Març. El Temps per una finestra.

I després de força temps, i sense gaires motivacions, tindré que posar-me un poc al dia, si no se me amuntonarà molt la feina.

Ja va passar Carnaval, hi estem a Pasqua. Vam estar quasi dos mesos sense que ens caigués una gota d’aigua i ara, per lo menys, ens ha rentat la pols. Torno a tenir l’anemòmetre fora de joc, a la espera de trobar-li el “remei”.
I jo, després d’haver pogut reparar la “caragola” , i per “simpatia” , també he passat pel “taller” i ara de moment en rodatge sense poder tornar a marxar i al vall de la paciència.

Però rai, ja vindrà el bon temps (o no tant bo, es pot matisar molt del que pot ser bo), la calor, i com jo repeteixo molts de cops, a l’altra setmana Festes, i com diu la dita, qui dies passa anys empeny.

I aquí el mes passat, vist per dos “finestres”.

TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Sud
TimeLapse càmera web Sud

Volteta per la serra l’Obac

18 de gener de 2019

A l’endemà nova volteta pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, aquest cop a la serra de l’Obac, per també visitar els seus fantàstics cims i cingleres.

Boira als Alts de la Pepa, punt de guaita
Boira als Alts de la Pepa, punt de guaita

Inicio la caminada del coll de l’Obac (644m) passant per la Casa Nova de l’Obac (0’4Km/667m) i seguint els passos de la M-M que ve per la pista dels Alts de la Pepa. Prompte els vaig deixar (1’2Km/734m), per agafar un sender que se enfila a l’esquerra i per dalt de la pista a la carena al Turó de la Mamella (807m) i a un punt de guaita forestal (1’7Km/835m). A partir de allí segueixo la carena de la serra del Pou passant pel Tossal de l’Aliga (865m) i pel pou de glaç del camí de l’Estepar. Deixant el Turo de la Carlina a la dreta (E) arribo al collet Estret (3’2Km/852m). Donant el tomb cap a l’oest i creuant un altre cop la carena del Collet Estret pel coll de Daví (3’5Km/862m) passo a l’altra vessant (O).

Pou de glaç del camí de l'Estepar
Pou de glaç del camí de l’Estepar

Sender que marxa empinat a la dreta (4’3Km/851m), si continues recte aniria a parar al GR-5, per on tornaré. Agafo aquest sender que puja sense respir a buscar una canal entre les cingleres. Em permet pujar a l’espectacular Castellsapera (4’5Km/938m). Un cim pla dividit amb dos per una canaleta i tot envoltat de altes cingleres, a excepció d’aquesta canaleta que la creua i que permet pujar per una banda i baixar per l’altra. Després de visitar-li els dosextrems” baixo per la part contraria de com he pujat per anar a buscar i continuar per la cresta del mateix fins el coll de Tres Creus (5’7Km/874m), i des de on ja emprenc la pujada fins el Turó de la Pola o de les Tres Creus (6’1Km/929m).

Montserrat, el Turó de Tres Creus i Sant Llorenç de Munt a la dreta des del extrem nord Castellsapera
Montserrat, el Turó de Tres Creus i Sant Llorenç de Munt a la dreta des del extrem nord Castellsapera

Tot i no poder gaudir de la seva grandiosa panoràmica, després de gaudir de l’entrepà amb la meva solitut i llibertat acompanyat de la boira i el vent, prou ben arrecerat esperant a veure si s’obria la vista, en acabar, sense obrir-se, rapit a per emprendre la tornada. Vaig continuar per la carena fins que vaig veure un caminet a l’esquerra (6’5Km/914m) (O) no tant definit però que se encaminava avall. Aquest em va portar fins el coll de Tanca (6’9Km/823m) on vaig retrobar el caminet que baixava del coll que tenia previst arribar, em vaig estalviar força volta. Ja vaig continuar per aquest camí més clar, definit i planer entre la cinglera (S).

la Porquerissa
la Porquerissa

Després de donar el tomb a la balma i l’espectacular morro de roca de la Porquerissa (7’5Km/844m) vaig tornar a parar al coll de Tres Creus (8’2Km/874m), però ara, en lloc de continuar per la carena, vaig continuar pel sender de la vessant oest en direcció sud. Sender a l’esquerra (S)(8’7Km/865m), és el sender que me he deixat quan he pujat al Castellsapera. Continuo recte (SO) cap el collet del Forn Gran (9’7Km/762m), enfront l’espectacular mole arrodonida del Paller de Tot l’Any (818m), li dono la volta esperant trobar-li el “pujador”, em vaig quedar amb les ganes. Enrere un altre cop fins el collet Gran. Em volia dirigir a un altre espectacular i aeri morro de roca, el Roca Salvatge.

Panoràmica cims de la serra l'Obac des dels peus del Paller Tot l'Any
Panoràmica cims de la serra l’Obac des dels peus del Paller Tot l’Any

Al collet (10’7Km/762m), propers dos camins, jo sols en tenia “reflexat” un, el primer baixa empinat pel Torrent de la Font del Solitari, era el següent, que va més planer entre les cingleres. I nou collet  (11’1Km/745m) i sender a la dreta (S) per la estreta cresta rocallosa, porta a la punta del espectacular i aeri morro de roca de Roca Salvatge (11’5Km/777m). I de allí, – Vaja senderol que va per allà baix, On deu anar? I ja ho vaig saber més tard ja. Primer, enrere un altre cop fins el collet i després avaaaaaall . . .

Panoràmica cingleres Obac des de Roca Salvatge
Panoràmica cingleres Obac des de Roca Salvatge

Espectacular sender entre les cingleres que em porta fins la Font de la Portella (13’3Km/660m), i posteriorment al Turó Roig (13’6Km/681m), un altre cim escarpat de roca del color del seu nom. I ha partir de aquí un altre cop un camí clar i definit fins la casa vella de l’Obac (14’5Km/670m), i a partir de allí una pista “habilitada” que ja em porta fins la casa nova (15’1Km/667m), per on he començat. Ja sols em quedava arribar a la caragola (15’5Km/644m).

El destí i inici molts de cops de nombroses caminadetes efectuades
El destí i inici molts de cops de nombroses caminadetes efectuades

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 18,3km.
Altura màxima: 947m i mínima: 636m.
Desnivell ascendit i descendit, 857m.

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth

Mapa recorregut InstaMaps ICC

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Volteta per la serra de Sant Llorenç del Munt

17 de gener de 2019

Seguin darrera els cims de Catalunya i les caminadetes efectuades per ella. Després de un temps d’inactivitat forçosa per tenir la “caragola dolenta”, per provar si estava recuperada, dirigeixo els meus passos a uns cims que també feia anys que me havia dit que tornaria. Les cingleres de la Mola al parc natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac, i els seus cims. Els anys que fa i els cops que hi vaig veure sortir el sol quan hi passava fent la “clàssica” Matagalls-Montserrat, i ara més recentment, quan hi vaig tornar a donar un tomet per les parts “baixes” fent-ne un altra, la caminada de la Ruta de les Ermites.

Castell de Pera
Castell de Pera

Sant Llorenç Savall, un altre lloc on hi pasava a peu i no hi havia estat mai en cotxe. I un lloc molts de cops recordat i nomenat per mi, del que al seu dia va ser tot una “proesa”. Son llocs d’aquells que de una manera ho altra recordes de manera “nostàlgica”, tot i que ara semblen tonteries. Com he contat moltes vegades, llavors, la primera vegada que vaig anar a fer la M-M em pareixia impossible poder arribar a caminar 80kms seguits, i després, els que han vingut darrera. El arribar a Sant Llorenç a altes hores de la matinada, portar fets 40kms, i pensar, “això ja està, ja sols queden 40kms.”. I més de un cop sentat a un brancal de una casa “trinxat”. Després, començar a clarejar el dia a les cingleres de la Mola, una visió espectacular, i “aterradora”, tot i que actualment se ha apartat del parc en si, la “pujadeta” era per un sender fantàstic per poder gaudir-lo tranquil·lament. No hi havia tornat cap cop, ara era el moment bo. Vaig anar ha fer-hi la travessa per la carena i “tatxar” i gaudir dels seus cims, tot i que no va poder ser del tot degut al temps.

Roca Sereny
Roca Sereny

El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac està format per dos massissos, el de Sant Llorenç del Munt i el de la serra de l’Obac, i estan caracteritzats per estar formats de altes cingleres i cims d’aglomerats. Els cims destacats de Sant Llorenç de Munt son el Montcau (1.056m) i la Mola (1.107m), on hi ha un monestir romànic, Sant Llorenç del Munt. A més, dins de la llista dels 100 cims de Catalunya, se inclou un altre cim “destacat” el Roca Sereny (807m), els tres “visitats” a la volteta.
I a la serra de l’Obac, els cims destacats son el turó del Castellar (931m), el turó de Tres Creus (929m) i el Castellsapera (939m), inclòs també a la llista dels 100 cims, aquest dos últims també visitats al dia següent.

Des de la carena Emprius
Des de la carena Emprius

Havent anat a dormir amb la meva “caragola” a Sant Llorenç Savall, al dia següent vaig començar la caminada (480m) seguin el “camí del riu Ripoll” i el PR-C 145 que en aquest tram van junts. Seguia els passos efectuats durant la caminada de la Ruta de les Ermites fins el castell de Pera. Aquest segueix, llevat un petit tram prop del final que creua a l’esquerra i torna, pel marge dret (E), seguin trams de pistes i senders que les adrecen. Al poc de passar la Font de Cal Llogari, deixo aquest camí per anar a buscar la “Connexió Saladelafont” creuant el riu Ripoll a gual per pujar a la carretera, creuar-la (3’8Km/547m), i continuar per una pista que hi comença en direcció Castell de Pera.

Des del coll de Llor
Des del coll de Llor

Pista més dolenta que marxa amunt per la dreta (4’6Km/593m) i per dalt de la pista que porto, deixo per la que vaig i segueixo aquesta nova. Collet (4’8Km/618m), giro a l’esquerra (S) per un corriol més perdut i que em porta fins un altre collet (5’4Km/686m). Aquí el camí marxa a la dreta baixant, però jo continuo a l’esquerra (S) per un corriol poc definit que per la carena em du fins el Castell de Pera (6’1Km/736m). Volia tornar-hi per gaudir, com molts d’altres visitats, de la seva fantàstica ubicació. Després de gaudir de la seva esplèndida panoràmica vaig tornar a enrere uns 200ms per continuar pel sender (NO) que passant der dos collets més, el coll d’Agramunt (6’6Km/683m) i el coll de la Costa (6’9km/684m), em va portar, passant pel costat del dolmen, fins al primer “cim”, Roca Sereny (8’2Km/804m), una bonica estreta carena rocallosa amb una fantàstica vista a “banda i banda”.

Cova Simanya
Cova Simanya

Després de creuar la cresta, baixada cap el coll de Pregona (9’1Km/744m) i pujada un altre cop a la carena dels Emprius i el Queixal Corcat (10’7Km/879m). I per tornar a baixar al coll del Llor (11’3Km/778m).

Montcau
Montcau

I novament amunt cap el coll d’Eres, però desviant-me abans uns 200m per anar a visitar la cova Simanya (12’4Km/873m), una petita però prou bonica balma. El coll d’Eres (12’8Km/942m), un altre desviament de uns 500m. per anar a visitar el següent cim, el Montcau (13’4Km/1.056m) i tornar un altre cop fins aquí.

Cingleres de la Mola
Cingleres de la Mola

Un cop tornat, seguir el bonic sender SL-C 54 que va del coll de les Estenalles fins la Mola, i que ja segueixo per la carena del Pagès (15’5Km/1.029m) fins el final, la Mola, passant pels cinglets dels Obits i el collet del morral del Drac (18’2Km/968m), des de on ja pujo fins la Mola i l’ermita de Sant Llorenç de Munt (18’9Km/1.107m), un nou i fantàstic mirador. En acabar, novament fins el collet del morral del Drac (19’8Km/968m) i ja emprendre la tornada baixant per la empinada canal de l’ermita de Santa Agnes, la qual també visito (20’3Km/831m).

Sant Llorenç de Mint
Sant Llorenç de Mint

Ja sols em quedava anar ha retrobar-me amb els antics passos de una M-M, i arribar seguint-los un altre cop a Sant Llorenç, cosa que ja vaig aconseguir quan era completament fosc (27’3Km/480m).

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 30,9km.
Altura màxima: 1.107m i mínima: 450m.
Desnivell ascendit i descendit, 1.559m.

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth

Mapa recorregut InstaMaps ICC

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

Volteta pel cim de Caro

13 de gener de 2019

Havent-me novament “Anima’t a anar”, aquest cop dirigim els nostres passos al cim de Caro en un dia caracteritzat precisament pel vent i el fred. Com quasi que no hi he pujat mai el comptabilitzaré com un “nou cim i sostre comarcal”.

Vam començar la caminada del restaurant els Pous de la Neu seguint el GR-171 que va per la carretera que se endinsa al Port en direcció a Fredes i al Mascar. Al poc (0’1Km/1.095m), a la nostra dreta (NO) deixem l’entrador per on aniríem a “l’antic” refugi de Caro de la UEC de Tortosa. Continuem per la carretera. Per un curt corriol a la dreta (0’4Km/1.103m) que adreça un revolt de la carretera arribem a una explanada al costat de la carretera. Enfront nostre tenim el també antic restaurant del Port. I a la nostra esquerra, dalt del revolt que em adreçat, el “nou” refugi de Caro dels Estels del Sud. Seguim per la carretera i continuant ara ja pel GR-7.

Coll de Pallers
Coll de Pallers

Deixem a la nostra dreta el revol tancat de la pista que baixa al Mascar (1’5Km/1.065m). Continuem per la pista formigonada que puja suau a la esquerra, cartells indicadors.
Collet de la Carrasqueta (1’7Km/1.087m). Baixem lleument i uns metres més endavant, entrador a l’esquerra (SE) on també haguéssim pogut deixar els cotxes. Aquí deixem la pista que portàvem i seguim les marques del GR que continuen ja per sender. Creuem un petit barranquet i emprenem la pujada fins el coll de Pallers.

Coll de “Pallers” (3’1Km/1.219m), característic pels dos morros de roca que amb la seva forma donen nom al coll. Aquí deixem el GR per agafar el sender que marxa a l’esquerra (NE) i que passant pel darrera, la part ombrívola, de un de ells, tornem al collet per continuar amunt. El GR marxa avall per la pineda. Si el continuéssim uns 300ms més, en una estretor a la roca, trobaríem una cruïlla de quatre camins. A la dreta (O), continua el GR en direcció a la Cova del Vidre i el refugi Font Ferrera. Recte (S), aniríem a la Cova Ebre i el barranc de Lloret. I a l’esquerra (NE), donaríem la volta per la falda de Caro per la Roca Comptadora i anant a sortir al coll del Vicari. Nosaltres, com ja he dit, continuem pel empinat sender que marxa cap del NE.

Després de superar un tram empinat i reblòs la pendent es suavitza al que serien el Plans pelats de la Moleta Redona (3’4Km/1.307m) , si està clar, la vista comença a ser espectacular. Un respir i un altre tramet també empinat i arribem a  la Moleta Redona (4’2Km/1.357m), davant nostre les cingleres del cim de Caro. El sender continua fent altibaixos per la dreta de la carena que se estreteix i anant a buscar el collet d’abans dels cinglets rocallosos.
A aquest collet (4’5Km/1.326m) canviem de vessant (NNE) per, podíem dir, fer un flanqueig cap a l’esquerra per la part ombrívola i pel mig de les cingleres per anar a buscar el pujador (4’8Km/1.334m)(SE) que ens permetrà pujar empinats, la part final.

El sender, quan tenim en vista les edificacions i les antenes per sobre nostre (5’1Km/1.420m), les deixa a la dreta (SE) i es dirigeix (NE) més planer a la carretera que hi arriba i al començament de elles (5’3Km/1.428m). Encara que també es pot continuar seguin empinat amunt per anar a sortir pel mateix costat dret de la tanca del centre reemissor.

El cim de Caro (5’4Km/1.442m), com ja vaig dir un altre cop de un altre “cim”, el Puigsou, un cim que sense desmereixe’l en absolut a ell si no més be compadeixe’l, altiu i virtuós, infestat de antenes i tanques que no et deixen gaudir de la la seva immensitat i espectacular ubicació. Tota la vall de l’Ebre a vista d’ocell i al fons el Delta i la serra del Montsià. A l’altra banda les serres de Cardo-Boix i a sobre les de Vandellòs, i, en  dies clars, es poden veure fins i tot els Pirineus o inclòs Mallorca.
En acabar de gaudir de la “panoràmica” des del mirador del cim, enrere a buscar el sender que hi havia enfront de on em sortit a la carretera i que ens portara fins el coll del Vicari, un sender que ens permetrà adreçar els revolts de la carretera.

Al mateix coll del Vicari (6’3Km/1.294m) trobem un sender que es podia dir que creua la carretera. A la dreta (SE) la baixada cap a la Caramella, i al que se li ajunta el sender que em comentat que havia baix del coll de Pallers. A l’esquerra (NO), per on continuem, el sender que, un altre cop, adreçant un revol i continuant per baix de la carretera ens permet baixar un altre cop fins la carretera que puja al Port des de Tortosa (7’1Km/1.089m) i per la que arribem on hem començat (7’6Km/1.093m).

Una volteta “senzilla” i fàcil en que vam ascendir al cim més alt del massís i d’aquestes comarques, i del que podria ser una petita mostra del que poden ser els camins als Ports. Camins entre cingleres, amb trams empinats i plens de pedra solta i amb algun altre indefinit on fa falta saber cap a on anem. I que com es normal també a la muntanya, en unes condicions adverses, com podia ser el dia que hi vam pujar, es pot convertir en delicada i fins i tot perillosa.

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 7,9km.
Altura màxima: 1.442m i mínima: 1.062m.
Desnivell ascendit i descendit, 541m.

Mapa recorregut InstaMaps ICC

Gener. El Temps per una finestra

Amb més ganes de “plegar a fugir” que de posar-me a escriure, tindré que reprendre l’escriptura per posar-me un poc al dia abans se me ajuntin els “mesos”.

El mes de gener, un mes que va seguir la tònica amb que vàrem tancar l’últim mes de l’any, però caracteritzat pel fort vent l’ultima setmana.
I que tal com diu una de tantes lleis de un tal Murphy, si té que ploure, fallarà el pluviòmetre, i si té que fer vent, l’anemòmetre. I així va ser de certera.
De sobte, va deixar de marcar. Es deu haver “des-alineat” el sensor amb el vent. Desmunta’l, neteja’l, comprova’l, tot pareix bé. Tornat ha muntar, i segueix sense anar. Com el mòdul electrònic dels sensors ja me ha donat algun altre problema erràtic, serà cosa de ell. En demano un altre.
I de sobte, un altre dia, torna a funcionar.

Gracies a tenir un altra estació meteorològica de “segona divisió” per contrastar les dades de la de “primera”, puc completar els dies de vent que vaig perdre amb la meva. I això que el vent també me va deixar aquesta “K.O.”, encara que afortunadament, a aquella sols va ser problema de “connexió”.

TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Sud
TimeLapse càmera web Sud

Volteta al Pont “Foradat” i la Mola l’Aixada

5 de gener de 2019

Volteta al barranc de la Fou per visitar dos Ponts “Foradats”. El un de dimensions colossals i el altre més modest però amb unes vistes també espectaculars.
Una volteta prou senzilla i còmoda, si exceptuem les pujades al pont, que requereixen el utilitzar les mans, i la de pujar a sobre, exposada i en cert perill, i que dos trams del sender estan poc definits.

A la dreta el Pont "Foradat"
A la dreta el Pont “Foradat”

Havent-me “anima’t a anar”, comencem la caminada des del Racó dels Ferrins per la pista que porta a la Tenalla i el Salt de Robert. Als pocs metres (0’050Km/505m), abans de creuar una cadena que barra el pas, trobem una pista que baixa a creuar el barranc de la Fou a gual. Pel mateix costat veiem que hi ha un corriol amb el terra d’arena que creua el barranc del Salt, el seguim. El sender va seguint més o menys paral·lel al riu, fins que després de creuar un barranquet s’enfila fort per pujar a un collet (0’8Km/635m). Davant de nosaltres tenim la Moleta del Cepí amb el morro de roca del Pont Foradat. Baixem un poc al barranquet del darrera i seguim pujant cap al Pont.

El "Forat" del Pont
El “Forat” del Pont

Quan quasi bé estem baix del costat del pont, trobem una cruïlla (1’5Km/778m). Hi ha tres camins, el de l’esquerra que puja al Pont (NO), el del mig que puja un poc fins el collet i continua planejant a l’esquerra, per on tornarem. I un altre que marxa a la dreta baixant lleument (SE), que ens portaria cap avall fins l’Ermiteta. On trobaríem la pista de la Fou. Seguim per l’esquerra i pujant.
Trobem un altre sender a la dreta (E)(1’7Km/833m), és el que ens portarà dins del ull del pont. Per pujar-hi ens tenim que ajudar d’una Savina per superar un petit ressalt. Pont “Foradat”

La Fou i el Morral Desplegat des del sostre del Pont
La Fou i el Morral Desplegat des del sostre del Pont

Després continuem pujant pel sender de l’esquerra (NO) i arribem a un petit planell (2’0Km/880m) on està la cruïlla del sender (E) que ens porta a pujar al damunt del pont. Tot i que la pujada és prou fàcil, al començament necessitem utilitzar les mans per superar un ressalt a una pedra un pel dificultós, i després passar per un relleixó un poc aeri. No cal dir que la vista des del sobre del Pont és molt aèria i espectacular.

Les cingleres de la Mola l'Aixada, el Morral i els Plans des del sostre del Pont
Les cingleres de la Mola l’Aixada, el Morral i els Plans des del sostre del Pont

Tornats a la cruïlla continuem el sender amunt (NO), però cal estar atents, a partir d’ara està molt més desdibuixat i perdut. A grans trets podem dir que després de creuar per sobre de un rocallet seguim sempre en direcció SE.

Després de passar per baix d’un cinglet i haver trobat les parets de pedra d’una barraqueta de pastors (2’8Km/947m), uns metres més, trobem una petita canal que puja en direcció NNE. És per on seguirem, però abans continuarem uns metres més i trobarem un nou “pontet” amb una fantàstica miranda al barranc dels Presseguers i el Salt (3’0Km/958m).

El Pont Foradat pujant a la Mola l'Aixada
El Pont Foradat pujant a la Mola l’Aixada

Després d’haver gaudit de la vista tornem novament endarrere per pujar pel corriol que puja per l’estretor.
Sortim al collet (3’3km/970m). Davant nostre el collet que puja cap el cim de la Mola l’Aixada. Tot i no haver camí, també es podria seguir per ell. Nosaltres seguim per la vessant del Racó dels Presseguer. Enfront nostre, més baix, tenim les Faixes dels Panys, tenim que anar a buscar-les i passar per sobre. El sender va a buscar-les descendint lleument i efectuant un franqueig pel mig de una tartera empinada que hi ha a sobre de les cingleres. És el tram que el sender està més desdibuixat i cal estar atent.

Cingleres del Morral Desplegat a l'esquerra, el Portell i Fredes
Cingleres del Morral Desplegat a l’esquerra, el Portell i Fredes

Aquest sender ens portarà al collet de la Roja (4’3km/895m). Aquí, si continuéssim recte i amunt, sense sender, podríem pujar fins el Negrell pel que es denomina la Costa Dreta, la empinada pujada que tenim enfront. Nosaltres descendim a la dreta en direcció E per girar a S vorejant el cinglet que tenim a la dreta. Al fondet (4’6Km/849m) trobem el sender que ve i va a l’Àrea de la Fou i que passa per la cova la Roja.

El seguim en direcció a la Portella de la Malladeta (E) i pujant. Collet (5’3Km/925m) a sobre de les cingleres de la Cova la Roja, vista espectacular del barranc de la Fou. Comencem a descentre per les cingleres de les Lleixes, i passant per un passet “encinglerat” (5’6Km/854m).

El coll dels Orons i el Pont "Il·luminat"
El coll dels Orons i el Pont “Il·luminat”

Collet de la Portella de la Malladeta (5’9Km/842m), i pal indicador. Deixem el clar sender que portàvem que es dirigeix cap a l’Àrea de la Fou, i girem a la dreta un altre cop per un sender desdibuixat i bastant perdut, donant el tomb i passant per baix de les cingleres, on trobem la Mallada la Palma (6’7Km/783m), i que ens portarà un altre cop a la cruïlla de baix del Pont Foradat que em trobat a la pujada (7’4Km/778m).

I ara, tornant-nos a deixar la baixada a l’Ermiteta, sols en queda retornar pel camí pel que em pujat al matí fins l’inici (8’8Km/505m).

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 9,6km.
Altura màxima: 973m i mínima: 498m.
Desnivell ascendit i descendit, 787m.

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth

Mapa recorregut InstaMaps ICC

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

Desembre. El Temps per una finestra.

I adeu 2018 i benvingut 2019! ! !

Un any més passat i nou any al davant. Tanta preocupació i patiment pel “Temps” i finalment, particularment aquí, ha estat benèvol amb nosaltres, possiblement molt millor del que nosaltres com a societat hem estat en ell. Ens ha mostrat el que ens podia venir però finalment no ha estat un any especialment “sec”, tot el contrari, ha estat un dels anys de més pluja, 900 litres, i amb “moderació”. Mentres, nosaltres, moltes declaracions de intencions i bones voluntats, però l’únic real que hem canviat ha estat l’any.

A nivell de “societat civilitzada”, continuem fent gala de tot el contrari, molts “Tractats de Medi Ambient”, moltes “Declaracions Universals” i cada cop pareix que s’accelera més la cavalcada cap a un destí incert i catastrofista, fins i tot les plantes i els animals estan perdent el “rumb”.

Però mentrestant, bevem, ballem i xalem, mentres poguéssim, i els que vindran darrera ja arrearan.

Diu, bon i feliç any 2019! ! !
I els següents ja veurem, l’any que ve més (si podem).

TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Sud
TimeLapse càmera web Sud

Volteta cims serra Llaberia

28 de desembre de 2018

Pratdip i la serra Llaberia
Pratdip i la serra Llaberia

Començant a menjar-me les ungles després de quasi tres mesos de “poca” activitat deguda a tenir la “caragola indisposta»”, per tancar l’any, després de una primera “cura”, decideixo anar a provar-la seguint els passos de una marxeta de “resistència” i anar ha trepitjar els “cims” de la serra de Llaberia (el Cavall Bernat, 840m) i del Montalt (Montalt Nord, 754m), a més de algun altre que venia de “pas”.
Una caminadeta desafiant als “dips” que habiten per aquelles terres i al dia de “bruixes” que va ser. Els dips, ser mitològic que apareix a la nit per xuplar la sang de qui se aventura per ella i molt representatiu a “Prat-dip“, finalment vaig arribar ben fosc, i a les bruixes, pel dia de boires i fred que vaig tenir. Roin que és un que espanta fins els éssers diabòlics.

Cresta de la Seda i cingleres de Mont-redon
Cresta de la Seda i cingleres de Mont-redon

Vaig començar la caminada a Pratdip (216m) pel PR-C 96 que es dirigeix cap a Colldejou. Al prompte el vaig deixar marxar a la dreta i jo vaig seguir les indicacions de les Crestes de la Seda i Mont-redon. Una pujadeta espectacular i amb unes vistes fantàstiques per un collet, amb algun pas senzill, encinglerat i equipat. Havent passat el “Pas dels Siscos”, un altre passet “curiós”, i el pla del Balcó de Mont-redon, pujo al Mont-redon (859m).

Cingleres i Mont-Redon, a la dreta al fons Cavall Bernat
Cingleres i Mont-Redon, a la dreta al fons Cavall Bernat

Del mateix ja em dirigeixo cap al Cavall Bernat de Llaberia (834m), un cimet inclòs dins de la llista dels 100 cims, i com molts de ells, també espectacular. Vist des de la llunyania pareix un “cavall” inaccessible sense escalar, i després si pot accedir fàcilment amb una petita grimpada.

Cim de Mont-redon i el Cavall Bernat
Cim de Mont-redon i el Cavall Bernat

En baixar, cap a la Creu de Llaberia (909m), i en acabar volia anar a veure el radar meteorològic, el he vist molts de cops des de la llunyania i avui que el tenia al costat ni el veia, les boires, el vent i el fred em varen fer desistir, avall cap a Llaberia a veure si se apanyava l’hora. El vent va cessar, però el fred i la boira no. A Llaberia (734m) em vaig trobar amb el GR-7, i pel qual vaig continuar direcció a Tivissa.

