24 d’abril de 2018
Tinc un problema, em començo a preocupar, m’agraden totes.
El Puigsacalm, un pic herència de una altra època de caminadetes de “resistència”. Unes caminades, que particularment considero amb el plan d’anar a la muntanya ha gaudir i admirar-la, quasi tant inútils com anar ha desafiar-la corren, tant de “moda” actualment. I que personalment, també sigui dit, no deixo de trobar-li el grau de satisfacció de veure que “encara” puc resistir i “sofrir-les”. També herència, del que conto que un cop em varen “enganyar” per anar ha fer la ja super clàssica i popular Matagalls-Montserrat. En aquella època, no em veia capaç de poder caminar 80km sense parar. “Tranquil, quan ens cansem, pararem i plegarem”. El mal va ser que cansar ens vàrem cansar, però parar no vàrem parar. I allò sols va ser el principi de, en uns primers anys, d’anar repetint-la i acabant-la, amb un allò de “pos encara puc”. I a dia de avui tenir dos Copes Catalanes i “milers” de quilometres caminats i “resistits”.
I si que no serveixen per gaudir i admirar en aquell moment, però per qui li agrada realment la muntanya i gaudir-la, conèixer algun indret on té dius, aquí tinc que tornar, aquest és un. Fa anys que hi vaig estar, per dos cops. La marxeta, Pels camins dels matxos, de Torelló. Els que eren molt “matxos” o algun “burro”, com jo, tenien la possibilitat de passar per tres llocs màgics i captivadors, el Santuari de Bellmunt, el Puigsacalm i el Santuari de Cabrera.
Ara, aprofitant que em venia al passo cap a casa i disposava del temps, era el moment de tornar-hi.
Vaig anar amb la meva caragola al punt mig del que tenia que ser la volteta, o més ben dit el 8. Si estava “molt” cansat i em veia “impossibilitat” de continuar, podria plegar. Aquest punt eren les Planeses o el Güell. Primer, volteta al Puigsacalm, tornaria i després un altra volteta al Santuari de Cabrera.
S’hi arriba des de la mateixa sortida que hi ha a la boca sud del túnel de Bracons i que porta al veïnat de la Vola. D’allí per una pista que duu al Güell.
El Puigsacalm, és un dels cims clàssics de Catalunya per la seva estratègica ubicació, al mig de les comarques d’Osona i la Garrotxa. I des de on, des del seu cim permet gaudir d’unes magnífiques vistes en totes direccions. En un dia clar, podem tindre una panoràmica de 360º de mitja Catalunya, des de Cap de Creus a l’est, al Pedraforca i la Serra del Cadí a l’Oest, i des del Canigó i el Puigmal al Nord, al Montseny i Montserrat al Sud. Ara, com els dies anteriors, la pols i la calitja no em varen acabar de gaudir de la vista. S’haurà de tornar.
I el Santuari de Cabrera, un altre santuari espectacular situat en un pla allargat envoltat de altes cingleres. Un lloc on vaig lamentar no haver agafat el sac, la posta sol, la tranquil·litat que s’hi respirava i l’entorn sols em cridava a quedar-mi. Un altre lloc per passar-hi una fantàstica nit en companya de la lluna i les estrelles.
I tot això en un entorn, també, fantàstic i espectacular. Amb una gran diversitat de boscos i paisatges segons la vessant i l’alçada per on vas, i que van des de alzinars mediterranis i rouredes a les fagedes humides centreeuropees.
Estadístiques de GPS: Distancia recorreguda, 37,4km.
Altura màxima, 1.514m, Desnivell ascendit, 2.023m.
Descripció itinerari:
0,0Km / 0:00h / 839m – Començo la caminada, com ja he comentat, des del costat de la pista que creua les Planeses, un poc més endins del Güell. Ara. segueixo la pista que va creuant el barranc i els prats i per on vaig entrar, fins el seu començament.
3,7Km / 0:45h / 796m – Creuo la carretera BV-5224 que porta al coll de Bracons. A l’altre costat el veïnat de Dalt de Vola. M’hi dirigeixo i agafo una pista formigonada que marxa en direcció NO.
