Categoria: Meteorològica

I va passar setembre, un mes esperat per mi amb una “muntanya” de comptes a fer. Uns comptes que es van esvair com si la muntanya fos de sorra i se l’hagués emportat el vent. Encara que el temps no va acompanyar massa, agrair-li no hagués estat pitjor, alguna cosa va quedar i la resta, esperar que vinguin dies millors.

Ha passat octubre, encara que se m’ha fet un pèl més llarg. Ha estat un mes per “aparcar” alguns “passatemps” i tornar al “bricolatge” per intentar treure’m de sobre alguns “malsons”. De moment ja ha passat una primera “ventadeta” i no se m’ha emportat res. Tant de bo continuï així força anys.

I ara a esperar que ens depararà el novembre.

El Sr. Temps ha començat ventós i “normalitzant-se” un poc les temperatures, encara que sense massa aigua.

Tornem a tenir votades, amb uns partits “dominants” de unes grans i profundes arrels “demòcrates i liberals?”.

Crec que la llibertat i la democràcia es troba en donar la possibilitat que cada un pugui decidir el seu futur i no en dir qui son els “violents”, que se esta “discriminant” a la gent i que els “silenciosos” no parlen.
Considero que estic baix de la voluntat de una gent “forana” que l’únic dret i justícia que coneixen és el de la “repressió i opressió” de la “justícia” i forces de “seguretat?” com en altres temps passats.

Feliç aquell que es pot des-entendre de l’única “arma” que té en una “democràcia?” per intentar canviar alguna cosa (VOTAR) deixant que els altres “decideixin” per ell, i després ser capaç de “criticar i queixar-se”.
La “ignorància” humana és infinita.

El temps i la societat estan revolts. Com deia aquell embarbussament, el des-enrevoltillador que ho des-enrevoltillo, bon des-enrevoltilladó serà.

De moment ja he trobat com “ambientar” els “vidrios” i aquí una nova entrada de l’octubre passat per dos finestres.

Ara acabar la feina empresa i poder tornar a posar al dia les entrades “pendents”.

I ja em deixat enrere l’agost, les festes, i en principi el calor sufocant. Ara, seguin la tònica dels raders anys, ens queda un entre-temps fins Nadal i després ja veurem que ens portarà el Pare Noel i els Reis.
Un altre any en que no ens ha faltat l’aigua, ens ha plogut, en coneixement, per aplacar l’agonia de les oliveres, i ara ha esperar les “anhelades” pluges de la tardor (a veure si serà així). Un any més ens em pogut sortir a una vora, a veure els anys que continuarà sent així.
Mentre tant, generalitzant i tal com és mania en mi, “Vivim, malbaratem i “destruïm” avui que demà ja passaran la factura als que vindran darrera”

I novament aquí dos “finestres” per veure com passen els dies en un no res.

I juliol ja és historia. Ja estem a agost i “FESTES!!!” (amb lo “festero” que soc jo) Em passat una “calorada” i de moment, pareix, que sense massa comptes de ploure.
Per què?, per destorbar? El clima esta canviant, (o no, encara hi ha qui ho nega). Han estat noticia els boscos cremats a Sibèria, tenim a Brasil amb l’amenaça a l’Amazònia, els països tot poderosos que se’n foten dels tractats, i els no tant poderosos com el nostre que tampoc assumeixen les reduccions, i son noticia també els plàstics al mar i les escombraries que generem tots nosaltres.

Clar, les civilitzacions i el home ha avançat per la avarícia i el poder tenir, i ha ser possible el més “fàcilment” possible. Perque, quanta gent hi ha (que segur que la hi ha) que es plantegi de que podem prescindir i de quines “comoditats”, en ares de un futur millor dels seus fills?
Per què?, si tot és culpa dels altres. Igual que la “política”, tota la culpa és dels “polítics”. Però qui els posa? Si no els poguéssim escollir els tindríem “imposats”, i ara per “desídia i desinterès”  de molts deixem que uns altres “decideixin”. Aixi ens va. Tindrem el que ens “guanyarem i mereixerem”!
Viva el segle XXI!!! I xalem i gaudim avui que el demà dels fills ja s’ho trobaran i faran!!!

De moment aquí dos “finestres” per a lo millor gaudir un dia de com passaven els dies un dia.

Diu i “Viva el sol i el caloret”. Però clar, això els que poden estar a la fresqueta.
Canvi climàtic, “Que va, que va!!”. Això sempre ha passat.
Que no quedi gel als pols. Millor, tindrem més mar per navegar i contaminar. I els pobres ossos polars, que emigrin.
Que fins les plantes no sàpiguen a quina estació estan, o ens estem omplin “d’animals estrangers”, això es la globalització.
I ploure?, per què, per destorbar i fer mal. Nosaltres no fem el que volem, ens en fotem del clima i dels Tractats de “bones intencions”.
Que sembrem? Això recollirem i recolliran els que vindran darrera.
Viva el segle XXI, la intel·ligència i el raciocini.

De moment, aquí un nou mes, el temps passat per dos finestres.

I un nou mes passat i amb la sensació de quasi tant de pressa com el temps que dura el “temps per dos finestres”. Un mes que preveia poder fer moltes coses amb el meu “standby”, i que al final ha passat sense no poder resoldre ni el mal-funcionament de l’anemòmetre. No n’he he pogut fer ni de dos un. I el que “cou” més, que em tocarà gastar més en un anemòmetre, de una estació que li tinc “mania”,  que no val una estació més “senzilla” i la seva “raspberry”.

Però be, ve el “bon temps” i espero poder “fugir”, encara que sigui per “curts períodes del temps”.

De moment, aquí les dos finestres per “veure” com passa el temps.

I de aquí un temps més, una altre mes, més.

Nova estació meteorològica a Castell de Cabres. a veure el que “durarà”.

Aprofitant la senzillesa, el seu prou baix cost i el baix manteniment, de moment, he posat en marxa una “replica” de Meteo Casetes a Castell de Cabres.

Fa anys en va haver qui em va demanar assessorament per comprar-se una estació meteorològica, i a resultes de mirar possibilitats i alternatives més econòmiques a la que jo tenia, vaig veure les possibilitats d’altres estacions i programaris. Un pou d’informació és el Fòrum de Meteoclimatic.

Allò em va portar a conèixer les estacions PCE-FWS 20, que no és la millor, però possiblement si la més barata que funciona millor, i a experimentar amb les Raspberry, uns mini-ordenadores del tamany de un paquet de tabac i que funcionen en una tarja Sd i un programari Linux.

Fa més de dos anys que vaig posar en marxa l’estació de MeteoCasetes i ha estat funcionant ininterrompudament i autònomament sense cap classe de problema i manteniment, i no com la meva que en conjunt quasi costa 10 cops més.

Ara, a resultes de uns comentaris de “podríem fer”, he muntat aquesta estació a veure com podria funcionar i el que “aguanta”. De moment ja “porta” tres dies.

A veure si aura sort i seran molts de anys.

Actualització dia 19 d’abril de 2019.

Bè, de moment ja no ha passat la prova. No en anaven tants a la colla i es tindrà que millorar la col·locació. Total son fins ara 35 ls.

I després de força temps, i sense gaires motivacions, tindré que posar-me un poc al dia, si no se me amuntonarà molt la feina.

Ja va passar Carnaval, hi estem a Pasqua. Vam estar quasi dos mesos sense que ens caigués una gota d’aigua i ara, per lo menys, ens ha rentat la pols. Torno a tenir l’anemòmetre fora de joc, a la espera de trobar-li el “remei”.
I jo, després d’haver pogut reparar la “caragola” , i per “simpatia” , també he passat pel “taller” i ara de moment en rodatge sense poder tornar a marxar i al vall de la paciència.

Però rai, ja vindrà el bon temps (o no tant bo, es pot matisar molt del que pot ser bo), la calor, i com jo repeteixo molts de cops, a l’altra setmana Festes, i com diu la dita, qui dies passa anys empeny.

I aquí el mes passat, vist per dos “finestres”.

Amb més ganes de “plegar a fugir” que de posar-me a escriure, tindré que reprendre l’escriptura per posar-me un poc al dia abans se me ajuntin els “mesos”.

El mes de gener, un mes que va seguir la tònica amb que vàrem tancar l’últim mes de l’any, però caracteritzat pel fort vent l’ultima setmana.
I que tal com diu una de tantes lleis de un tal Murphy, si té que ploure, fallarà el pluviòmetre, i si té que fer vent, l’anemòmetre. I així va ser de certera.
De sobte, va deixar de marcar. Es deu haver “des-alineat” el sensor amb el vent. Desmunta’l, neteja’l, comprova’l, tot pareix bé. Tornat ha muntar, i segueix sense anar. Com el mòdul electrònic dels sensors ja me ha donat algun altre problema erràtic, serà cosa de ell. En demano un altre.
I de sobte, un altre dia, torna a funcionar.

Gracies a tenir un altra estació meteorològica de “segona divisió” per contrastar les dades de la de “primera”, puc completar els dies de vent que vaig perdre amb la meva. I això que el vent també me va deixar aquesta “K.O.”, encara que afortunadament, a aquella sols va ser problema de “connexió”.

I adeu 2018 i benvingut 2019! ! !

Un any més passat i nou any al davant. Tanta preocupació i patiment pel “Temps” i finalment, particularment aquí, ha estat benèvol amb nosaltres, possiblement molt millor del que nosaltres com a societat hem estat en ell. Ens ha mostrat el que ens podia venir però finalment no ha estat un any especialment “sec”, tot el contrari, ha estat un dels anys de més pluja, 900 litres, i amb “moderació”. Mentres, nosaltres, moltes declaracions de intencions i bones voluntats, però l’únic real que hem canviat ha estat l’any.

A nivell de “societat civilitzada”, continuem fent gala de tot el contrari, molts “Tractats de Medi Ambient”, moltes “Declaracions Universals” i cada cop pareix que s’accelera més la cavalcada cap a un destí incert i catastrofista, fins i tot les plantes i els animals estan perdent el “rumb”.

Però mentrestant, bevem, ballem i xalem, mentres poguéssim, i els que vindran darrera ja arrearan.

Diu, bon i feliç any 2019! ! !
I els següents ja veurem, l’any que ve més (si podem).