Serra Verdera o de Rodes

6 de gener de 2018

I quina millor “atalaia” per estes contrades que la serra Verdera o de Rodes amb el seu castell de Sant Salvador construït al punt més elevat de la serra, i que ofereix una panoràmica excepcional, en dies clars es pot veure des del Montseny, el Canigó i tot el golf de Lleó.

Volteta que es podria dividir en tres parts, la primera de la Selva de Mar al Castell de Saverdera i la tercera del coll de Sant Genis fins l’inici, per senders marcats i sense dificultat. La part central, del castell fins el coll de Sant Genis, sense poder classificar-la de difícil, si de corriol per la cresta, “distret i entretingut”.

Continua llegint «Serra Verdera o de Rodes»

Volta Cap de Creus

5 de gener de 2018

I per començar unes altres entrades i l’any quina altra millor que l’escapada als Pirineus a “recollir” dos testimonis o intencions el dia dels Reis Mags. Com ja vaig dir en un altre lloc, un, ara ja, més fàcil i còmode, però l’altre més llarg i cansat, en que el temps i les ganes diran.

Com ja deia també, després de haver començat dos cops la travessa dels Pirineus des de Portbou i haver-la “acabat” un altra a Llança, el GR-11, tot i que en aquella ocasió vaig començar a Camprodon amb l’honor de acompanyar a un muntanyenc que volia tornar recórrer les muntanyes que va tenir que recórrer obligatòriament en èpoques de joventut, el company i amic de moltes caminades el “Tio Joaquin” i amb qui, posteriorment el vàrem continuar junts fins la Vallferrera i la Pica d’Estats. Jo, cap cop havia arribat “l’extrem oriental” dels Pirineus i de la “península”, el Cap de Creus.

I amb esta intenció me dirigeixo a Port de la Selva. La “volta”, una volteta sense cap dificultat. Tot per antics camins i actualment marcats, primer com GR-11 fins Cap de Creus, d’allí fins Cadaqués pel vell camí que hi anava, i de Cadaqués a Port de la Selva, el conegut camí, que també passa més a prop, per Ulldecona i continua per terres Valencianes, el GR-92. Una volta en un entorn, fantàstic i espectacular com son molts “racons” desconeguts, si no els “coneixes” i per gaudir tranquil·lament i sense agonies. Una volta per gaudir del mar i de la muntanya.

Continua llegint «Volta Cap de Creus»

Els Pirineus a vista d’ocell. El pic Bisaurín

Tot i no ser un “alt” cim com els anteriors, si que és el cim més occidental de més de 2.600m. I a banda de tenir mèrits propis per figurar entre els cims més bonics i emblemàtics dels Pirineus, el motiu personal és el haver-me permès gaudir tranquil·lament des del seu cim de un dia i unes vistes FANTÀSTIQUES i INACABABLES en majúscules.
El poder tenir als “meus peus” molts dels cims i colls trepitjats en les meves “escapades” per aquesta part dels Pirineus.


Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

Els Pirineus a vista d’ocell. El pic Longue o Vignemale.

I per continuar un altra de més recent, i també important en la historia dels Pirineus per l’amor i les passions despertades .
Tot i haver  pujat i gaudit de moltes muntanyes anteriorment, difícilment podré estar en un altre lloc com aquest, on a sobre de poder-hi dormir còmodament, i pugui estar sol i tant ben acompanyat al mateix temps. L’allotjament millor i més alt dels Pirineus, un allotjament d’un milió d’estrelles. Un lloc carregat d’història i nostàlgia, la “Gruta Paradis” que va fer excavar el compte Henry Russell al Vignemale, i des d’on vaig poder gaudir d’una posta de sol i sortida l’endemà fantàstiques i màgiques.

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

Els Pirineus a vista d’ocell. La Pica d’Estats

Per començar unes altres “entrades” amb panoràmiques i fotografies, quina millor que la de la Pica d’Estats, el sostre de Catalunya i el 3000 més oriental dels Pirineus. Cim ascendit per diverses vessant i amb molt variades “companyies”. Ara, cap com quan vaig tenir “l’honor” de acompanyar un muntanyenc, company i amic de moltes caminades que en l’any que va complir el 85 anys va fer els 80 i cinc tres mils del massís de la Pica, el “Tio Joaquim”. En record i memòria d’ell.

