4 de juny de 2018
Tenint la disponibilitat de uns dies, i en contra de totes les previsions meteorològiques, vaig decidir “escapar-me” a veure si havia sort.
Seguin els comptes previstos, i com cada cop últimament, anar “retallant”. La intenció, el Pic de Mainera, pic ja conegut de un cop visitat amb amics del C.E.L. de Lleida, i que té unes panoràmiques fantàstiques dels llacs de la Vall Fosca i de la del Peguera, i després el Montsent de Pallars, per fer un altre piquet “destacat”, i si esta clar unes vistes inacabables.
Per començar, ja no puc ni arribar, degut a les congestes de neu a la pista, al lloc previst per sortir. I a l’endemà a dures penes em va deixar veure el que havia a la vall del Peguera. Tot envoltat de boira i de sobte uns trons esgarrats que quasi se me va atragantar l’entrepanet que estava gaudint-me al cim i esperant a veure si passava la boira. D’un vot vaig apretar a córrer cap avall. Acompanyat primer de granisset i després d’aigua fins el cotxe. Balanç, un èxit, torno a estar a la caragola, tot xop i empapat.
La pujada, més que volteta, sense gaire dificultat. La ruta “normal” i a l’estiu, puja fins la collada de Mainera i ja fins el cim es puja per la carena. Jo, tot i passejar tot el ferro “per si de cas”, no el vaig utilitzar, per la vessant de la vall de Mainera puja un altre llom empinat que em va permetre arribar fins el cim sense quasi trepitjar la neu.
Estadístiques de GPS: Distancia recorreguda, 18,3km.
Altura màxima, 2.910m, Desnivell ascendit, 1.004m.
Descripció itinerari:
0,0Km / 0:00h / 2.166m – Començo la caminada a la cruïlla de la pista que baixa a la cabana Madirri.
1,8Km / 0:25h /2.185m – Barranquet d’Entremonts i sender que marxa per pujar al Montsent de Pallars.
4,0Km / 1:00h / 2.138m – Pas de Mainera i aparcament. Lloc on volia arribar amb la caragola. Deixo la pista i continuo pel sender marcat que puja pels prats i orris als Estanys de Mainera (N).
5,9Km / 1:45h / 2.348m – Deixo el sender marcat que puja als llacs de Mainera (NE) i per on podria arribar al refugi J.M. Blanc, i continuo a l’esquerra (NO) com si anés al pic de Pala Pedregosa. Ja tot carregat de neu.
7,1Km / 2,10h / 2.453m – Deixo el fondet que puja cap a la Collada de Coma d’Espòs (SO) per pujar a la dreta per la vessant empinada de un llom (NO).
7,5Km / 2:30h / 2.590m – Soc dalt al principi d’un petit tancat. A l’esquerra (NO) la collada de la Mainera i a la dreta (N) un altre llom que puja al Pic de la Mainera. La collada i el camí “normal” tapat i carregat de neu, el llom sense gaire neu. Jo com si puc triar faig valer aquella dita de “si hi ha neu, no hi aneu”, pos pel llom. Pot ser pugi més empinat, però també es puja be.
8,5Km / 3:15h / 2.910m – Pic de Mainera. I una vista, que ni una ni mitja. Tinc el temps de fer una ullada al la vall del Peguera, mitja a la vessant del Colomina i tot tapat.
Com diuen que l’últim que es té que perdre és la esperança i com encara no son més que les 11 i sobra temps vaig cap a l’altra punteta a veure si hi ha sort i passen les “boires”, el pic es podia dir que son dos puntes separades per una cresta. En arribar allí, com podia ser previsible, res de res. Bé, per lo menys gaudiré de l’entrepà en la “intimitat”. Ni això, a mitat un tro “esgarrat” em va espatllar la pau i la tranquil·litat. El llarga que se me va fer la tornada i després la baixada amb la companyia dels trons. Em va voler asustar i quasi ho va aconseguir. Amb el bonic que és poder “escoltar-los” i a sobre si no son en “sec”, si no “esgarrats” com se sentien, però no per les alçades i carregat de “ferro”.
En vista de les vistes unes fotos de l’altre cop i les gaudeixo del que hagués pogut estar.
Mapa recorregut InstaMaps ICC.
Més fotografies: