I ara si ja tenim el calor aquí, l’aigua ha tornat ha córrer pel riu, encara que de moment sigui limitada i molt temporalment.
Em passat un altre mes, no precisament per recordar, tot i que no me afecta ni directament ni personalment, no se clarament el perquè me ha afectat tant, suposo que serà el veureu que cada cop serà més sovint. En el transcurs del mes hi ha agut qui va començar-lo normalment, com qualsevol, i ja no la tenim entre nosaltres.
Com sempre he dit, afortunat el que marxa i desgraciat el que es queda. Per que aquest injust món continua, i malauradament amb el buit que ha deixat qui ha marxat. I més si el buit que deixa era considerable i en uns temps que se apropaven de goig i alegria per gaudir-los. Ara sols hi ha continuar pels que queden i tenen vindre, gaudir el moment mentre puguem, i recordar a qui ha marxat per que encara hi sigui present.
