5 de febrer de 2020
Havent-me “retallat” els dies que disposava per tenir que fer de xofer, canvi de plans. Deixo la neu i els cims dels Pirineus per anar a “fer-ne” uns altres de més propers. Em dirigeixo cap a Montserrat a donar-hi un tomet per visitar el cims “destacats” per estar inclosos dins de la llista dels 100 cims de la FEEC i un sostre comarcal.
Els cims de la llista varen ser el Torre Alta o Castell Ferran (842m), la Miranda dels Ecos (1.223m), el Montgròs (1.133m), la Roca de Sant Salvador o l’Elefant (1.156m) i la Miranda de Sant Jeroni (1.237m), i el sostre comarcal del Baix Llobregat, l’Albarda Castellana (1.177m).
Amb aquesta intenció em vaig dirigir cap al coll de can Maçana a passar-hi la nit per al dia següent emprendre la travessa de Montserrat fins el Monestir i tornar pel GR-172. Segons el temps que empleés ja acurçaria per alguna canal, com així va ser. Finalment varen ser dos dies “complets”, el primer del coll de can Maçana i el segon de Santa Cecília, fent els retorns dels mateixos per la canal de la Font de la Llum. Dos voltetes curtes en distancia, però llargues pel temps “perdut”.
La nit de arribada, gaudint de la “il·luminació” de la meva amiga la lluna ja vaig pujar al cim del Torre Alta o Castell Ferran. Un “cimet” proper, senzill i prou fàcil començant des del coll de Can Maçana (O). El vaig començar seguint el GR-172 i deixant-lo, anar ha buscar l’empinada pujada fins el cim, que tot i que no és difícil cal anar en compte de no patinar, i més a les “fosques”.
A l’endemà la travessa cap al Monestir. Començo des de can Maçana seguint novament el GR-172 que va pel camí de la Roca Foradada i que marxa per una pista que puja suaument (ENE)(0,0Km – 710m). Mirador de Can Maçana, panoràmica del Bages amb els cim retallats dels Pirineus darrera (0,5Km – 776m). Coll de Guirló (1,0Km – 797m) i uns 30 metres més endavant, sender que marxa per la dreta i pal indicador (SE). El GR i la pista continuen per l’esquerra (ENE), és per on tornaré.
Continuo per la dreta ara seguin el PR-C 78 en direcció al refugi Vicenç Barbé i el monestir de Montserrat. Canaleta del coll de la Portella (1,6Km – 885m) i canvi de vessant i de paisatge. Al prompte es veu el refugi amb un marc espectacular “d’agulles” darrera. Refugi Vicenç Barbé (2,2Km – 890m), al ben mig de un paratge d’agulles i cims afilats. Continuo pel seu darrera pel PR (NE), barranquet de canal Ampla, pal indicador (2,3Km – 903m), i sender (NE) al Portell Estret per on es podria baixar al GR. Continuo (S) cap el coll del Port creuant torrenteres i passant pel camí i el pas del Princep (3,3Km – 971m). Coll del Porc (3,7Km – 973m) i altre cop sender (N) per on es podria baixar al GR que he deixat anteriorment, va a buscar el sender que baixa del Port Estret i arriben junts al GR.
Continuo pel PR (SE) i coll de la canal del Miracle (4,1Km – 979m), un altre punt per baixar al GR per la nomenada canal (NE). Continuo pel PR (SE) amb un continuo de pujar i baixar. I coll de les Comes (5,4Km – 1.060m). Baixo al fons de un torrent, la Coma dels Naps de Dalt i el bassal dels Avellaners (5,6Km – 1.005m). Començo a pujar per l’altra banda i al poc, en un tancat revolt, un sender poc definit que se intueix que marxa a l’esquerra (NE)(5,7Km – 1.025m). Deixo el PR, encara que tornaré per continuar-lo, ara continuo per aquest sender nou. Em dirigeixo cap a la Miranda dels Ecos. Cal parar atenció, vaig seguin alguna fita i alguna marca. Pujo empinat algun tram per dins l’arbrat i altres pels rocalls. Trobo una cruïlla (5,9Km – 1.110m) amb marques blaves.
Per l’esquerra (N) està el recorregut del Pas de l’Esfinx o camí dels Aurons, si es coneix, i per la dreta (E) continuo pujant empinat pel barranquet cap els Ecos. Panyet de roca (6,0Km – 1.163m), a la dreta (S) el sender més definit, puja ja fàcilment a l’Eco Segon (6,3Km – 1.189m), a sobre de la Roca de Migdia, i de la que ja es gaudeix de una fantàstica vista. Per pujar a l’Eco Superior, l’esquerra (N) empinat per la canal fins topar-te tancat per un cinglet (6,5Km – 1.184m). Aquest esta equipat amb una cadena i requereix de bona “força de braços”, o dominar mínimament un poc d’escalada per “ajudar-te”, ja que requereix fer una curta escalada.
La vista des del cim (6,7Km – 1.223m) i a vista d’ocell magnífica i espectacular al ben mig de Montserrat, a una banda tots els cims arrodonits de les zones de les Agulles i dels Frares Encantats, i a l’altra de Sant Jeroni, tot rodejat de altes cingleres i canals. En acabar de gaudir de la grandiositat de la panoràmica i de l’entorn, retorn pel camí de pujada fins un altre cop el PR (7,2Km – 1.025m) , deixo la Canal del “Micos” per un altra ocasió, Ara novament continuo (SO) pel PR C-78. Empinat pujo a la Roca Plana dels Llamps (7,6Km – 1.116m) i baixada per una canaleta de mal auguri, una creu de ferro clavada al seu costat, i coll del Montgròs (7,8Km – 1.121m). Des de aquí em dirigeixo fàcilment (S) al cim llarg i ample del Montgròs (7,9Km – 1.133m). Novament una panoràmica magnifica i espectacular d’agulles, cingleres, canals i el Baix Llobregat.
En acabar de gaudir del paisatge avall (NNE) pel senderol empinat que va per una espècie de estreta escletxa que permet baixar fins el fons del Torrent del Migdia (8,5Km – 967m). Cruïlla (8,7Km – 985m), per la dreta (NE), novament empinat marxa el PR que he seguit fins aquí i que em portaria fins al Bruc. Deixant-lo abans arribaria fins Sant Jeroni i Montserrat, i per on tornaré al dema. Ara segueixo recte i amunt (N) pel torrent cap el Portell del Migdia (8,9Km – 1.029m). I baixada empinada (NNE) per la canal de la Font del Llum fins trobar el GR-172 (9,3Km – 842m), pel que faig el retorn a la caragola anant a l’esquerra (O) i per la també espectacular vessant nord de les altes cingleres i canals del massís que anteriorment he gaudit de l’altra part, a la dreta (NE) seguiré el dema.
Seguin el GR em vaig trobant les diferent cruïlles de les baixades (o pujades) als colls que he anat passant al matí. Pal indicador Canal del Miracle (10,2Km – 765m) i baixada a la carretera (NO), segueixo pel GR cap a Can Maçana, nova indicació de Canal del Miracle (10,3Km – 910m), ara cruïlla a l’esquerra (S) per pujar al coll del mateix. Continuo i nova indicació, els Frares Encantats (10,9Km – 752m) amb una nova baixada a la carretera (NO). Vista de la Roca Foradada, i més endavant un altre cop els Frares Encantats, amb la pujada (SE) als colls del Coll del Port i del coll Estret (11,4Km – 835m). I després de vorejar la Roca Foradada i la Cadireta de nou arribo al Collet de Guirló (12,8Km – 797m), i la baixada a Can Maçana (13,8Km – 752m).
Una volteta prou curta i “entretinguda” per fer tranquil·lament, si exceptuem la pujada als Ecos. Encara que a mi es podia dir que em va costar tot el dia per haver anat perdent molt el “temps”.
Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 17,0km.
Altura màxima: 1.223m i mínima: 650m.
Desnivell ascendit i descendit, 1.276m.
Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth
Mapa recorregut InstaMaps ICC
Més fotografies:
Fotos 50000iunafoto
Fotos mòbil