Panoràmica 360º cim la Pica d'Estats

Tubachristmas

Tot i ser un instrument musical minoritari i poc reconegut principalment a les espanyes, l’any 1974 es va fer la primera Tubada de Nadal o Tubachristmas a la plaça Rockefeller de la ciutat de Nova York.
Posteriorment la costum es va anar estenent arreu del món.
Aquí tress petites mostres de les realitzades més a prop i que organitzen la ACATUB, Escola i Conservatori de música de la Diputació de Tarragona a Reus i Diputació de Tarragona

Tubachristma Tarragona 2018

Tubachristma Tarragona 2016

Tubachristma Tarragona 2015

Nous “Time Lapses” de les càmeres Web

Després de força temps utilitzant les càmeres web’s USB i Yawcam, que permet efectuar les captures automàticament i amb ell mateix podia fer les pel·lícules de les imatges.
Amb les noves càmeres redueixo el temps de les imatges de 10 minuts a 5 i utilitzo un nou programa per realitzar les pel·lícules.
El resultat el present baix.

Pelicula desembre 2017 Webcam Nord
Pel·lícula desembre 2017 Webcam Nord
Pelicula desembre 2017 Webcam Sud
Pel·lícula desembre 2017 Webcam Sud

El perquè i el com

Després de unes vacances accidentades “tècnicament” al maquinari de l’estació, el miniPC de l’estació va decidir declarar-se en vaga indefinida, encara que, agrair-li em va deixar rescatar-li les dades. Motiu pel qual vaig tenir que canviar-lo. A més, tenint unes càmeres Web, que tot i la seva ximpleria me han donat molt bon servei molts d’any, eren unes simples càmeres web USB, decideixo “tirar la casa per la finestra” i canviar el maquinari i part del programari.

L’ordinador un altre miniPC, un Z83II, i dos càmeres web IP Sea Wit. La una, en teoria, una molt bona sensibilitat, un sensor Sony IMX291, que així ha estat, i l’altra no tant bona, per la possibilitat de que el sol me la faci malbé, però que també la trobo prou bona. La millor cap el nord, a la Tossa i Pallerols, una “finestra” que del primer dia volia posar i que per la problemàtica del tiratge de cable i aïllament, havia anat deixat passar. L’altra la ja vella “finestra” cap al sud, el campanar i la plana de Castelló.

A veure com se comportarà i el que durarà, que espero que sigui molt de temps.

Havent canviat la manera de treballar de les càmeres Web em toca canviar també el programari, anteriorment tenia un programa que em feia la feina, es deia Yawcam. Ell me agafava el vídeo de la webcam USB, me guardava uns arxius i me posava les imatges a “internet”, tot i que el programa tenia moltes més possibilitats. El problema es que no sap “llegir” el vídeo de les càmeres IP.

Degut això vaig tenir que deixar de banda el programa, i tot i que hi ha programes comercials de “pago” que fan el mateix, vaig tornar als comandos DOS i el “BAT”, introdueixes unes ordres dins d’un arxiu “bat” i amb el Programador de Tasques li programes la freqüència en que vols que se executi.

El programa o conjunt d’instruccions que permet fer, es podria que dir, tot el que vulguis amb imatges es diu ImageMagick. Son unes instruccions que funcionen en línia de comandos i que permeten fer el que vulguis amb imatges.

El funcionament, el programa de l’estació meteorològica, que es cuida de actualitzar les dades i gràfics de la web de Meteolasenia, posa a disposició un arxiu amb les dades actuals de l’estació a disposició de les instruccions de les càmeres web. I cada cinc minuts el programador de tasques inicia les instruccions que “capturen” les imatges del vídeo de les càmeres, sobreposen les imatges i els textos i generen la imatge final que posen a disposició de internet.

Amb aquest resultat. Que confio que funcioni molt de temps.