’ascensions rocalloses fins que arribem al més elevat de ella (6,4Km – 997m), llavors ja se suavitza el sender i la pendent per dins dels carrasquissos fins que trobem la cruïlla per on es pot pujar normalment (S) (7,6Km – 991m) . Ja sols queda el pujar fins el cim (7,9Km – 1.062m) .

Castell de Bestracà
Castell de Bestracà

Després de visitar-lo vaig recular fins la cruïlla (8,2Km – 991m) i vaig baixar cap Oix pel camí de pujada normal, passant per Sant Andreu (8,7Km – 878m) i Oix (13,8Km – 418m) .

Sant Andreu de Bestracà
Sant Andreu de Bestracà

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 14,8km.
Altura màxima: 1.071m i mínima: 356m.
Desnivell ascendit i descendit, 918m.

Mapa recorregut InstaMaps ICC

Arxiu per visualitzar el rastre i la volteta a Google Earth

Més fotografies:

Fotos 50000iunafoto

Volteta a la vall de Sant Aniol d’Aguja

12 de juny de 2019

I havent continuat força temps el “stand-by” per haver encadenat diferents “reparacions”, finalment puc fer una “escapadeta” a continuar darrera els cims i les caminades efectuades per Catalunya.

Pont de Llierca
Pont de Llierca

Aquest cop li toca un altre cop a l’Alta Garrotxa, i la vall de Sant Aniol d’Aguja.
Els cims, inclosos dins de la llista de la FEEC dels 100 cims, eren el Comanegra, el Puig de les Bruixes, novament el Puig de Bassegoda i el Puig de Bestracà.

La idea, una prova “d’esforç” de cames i de “mobilitat” general després del temps passat des de les darreres caminades l’any anterior, i de cara d’afrontar possibles futures escapades als Pirineus a continuar els “estalls” que vaig deixar l’any anterior.

Cruïlla al coll de Talaixà
Cruïlla al coll de Talaixà

La vall de Sant Aniol, una bonica i espectacular vall envoltada de cingleres i fagedes, i al fons de la qual, al costat de la riera, es troba la ermita de Sant Aniol, antic santuari i lloc d’antigues peregrinacions i aplecs.

Lloc que vaig conèixer fa anys al passar-hi i dormir-hi quan vaig fer el primer tram del GR-11 de Camprodon a Llança, acompanyant a un “veritable” caminant, i no de “esportistes” com abunda tant avui en dia.
I que, com passa quan fas travesses, llocs que coneixes de “pas” i molts de cops no saps ni com arribar-hi, ni situes exactament on es troba.

Talaixà
Talaixà

– Aquest cop la primera jornada, la volteta als cims i la vall de Sant Aniol.

(0,0Km – 289m) No havent pogut passar amb el cotxe de Sadernes, antic nucli pertenent a dia de avui a Sales de Llierca, vaig començar la caminada des de allí per la pista que entra per la riera de Sant Aniol.
(2,5Km – 317m) La deixo per continuar (O), creuant el pont de Sant Valenti, pel sender de Itinerànnia que porta a Talaixà.
(5,8Km – 753m) Coll de Talaixà i cruïlla, el GR-11 que va de Beget a Sant Aniol. El creuo (N) i continuo per, també, un magnífic sender marcat per Itinerànnia que creuant Talaixà (6,0Km – 780m), un antic poblet situat en un collet amb unes espectaculars vistes, i passant pel costat esquerra (O) de l’església de Sant Marti,  em permet passar, després de una fantàstica pujada, pel Puig de Sant Marc, (9,9Km – 1.327m), el Puig de les Bruixes, (11,3Km – 1.392m), i després de deixar-lo al coll del Pla de la Serra (12,7Km – 1.383m), pujar finalment el Comanegra (14,5Km – 1.557m.)

Barrancades de Sant Aniol des del Puig de Sant Marc
Barrancades de Sant Aniol des del Puig de Sant Marc

Sense haver obtingut la visió que volia del Canigó ni de ser tampoc un cim amb una gran visió panoràmica al seu voltant, torno enrere als meus passos fins un altre cop el coll del Pla de la Serra (16,7Km – 1.371m), on deixant el sender per on he pujat continuo descendent per un empinat sender que es dirigeix a la Manere (N), amb alguna marca però poc definit. Aquest em permet baixar fins trobar una antiga pista al coll de les Falgueres (17,6Km – 1.187m) i per la que continuo fins el coll Pregon (18,0Km – 1.127m),.

A la dreta cim del Puig de les Bruixes i al fons el Comanegra
A la dreta cim del Puig de les Bruixes i al fons el Comanegra

Allí deixo la pista que porto i que continua a l’esquerra avall (N), per agafar-ne un altra a la dreta (E) que entra a una plana esplanada, i que, per l’altra part, continua en un planer i bonic sender entre el bosc. Va per la vessant de la carena de Sant Aniol i de coll en coll, Coll de Llistonar ((19,4Km –1.088m), coll del Boix, ((20,7Km – 1.142m) i Pla de la Muga (21,9Km – 1.208m).

Cim del Comanegra
Cim del Comanegra

Després de visitar la capçalera del Torrent de la Muga i tornar enrere, sender (E) cap el coll del Faig de Migjorn (23,4Km – 1.102m), i en arribar-hi sender cap el Sobiràs (E) , un fantàstic sender però per una empinada vessant de la Baga del Casso no massa recomanable si està “fangós”, com quan hi vaig passar jo.
En arribar al Sobiràs (25,4Km – 864m), sender cap a la Muga (NE) pel costat del Torrent del Clot de Sant Corneli, però en arribar a una pista (26,0Km – 757m), el deixo per continuar amunt per ella (E) per anar a trobar-me amb el sender (27,0Km – 804m) ja de Itinerànnia que va de la Muga a Sant Aniol o Albanyà.