4,2Km / 0:55h / 856m – Deixo la pista formigonada per agafar un trencall que dona tota la impressió que sols porta a una granja que hi ha a la dreta. La pista formigonada puja uns metres més i comença a baixar. Jo passo per darrera de la granja-magatzem i segueixo pujant sempre per la pista principal, encara que poc transitada.
5,2Km / 1:20h / 917m – Deixo una pista que marxa a la dreta cap el fondet. Segueixo uns metres més.
5,4Km / 1:25h / 964m – Abans de donar un revolt en que la pista ja continua en direcció NE, sense estar massa definit, agafem un sender que puja per un terrer ha un estret collet, i segueix per la seva careneta primer i pel mig de boixos després. Un cop agafat el sender ja es veu més clar.
5,7Km / 1:35h / 1047m – Coll Saplana. Una fantàstica vista de la plana de Torelló i un bonic prat. A la part de dalt del prat ja agafem un senser que ve de Bellmunt.
6,9Km / 2:55h / 1.173m – Baix nostre el mas de la Coma del Coll. Una gran masada en un morret amb una fantàstica miranda. Pugem un poc més i continuem planers pel fantàstic sender.
8,4Km / 3:20h / 1.238m – Collet de Joan.
9,1Km / 3:30h / 1.258m – Coll de Gallina.
9,5Km / 3:40h / 1.249m – Collada de Sant Bartomeu. Per aquí puja el camí “normal” de pujar al Puigsacalm des de la Collada Bracons. Segueixo amunt per ell i ara marcat un tros com GR 151-1.
10,8Km / 4:00h / 1.296m – El GR marxa a l’esquerra. Seguim uns metres mes i arribem a . .
11,0Km / 4:05h / 1.310m – Font Tornadissa. En aquest moment una abundosa surgència d’aigua. Ara ja continuo amunt pel prat.
11,5Km / 4:15h / 1.389m – Collet del Ferrer. Continuo pel sender que va pel costat de l’arbrat.
11,7Km / 4:25h / 1.408m – El sender s’endinsa a l’arbrat per una portera.
11,9Km / 4:30h / 1.429m – Collet dels Clivillers. Per la dreta avall marxa el sender per on tornaré, el sender del Pas dels Burros.
12,5Km / 4:40h / 1.514m – Cim del Puigsacalm. Si estes clar, com ja he dit, mitja Catalunya, ara podia dir que se intueix.
Després de millorar el moment gaudint de esmorzar-dinar de campanya amb la tranquil·litat i espectacle dels Pirineus als meus peus, continuo la caminada dirigint-me al . . .
13,3Km / 4:50h / 1.486m – Puig dels Llops. Un autèntic mirador a sobre de les cingleres.
Després continuo anant a buscar el corriol que baixa al Coll de Joanetes. Un corriol que baixa encinglerat i penjat per les lluïsses.
14,3Km / 5:15h / 1.292m – Coll de Joanetes o dels Ganxos. Aquí arriba o comença el camí del Pas dels Burros, però també ho fan els camins que vorejent la mola del Puig Corneli, i on es troba l’ermita de Santa Magdalena del Mont, un altra ermita rodejada de altes cingleres, i a la que s’hi pot accedir, a banda de per una pista actual, per diferents graus i “ganxos”. Jo em dirigeixo pel sender que va per sobre de les cingleres fins la punta on es troba una gran estrella de Nadal i una antena repetidora, però en una gran panoràmica de la plana d’Olot.
14,9Km / 5:30h / 1.321m – Extrem oriental de les cingleres del Puig Corneli. Després de les obligades panoràmiques retorno al Coll de Joanetes
15,7Km / 5:45h /1.292m – Coll de les Joanetes un altre cop. I ara si, ja emprenc el camí del “Pas dels Burros”.
16,0Km / 5:50h / 1.325m – Pas dels Burros. Quedant-me clar qui és el burro, poso en molt de dubte que per allí en hagi passat mai cap de quatre potes. Ara, com altres, un camí espectacular entre mig de les cingleres.
18,0Km / 6:35h / 1.429m – Un altre cop collet dels Clivillers. Per on he passat abans de pujar al Puigsacalm. D’allí torno cap a la portera que me he trobat a l’entrada de l’arbrat.
18,2Km / 6:40h / 1.408m – Portera. Aquest cop em dirigeixo en direcció sud cap el Pla del Faig Gros seguint la pista que va planera per la carena i que a la dreta és un prat i a l’esquerra una fonda i empinada vessant.
19,3Km / 6:45h / 1.408m – Collada Fonda. Aquí el sender voreja per la dreta pel prat els Tosell Gros i el Petit, però jo pujo per la carena per gaudir de les vistes.
19,6Km / 6:55h / 1.458m – Tosell Gros. I a partir d’aquí el sender emprèn una empinada baixada fins la collada de Bracons amb algun pas amb una cadena per “assegurar-te”.
20,3Km / 7:20h / 1.215m – Trobo el GR 151-1 que arriba a la Collada de Sant Bartomeu, i per on puja la pujada “normal” al Puigsacalm. Ja no el deixo fins més enllà de on tinc el cotxe.
20,7Km / 7:30h / 1.132m – Collada de Bracons. Creuo la carretera i continuo per la pista de l’altra banda.
21,3Km / 7:40h / 1.174m – Coll de la Grevolosa. El sender baixa per la vessant esquerra adreçant els revols de la pista.
21,8Km / 7:50h / 1.044m – Font de la Grevolosa. Continuo per la pista fins el Güell.
23,9Km / 8:20h / 839m – Pista al Güell i caragola. Parada tècnica per fer un “tente en pie” i una llauna d’elixir i ha seguir, que no ha estat res. Uns metres més enllà deixo la pista principal i continuo per un altra que entra pel barranc del Rec del Cantinell.
24,8Km / 8:30h / 854m – En un revolt del barranc deixo el GR. Ell marxa a la dreta a tornar a buscar la pista principal que he deixat anteriorment i va fins la ermita de Sant Julià de Cabrera. Jo continuo per la pista que puja pel barranc. I torno a trobar el GR al Serrat de la Barraca.
26,7Km / 9:00 / 979m – Collet de Cal Vidrier. Continuo uns metres avall per la pista i la deixo per continuar per l’esquerra pels plans del Serrat de la Barraca.
27,2Km / 9:10h / 990m – Serrat de la Barraca, on torno a trobar el GR 151-1 que ve per la dreta de Sant Julià de Cabrera. Continuo per la sendera que se empina poc a poc.
28,5Km / 9:25h / 1.171m – Collet de Cabrera. Ja dalt de les cingleres però encara queda la part final per pujar al cim. Es puja per un espero rocós al que se han habilitat unes escales per poder-hi pujar més còmodament.
29,1Km / 9:45h / 1.299m – Santuari de Cabrera.
29,4Km / 9:50h / 1.308m – Vèrtex de Cabrera. Continuo creuant per l’Osca de Cabrera i després de asomar-me a un mirador a sobre de les cingleres pujo al punt més elevat de la serra Cabrera.
30,6Km / 10:15h / 1.316m – Cap del Pla del Prat, punt més elevat de la serra però arbrat i sense vistes. Començo a baixar en direcció NO.
31,0Km / 10:25h / 1.230m – Collet. El sender principal gira en direcció SO, va a donar al Collet de Cal Vidrier, però en direcció N se intueix un altre. Baixa molt empinat pel mig dels boixos i l’arbrat, però sense més dificultat si no esta enfangat, si no pots baixar patinant.
31,6Km / 10:45h / 1.067m – Coll de Freixeneda i pista. La segueixo uns metres a l’esquerra (O), i la deixo per agafar-ne un altra que es dirigeix al mas de la Freixeneda, però que també sols la segueixo uns altres metres per agafar un sender que marxa per la vessant E, i que dona el tomb, baixant, al Puig de Freixeneda.
33,2Km / 11:10h / 979m – Extrem del Pla d’en Baldiri. I a partir de aqui la ultima baixada pel collet de la Coma Llonga fins la pista i la caragola.
34,0Km / 11:30 / 837m – Pista al Güell i uns metres a l’esquerra . . .
34,2Km /11:35 / 839m – Caragola i uns que em miraven el cotxe “per si se havia perdut algu”, ja era nit fosca.
Mapa recorregut InstaMaps ICC.
Més fotografies: