25 de juliol de 2018
Tenint en compte la neu que encara hi ha acumulada, i amb la intenció de no arriscar, aquest cop, dirigeixo els meus passos a dos cims distingits per partida doble a la Vall d’Aran, per una banda per formar part dels 100 cims més bonics dels Pirineus i per l’altra per estar també inclosos a la llista dels 100 cims de Catalunya.
Primer, al Circ del Colomèrs. Aquest disposa de dos rutes marcades per poder gaudir de la visió dels llacs, l’una curta i l’altra més llarga. Jo, atès que hi he passat molts de cops i mai hi havia donat el tomet, vaig ha fer-ho ara, i aprofitant que, casualment, també està el Gran Tuc de Colomèrs (2.933m), aprofito per pujar-hi.
Davant la prohibició de circular amb vehicle particular fins l’aparcament del refugi Colomers, començo la caminada des del aparcament habilitat a prop del que es diu que és el balneari més alt de Europa, els Banhs de Tredòs
Obviant el sender i anant per la pista arribo a l’aparcament del refugi. D’allí, pujant pel camí del refugi em dirigeixo a buscar el GR-11, que va, ho ve, depenent de com ho miris, del refugi d’Amitges al de Colomèrs, i per on coincideix, fent-ho en sentit horari, un primer tram fins el llac d’Obago. Allí, ja per la ruta dels llacs, pujo fins uns estanyets de baix del llac de Podò, on, deixant la ruta pujo fins el Portau de Colomèrs passant pel marge dret del llac de Ratèra de Colomèrs. Un cop al coll i vorejant el cim per la vessant de la solana arribo a la petita canal que puja al coll per accedir al cim. I sorpresa, la canal està encara nevada i gelada. Bé, tants de dies passejant el piolet, avui li ha arribat l’hora de “treballar”, fer els escalons per pujar i baixar. I bé un altre cop, va anar fantàstic fins la baixada, on al tornar de la neu a les pedres, uy, uy, uy!!!, jo i pedres avall, el cul és el que va rebre. Per lo menys la neu hagués estat més toveta, la confiança perd.
Després d’haver estat al cim i haver passat el susto, abans d’arribar al Portau de Colomers, una fita destacable i una baixada “marcada” pel pas de la gent. Per ella i saltant roques arribo al llac de Cap de Podò, vorejant-lo pel marge esquerra i deixant-me el camí “fitat”, vaig a buscar pel “recte”, la ruta dels llacs. Volia “planejar” però em toca baixar igualment al llac de Podò per tornar a pujar fins al coll del mateix nom i, a partir d’allí, ja tot costa avall acompanyat pel so dels trons i, afortunadament, sols un plugim.
Volteta sense complicacions, encara que la ruta dels llacs tampoc es pot qualificar de simple i fàcil per camins definits. Tot i estar marcada, és una ruta clar exponent dels Pirineus alpins i rocallosos, encara que en un marc i ubicació com difícilment es podrà trobar en un altre lloc dels mateixos. La variant o pujada al cim, es podia dir que tampoc té cap dificultat “tècnica”, però un té que saber on es posa i on va. Es podia dir que és per tarteres i rocalls empinats sense un camí clar.
Les estadístiques de GPS varen ser: Distancia recorreguda, 27,8km.
Altura màxima, 2.933m, Desnivell ascendit i descendit, 1.655m.
Mapa recorregut InstaMaps ICC.
Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth
Més fotografies:
Descripció itinerari:
0,0Km / 0:00h / 1.765m – Començo la caminada des de l’aparcament situat als Banhs de Tredòs i, com he comentat, seguin una pista (SSE) fins l’aparcament del refugi Colomers i, si no la deixés, trobaria el GR-11 i arribaria al Pònt deth Ressèc.
3,9Km / 1:00h / 1.970m – En un revolt de la pista, sender a l’esquerra (SSE) al refugi Colomers. Comença la pujada.
4,4Km / 1:10h / 2.038m – Planell de l’Estanh dera Lossa i pontet per creuar el torrent. Deixo el sender “principal” que marxa a la dreta (SO) i es dirigeix a Colomers, per agafar-ne un altre de difuminat a l’esquerra (E). Per anar adreçant.
5,0Km / 1:30h / 2.143m – Estanh de Clòto de Baish i sender de Carros de Foc. A l’esquerra refugi Saboredo (E), jo a la dreta (SO) cap al refugi Colomers.
5,3Km / 1:35h / 2.166m – Pal indicador. Sender GR11. A la dreta (NO) refugi Colomers, jo a l’esquerra (SE) en direcció a refugi Amitges.
5,8Km / 1:45h / 2.179m – Pal indicador a Colomers. És la ruta “curta” dels llacs de Colomers. Jo continuo pel GR11.
7,1Km / 2:10h / 2.244m – Passo l’estanh Long, el Redon i al arribar a l’estanh Obago, quan el GR11 gira en direcció SE jo el deixo i en segueixo un altre marcat amb punt rojos i que puja per uns rocallets a la dreta (SO) . És la ruta “llarga” dels estanys de Colomers.
8,3Km / 2:40h / 2.465m – El sender marxa a la dreta (O) . Jo segueixo recte (S) pujant cap un petit llomet.
8,8Km / 2:50h / 2.522m – Petit collet. Baix nostre (SE) l’Estanh deth Ratera de Colomèrs. Enfront nostre (S) el circ de Colomers i la pujada al Porth de Colomèrs. Continuo baixant (S) a la vora del llac i en busca de la seva coa.
9,4Km / 3:00h / 2.497m – Coa del llac, on (SE) comença la empinada pujada al “Portau de Colomèrs”.
10,2Km / 3:35h / 2.732m – I Portau de Colomèrs. Continuo girant a la dreta (SE) i descendint per la vessant del Bergús. Allí trobo unes altres fites que pujent per aquesta vessant.
10,7Km / 3:55h / 2.760m – He tornat a sortir al serrall. Aquí trobo dos possibles canals per on baixa, o puja la gent. Les utilitzaré a la baixada. Continuo un poc més per la carena (OSO) i després l’abandono per dirigir-me a la canal que es veu ja clarament i que puja a la carena per la que se accedeix al cim.
11,6Km / 4:15h / 2.876m – Collet dalt de la canal i girant a la dreta (N) ja accedeixo al cim fàcilment.
11,8Km / 4:25h / 2.933m – I cim del Gran Tuc de Colomèrs. Suposo que difícil trobar un altre punt al món de de on es pugui gaudir de la visió de tal quantitat de llacs.
Després de gaudir de la vista, de l’entrepà i de l’espai de “reflexió”, avall un altre cop, no abans de tornar a pujar a un altra punteta més en vista de la vall d’Aigüestortes.
12,2Km / 5:00h / 2.876m – Collet de dalt de la canal de ara, baixada, desfent el camí fet abans.
13,1Km / 5:15h / 2.760m – Fita gran de pedra que marca la baixada per un altra canal molt transitada, i que ja he comenta al passar-hi abans. Tiro avall per ella seguin alguna fita (N).
14,3Km / 6:00h / 2.542m – Desguàs de l’estany deth Cap de Colomers. Les fites giren a la dreta (NE) aparentment a buscar el sender per on he pujat de l’estany d’Obago. Jo amb la intenció de “adreçar” i no tenir que baixar molt continuo recte (NO) a buscar el collet i baixar a la volta dels llacs de Colomers. Afortunadament trobo una canal empinada per on puc baixar, però més del que me hagués agradat, em toca baixar fins l’estany de Pòdo.
14,9Km / 6:25h / 2.460m – Estany de Pòdo, per la seva vora passa la ruta dels llacs per emprendre la pujada (O) fins el coll de Pòdo. Baixar per tenir que tornar a pujar.
15,5Km / 6:50h / 2.600m – Collet de Pòdo. D’allí pujo a una punta del Tossal dels Óssos (N), i després de tornar a baixar fins aquí continuo ja sempre avall per la ruta marcada (O).
19,1Km / 8:00h / 2.245m – Cruïlla on s’ha junta la ruta curta.
19,4Km / 8:15h / 2.217m – Cruïlla. Agafo el sender que marxa pel costat de la torrentera (E) i baixa pel costat del refugi de Colomer. Recte (NO) hagués sortit al sender que puja al Port de Caldes.
19,9Km / 8:30h / 2.138m – Passo pel costat del refugi de Colomers, però sense perdre temps, ja és prou tard, continuo sense parar.
20,3Km / 8:40h / 2.135m – Antic refugi i pressa de Colomers. Continuo avall (N), deixant-me les marques del GR11 que me he trobat uns metres abans.
21,1Km / 8:55h / 2.038m – Cruïlla i pontet on me he desviat al començament al mati al planell de l’Estanh dera Lossa. Ara segueixo les passarel·les de fusta de tornada (NO).
21,5Km / 9:10h / 1.970m – Aparcament del refugi de Colomers i pista. I un altre cop seguin la pista finalment arribo on he començat.
10,2Km / 10:10h / 1.765m – Termes i caragola.