La Creu de Llaberia
La Creu de Llaberia

Aquest passa per unes espectaculars cingleres, els Cingles del Tortó, per les que baixa per un corriol margenat per una empinada canal, per arribar a la Fou de Capçanes (295m). Allí trobo el PR-C 91 que es dirigeix cap a Capçanes per la seva vall, però jo, seguint el GR-7, vaig girant a l’esquerra en busca de la Portella de Montalt (602m).

Cingleres del Tortó
Cingleres del Tortó

Al poc, després de haver tornat a baixar, en un collet, trobo el “Pujador del Mano”, una directa i empinada pujadeta fins el cim del Montalt Punta Nord, un altre cim inclòs dins de la llista dels 100 cims, que, tot i no ser complicada, també requereix de l’ús de les mans algun cop. Amb la pena que em feia a mi treure-me les de les butxaques.

Cingleres? del Montalt des de la Portella del mateix
Cingleres? del Montalt des de la Portella del mateix

El cim, “se li suposa”, que unes vistes sensacionals, rodejat de cingleres i amb unes vistes fantàstiques cap els Cingles del Tortó i la Fou. No vaig veure res de res, un altre cop el vent gelat i la boira. Depresa cap el Montalt i el seu Pessebre “gelats com ha cargols”. I ja avall, per anar adreçant pistes per corriols dirigir-me cap a Pratdip abans me agafessin els Dips o me quedes gelat com un cuc.

Cim del Montalt sud
Cim del Montalt sud

Una volteta, com ja he repetit molt de cops (que me agraden totes) fantàstica i espectacular, tot i que el dia no va ser el prou complaent que hagués pogut estar, així com la cura de la meva “caragola” que la pobra segueix “indisposada”.

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 29,6km.
Altura màxima: 912m i mínima: 216m.
Desnivell ascendit i descendit, 1.789m.

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth

Mapa recorregut InstaMaps ICC

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

Petit recull artistes

I serveixi la present per agrair humilment aquest petit recull de petites estrelles que brillen, en el que jo personalment considero, aquest món camí de tenebres, irracional i de molt d’avanç cultural i tecnològic, però de “pandereta”. I al que, com ja he dit altres cops, ells hi aporten llum i alegria.

Espero i desitjo de tot cor que per lo menys a ells, i ha molts altres com ells, els ho sigui agraït i recompensat tot el temps i esforç dedicat per aconseguir fer el que fan.

Dia 1 de desembre de 2018
Concert de Santa Cecília, Unió Musical Masdenverge

Concertino per a clarinet, André Waignein
Concertino per a clarinet, André Waignein
Happy maliets, Harm Evers
Happy maliets, Harm Evers
La joia catalana, Fenoll Alpuente
La joia catalana, Fenoll Alpuente

Dia 12 de desembre de 2018
Audició de Tubes i bombardins de la ESMUC

Dia 23 de desembre de 2018
Concert A. M. Santa Cecília de Canet lo Roig

Dia 29 de desembre de 2018
Concert de Nadal, Unió Musical Masdenverge

Adesles Fideles - Noche de paz - Campana sobre campana
Adesles Fideles – Noche de paz – Campana sobre campana
El Danubio Azul, Johann Strauss
El Danubio Azul, Johann Strauss

I per acabar, un clàssic d’aquestes dates,
Dia 18 de desembre de 2018
Audició de Flautes i Guitarres de E. i C. de Música de Tortosa

Audicions de Nadal 2018

Mes dedicat a gaudir de les audicions de Nadal dels joves grans “artistes” de la família, per contrarestar algunes de les males estones que fan passar.

– Dia 12 de desembre de 2018

Tuba i Bombardí de la ESMUC

Euphonium Concerto, Joseph Horovitz
Euphonium Concerto, Joseph Horovitz
Canzona a 4, Gabrieli
Canzona a 4, Gabrieli
Rondeau, Mouret
Rondeau, Mouret
Diversions (pròleg, 1r i 2n mov.)
Diversions (pròleg, 1r i 2n mov.)
– Dia 18 de desembre de 2018
Flautes i conjunt de guitarres de la Escola i Conservatori de Música de Tortosa
A Patchwork Christmas, D. Dugan
A Patchwork Christmas, D. Dugan

– Dia 19 de desembre de 2018

Flauta, Professional 2, de la Escola i Conservatori de Música de Tortosa

Ària, E. Bozza
Ària, E. Bozza