I va passar setembre, un mes esperat per mi amb una “muntanya” de comptes a fer. Uns comptes que es van esvair com si la muntanya fos de sorra i se l’hagués emportat el vent. Encara que el temps no va acompanyar massa, agrair-li no hagués estat pitjor, alguna cosa va quedar i la resta, esperar que vinguin dies millors.
Ha passat octubre, encara que se m’ha fet un pèl més llarg. Ha estat un mes per “aparcar” alguns “passatemps” i tornar al “bricolatge” per intentar treure’m de sobre alguns “malsons”. De moment ja ha passat una primera “ventadeta” i no se m’ha emportat res. Tant de bo continuï així força anys.
I ara a esperar que ens depararà el novembre.
El Sr. Temps ha començat ventós i “normalitzant-se” un poc les temperatures, encara que sense massa aigua.
Tornem a tenir votades, amb uns partits “dominants” de unes grans i profundes arrels “demòcrates i liberals?”.
Crec que la llibertat i la democràcia es troba en donar la possibilitat que cada un pugui decidir el seu futur i no en dir qui son els “violents”, que se esta “discriminant” a la gent i que els “silenciosos” no parlen.
Considero que estic baix de la voluntat de una gent “forana” que l’únic dret i justícia que coneixen és el de la “repressió i opressió” de la “justícia” i forces de “seguretat?” com en altres temps passats.
Feliç aquell que es pot des-entendre de l’única “arma” que té en una “democràcia?” per intentar canviar alguna cosa (VOTAR) deixant que els altres “decideixin” per ell, i després ser capaç de “criticar i queixar-se”.
La “ignorància” humana és infinita.
El temps i la societat estan revolts. Com deia aquell embarbussament, el des-enrevoltillador que ho des-enrevoltillo, bon des-enrevoltilladó serà.
De moment ja he trobat com “ambientar” els “vidrios” i aquí una nova entrada de l’octubre passat per dos finestres.
Ara acabar la feina empresa i poder tornar a posar al dia les entrades “pendents”.
