Sostres comarcals, el Puigsou i el Montner

24 de febrer de 2018

Continuant darrera les atalaies de Catalunya aquest cop dirigeixo els meus passos a la Vall de Llémena, on a més dels pernils i l’aigua de Sant Aniol s’amaga una vall “De una gran bellesa, dintre, s’entén, el matís bucòlic i rural. La vall és petita, recollida, sinuosa – un autèntic cul-de-sac sobre l’amfiteatre que la tanca al nord. És la miniatura deliciosa d’una vall del nostre país”. Així diu que definia l’any 1974, Josep Pla a la Vall del Llémena.

I així la vaig trobar personalment jo, una vall com molts altres territoris, amb antiquíssimes i derruïdes masies i ermites, i actualment amb grans territoris amb una vegetació que si no fos per les senderes es faria difícil el poder caminar.
Jo quasi es podria dir que li vaig donar el tomb. Primer el serrat dels Tres Termes, Rocacorba i la serra de Portelles, i al demà la serra de Finestres i la de les Medes.
I tot sigui dit que, encara que les “atalaies” em van defraudar una mica, si que té racons i balcons de gran bellesa.

El primer dia el Puigsou (991m), sostre comarcal del Gironès. Un cim que sense desmereixe’l en absolut a ell, si no més be compadeixe’l, vist de lluny es veu altiu i virtuós, quan estàs allí el trobes infestat de antenes i tanques i no et deixen arribar ni al seu cim, han tancat tot el perímetre. I per poder “apropar-tei” tens que fer de “Tarzan”. Un cim que no et deixen apropar a ell i que a sobre no figura ni als “catalogats” per l’ICC.
Després el Montner (837m), sostre comarcal de el Pla de l’Estany. Un “turonet” rodejat de vegetació.
Vaja, que a sobre de no fer un gran dia en panoràmiques, no era el meu dia “fotogràfic”.
Ara, la pujada fins el Santuari de Rocacorba, el serrall de les Portelles, i algun “balcó” a les cingleres, realment espectaculars i boniques.

Començo la caminada a prop de Granollers de Rocacorba, pujo fins el serrat dels Tres Termes i torno a baixar a la riera de Rocacorba, i des d’on pel camí de l’Escaleta pujo fins el Santuari de Rocacorba. I ja seguin sempre la carena fins el collet de la Bastarra on ja tiro avall per la pista que hi arriba fins la “caragola”.

Com altres, volta sense cap dificultat, encara que cal estar atents, el tram de la pujada al Montner fins el collet de la Bastarra, sense sender massa definit, o tapat per la fullarasca. Sempre tendint per la part ombrívola o nord. La sud o solejada, si no es porta un matxet com a la selva, perill de quedar-te enredat amb els arintjols sense poder-ne sortir.

Descripció itinerari:
0,0Km / 0:00h / 453m – Tot i que el sender que pujaré fins el coll de la Pedra del Turó Rodó comença per la pista del mas Gelats, per motiu de deixar el cotxe més amunt, començo per un altra pista que puja fins el mas del Portalló i pel sender indicat i marcat que porta a Banyoles.
0,4Km / 0:10h / 511m – Mas derruït del Portalló. Deixo el sender marcat que va a Banyoles, per un sender que per darrera de la masada baixa cap una raconada molt bonica del torrent de Gelats.
0,8Km /0:20h /513m – Pista, mas de Gelats i sender marcat a Rocacorba. Cruïlla de pistes, el sender va per una que puja pel davant del que podria ser la pallissa. Encara que poc tros, uns 10 metres més amunt la deixa per enfilar-se per un bonic sender a la dreta.
2,2km / 0,50h / 831m – Collet de la Pedra del Turó Rodó. Aquí deixo el sender marcat que porta a Rocacorba per desviar-me a la dreta pel serral dels Tres Termes i el Turó Rodó.
2,3km / 0:55h / 848m – Balcó del Turó Rodó. Segueixo pel sender que ressegueix la carena.
3,5km / 1:30h / 728m – Pista i Portell de Salca. La segueixo avall cap la riera de Rocacorba.
4,6km / 1:45h / 660m – Riera de Rocacorba. La creuo i segueixo per la pista amunt.
5,5km / 2:00h / 736m – Mas de Can Mitjà a l’esquerra. A la dreta, per un rocallet puja el sender que va ha buscar un altre cop el sender que portava anteriorment a Rocacorba. Aquest tram es diu el camí de l’Escaleta, el nom ja diu per que. Un altre tram molt bonic.
6,0km / 2:20h / 878m – L’Arcoba de Rocacorba. Petita cova o tunel com si fos un cau.
6,4km / 2:25h / 910m – Plaça de Rocacorba i el final de la pista que hi arriba. Baix del penyal de Rocacorba.
6,6km /2:30h / 930m – Santuari de Rocacorba.
6,9km / 2:40h / 941m – Balcó del Serrat de l’Oliveró. Després de gaudir de l’esmorzar i la vista desfaig el camí fins la plaça i continuo amunt pel sender que puja pel collet cap el Puigsou.

7,5km / 2:55h / 976m – Porta i barrera que tanca el pas al cim del Puigsou.
7,8km / 3:05h / 992m – Quasi cim del Puigsou. Després de vorejar la tanca per l’esquerra per baix dels carrasquisos arribo a l’altura del vèrtex del cim. Després en lloc de tirar endarrere a buscar el sender baixo per l’empinada baixada netejada per baix de una línia elèctrica.
8,5m / 3:30h / 826m – Pla de Martí, jo continuo pel sender que va per la carena en busca del Montner.
10km / 3:50h / 808m – Creuo una pista a la Pedra dels Tres Senyors i continuo primer pel collet i després per una bonica pujada a Golany.
10,7km / 4:00h / 877m – Cim de Golany i balcó a les cingleres del mateix. Continuo pel sender carner.

11,7Km / 4:30h / 685m – Nova pista al collet de Portelles. El bonic sender continua pujant per la carena.
12,4km / 4:40h / 837m – Cim arbrat del Montner. I si fins aquí havia algun tram que el sender es “desdibuixaba”, de aquí al collet de Trentinyà li vaig perdre el “rastre”. Encara que per la vessant nord o ombrívola es baixa be. La sud o solejada es necessitaria un matxet per poder anar-hi.
13,1km / 4:55h / 709m – Collet de Trentinyà.
13,7km / 5:10h / 813m – Cim Llebreta
14,3km / 5:20h / 703m – Collet de Bastarra. I ja per la pista que hi arriba des de Granollers,
15,5km / 5:45h / 612m – Masada i font de les Oliveres.
17,5km / 6:20h / 495m – Arribada a la punt d’inici.