10 de febrer de 2018
Continuant per les terres orientals dels Pirineus i resseguint els colls i els cims trepitjats amb l’Alta Ruta Pirinenca, aquest cop dirigeixo els meves passos a la Serra de l’Albera.
Aquesta, és la part final més oriental dels Pirineus quan arriben a la Mediterrània. Per aquesta raó presenta una gran varietat d’hàbitats propis que van des dels boscos de fagedes i alzines sureres, com a Requesens que vaig estar, al típicament mediterrani de romigueres i tota classe de plantes arbustives com vàrem tindre l’oportunitat de conèixer quan vàrem començar l’Alta Ruta.
La seva carena separa les terres del Rosselló i l’Alt Empordà, constituïen la frontera entre les parts franceses i catalanes. Els cims més alts són el Puig Neulós (1.257m), el puig dels Quatre Termes (1.156m) i el pic de Sallafort (992m). I tot i que d’intenció era trepitjar-los els tres, en una proposta un pel agosarada pels temps que estàvem, a sobre, tal com deia aquella frase cèlebre, no vàrem enviar les naus a lluitar contra els elements. La lluita
contra el Rei Éol i el que hi vaig “perdre”, no va ajudar.
Al final la volta va ser als bonics boscos de Requesens de faigs i alzines sureres.
Vaig sortir del Castell de Requesens per pujar al coll de Forcat, Puig Neulós, coll de Tenyarena i fins el Puig de Pradets. I un cop allí tornar al coll de l’Estaca per anar a buscar el GR-11 i ja per ell tornar a la caragola.
Amb bon temps, volta sense dificultat. Tot per senders marcats i prou definits, encara que cal estar atents pels “altres” camins dels ramats. Tot i no estar “descrita”, la bonica baixada i molt recomanable del coll del Faig al Castell de Requesens, per l’ombriu i la fageda del torrent, encara que una primera part més empinada. La baixada del coll de l’Estaca té una primera part més “arbustiva” i no és tant empinada, però una vegetació completament diferent de l’altra.
Descripció itinerari:
0,0Km / 0:00h / 495m – Començo la caminada a l’aparcament del Castell de Requesens i al GR-11. Pals indicadors del GR-11 i Itinerannia. Em dirigeixo pel GR-11 que segueix la pista cap a el que va ser el . . .
0,75Km / 0:10h / 533m – veïnat de Requesens i la Mare de Déu del mateix. Continuo 100m. Més seguint el GR-11.
0,850Km /0:15h / 535m – El GR-11 segueix planer per la pista cap a la Jonquera, pal indicador de Itinerannia. Jo el deixo i agafo un altra pista més perduda que marxa amunt entre les alzines sureres.
3,0Km / 1:00h / 828m – Coll Forcat. Giro a la dreta per la part ombrívola i segueixo pujant.
3,5Km / 1:15h / 945m – Coll Forcadell. Continuo pujant ara ja per la carena.
5,2Km / 1:40h /1.115m – Planell del Roc dels Tres Termes. Neu i vent a dojo.
5,3Km / 1:45h / 1.110m – Pista i pal GR-10 i desviament A.R.P. cap a refugi del Coll de l’Ullat, on varem fer la primera etapa de l’Alta Ruta. Comença la lluita amb Èol i que no acabarà fins que jo vaig em vaig rendir i vaig tirar avall pel coll de l’Estaca. Continuo a dures penes com puc amunt pel collet.
5,7km / 2:00h / 1.117m – Collet del Pou de Neu i pal indicador de Itinerannia per baixar a Requesens.
6,8Km / 2:15h / 1.257m – Cim de Puig Neulós. Agafant-me al Vèrtex faig les fotos com puc i avall rapit. No feia hora per esplaiar-se.
8,0Km / 2:50h / 1.040m – Coll de Tenyareda i uns metres més endavant el refugi del mateix nom. El record dels dos cops que hi havia estat anteriorment. Un primer cop quan vaig fer la Alta Ruta per primera vegada i el vaig trobar a les acaballes del dia en un ambient humit i tropical, i en una sortida de sol fantàstica al dia següent des del Puig Neulós. El segon cop, també fent l’Alta Ruta, va passar desapercebut, aquest cop anàvem a refugi del coll de l’Ullat.
Aquest cop em va permetre un respir i agafar forces per continuar la “lluita” en sortir.
9,4Km / 3:10h / 984m – Coll del Faig. Pal indicador de Itinerannia i baixada espectacular pel torrent del coll de Faig fins el Castell de Requesens. A comentar que, com la gran majoria dels senders de Itinerania, perfectament marcat amb marques grogues, però si es fa de pujada hi ha un punt que surts a una antiga pista, a la dreta la creu de no anar, pos a l’esquerra. Apareixen unes fletxes rojes, si se segueixen acabes baix de una cinglera amb una creu i un punt roig. Després et toca desfer el camí fet. Les fletxes, pujant, van per l’esquerra del torrent i el sender per la dreta. El sender, a la pista, continuava per darrera la creu de no anar, un sender definit i clar.
Del coll de Faig continuo com puc cap el coll de l’Estaca per un llom pelat i on Éol fa gala de la seva força.
11,4Km / 3:45h / 1.050m – Coll de l’Estaca i nou Pal de Itinerannia.
Uffffff, fugir, fugir, fugir!!!. Però no arribar al menys al cim del Puig del Pradets ara que se ha aclarit? Pos ha veure que ha de ser.
12,8Km / 4:20h / 1.175m – Puig dels Pradets. I després de les fotos de rigor apuntalat a les pedres,
ven despresa cap avall al coll i fugir. Que més que amb el vent al cul, no se que hagués estat si en lloc d’anar ajupit, hagués donat un salt a “l’aire”, igual hagués baixat volant però sense ales.
13,4Km / 4:35h /1.050m – Coll de l’Estaca i sender Itinerannia cap el coll de la Dona Morta. Un sender pel baix de les carrasques i amb el que es té que anar amb molt de compte amb els camins que fan els ramats.
15,6Km / 5:15h / 734m – Coll de la Dona Morta. Continuo pel sender
16,2Km / 5:25h / 721m – Cruïlla amb el GR-11. Faig un amago per anar a veure si podia “veure” la barrancada que me havia deixat, el pic de Sallfort i el coll de Banyuls, però desisteixo davant la insistència en contra del sr. Éol.
Continuo pel GR-11 en direcció a Requesens
18,1Km / 5:55h / 512m – Mas derruït de Mirapols i ja per una antiga pista i el GR-11
20,9Km / 6:30h / 483m – Forn de calç i refugi de Requesens. Pal indicador de Itinerannia al coll de Faig
22,1Km / 6:45h / 495m – Caragola i lloc de inici.
Estadístiques de GPS: Distancia recorreguda, 23,9km.
Altura màxima, 1.257m, Desnivell ascendit, 1.743m.
Mapa recorregut InstaMaps ICC.
Més fotografies: