Volta a la Serra l’Albera i Puig Neulós

10 de febrer de 2018

Continuant per les terres orientals dels Pirineus i resseguint els colls i els cims trepitjats amb l’Alta Ruta Pirinenca, aquest cop dirigeixo els meves passos a la Serra de l’Albera.
Aquesta, és la part final més oriental dels Pirineus quan arriben a la Mediterrània. Per aquesta raó presenta una gran varietat d’hàbitats propis que van des dels boscos de fagedes i alzines sureres, com a Requesens que vaig estar, al típicament mediterrani de romigueres i tota classe de plantes arbustives com vàrem tindre l’oportunitat de conèixer quan vàrem començar l’Alta Ruta.
La seva carena separa les terres del Rosselló i l’Alt Empordà, constituïen la frontera entre les parts franceses i catalanes. Els cims més alts són el Puig Neulós (1.257m), el puig dels Quatre Termes (1.156m) i el pic de Sallafort (992m). I tot i que d’intenció era trepitjar-los els tres, en una proposta un pel agosarada pels temps que estàvem, a sobre, tal com deia aquella frase cèlebre, no vàrem enviar les naus a lluitar contra els elements. La lluita
contra el Rei Éol i el que hi vaig “perdre”, no va ajudar.
Al final la volta va ser als bonics boscos de Requesens de faigs i alzines sureres.
Vaig sortir del Castell de Requesens per pujar al coll de Forcat, Puig Neulós, coll de Tenyarena i fins el Puig de Pradets. I un cop allí tornar al coll de l’Estaca per anar a buscar el GR-11 i ja per ell tornar a la caragola.
Amb bon temps, volta sense dificultat. Tot per senders marcats i prou definits, encara que cal estar atents pels “altres” camins dels ramats. Tot i no estar “descrita”, la bonica baixada i molt recomanable del coll del Faig al Castell de Requesens, per l’ombriu i la fageda del torrent, encara que una primera part més empinada. La baixada del coll de l’Estaca té una primera part més “arbustiva” i no és tant empinada, però una vegetació completament diferent de l’altra.

Continua llegint «Volta a la Serra l’Albera i Puig Neulós»

18h Audició d’alumnes d’instrument Joventuts Unides

18h Audició d’alumnes de les classes col·lectives d’instrument.
Escola de Música de Joventuts Unides
Alumna: Núria Ferrer Marcoval

Obra: The Stars and Stripes Forever de John Philip Sousa

Video Audició Piano
Audició Piano

Obra: Minuet 7 de Mozart

Video Audició 1 Flauta Travessera
Audició 1 Flauta Travessera

Obra: Minuet 8 de Mozart

Video Audició 2 Flauta Travessera
Audició 2 Flauta Travessera

Serra Verdera o de Rodes

6 de gener de 2018

I quina millor “atalaia” per estes contrades que la serra Verdera o de Rodes amb el seu castell de Sant Salvador construït al punt més elevat de la serra, i que ofereix una panoràmica excepcional, en dies clars es pot veure des del Montseny, el Canigó i tot el golf de Lleó.

Volteta que es podria dividir en tres parts, la primera de la Selva de Mar al Castell de Saverdera i la tercera del coll de Sant Genis fins l’inici, per senders marcats i sense dificultat. La part central, del castell fins el coll de Sant Genis, sense poder classificar-la de difícil, si de corriol per la cresta, “distret i entretingut”.

Continua llegint «Serra Verdera o de Rodes»

Volta Cap de Creus

5 de gener de 2018

I per començar unes altres entrades i l’any quina altra millor que l’escapada als Pirineus a “recollir” dos testimonis o intencions el dia dels Reis Mags. Com ja vaig dir en un altre lloc, un, ara ja, més fàcil i còmode, però l’altre més llarg i cansat, en que el temps i les ganes diran.

Com ja deia també, després de haver començat dos cops la travessa dels Pirineus des de Portbou i haver-la “acabat” un altra a Llança, el GR-11, tot i que en aquella ocasió vaig començar a Camprodon amb l’honor de acompanyar a un muntanyenc que volia tornar recórrer les muntanyes que va tenir que recórrer obligatòriament en èpoques de joventut, el company i amic de moltes caminades el “Tio Joaquin” i amb qui, posteriorment el vàrem continuar junts fins la Vallferrera i la Pica d’Estats. Jo, cap cop havia arribat “l’extrem oriental” dels Pirineus i de la “península”, el Cap de Creus.

I amb esta intenció me dirigeixo a Port de la Selva. La “volta”, una volteta sense cap dificultat. Tot per antics camins i actualment marcats, primer com GR-11 fins Cap de Creus, d’allí fins Cadaqués pel vell camí que hi anava, i de Cadaqués a Port de la Selva, el conegut camí, que també passa més a prop, per Ulldecona i continua per terres Valencianes, el GR-92. Una volta en un entorn, fantàstic i espectacular com son molts “racons” desconeguts, si no els “coneixes” i per gaudir tranquil·lament i sense agonies. Una volta per gaudir del mar i de la muntanya.

Continua llegint «Volta Cap de Creus»

Els Pirineus a vista d’ocell. El pic Bisaurín

Tot i no ser un “alt” cim com els anteriors, si que és el cim més occidental de més de 2.600m. I a banda de tenir mèrits propis per figurar entre els cims més bonics i emblemàtics dels Pirineus, el motiu personal és el haver-me permès gaudir tranquil·lament des del seu cim de un dia i unes vistes FANTÀSTIQUES i INACABABLES en majúscules.
El poder tenir als “meus peus” molts dels cims i colls trepitjats en les meves “escapades” per aquesta part dels Pirineus.


Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

Els Pirineus a vista d’ocell. El pic Longue o Vignemale.

I per continuar un altra de més recent, i també important en la historia dels Pirineus per l’amor i les passions despertades .
Tot i haver  pujat i gaudit de moltes muntanyes anteriorment, difícilment podré estar en un altre lloc com aquest, on a sobre de poder-hi dormir còmodament, i pugui estar sol i tant ben acompanyat al mateix temps. L’allotjament millor i més alt dels Pirineus, un allotjament d’un milió d’estrelles. Un lloc carregat d’història i nostàlgia, la “Gruta Paradis” que va fer excavar el compte Henry Russell al Vignemale, i des d’on vaig poder gaudir d’una posta de sol i sortida l’endemà fantàstiques i màgiques.

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

Els Pirineus a vista d’ocell. La Pica d’Estats

Per començar unes altres “entrades” amb panoràmiques i fotografies, quina millor que la de la Pica d’Estats, el sostre de Catalunya i el 3000 més oriental dels Pirineus. Cim ascendit per diverses vessant i amb molt variades “companyies”. Ara, cap com quan vaig tenir “l’honor” de acompanyar un muntanyenc, company i amic de moltes caminades que en l’any que va complir el 85 anys va fer els 80 i cinc tres mils del massís de la Pica, el “Tio Joaquim”. En record i memòria d’ell.

Panoràmica 360º cim la Pica d'Estats