I continuem amb un “temps” trist, gris i plujós, i sense perspectiva de canvi en un curt termini. Menys mal que cada tarda a les 8, per un minut es escolta el cant i l’alegria a “resistir” amb la esperança que ja vindran els dies que sortirà el sol (encara que no per tots).
Tot i que no ha tingut res a veure en la situació actual, ja ha quedat al record un altra “persona” que precisament tenia com a excepció del que tant repeteixo i no me canso de dir del que considero el món actual. Algú que tenia com a “modesta, formal i voluntariosa”, participativa i sempre disposta a ajudar i col·laborar.
I considero una GRAN injustícia de la “vida” que se’n hagi hagut d’anar amb tot el que tenia encara pel davant i més que hagués pogut fer, i la falta que pot arribar a fer. Per que com també acostumo a dir, “afortunat aquell que se’n va”, lo mal és el buit i desconsol que pot deixar en els que es queden, i que contaven amb ell i el podien necessitar.
Vinculat ocasionalment amb el centre, i també en la muntanya, queda també aquí, com i al seu “record”, una sortida per aquells camins que ben segur que notaran la seva absència i també el trobaran a faltar.
I continuant amb l’altra entrada dels reculls fotogràfics, ara una pàgina on el compte és anar afegint les fotografies efectuades a un altra època més moderna i “digital”, un “petit” recull fotogràfic “social” realitzat amb càmera fotogràfica digital, que tot i no ser aficionat a fotografiar “persones”, efectuava de les sortides amb el centre excursionista local. I que unit al fet que vaig disposar primer de un GPS que de una de les càmeres, a dia de avui puc “georeferenciar” la majoria de les fotos on van estar fetes.