Carena del Puig de les Bruixes al Comanegra. Al fons el Bassegoda
Carena del Puig de les Bruixes al Comanegra. Al fons el Bassegoda

Coll de Prior (28,0Km – 816m) i uns metres més endavant cruïlla (28,3Km – 835m), a la dreta (S) i avall cap a Sant Aniol i Sadernes, a l’esquerra i pujant (E), Albanyà, Sadernes i també el Bassegoda.
Jo amunt, coll de l’Abellar (29,3Km – 818m), el pla de Creu de Principi (31,3Km – 1.052m) i GR-11 (33,8Km – 1.108m), que ve de Albanyà a Sant Aniol. Jo per la pista i cap a Albanyà (SE),  i coll de Principi (34,5Km – 1.127m), i decisió, amunt cap al Bassegoda, tot emboirat i tapat, o per la pista cap el coll de Bassegoda i Sadernes. Pujar per pujar i no poder gaudir de la vista ni de la “posta de sol”, quedem que me “esperarà” un altre cop fins que torni per poder gaudir de ell.

Torres de Cabrenç
Torres de Cabrenç

Ara avall (S) fins el coll de Bassegoda (35,6Km – 1.102m), cruïlla de pistes i el GR-11 que marxa cap a Albanyà (SE). Jo continuo per la de la dreta (SO) avall fins el coll de Riu (37,7Km – 992m), on torno ha agafar la de la dreta (O) i que ja em porta fins la pista de Sant Aniol i finalment Sadernes (46,6Km – 289m).

Caminant pel bosc
Caminant pel bosc

Una senyora volteta per llargada i espectacularitat, sense haver-me pogut encantar en gaudir-la. Majoritàriament per senders de la fantàstica Xarxa de Itinerànnia. Els dos trams més “delicats” serien la baixada del Pla de la Serra al coll de les Falgueres, per la pendent i la fullaraca, i el del coll del Faig del Migjorn al Sobiràs, també per la forta pendent i lliscant al estar humit.

Capçalera torrent la Muga
Capçalera torrent la Muga

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 47,9km.
Altura màxima: 1.558m i mínima: 260m.
Desnivell ascendit i descendit, 2.398m.

Mapa recorregut InstaMaps ICC

Arxiu per visualitzar el rastre i la volteta a Google Earth

Més fotografies:

Fotos 50000iunafoto

Volteta a Sant Roc, Paüls

3 de febrer de 2019

Continuant amb les ressenyes d”Anima’t ha anar”, aquell cop ens vam dirigim a la vall de Paüls. La idea, en principi, era la Mola Carrascosa, però veient que el bon temps tampoc ens seria favorable, canviem la ruta per buscar una zona més arrecerada per les zones boscoses, i segons com veiéssim fer una volteta pels “cims” de la zona.

Ermita Sant Roc
Ermita Sant Roc

Vam començar la caminada des de les fonts de Sant Roc, (0,0Km/434m) seguin el sender marcat i netejat pel Parc que dona la volta pel Pla de l’Hedra.
(0,1Km/440m), de la porta de l’ermita agafem un tram de sender que puja en direcció NO, ens porta a una pista que es dirigeix cap a Paüls, però també ens permetria arribar al Pla d’en Pellicer o el mas de Povill.
(0,6Km/496m) , deixem la pista per agafar el sender que hi ha a l’esquerra (N), pal indicador.

Coveta del Llop
Coveta del Llop

(1,8Km/592m) A la nostra dreta una bassa d’incendis i uns metre més endavant trobem una pista, és la que havíem deixat abans. La seguim un altre cop uns 100 metres a l’esquerra (N) i la deixem per agafar el sender que marxa per sobre i també per la seva esquerra (NO).
(2,3Km/650m) A la nostra dreta uns antics bancals erms i el final de la pista que em deixat a la nostra dreta anteriorment, també les parets de un derruïda construcció. Seguim el sender que marxa per l’esquerra de les parets, primer direcció S i després O.
(2,8Km/750m) Sender a la dreta (N) i pal indicador, marxa a la cova del Llop, ens hi dirigim i ja tornarem fins aquí, son 100 metres. És una coveta de pastors amb una font a dintre.

Vall de Paüls
Vall de Paüls

Després d’haver tornat enrere fins la cruïlla, continuem pujant. Després de unes ziga zagues del sender, un petit collet i un pla (3,6Km/890m) estem arribant al Pla de l’Hedra. A la dreta, sender que marxa (N), el que seguirem. Uns 20 metres més endavant, la barraca de Jordi, petita barraqueta de pedra utilitzada pels pastors. Allí un altre sender a la dreta, marxa en direcció SO pel mig dels pins i pujant suaument, va al collet de Pinar Ample, més tard i passarem.
I el sender que portem que marxa planer, el marcat del Parc, i que no seguirem, creua el Pla de l’Hedra, va ha buscar el collet del Pla de l’Hedra, i baixa al sender per on nosaltres també baixarem més tard.

Coll Avenc
Coll Avenc

Com he comentat, seguim el sender primer a la dreta en direcció NOO, que ens portarà fins el coll de l’Avenc (3,9Km/960m). Ja tenim un vista fantàstica a la vall de Paüls. Trobem un sender que marxa a la dreta (N). Va per la carena en direcció a la Punta de l’Aigua. Nosaltres continuem a l’esquerra baixant per la vessant O en busca del fondet del Vacarissal.
(4,0Km/930m) Aquí tornem a trobar un altre sender. A la dreta (NO) podríem anar al maset de les Creuetes de Lloa, o també a la Punta de l’Aigua. Nosaltres a l’esquerra (SE) amunt a buscar el caminet que va ha buscar el cinglet de més amunt i que, per un rocallet, pugem a sobre de ell. Continuem pujant en direcció SO, fins que un quan estem podíem dir dalt de la pujada (4,5Km/1.045m), fent un gir a l’esquerra (SE) tornem a pujar un altre rocallet que ja ens permet assolir, giran un altre cop en direcció SO, el cim de Joan Gran (4,6Km/1.078m).

Joan Gran cap a la Punta de l'Aigua
Joan Gran cap a la Punta de l’Aigua

Després de gaudir de la panoràmica continuem, ja baixant, en direcció sud, primer per la vessant assolellada i després tornant a pujar un poc fins un collet herbós per tornar a baixar a l’altra banda en direcció al collet de Pinar Ample (5,0Km/995m), comentat anteriorment. En aquella sortida, i degut un altre cop al fort vent i gelat, del collet vàrem tirar avall (NE) uns 100 metres pel sender que arriba de la barraca de Jordi, i girant a la dreta (E), saltant antics màrgens i per la pinassa dels pins vàrem anar a buscar el sender del Parc, per continuar ja per ell.

Joan Gran i el Montsià i el Delta
Joan Gran i el Montsià i el Delta

Ara la descripció és per la ruta que tenia pensat fer. Al collet marxen dos senders per la dreta, un (NO) que es dirigeix avall, que es podria dir que ens portaria al mas de Fandos i a les Roques Benet, i un altre que marxa (SO) planer entre mig dels pins, és el que continuo. Va planejant per baix del cinglet fins que en arribar a un fondet (5,4Km/995m) gira un altre cop a l’esquerra (SE) a tornar a pujar per un altre rocallet a dalt del cinglet.

Cingleres des de la Moleta les Canals
Cingleres des de la Moleta les Canals

Des de allí segueixo primer en direcció S i després O per pujar al cim de la Moleta de les Canals (5,7Km/1.076m). Vista aèria i fantàstica. En acabar de gaudir de la panoràmica al meu voltant, continuo desfent uns metres el camí fet per arribar-hi i continuant en direcció S en busca del  collet rocallós i pelat per on baixo com si anés al coll de les Canals, però no surto directament a ell, surto a la seva esquerra a la vessant de Paüls (6,2Km/900m). Allí ja trobo un sender prou clar i definit. 20 metres a la dreta el coll de les Canals i podria “continuar” també fins el mas de Fandos i les Roques, o el GR-7 al coll dels Ginjolers.
Però ara ja sols em queda continuar a l’esquerra (NE) fins trobar la cruïlla (7,5Km/635m) on també se incorpora el sender del Parc pel que he començat i continuar-lo ja fins Sant Roc (8,9Km/434m).

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 8,9km.
Altura màxima: 1.076m i mínima: 430m.
Desnivell ascendit i descendit, 781m.

Mapa recorregut InstaMaps ICC

I ara una mostra del fresc i airejat dia que varem tenir en aquella ocasió.

Els "Animat's"
Els “Animat’s”
Pujant a Joan Gran
Pujant a Joan Gran
Recuperant a'alà a la font del Galdiri
Recuperant l’alè a la font del Galdiri

Volteta per la serra l’Obac

18 de gener de 2019

A l’endemà nova volteta pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, aquest cop a la serra de l’Obac, per també visitar els seus fantàstics cims i cingleres.

Boira als Alts de la Pepa, punt de guaita
Boira als Alts de la Pepa, punt de guaita

Inicio la caminada del coll de l’Obac (644m) passant per la Casa Nova de l’Obac (0’4Km/667m) i seguint els passos de la M-M que ve per la pista dels Alts de la Pepa. Prompte els vaig deixar (1’2Km/734m), per agafar un sender que se enfila a l’esquerra i per dalt de la pista a la carena al Turó de la Mamella (807m) i a un punt de guaita forestal (1’7Km/835m). A partir de allí segueixo la carena de la serra del Pou passant pel Tossal de l’Aliga (865m) i pel pou de glaç del camí de l’Estepar. Deixant el Turo de la Carlina a la dreta (E) arribo al collet Estret (3’2Km/852m). Donant el tomb cap a l’oest i creuant un altre cop la carena del Collet Estret pel coll de Daví (3’5Km/862m) passo a l’altra vessant (O).

Pou de glaç del camí de l'Estepar
Pou de glaç del camí de l’Estepar

Sender que marxa empinat a la dreta (4’3Km/851m), si continues recte aniria a parar al GR-5, per on tornaré. Agafo aquest sender que puja sense respir a buscar una canal entre les cingleres. Em permet pujar a l’espectacular Castellsapera (4’5Km/938m). Un cim pla dividit amb dos per una canaleta i tot envoltat de altes cingleres, a excepció d’aquesta canaleta que la creua i que permet pujar per una banda i baixar per l’altra. Després de visitar-li els dosextrems” baixo per la part contraria de com he pujat per anar a buscar i continuar per la cresta del mateix fins el coll de Tres Creus (5’7Km/874m), i des de on ja emprenc la pujada fins el Turó de la Pola o de les Tres Creus (6’1Km/929m).

Montserrat, el Turó de Tres Creus i Sant Llorenç de Munt a la dreta des del extrem nord Castellsapera
Montserrat, el Turó de Tres Creus i Sant Llorenç de Munt a la dreta des del extrem nord Castellsapera

Tot i no poder gaudir de la seva grandiosa panoràmica, després de gaudir de l’entrepà amb la meva solitut i llibertat acompanyat de la boira i el vent, prou ben arrecerat esperant a veure si s’obria la vista, en acabar, sense obrir-se, rapit a per emprendre la tornada. Vaig continuar per la carena fins que vaig veure un caminet a l’esquerra (6’5Km/914m) (O) no tant definit però que se encaminava avall. Aquest em va portar fins el coll de Tanca (6’9Km/823m) on vaig retrobar el caminet que baixava del coll que tenia previst arribar, em vaig estalviar força volta. Ja vaig continuar per aquest camí més clar, definit i planer entre la cinglera (S).

la Porquerissa
la Porquerissa

Després de donar el tomb a la balma i l’espectacular morro de roca de la Porquerissa (7’5Km/844m) vaig tornar a parar al coll de Tres Creus (8’2Km/874m), però ara, en lloc de continuar per la carena, vaig continuar pel sender de la vessant oest en direcció sud. Sender a l’esquerra (S)(8’7Km/865m), és el sender que me he deixat quan he pujat al Castellsapera. Continuo recte (SO) cap el collet del Forn Gran (9’7Km/762m), enfront l’espectacular mole arrodonida del Paller de Tot l’Any (818m), li dono la volta esperant trobar-li el “pujador”, em vaig quedar amb les ganes. Enrere un altre cop fins el collet Gran. Em volia dirigir a un altre espectacular i aeri morro de roca, el Roca Salvatge.

Panoràmica cims de la serra l'Obac des dels peus del Paller Tot l'Any
Panoràmica cims de la serra l’Obac des dels peus del Paller Tot l’Any

Al collet (10’7Km/762m), propers dos camins, jo sols en tenia “reflexat” un, el primer baixa empinat pel Torrent de la Font del Solitari, era el següent, que va més planer entre les cingleres. I nou collet  (11’1Km/745m) i sender a la dreta (S) per la estreta cresta rocallosa, porta a la punta del espectacular i aeri morro de roca de Roca Salvatge (11’5Km/777m). I de allí, – Vaja senderol que va per allà baix, On deu anar? I ja ho vaig saber més tard ja. Primer, enrere un altre cop fins el collet i després avaaaaaall . . .

Panoràmica cingleres Obac des de Roca Salvatge
Panoràmica cingleres Obac des de Roca Salvatge

Espectacular sender entre les cingleres que em porta fins la Font de la Portella (13’3Km/660m), i posteriorment al Turó Roig (13’6Km/681m), un altre cim escarpat de roca del color del seu nom. I ha partir de aquí un altre cop un camí clar i definit fins la casa vella de l’Obac (14’5Km/670m), i a partir de allí una pista “habilitada” que ja em porta fins la casa nova (15’1Km/667m), per on he començat. Ja sols em quedava arribar a la caragola (15’5Km/644m).

El destí i inici molts de cops de nombroses caminadetes efectuades
El destí i inici molts de cops de nombroses caminadetes efectuades

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 18,3km.
Altura màxima: 947m i mínima: 636m.
Desnivell ascendit i descendit, 857m.

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth

Mapa recorregut InstaMaps ICC

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Volteta per la serra de Sant Llorenç del Munt

17 de gener de 2019

Seguin darrera els cims de Catalunya i les caminadetes efectuades per ella. Després de un temps d’inactivitat forçosa per tenir la “caragola dolenta”, per provar si estava recuperada, dirigeixo els meus passos a uns cims que també feia anys que me havia dit que tornaria. Les cingleres de la Mola al parc natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac, i els seus cims. Els anys que fa i els cops que hi vaig veure sortir el sol quan hi passava fent la “clàssica” Matagalls-Montserrat, i ara més recentment, quan hi vaig tornar a donar un tomet per les parts “baixes” fent-ne un altra, la caminada de la Ruta de les Ermites.

Castell de Pera
Castell de Pera

Sant Llorenç Savall, un altre lloc on hi pasava a peu i no hi havia estat mai en cotxe. I un lloc molts de cops recordat i nomenat per mi, del que al seu dia va ser tot una “proesa”. Son llocs d’aquells que de una manera ho altra recordes de manera “nostàlgica”, tot i que ara semblen tonteries. Com he contat moltes vegades, llavors, la primera vegada que vaig anar a fer la M-M em pareixia impossible poder arribar a caminar 80kms seguits, i després, els que han vingut darrera. El arribar a Sant Llorenç a altes hores de la matinada, portar fets 40kms, i pensar, “això ja està, ja sols queden 40kms.”. I més de un cop sentat a un brancal de una casa “trinxat”. Després, començar a clarejar el dia a les cingleres de la Mola, una visió espectacular, i “aterradora”, tot i que actualment se ha apartat del parc en si, la “pujadeta” era per un sender fantàstic per poder gaudir-lo tranquil·lament. No hi havia tornat cap cop, ara era el moment bo. Vaig anar ha fer-hi la travessa per la carena i “tatxar” i gaudir dels seus cims, tot i que no va poder ser del tot degut al temps.

Roca Sereny
Roca Sereny

El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac està format per dos massissos, el de Sant Llorenç del Munt i el de la serra de l’Obac, i estan caracteritzats per estar formats de altes cingleres i cims d’aglomerats. Els cims destacats de Sant Llorenç de Munt son el Montcau (1.056m) i la Mola (1.107m), on hi ha un monestir romànic, Sant Llorenç del Munt. A més, dins de la llista dels 100 cims de Catalunya, se inclou un altre cim “destacat” el Roca Sereny (807m), els tres “visitats” a la volteta.
I a la serra de l’Obac, els cims destacats son el turó del Castellar (931m), el turó de Tres Creus (929m) i el Castellsapera (939m), inclòs també a la llista dels 100 cims, aquest dos últims també visitats al dia següent.

Des de la carena Emprius
Des de la carena Emprius

Havent anat a dormir amb la meva “caragola” a Sant Llorenç Savall, al dia següent vaig començar la caminada (480m) seguin el “camí del riu Ripoll” i el PR-C 145 que en aquest tram van junts. Seguia els passos efectuats durant la caminada de la Ruta de les Ermites fins el castell de Pera. Aquest segueix, llevat un petit tram prop del final que creua a l’esquerra i torna, pel marge dret (E), seguin trams de pistes i senders que les adrecen. Al poc de passar la Font de Cal Llogari, deixo aquest camí per anar a buscar la “Connexió Saladelafont” creuant el riu Ripoll a gual per pujar a la carretera, creuar-la (3’8Km/547m), i continuar per una pista que hi comença en direcció Castell de Pera.

Des del coll de Llor
Des del coll de Llor

Pista més dolenta que marxa amunt per la dreta (4’6Km/593m) i per dalt de la pista que porto, deixo per la que vaig i segueixo aquesta nova. Collet (4’8Km/618m), giro a l’esquerra (S) per un corriol més perdut i que em porta fins un altre collet (5’4Km/686m). Aquí el camí marxa a la dreta baixant, però jo continuo a l’esquerra (S) per un corriol poc definit que per la carena em du fins el Castell de Pera (6’1Km/736m). Volia tornar-hi per gaudir, com molts d’altres visitats, de la seva fantàstica ubicació. Després de gaudir de la seva esplèndida panoràmica vaig tornar a enrere uns 200ms per continuar pel sender (NO) que passant der dos collets més, el coll d’Agramunt (6’6Km/683m) i el coll de la Costa (6’9km/684m), em va portar, passant pel costat del dolmen, fins al primer “cim”, Roca Sereny (8’2Km/804m), una bonica estreta carena rocallosa amb una fantàstica vista a “banda i banda”.

Cova Simanya
Cova Simanya

Després de creuar la cresta, baixada cap el coll de Pregona (9’1Km/744m) i pujada un altre cop a la carena dels Emprius i el Queixal Corcat (10’7Km/879m). I per tornar a baixar al coll del Llor (11’3Km/778m).

Montcau
Montcau

I novament amunt cap el coll d’Eres, però desviant-me abans uns 200m per anar a visitar la cova Simanya (12’4Km/873m), una petita però prou bonica balma. El coll d’Eres (12’8Km/942m), un altre desviament de uns 500m. per anar a visitar el següent cim, el Montcau (13’4Km/1.056m) i tornar un altre cop fins aquí.

Cingleres de la Mola
Cingleres de la Mola

Un cop tornat, seguir el bonic sender SL-C 54 que va del coll de les Estenalles fins la Mola, i que ja segueixo per la carena del Pagès (15’5Km/1.029m) fins el final, la Mola, passant pels cinglets dels Obits i el collet del morral del Drac (18’2Km/968m), des de on ja pujo fins la Mola i l’ermita de Sant Llorenç de Munt (18’9Km/1.107m), un nou i fantàstic mirador. En acabar, novament fins el collet del morral del Drac (19’8Km/968m) i ja emprendre la tornada baixant per la empinada canal de l’ermita de Santa Agnes, la qual també visito (20’3Km/831m).

Sant Llorenç de Mint
Sant Llorenç de Mint

Ja sols em quedava anar ha retrobar-me amb els antics passos de una M-M, i arribar seguint-los un altre cop a Sant Llorenç, cosa que ja vaig aconseguir quan era completament fosc (27’3Km/480m).

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 30,9km.
Altura màxima: 1.107m i mínima: 450m.
Desnivell ascendit i descendit, 1.559m.

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth

Mapa recorregut InstaMaps ICC

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

Volteta pel cim de Caro

13 de gener de 2019

Havent-me novament “Anima’t a anar”, aquest cop dirigim els nostres passos al cim de Caro en un dia caracteritzat precisament pel vent i el fred. Com quasi que no hi he pujat mai el comptabilitzaré com un “nou cim i sostre comarcal”.

Vam començar la caminada del restaurant els Pous de la Neu seguint el GR-171 que va per la carretera que se endinsa al Port en direcció a Fredes i al Mascar. Al poc (0’1Km/1.095m), a la nostra dreta (NO) deixem l’entrador per on aniríem a “l’antic” refugi de Caro de la UEC de Tortosa. Continuem per la carretera. Per un curt corriol a la dreta (0’4Km/1.103m) que adreça un revolt de la carretera arribem a una explanada al costat de la carretera. Enfront nostre tenim el també antic restaurant del Port. I a la nostra esquerra, dalt del revolt que em adreçat, el “nou” refugi de Caro dels Estels del Sud. Seguim per la carretera i continuant ara ja pel GR-7.

Coll de Pallers
Coll de Pallers

Deixem a la nostra dreta el revol tancat de la pista que baixa al Mascar (1’5Km/1.065m). Continuem per la pista formigonada que puja suau a la esquerra, cartells indicadors.
Collet de la Carrasqueta (1’7Km/1.087m). Baixem lleument i uns metres més endavant, entrador a l’esquerra (SE) on també haguéssim pogut deixar els cotxes. Aquí deixem la pista que portàvem i seguim les marques del GR que continuen ja per sender. Creuem un petit barranquet i emprenem la pujada fins el coll de Pallers.

Coll de “Pallers” (3’1Km/1.219m), característic pels dos morros de roca que amb la seva forma donen nom al coll. Aquí deixem el GR per agafar el sender que marxa a l’esquerra (NE) i que passant pel darrera, la part ombrívola, de un de ells, tornem al collet per continuar amunt. El GR marxa avall per la pineda. Si el continuéssim uns 300ms més, en una estretor a la roca, trobaríem una cruïlla de quatre camins. A la dreta (O), continua el GR en direcció a la Cova del Vidre i el refugi Font Ferrera. Recte (S), aniríem a la Cova Ebre i el barranc de Lloret. I a l’esquerra (NE), donaríem la volta per la falda de Caro per la Roca Comptadora i anant a sortir al coll del Vicari. Nosaltres, com ja he dit, continuem pel empinat sender que marxa cap del NE.

Després de superar un tram empinat i reblòs la pendent es suavitza al que serien el Plans pelats de la Moleta Redona (3’4Km/1.307m) , si està clar, la vista comença a ser espectacular. Un respir i un altre tramet també empinat i arribem a  la Moleta Redona (4’2Km/1.357m), davant nostre les cingleres del cim de Caro. El sender continua fent altibaixos per la dreta de la carena que se estreteix i anant a buscar el collet d’abans dels cinglets rocallosos.
A aquest collet (4’5Km/1.326m) canviem de vessant (NNE) per, podíem dir, fer un flanqueig cap a l’esquerra per la part ombrívola i pel mig de les cingleres per anar a buscar el pujador (4’8Km/1.334m)(SE) que ens permetrà pujar empinats, la part final.

El sender, quan tenim en vista les edificacions i les antenes per sobre nostre (5’1Km/1.420m), les deixa a la dreta (SE) i es dirigeix (NE) més planer a la carretera que hi arriba i al començament de elles (5’3Km/1.428m). Encara que també es pot continuar seguin empinat amunt per anar a sortir pel mateix costat dret de la tanca del centre reemissor.

El cim de Caro (5’4Km/1.442m), com ja vaig dir un altre cop de un altre “cim”, el Puigsou, un cim que sense desmereixe’l en absolut a ell si no més be compadeixe’l, altiu i virtuós, infestat de antenes i tanques que no et deixen gaudir de la la seva immensitat i espectacular ubicació. Tota la vall de l’Ebre a vista d’ocell i al fons el Delta i la serra del Montsià. A l’altra banda les serres de Cardo-Boix i a sobre les de Vandellòs, i, en  dies clars, es poden veure fins i tot els Pirineus o inclòs Mallorca.
En acabar de gaudir de la “panoràmica” des del mirador del cim, enrere a buscar el sender que hi havia enfront de on em sortit a la carretera i que ens portara fins el coll del Vicari, un sender que ens permetrà adreçar els revolts de la carretera.

Al mateix coll del Vicari (6’3Km/1.294m) trobem un sender que es podia dir que creua la carretera. A la dreta (SE) la baixada cap a la Caramella, i al que se li ajunta el sender que em comentat que havia baix del coll de Pallers. A l’esquerra (NO), per on continuem, el sender que, un altre cop, adreçant un revol i continuant per baix de la carretera ens permet baixar un altre cop fins la carretera que puja al Port des de Tortosa (7’1Km/1.089m) i per la que arribem on hem començat (7’6Km/1.093m).

Una volteta “senzilla” i fàcil en que vam ascendir al cim més alt del massís i d’aquestes comarques, i del que podria ser una petita mostra del que poden ser els camins als Ports. Camins entre cingleres, amb trams empinats i plens de pedra solta i amb algun altre indefinit on fa falta saber cap a on anem. I que com es normal també a la muntanya, en unes condicions adverses, com podia ser el dia que hi vam pujar, es pot convertir en delicada i fins i tot perillosa.

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 7,9km.
Altura màxima: 1.442m i mínima: 1.062m.
Desnivell ascendit i descendit, 541m.

Mapa recorregut InstaMaps ICC

Volteta al Pont “Foradat” i la Mola l’Aixada

5 de gener de 2019

Volteta al barranc de la Fou per visitar dos Ponts “Foradats”. El un de dimensions colossals i el altre més modest però amb unes vistes també espectaculars.
Una volteta prou senzilla i còmoda, si exceptuem les pujades al pont, que requereixen el utilitzar les mans, i la de pujar a sobre, exposada i en cert perill, i que dos trams del sender estan poc definits.

A la dreta el Pont "Foradat"
A la dreta el Pont “Foradat”

Havent-me “anima’t a anar”, comencem la caminada des del Racó dels Ferrins per la pista que porta a la Tenalla i el Salt de Robert. Als pocs metres (0’050Km/505m), abans de creuar una cadena que barra el pas, trobem una pista que baixa a creuar el barranc de la Fou a gual. Pel mateix costat veiem que hi ha un corriol amb el terra d’arena que creua el barranc del Salt, el seguim. El sender va seguint més o menys paral·lel al riu, fins que després de creuar un barranquet s’enfila fort per pujar a un collet (0’8Km/635m). Davant de nosaltres tenim la Moleta del Cepí amb el morro de roca del Pont Foradat. Baixem un poc al barranquet del darrera i seguim pujant cap al Pont.

El "Forat" del Pont
El “Forat” del Pont

Quan quasi bé estem baix del costat del pont, trobem una cruïlla (1’5Km/778m). Hi ha tres camins, el de l’esquerra que puja al Pont (NO), el del mig que puja un poc fins el collet i continua planejant a l’esquerra, per on tornarem. I un altre que marxa a la dreta baixant lleument (SE), que ens portaria cap avall fins l’Ermiteta. On trobaríem la pista de la Fou. Seguim per l’esquerra i pujant.
Trobem un altre sender a la dreta (E)(1’7Km/833m), és el que ens portarà dins del ull del pont. Per pujar-hi ens tenim que ajudar d’una Savina per superar un petit ressalt. Pont “Foradat”

La Fou i el Morral Desplegat des del sostre del Pont
La Fou i el Morral Desplegat des del sostre del Pont

Després continuem pujant pel sender de l’esquerra (NO) i arribem a un petit planell (2’0Km/880m) on està la cruïlla del sender (E) que ens porta a pujar al damunt del pont. Tot i que la pujada és prou fàcil, al començament necessitem utilitzar les mans per superar un ressalt a una pedra un pel dificultós, i després passar per un relleixó un poc aeri. No cal dir que la vista des del sobre del Pont és molt aèria i espectacular.

Les cingleres de la Mola l'Aixada, el Morral i els Plans des del sostre del Pont
Les cingleres de la Mola l’Aixada, el Morral i els Plans des del sostre del Pont

Tornats a la cruïlla continuem el sender amunt (NO), però cal estar atents, a partir d’ara està molt més desdibuixat i perdut. A grans trets podem dir que després de creuar per sobre de un rocallet seguim sempre en direcció SE.

Després de passar per baix d’un cinglet i haver trobat les parets de pedra d’una barraqueta de pastors (2’8Km/947m), uns metres més, trobem una petita canal que puja en direcció NNE. És per on seguirem, però abans continuarem uns metres més i trobarem un nou “pontet” amb una fantàstica miranda al barranc dels Presseguers i el Salt (3’0Km/958m).

El Pont Foradat pujant a la Mola l'Aixada
El Pont Foradat pujant a la Mola l’Aixada

Després d’haver gaudit de la vista tornem novament endarrere per pujar pel corriol que puja per l’estretor.
Sortim al collet (3’3km/970m). Davant nostre el collet que puja cap el cim de la Mola l’Aixada. Tot i no haver camí, també es podria seguir per ell. Nosaltres seguim per la vessant del Racó dels Presseguer. Enfront nostre, més baix, tenim les Faixes dels Panys, tenim que anar a buscar-les i passar per sobre. El sender va a buscar-les descendint lleument i efectuant un franqueig pel mig de una tartera empinada que hi ha a sobre de les cingleres. És el tram que el sender està més desdibuixat i cal estar atent.

Cingleres del Morral Desplegat a l'esquerra, el Portell i Fredes
Cingleres del Morral Desplegat a l’esquerra, el Portell i Fredes

Aquest sender ens portarà al collet de la Roja (4’3km/895m). Aquí, si continuéssim recte i amunt, sense sender, podríem pujar fins el Negrell pel que es denomina la Costa Dreta, la empinada pujada que tenim enfront. Nosaltres descendim a la dreta en direcció E per girar a S vorejant el cinglet que tenim a la dreta. Al fondet (4’6Km/849m) trobem el sender que ve i va a l’Àrea de la Fou i que passa per la cova la Roja.

El seguim en direcció a la Portella de la Malladeta (E) i pujant. Collet (5’3Km/925m) a sobre de les cingleres de la Cova la Roja, vista espectacular del barranc de la Fou. Comencem a descentre per les cingleres de les Lleixes, i passant per un passet “encinglerat” (5’6Km/854m).

El coll dels Orons i el Pont "Il·luminat"
El coll dels Orons i el Pont “Il·luminat”

Collet de la Portella de la Malladeta (5’9Km/842m), i pal indicador. Deixem el clar sender que portàvem que es dirigeix cap a l’Àrea de la Fou, i girem a la dreta un altre cop per un sender desdibuixat i bastant perdut, donant el tomb i passant per baix de les cingleres, on trobem la Mallada la Palma (6’7Km/783m), i que ens portarà un altre cop a la cruïlla de baix del Pont Foradat que em trobat a la pujada (7’4Km/778m).

I ara, tornant-nos a deixar la baixada a l’Ermiteta, sols en queda retornar pel camí pel que em pujat al matí fins l’inici (8’8Km/505m).

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 9,6km.
Altura màxima: 973m i mínima: 498m.
Desnivell ascendit i descendit, 787m.

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth

Mapa recorregut InstaMaps ICC

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

Volteta cims serra Llaberia

28 de desembre de 2018

Pratdip i la serra Llaberia
Pratdip i la serra Llaberia

Començant a menjar-me les ungles després de quasi tres mesos de “poca” activitat deguda a tenir la “caragola indisposta»”, per tancar l’any, després de una primera “cura”, decideixo anar a provar-la seguint els passos de una marxeta de “resistència” i anar ha trepitjar els “cims” de la serra de Llaberia (el Cavall Bernat, 840m) i del Montalt (Montalt Nord, 754m), a més de algun altre que venia de “pas”.
Una caminadeta desafiant als “dips” que habiten per aquelles terres i al dia de “bruixes” que va ser. Els dips, ser mitològic que apareix a la nit per xuplar la sang de qui se aventura per ella i molt representatiu a “Prat-dip“, finalment vaig arribar ben fosc, i a les bruixes, pel dia de boires i fred que vaig tenir. Roin que és un que espanta fins els éssers diabòlics.

Cresta de la Seda i cingleres de Mont-redon
Cresta de la Seda i cingleres de Mont-redon

Vaig començar la caminada a Pratdip (216m) pel PR-C 96 que es dirigeix cap a Colldejou. Al prompte el vaig deixar marxar a la dreta i jo vaig seguir les indicacions de les Crestes de la Seda i Mont-redon. Una pujadeta espectacular i amb unes vistes fantàstiques per un collet, amb algun pas senzill, encinglerat i equipat. Havent passat el “Pas dels Siscos”, un altre passet “curiós”, i el pla del Balcó de Mont-redon, pujo al Mont-redon (859m).

Cingleres i Mont-Redon, a la dreta al fons Cavall Bernat
Cingleres i Mont-Redon, a la dreta al fons Cavall Bernat

Del mateix ja em dirigeixo cap al Cavall Bernat de Llaberia (834m), un cimet inclòs dins de la llista dels 100 cims, i com molts de ells, també espectacular. Vist des de la llunyania pareix un “cavall” inaccessible sense escalar, i després si pot accedir fàcilment amb una petita grimpada.

Cim de Mont-redon i el Cavall Bernat
Cim de Mont-redon i el Cavall Bernat

En baixar, cap a la Creu de Llaberia (909m), i en acabar volia anar a veure el radar meteorològic, el he vist molts de cops des de la llunyania i avui que el tenia al costat ni el veia, les boires, el vent i el fred em varen fer desistir, avall cap a Llaberia a veure si se apanyava l’hora. El vent va cessar, però el fred i la boira no. A Llaberia (734m) em vaig trobar amb el GR-7, i pel qual vaig continuar direcció a Tivissa.

La Creu de Llaberia
La Creu de Llaberia

Aquest passa per unes espectaculars cingleres, els Cingles del Tortó, per les que baixa per un corriol margenat per una empinada canal, per arribar a la Fou de Capçanes (295m). Allí trobo el PR-C 91 que es dirigeix cap a Capçanes per la seva vall, però jo, seguint el GR-7, vaig girant a l’esquerra en busca de la Portella de Montalt (602m).

Cingleres del Tortó
Cingleres del Tortó

Al poc, després de haver tornat a baixar, en un collet, trobo el “Pujador del Mano”, una directa i empinada pujadeta fins el cim del Montalt Punta Nord, un altre cim inclòs dins de la llista dels 100 cims, que, tot i no ser complicada, també requereix de l’ús de les mans algun cop. Amb la pena que em feia a mi treure-me les de les butxaques.

Cingleres? del Montalt des de la Portella del mateix
Cingleres? del Montalt des de la Portella del mateix

El cim, “se li suposa”, que unes vistes sensacionals, rodejat de cingleres i amb unes vistes fantàstiques cap els Cingles del Tortó i la Fou. No vaig veure res de res, un altre cop el vent gelat i la boira. Depresa cap el Montalt i el seu Pessebre “gelats com ha cargols”. I ja avall, per anar adreçant pistes per corriols dirigir-me cap a Pratdip abans me agafessin els Dips o me quedes gelat com un cuc.

Cim del Montalt sud
Cim del Montalt sud

Una volteta, com ja he repetit molt de cops (que me agraden totes) fantàstica i espectacular, tot i que el dia no va ser el prou complaent que hagués pogut estar, així com la cura de la meva “caragola” que la pobra segueix “indisposada”.

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 29,6km.
Altura màxima: 912m i mínima: 216m.
Desnivell ascendit i descendit, 1.789m.

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth

Mapa recorregut InstaMaps ICC

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

Cims per la LLIBERTAT, la Pica d’Estats

13 d’octubre de 2018

Estany d'Estats i Port del Sotllo
Estany d’Estats i Port del Sotllo

Tot i que, personalment, considerant que a ple segle XXI com estem i el camí que portem de “globalització i integració”, que tampoc comparteixo, el haver d’estar demanant una “separació” no deixa de ser una incongruència. Més incongruència és el que ens ha portat fins aquí i el fet que hi hagi qui encara estiguin enarborant i demostrant el que entenen de democràcia i llibertat com 500 anys enrere.

La Pica i voltants des de la Punta Gabarró
La Pica i voltants des de la Punta Gabarró

Que gent que va haver de marxar de la fam i la misèria separant-se de la seva gent, els seus amics, i dels seus pobles, van vindre aquí, on van trobar i es van guanyar la seva “fortuna”. On els vam acceptar i respectar a ells i fins i tot les seves tradicions. Ara resulta que en boca de molts d’ells se´ls va discriminar, menysprear i fins i tot maltractar. I a dia d’avui comparteixen les mateixes idees i idearis polítics d’aquells pels quals varen tenir que marxar dels seus llocs d’origen. Fa tot l’efecte que ens varen venir a “colonitzar”.

La Pica d'Estats, sostre dels PAÏSOS CATALANS
La Pica d’Estats, sostre dels PAÏSOS CATALANS

Si tant roïns i despreciables som, i tant “apego” tenen a la seva “terra” i el seu “país”, el que podrien fer és tornar-se’n allí d’on varen vindre, que aquí no els ho va demanar ningú que vinguessin. Que això, pesi a qui pesi, és CATALUNYA i no Cataluña i tenim el nostre idioma propi que és el CATALÀ. I per molt “d’adoctrinament” que nosaltres haguem tingut, ells el varen tenir molts d’anys, i el tenen actualment, anti-tot el que representi i sigui català i la única forma que han conegut, han sabut i han tingut sempre d’imposar la seva “llibertat i democràcia” ha estat amb la força i la temor. Fet que es va demostrar a dia d’avui en ple segle XXI contra gent que manifestava les seves idees pacíficament als carrers.

La Pica i el barranc del Sotllo
La Pica i el barranc del Sotllo

Tot i que, personalment un altre cop, tampoc NO crec ni confio amb molts dels “nostres” polítics, nosaltres tenim que tenir les “armes” per canviar-los, amb DEMOCRÀCIA i LLIBERTAT, i no haver de ser governats i dirigits per qui a sobre sols fan gala del seu anti-catalanisme.
Com tampoc no deixa de ser una vergonya i una gran injustícia que hi hagi gent que tingui privada la seva LLIBERTAT, a la presó o a l’exili, i separats de la seva família per haver estat escollits democràticament o representar la voluntat d’una majoria del conjunt de la gent.

La Pica pujant al pic de Sotllo
La Pica pujant al pic de Sotllo

Aprofitant la “meva” LLIBERTAT, que no disposen altres que podien estar com jo, em vaig unir a la crida per la LLIBERTAT des del cim més alt de Catalunya, per que es pugui dir més fort i clar, però no més alt, “LLIBERTAT PELS PRESOS, RETORN DELS EXILIATS I LLIBERTAT PER DECIDIR EL NOSTRE FUTUR COM A POBLE”.

Refugi Baborte i el coll de Sallente
Refugi Baborte i el coll de Sallente

Una ascensió doblement emotiva, per un costat el meu crit per la LLIBERTAT, i per l’altre aprofitar per fer el crit des dels cims de tots els 3000s del massís més oriental dels Pirineus, que encara que no vaig “enllaçar” directament amb la travessa que havia fet uns dies abans, si que els vaig unir amb l’esperit i l’anima.

Gaudint de la meva LLIBERTAT, amb la visió dels cims trepitjats dies enrera
Gaudint de la meva LLIBERTAT, amb la visió dels cims trepitjats dies enrera

Vaig donar una volteta al massís de la Pica, el massís més petit i allunyat dels altres massissos de 3000’s, i al qual vaig pujar pel barranc del Sotllo, vaig enllaçar els 6 tres mils i vaig baixar per Baborte. Una jornada molt especial i complerta, acompanyat del silenci, la solitud i la meva ombra, i amb l’esperit de la LLIBERTAT.

Les estadístiques de GPS: Distancia recorreguda, 24,1km.
Altura màxima: 3.143m i mínima: 1.696m.
Desnivell ascendit i descendit, 2.325m.

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth

Mapa recorregut InstaMaps ICC

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto