Ja ens ha plogut en abundància, se ens ha omplert el pantà i qui ha volgut se ha cansat de menjar rovellons.
I tant de patir per l’aigua i emprenem la recta final de l’any com un dels anys amb més pluja. Ja es podria “firmar” que el any més “sec” fossi com aquest.
Un cop més, aquí, com cada mes, el Temps passat, visualitzat per dos finestres.
I ja em passat la “castanyada”. Ens ha plogut en “quantitat” per fins i tot recuperar-se el pantà i ens ha vingut la fresqueta. I fins hi tot haurà que farà plans per anar a la neu.
De moment aquí com cada mes, el Temps passat, visualitzat per dos finestres.
I ara que ja he ficat un poc al dia les entrades i he “tancat” per lo menys l’agost, l’entrada que hagués tocat a primers del mes, El temps per una finestra del setembre.
Ja ens han passat fins hi tot les pluges tant esperades, quedant prou al marge del mal que ha fet l’aigua per alguns llocs, se esta omplint el pantà, i el que ha volgut a pogut menjar rovellons.
Hi ha tenim la castanyada aquí i esperem que faci per lo menys un poc de fresca per poder-nos-les menjar escalfant-nos les mans.
Ja ha passat agost i les festes, i finalment no ha estat tant dramàtic com pareixia a principis d’estiu.
El setembre ens ha portat unes pluges tant esperades, i ja en hauran que somiaran uns rovellons com a barrets.
Temps al temps on ja es veurà el que ens depararà el Sr. Temps.
De moment el pas del temps d’agost per dues finestres.
I ja tenim el juliol passat. Al final no ha estat tant greu com pareixien les previsions. Però encara ens queda, tot i que, agost, les festes, i com aquell que diu Nadal. Ja veurem com hi arribem, però vaja, tal com diu la dita, qui dies pot passar, any empeny.
I ara si ja tenim el calor aquí, l’aigua ha tornat ha córrer pel riu, encara que de moment sigui limitada i molt temporalment.
Em passat un altre mes, no precisament per recordar, tot i que no me afecta ni directament ni personalment, no se clarament el perquè me ha afectat tant, suposo que serà el veureu que cada cop serà més sovint. En el transcurs del mes hi ha agut qui va començar-lo normalment, com qualsevol, i ja no la tenim entre nosaltres.
Com sempre he dit, afortunat el que marxa i desgraciat el que es queda. Per que aquest injust món continua, i malauradament amb el buit que ha deixat qui ha marxat. I més si el buit que deixa era considerable i en uns temps que se apropaven de goig i alegria per gaudir-los. Ara sols hi ha continuar pels que queden i tenen vindre, gaudir el moment mentre puguem, i recordar a qui ha marxat per que encara hi sigui present.
I un cop mes, els cels del mes de març amb una pel·lícula d’uns 7 minuts, per veure passar el “temps” per una finestra. Un altre cop, muda. Ja veure quan trobi el programa que m’agradi.
Novament, per veure passar el “temps” per una finestra, els cels del mes de febrer amb una pel·lícula d’uns 7 minuts. Encara que este cop, muda. No me agrada com queda al afegir la música, és com si me la re-comprimigués i me distorsiones més.
Per veure passar el “temps” per una finestra, els cels del mes de gener amb una pel·lícula d’uns 7 minuts. Com ja vaig dir, son les fotografies efectuades cada 5 minuts transformades en una pel·lícula o “timelapses”.