Dia 21 i 22 d’abril de 2018
Després de força dies sense poder fer una escapadeta als Pirineus, finalment puc disposar-ne d’uns pocs.
La intenció, amb tanta neu i jo sense trepitjar-la, anar ha fer-hi una ullada i donar-hi un tomet. I com últimament estic per l’extrem oriental, anar al, segons alguns, el primer cim de més de 2.000 metres venint de Cap de Creus. A sobre, es diu es comenta, que té una vista circular amplíssima. Cosa que no puc acabar d’afirmar perquè malauradament la pols o la calitja no em va deixar veure a la llunyania com m’agrada. I això que per poder arrodonir-ho més, també, com se diu que té una sortida de sol espectacular pel Golf de Roses, vaig decidir pujar a dormir a l’hotel del milió d’estrelles del seu cim amb companyia de la meva amiga la Lluna.
El punt d’inici, la pista que va de Espinavell a Setcases, encara de que davant la incertesa de fins on podria arribar amb la meva caragola, per les congestes de neu. Finalment es podria dir que quasi vaig arribar al lloc previst per sortir, la collada Fonda (1.902m). D’allí, per la carena, vaig pujar fins el Costabona (2.465m). On, tal com he comentat, vaig dormir al seu cim. Una nit plàcida i fantàstica a la claror de la lluna i les estrelles i arrecerat al seu vèrtex tombat.
A l’endemà, per la carena planera, cap a Roca Colom (2.506m) i d’allí cap el roc de la Mort de l’Escolà (2.457m), simplement per poder observar la llarga travessa que vàrem fer al fer l’A.R.P. venint del Canigó al refugi de Ulldeter.
Després, per fer la volta “circular” com me agrada fer, vaig decidir baixar pel coll del Serrat de Ventoiola fins la pista va per la Baga de Ventoiola. Cosa que prou em vaig penedir, per les congestes de la pista i el llarga que se me va fer, i la volta sense pena ni gloria. Més me hagués valgut recular fins el prop del Coll del Pal i baixar o per coll del Serrat de la Balmeta fins el Refugi forestal Jaume Farré o baixar directament pel Refugi Costabona.
La volta, una volteta sense dificultat. Un últim tram més empinat per pujar al Costabona i un tram també empinat al baixar pel Serrat de Ventoiola. El llom carener, un llom amb daltabaixos prou planer.
Estadístiques de GPS:
Pujada Costabona.
Distancia recorreguda, 4,2km. Altura màxima, 2.465m,
Desnivell ascendit, 650m.
Volta Roca Colom.
Distancia recorreguda, 16,5km. Altura màxima, 2.506m,
Desnivell ascendit, 479m., descendit, 1123m.
Descripció itinerari:
0,0Km / 0:00h / 1.809m – Començo la caminada des de l’ultim revolt tancat de la pista abans d’enfilar l’ultim tram cap a la Collada Fonda.
1,4Km / 0:10h / 1.915m – Collada Fonda. Deixo la pista per enfilar al N pel collet amunt.
3,1Km / 0:45h / 2.161m – A l’esquerra (NNO), desviament per poder anar al Coll del Pal, i des de allí pujar no tant empinat al Costabona, encara que ara, fins el coll de Pal, amb un franqueig per una pendent amb força neu. També, per poder anar al refugi Costabona.
Jo continuo amunt (N) per la Costa dels Soms fins el Costabona.
4,2km / 1:20h / 2.465m – Cim del Costabona. Malauradament ja no vaig ser a temps de gaudir de la posta de sol des del cim, però al demà vaig tenir una sortida fantàstica, encara que no amb la visibilitat que jo hagués volgut. Des d’aquí, en un dia clar, es pot divisar quasi tota Girona fins a Cap de Creus, i des del Canigó a Montserrat.
Després continuo la carena (O) cap el . . .
5,1km / 1:35h / 2.318m – Coll del Pal i sender que ve de la Collada Fonda o del refugi Costabona. Segueixo la carena planera (O) fins el . . .
7,7km / 2:45h / 2.506m – Roca Colom. Un altre cop una vista fantàstica de la vall de Vallter amb els cims que me esperen a l’endemà a tocar.
D’allí dirigeixo les meves passes (ENE) cap el . . .
9,1km / 3:10h / 2.457m – Roc de la Mort de l’Escola. Panoràmica que hagués pogut de estar més esplèndida del Canigó i la seva carena d’unió amb l’eix dels Pirineus, i per on ve la Alta Ruta Pirinenca des del Refugi de Merialles. Un tram que els dos cops que el he fet me s’ha fet llarg i que fins ara era desconegut pel terreny que passava.
Despres de les oportunes fotos, retorn a . . .
10,5km / 3:40h / 2.506m – Roca Colom un altre cop. I avall (SO) en busca del llom que puja del Serrat de Ventoiola.
11,6km / 4:05h / 2.391m – Punta amb panoràmica fantàstica a sobre de les Canals de la Cambra Fosca. Continuo pel llom però llavors (S) ve un tram més empinat entre mig dels pins.
12,5km / 4:35h / 2.117m – Pla de Ventoiola, llomet sense arbrat. I si fins aquí era acampa per on vulguis, ara passa ha ser per on puguis. Amb l’espessor de l’arbrat i la neu, avall pel dret (SO) a buscar la pista.
13,1km / 5:05h / 1.953m – Pista de la Vaga de Ventoiola. I el que tenia que ser “ja estic salvat”, es converteix en un “vaja fart”. En part per voler “passejar” les raquetes de neu i no anar traient i posant-me-les, les vaig passejar tot el camí i no les vaig utilitzar. Ara, igual que tota la resta de “ferro” que portava, grampons i piolet. La pista, a trossos, estava tota tapada de congestes de neu i allò que va no fan falta que serà poc, com sol passar fins la Collada de la Balmeta es va fer mooooolt llarga.
16,5km / 6:15h / 1.979m – Collada de la Balmeta i refugi forestal Jaume Farré. Potser una millor opció hagués estat de la Roca Colom haver reculat fins el collet d’havans del Coll del Pal i baixar fins aquí, o reduint, reduint, arribar al coll del Pal i passar a “conèixer” el refugi Costabona i acabar per on vaig començar. I potser també hagués donat, fins i tot, temps per arribar a “conèixer” el Puig de les Agudes o Cim del Bac.
18,7km / 6:50h / 1.902m – I collada Fonda
19,9km / 7:00h / 1.809m – Punt d’inici i caragola
Mapa recorregut InstaMaps ICC.
Més fotografies: