Volteta al monte Adi

6 de agost de 2018

I un altre any, aprofitant el viatge per portar a uns caminats que “feien” el GR-11, per que diuen que enguany l’acabat, “o no”, i que els vaig pujar a Roncesvalles per fer el tram fins a cabo Higuer, jo, seguint darrera els Pics més bonics i emblemàtics dels Pirineus aquest cop dirigeixo els meus passos a els cims més occidentals de la cadena, els Pirineus Navarros.

Coll d'Aztakarri i Iturrunburu darrera
Coll d’Aztakarri i Iturrunburu darrera

El primer dia al matí el destí és el monte Adi (1.458m), i per donar el “tomet” també i afegeixo el Iturrunburu (1.312m).

El monte Adi és una muntanya emblemàtica de Navarra i una de les possiblement més visitades de la zona. La seva facilitat d’accés i el estar situat en un entorn que resumeix tot el paisatge humit de boscos, prats i l’habitat dispers la fa ideal per conèixer-ho.

Adi des de Iturrunburu
Adi des de Iturrunburu

El cim de l’Adi és un cim allargat que sobre surt per sobre de tots els cims dels voltats i del que es té una amplíssima panoràmica de tot el seu voltant, des de els cims i colls travessats amb l’A.R.P. a els paisatges que intercalen els prats, els boscos i les masades disperses que ja son característics fins el mar.

I al fons, sense veures, el Cantàbric
I al fons, sense veures, el Cantàbric

Un lloc per començar la caminada es l’àrea recreativa de Sorogain, una raconada fantàstica per buscar la tranquil·litat i la fresqueta. Jo vaig començar la caminada de un poc més amunt. De la cruïlla del GR-11, per on en un principi volia pujar i finalment vaig baixar per poder-me creuar amb els caminats.

Panoràmica 360º des del cim de l'Adi
Panoràmica 360º des del cim de l’Adi

Vaig pujar fins el coll de Aztakarri pel GR12-D.2, un sender que segueix el fons del barranquet. Del coll de Aztakarri, després de visitar unes restes megalítiques, vaig pujar a l’Iturrunburu pel GR-12. Tornant a baixar este cop al coll de Adatun, on creuo el GR-11 i emprenc ja la pujada al cim de l’Adi. De l’Adi baixo per la part oposada al coll de Adipeko i ja em dirigeixo cap a la caragola pel GR-11.

A l'esquerra l'Orhy i al fons els cims de Larra
A l’esquerra l’Orhy i al fons els cims de Larra

Una volteta fàcil per camins marcats i sense cap dificultat, encara que amb uns bons “repetxonets” per arribar als cims.

Les estadístiques de GPS varen ser: Distancia recorreguda, 13,4km.
Altura màxima, 1.457m, Desnivell ascendit i descendit, 842m.

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

Continua llegint «Volteta al monte Adi»

Volteta al Tuc de Maubèrme

26 de juliol de 2018

I a l’endemà un altre balcó a gran part dels Pirineus, el Tuc de Maubèrme (2.884m). Per les seves característiques, sobre surt a tots els cims dels votants, i per la seva ubicació, podíem dir que separat de la cadena axial, des del seu cim té una fantàstica visió longitudinal dels Pirineus. Tot i que la visió no era nítida, destacaven clarament els Besiberris i la Maladeta, juntament amb els cims d’Aigüestortes i el circ de Colomers.

Panoràmica cims Pirineus
Panoràmica cims Pirineus

Aquest cop, agraint-li la “tracció” a la meva caragola, em va permetre arribar fins al lloc previst per iniciar la meva caminada. La pista que hi portava no estava amb les millors condicions i sols era practicable per vehicles 4×4. Aquest cop el desnivell, la distancia i el temps hagués estat mooolt superior si ho hagués hagut de fer a peu des de Bagergue, on comença.

Vall d'Arriu Unhòla
Vall d’Arriu Unhòla

Poden fer els més de 10km “motoritzat”, començo la caminada més amunt de la cabana Calhaus per una antiga pista de una explotació minera, per on va una etapa del GR-211. En arribar al Port d’Urets, el deixo, ell marxa cap a Montgarri, i jo continuo, es podia dir que planer, en busca del coll que separa el Tuc de Maubèrme del Tuc de Crabes per un altre sender GR definit, encara que sense cap marca, el GR-T 52.

Allí deixo el sender pel que venia per agafar el ramal, que pujant per la part occidental, em portarà per una reblosa i descomposta canal empinada fins prop del cim, on hi arribarem fent un franqueig a la dreta fins sortir a la cresta cimera. A la baixada, en lloc de tornar a sortir al collet que separava els dos “Tucs”, adreço per un petit fondet per anar a buscar el sender que me havia deixat al collet i es dirigia cap el refugi de Liat i la pista on he deixat el cotxe.
En arribar a la pista ja sols em va quedar el seguir-la en direcció oposada als Estanys de Liat fins la caragola.

Arriu des Calhaus i Tuc de Maubèrne
Arriu des Calhaus i Tuc de Maubèrne

Si sols féssim la volteta sense pujar al Tuc de Maubèrme, es podia dir que un passeig per camins definits i fàcils. La pujada al  Maubèrme, en condicions estivals, sense cap dificultat “tècnica”, si estem habituats al terreny pirinenc i d’alta muntanya amb força pendent, on un mal pas o una relliscada pot comportar un bon “ensurt”.

Les estadístiques de GPS varen ser: Distancia recorreguda, 15,2km.
Altura màxima, 2.884m, Desnivell ascendit i descendit, 1.045m.

Mapa recorregut InstaMaps ICC.

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

Continua llegint «Volteta al Tuc de Maubèrme»

Volta al Circ de Colomèrs

25 de juliol de 2018

Tenint en compte la neu que encara hi ha acumulada, i amb la intenció de no arriscar, aquest cop,  dirigeixo els meus passos a dos cims distingits per partida doble a la Vall d’Aran, per una banda per formar part dels 100 cims més bonics dels Pirineus i per l’altra per estar també inclosos a la llista dels 100 cims de Catalunya.

Primer, al Circ del Colomèrs. Aquest disposa de dos rutes marcades per poder gaudir de la visió dels llacs, l’una curta i l’altra més llarga. Jo, atès que hi he passat molts de cops i mai hi havia donat el tomet, vaig ha fer-ho ara, i aprofitant que, casualment, també està el Gran Tuc de Colomèrs (2.933m), aprofito per pujar-hi.

Davant la prohibició de circular amb vehicle particular fins l’aparcament del refugi Colomers, començo la caminada des del aparcament habilitat a prop del que es diu que és el balneari  més alt de Europa, els Banhs de Tredòs

Banhs de Tredos i cims Colomèrs
Banhs de Tredos i cims Colomèrs

Obviant el sender i anant per la pista arribo a l’aparcament del refugi. D’allí, pujant pel camí del refugi em dirigeixo a buscar el GR-11, que va, ho ve, depenent de com ho miris, del refugi d’Amitges al de Colomèrs, i per on coincideix, fent-ho en sentit horari, un primer tram fins el llac d’Obago. Allí, ja per la ruta dels llacs, pujo fins uns estanyets de baix del llac de Podò, on, deixant la ruta pujo fins el Portau de Colomèrs passant pel marge dret del llac de Ratèra de Colomèrs. Un cop al coll i vorejant el cim per la vessant de la solana arribo a la petita canal que puja al coll per accedir al cim. I sorpresa, la canal està encara nevada i gelada. Bé, tants de dies passejant el piolet, avui li ha arribat l’hora de “treballar”, fer els escalons per pujar i baixar. I bé un altre cop, va anar fantàstic fins la baixada, on al tornar de la neu a les pedres, uy, uy, uy!!!, jo i pedres avall, el cul és el que va rebre. Per lo menys la neu hagués estat més toveta, la confiança perd.

Canal de pujada collet i cim Gran Tuc de Colomèrs
Canal de pujada collet i cim Gran Tuc de Colomèrs

Després d’haver estat al cim i haver passat el susto, abans d’arribar al Portau de Colomers, una fita destacable i una baixada “marcada” pel pas de la gent. Per ella i saltant roques arribo al llac de Cap de Podò, vorejant-lo pel marge esquerra i deixant-me el camí “fitat”, vaig a buscar pel “recte”, la ruta dels llacs. Volia “planejar” però em toca baixar igualment al llac de Podò per tornar a pujar fins al coll del mateix nom i, a partir d’allí, ja tot costa avall acompanyat pel so dels trons i, afortunadament, sols un plugim.

Cims del Circ de Colomèrs
Cims del Circ de Colomèrs

Volteta sense complicacions, encara que la ruta dels llacs tampoc es pot qualificar de simple i fàcil per camins definits. Tot i estar marcada, és una ruta clar exponent dels Pirineus alpins i rocallosos, encara que en un marc i ubicació com difícilment es podrà trobar en un altre lloc dels mateixos. La variant o pujada al cim, es podia dir que tampoc té cap dificultat “tècnica”, però un té que saber on es posa i on va. Es podia dir que és per tarteres i rocalls empinats sense un camí clar.

Les estadístiques de GPS varen ser: Distancia recorreguda, 27,8km.
Altura màxima, 2.933m, Desnivell ascendit i descendit, 1.655m.

Mapa recorregut InstaMaps ICC.

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

Continua llegint «Volta al Circ de Colomèrs»

Volta al pic de Salvaguarda

6 de juliol de 2018

I per completar l’estada a la vall de Benasc, seguint amb els cims més bonics dels Pirineus, un altre de destacat és el pic de Salvaguarda per la fantàstica vista que té del massís de la Maladeta.

Vista massís de la Maladeta
Vista massís de la Maladeta

I per donar el tomet i saludar a un altre cim destacat visitat a finals de l’any passat i a l’altre costat de la vall de Artiga de Lin, el Montcorbison, vaig dirigir-me també a un altre pic, el pic de Pessó. Un balcó tant o millor que el Salvaguarda però sense ser tant visitat. Ja vaig comprovar el per que, un cim herbós però amb una forta inclinació.

Panoràmica oest pic de Salvaguarda
Panoràmica oest pic de Salvaguarda
Panoràmica SE cim pic Salvaguarda
Panoràmica SE cim pic Salvaguarda

Una volteta senzilla per camins ben fressats. La pujada fins el Portillon de Benasc, un antic camí de pas transfronterer amb les seva pròpia historia. Després al Salvaguarda també senzill, però amb una petita complicació, un pas sense dificultat, però que podria ser perillós en cas de caiguda i que esta assegurat per un cable per fer de passa ma. I la continuació fins el Pòrt dera Picada i la tornada un passeig. Ara, la pujada al pic de Pessó és podia qualificar de “delicada” i no apta per persones insegures o amb vertigen.

Panoràmica SE del cim del pic de Pessó
Panoràmica SE del cim del pic de Pessó

Les estadístiques de GPS: Distancia recorreguda, 18,7km.
Altura màxima, 2.736m, Desnivell ascendit i descendit, 1.429m.

Mapa recorregut InstaMaps ICC.

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

Continua llegint «Volta al pic de Salvaguarda»

Volta al Perdiguero

5 de juliol de 2018

I el següent record gràfic recollit a la Web em porta a la Alta Ruta Pirinenca i un més de tants llocs fantàstics i captivadors dels Pirineus ja el primer dia de caminada, el llac i el refugi del Portillon d’Oò. Una imatge fantàstica a hores de ara i que quasi no em puc imaginar com tenia que ser fa anys quan, en una foto que tenen de anys enrere al refugi, tot era una gelera que arribava al llac.

Panoràmica Portillón
Panoràmica Portillón

En aquell moment, el dia que vaig començar la caminada, sols vaig pujar fins el coll inferior de Lliterola per tornar a baixar cap el llac i el refugi.

Amb la idea de que ara que ja comença a canviar el temps, “aparcar” els cims de Catalunya, i emprendre els cims més bonics dels Pirineus, decideixo anar al Perdiguero a gaudir de la seva vista d’ocell.
Recordant el camí que en aquell moment vaig començar a Benasc i em va portar fins Cabo Higuer, vaig pujar fins l’Ibon Blanc de Lliterola, que així mateix estava, ”blanc”. Des de allí, en lloc de continuar fins el coll com llavors, vaig anar a buscar la “cresta”, per resseguir-la fins el Perdiguero, havent tingut que veure durant tota ella la vista de “ocell” de les geleres i el llac.
No va ser així, tot emboirat i sense poder veure res, encara que amb bon temps, vaig arribar al Perdiguero. Durant el trajecte, “se diu i es comenta” que hi ha cinc 3000s. L’importants que deuen ser que com aquell que diu dels únics que en tinc “constància” son l’Agulla de Lliterola, per que i vaig pujar, una punta de pedra que si estes a qualsevol altre lloc no seria més que un pedrot.

Agulla de Lliterola
Agulla de Lliterola

El Pico Royo, pel seu color característic,

Pic Royo
Pic Royo

i després la pujada al Perdiguero.

Enfront, pujada cresta al Perdiguero
Enfront, pujada cresta al Perdiguero

La resta, en teoria, hi vaig passar i no en vaig ser-hi ni conscient, així estava la vista.
Després de gaudir en la pau i el silenci de l’entrepà,

Al cim del Perdiguero
Al cim del Perdiguero

i prendre les mides a una corraleta per si algun dia decideixo anar a gaudir-la, el temps un altre cop, en lloc de esvair la boira el que va fer va ser fer-la “pitjar”. I sense més demora, cap avall, en una baixada caòtica i sense sender la primera mitja part, i que jo, que confiant que seria més curta, se me va fer llarguíssima i pesada.

Una volteta sense gaire dificultat si estàs avesat a l’alta muntanya i els terrenys per on van, o no, els senders, i en la que un altra dificultat és que, per lo menys a mi, se me va fer llarga i pesada, com també és habitual als Pirineus.

Les estadístiques de GPS varen ser: Distancia recorreguda, 22,6km.
Altura màxima, 3.222m, Desnivell ascendit i descendit, 1.898m.

I segons diuen les “guies”, sis 3000s trepitxats, Agulla de Lliterola (3.028m), Punta de Lliterola (3.132m), Pic Royo (3.121m), Tuca de Lliterola (3.095m), el Perdiguero (3.222m) i l’Hito occidental del Perdiguero (3.176m).

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

Continua llegint «Volta al Perdiguero»

Volta Sant Maurici

5 de juny de 2018

El dia abans, primer, com és una pista llarga i no en les millors condicions, “me esperaré fins a l’endemà i pujaré al Montsent”. Però res, tot tancat i plovent ratos més, ratos menys, i sense veure molt bona perspectiva. La caragola es fa un poc menuda i tota humida. Cap avall i a l’endemà ja canviaré de zona, a veure si millora.

Passarel·la aparcament Sant Maurici
Passarel·la aparcament Sant Maurici

A l’endemà Sant Maurici, el Pontarró d’Espot i l Agulla del Pontarró, al P.N. d’Aigüestortes. Un altre cim que, estan clar, té una de les vistes més espectaculars dels llacs del parc de Sant Maurici.

Llac Sant Maurici
Llac Sant Maurici

Res de res. El problema és que ja no son tronades de mitja tarda, son núvols que passen i et deixen l’aigua. Es veu que, allà i ara, no tenen els avions de “desfer” els núvols i fer desaparèixer l’aigua.

Coma d'Aiguabella
Coma d’Aiguabella

Al final vaig pujar per un costat de Sant Maurici fins el Pontarró i vaig baixar per l’altra banda de llac i “baix la pluja”. Una volteta amb més pena que gloria. Per camins més que transitats, i que curiosament NO EM VAIG TROBAR a NINGÚ. A veure quants ho poden dir això. Bé, per lo menys una cosa que m’agrada a mi.

Pontarró d'Espot
Pontarró d’Espot

Estadístiques de GPS: Distancia recorreguda, 18,5km.
Altura màxima, 2.427m, Desnivell ascendit, 881m.

Els Encantats i Sant Maurici
Els Encantats i Sant Maurici

Continua llegint «Volta Sant Maurici»

Pic Mainera

4 de juny de 2018

Tenint la disponibilitat de uns dies, i en contra de totes les previsions meteorològiques, vaig decidir “escapar-me” a veure si havia sort.
Seguin els comptes previstos, i com cada cop últimament, anar “retallant”. La intenció, el Pic de Mainera, pic ja conegut de un cop visitat amb amics del C.E.L. de Lleida, i que té unes panoràmiques fantàstiques dels llacs de la Vall Fosca i de la del Peguera, i després el Montsent de Pallars, per fer un altre piquet “destacat”, i si esta clar unes vistes inacabables.

Vall de Mainera
Vall de Mainera

Per començar, ja no puc ni arribar, degut a les congestes de neu a la pista, al lloc previst per sortir. I a l’endemà a dures penes em va deixar veure el que havia a la vall del Peguera. Tot envoltat de boira i de sobte uns trons esgarrats que quasi se me va atragantar  l’entrepanet que estava gaudint-me al cim i esperant a veure si passava la boira. D’un vot vaig apretar a córrer cap avall. Acompanyat primer de granisset i després d’aigua fins el cotxe. Balanç, un èxit, torno a estar a la caragola, tot xop i empapat.

Pic de la Mainera i cims de la cresta l'Avió
Pic de la Mainera i cims de la cresta l’Avió

La pujada, més que volteta, sense gaire dificultat. La ruta “normal” i a l’estiu, puja fins la collada de Mainera i ja fins el cim es puja per la carena. Jo, tot i passejar tot el ferro “per si de cas”, no el vaig utilitzar, per la vessant de la vall de Mainera puja un altre llom empinat que em va permetre arribar fins el cim sense quasi trepitjar la neu.

La Vall de Mainera
La Vall de Mainera

Estadístiques de GPS: Distancia recorreguda, 18,3km.
Altura màxima, 2.910m, Desnivell ascendit, 1.004m.

El que hagués pogut ser. La vall del Peguera
El que hagués pogut ser. La vall del Peguera
El que hagués pogut ser. La vall de Vall Fosca
El que hagués pogut ser. La vall de Vall Fosca

Continua llegint «Pic Mainera»

Volta al Taga

10 de maig de 2018

I per gaudir de una esplèndida panoràmica dels cims visitats en les ultimes voltetes vaig dirigir-me a la serra Cavallera per visitar el seus dos cims característics, el Taga i el Puig Estela, dos balcons als cims de Núria i de tot el seu voltant. La meva intenció, volia sortir des de Ribes de Freser, i seguint el PR-C 190 que va de Ribes a Camprodon, pujar al Taga, passar pel Puig Estela i arribar al coll de Pal, allí deixar el PR i tornar per Pardines . Al final, degut al temps que es va tapar i em va fer córrer l’aigua, es podia dir, que sols vaig pujar al Taga i vaig tornar a baixar, però després de haver-me deixat gaudir en part de la panoràmica.

Pujant al Taga
Pujant al Taga
Llom de pujada al Taga
Llom de pujada al Taga

El camí de Ribes al Taga comença de darrera de l’estació del cremallera de Ribes poble (920m). Jo, com me havia quedat a la caragola, vaig començar per la pista de Maçana fins la collada del Manter (1.146m), on vaig trobar el sender que pujava de Ribes i pel que ja vaig continuar amunt per la pista per on continua fins els Plans de la Conivella (1.428m).

Allí la deixo i giro a l’esquerra per continuar pel empinat llom arrodonit de la serra de Conivella fins el Pla de la Guilla (1.965m), en que ja se suavitza la pendent fins el Taga (2.038m).

Panoràmica del Taga
Panoràmica del Taga
Cim del Taga
Cim del Taga

Fins el Taga han estat uns 5,8Km i uns altres 1.115m de desnivell ascendit.

Els Plans de Cases
Els Plans de Cases

Després, per veure si es podia esvair vaig continuar cap al Puig Estela, però abans de arribar a la Portella d’Ogassa ja vaig girar cua, i planejant pel Pou del Taga vaig anar a buscar el camí de pujada i cap avall mentre plovisquejava.

Les estadístiques de GPS de la volteta meva.
Distancia recorreguda, 14,8km.
Altura màxima, 2.038m. Desnivell ascendit, 1.115m.ç

Mapa recorregut InstaMaps ICC.

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

Volta a la vall de Núria

9 de maig de 2018

A l’endemà, aprofitant l’estada a la zona, un altre “piquet”. Tot i ja haver-hi estat varies vegades, cap havia estat en estes condicions i per aquesta vessant.

Aquest era el Puigmal, i la intenció, mooolt pretensiosa, i més a està època, la clàssica volta a l’Olla de Núria, la carena i els cims que la envolten. Després, sobre la marxa i el temps ja vaig anar retallant-la. D’origen pensava intentar tota la volta, del Puigmal al pic de l’Àliga. Després, veien el que em va costar arrancar, fins el coll de Noufonts i al final veient com es va desenvolupar el temps es va quedar fins el coll de l’Eina.

Vaig anar ha dormir amb la meva caragola al final de la pista de Fontalba. Primera errada, i el vent. Mentre estàs dins penses, “Ui que be que estic aquí dins gronxadet per l’aire”, però quan es fa l’hora de sortir llavors també penses “ui, ui, ui, i ara he de sortir?”. El resultat, el sortir després de sortir el sol. Millor hagués estat dormir més avall on no hagués tocat tant l’aire com aquí a la collada.
D’allí al Puigmal una pujadeta senzilla i sense problemes alternant la neu i els trams de terra, exceptuant l’airet que bufava, que sense ser extrem  si que era suficient per molestar i prou fresc.

Panoràmica 360º cim del Puigmal
Panoràmica 360º cim del Puigmal

Un cop al Puigmal, anar a buscar la carena per continuar la volta. Xalant com un xiquet baixant i anant per la neu, amb unes condicions perfectes per anar-hi tranquil·lament, sense raquetes ni grampons.

Carena Finestrelles i cims de l'Olla de Núria
Carena Finestrelles i cims de l’Olla de Núria

L’únic punt on, per més seguretat, em vaig posar els grampons va ser després del coll de Finestrelles, a la pujada empinada al Finestrelles.

Carena al Puigmal des del coll de l'Err
Carena al Puigmal des del coll de l’Err

El sender va per un franqueig a una pala empinada, però jo vaig pujar directe pel collet amunt.

Núria i carena Puigmal des del Finestrelles
Núria i carena Puigmal des del Finestrelles

Ha partir d’allí el temps ja se me va començar a “embolicar”, vaig tornar ha passar un ratet “angoixant”. Anava per una carena emboirada i tota blanca, no veia per on anava i tenia de anar en compte de no arrimar-me massa a alguna bora que hagués alguna cornisa que es pugues despendre. En arribar al coll de l’Eina, apretar a córrer cap avall pel sender marcat com a GR i que enllaça el GR-11 amb la A.R.P. i el GR-10 francès. Volia arribar a l’Eina i al Noufonts però al fi i al cap, aquest tram “d’Olla” ja el tenia fet, i aquesta baixada del coll de l’Eina a Núria no la coneixia.
En arribar a Núria el camí a Fontalba, vell conegut de una “marxeta de resistència”, la Nuria-Queralt o Berga, una passejadeta de 92km pujant i baixant.

Vall de Núria des del Mirador
Vall de Núria des del Mirador

Sense massa a descriure que no estigui més que descrit a aquest “pic ample i arrodonit en que la seva ascensió és senzilla si les condicions climàtiques no són molt adverses”, sols les meves estadístiques de la volteta.

Estadístiques de GPS.
Distancia recorreguda, 23,4km.
Altura màxima, 2.910m. Desnivell ascendit, 1.715m.

Mapa recorregut InstaMaps ICC.

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

Volta Vall de Núria – Gorges de Carança

7 i 8 de maig de 2018

La vall de Carança, una vall de espectacular bellesa i de la que ja vaig visitar la capçalera anteriorment un cop que li vaig donar una volteta des del refugi Ulldeter. Encara que va quedar el regust de tenir que visitar les seves nomenades gorges.

Havent tingut el gust d’acompanyar a un FOTÒGRAF i muntanyenc veterà, i nouvingut pels meus territoris, comentant les meves “passejades”, va sortir el Carança i les meves ganes, i ell, més coneixedor, me va donar la solució per fer la meva clàssica “volteta” que me agrada, i a sobre, completament original i diferent.

La volta que em va entusiasmar era, deixar el cotxe a Ribes de Freser i pujar amb el cremallera a Núria (1.960m). Allí, pel Torrent de Noucreus pujar al pic de la Fossa del Gegant (2.801m) i pel coll i la vall del Carança anar a dormir al refugi del mateix (1.826m). I a l’endemà, per les gorges, baixar a Thuès-Entre-Valls (866m), i allí amb el tren Groc fins La Tor de Querol, on canviant de tren, tornar a Ribes. Per fer-ho tranquil son dos dies, però comptant els possibles imprevistos no em volia arriscar a ajustar-ho i que per algun problema “quedar-me” tirat per la feina. Volia més dies i si tot anava be, fer alguna “coseta” més. Un altra ressenya.

Per això quan vaig tenir l’oportunitat dels dies m’hi vaig dirigir. Els problemes van sorgir, però gracies als encerts i que encara queden persones lloables, es varen solucionar sols.

L’encert, que al arribar a Thuès, com tenia temps i per celebrar la baixada, vaig anar a un baret de un càmping a la sortida de la vall a fer la cervesa i un entrepà. En acabar, preguntar per l’estació. – Oh, estació “Oui”, però trens avui no, fan dos dies de vaga a la setmana i avui toca. Per anar fins la Tour, autoestop o autobús. – Ufff, no soc de autoestop, millor autobús si es pot. Me indica l’estació i cap allí. Efectivament de tren no en vaig veure cap ni groc ni de coloringos. A lo millor ara l’han canviat de color per que no sigui precisament groc. Ara, l’autobús es fa l’hora, passa el temps i tampoc. En allò que veig passar un cotxe en una família mirant-me, un poc més avall veig que gira i torna a pujar. Tu deus ser aquell que espera l’autobús no?.
– “Pos oui”.
– Pos avui és festa nacional i no van tampoc. Con que ho tens malament. Nosaltres passem pel coll de la Perxa. D’allí estaràs més prop i tens més possibilitats de trobar algú que et porti fins Bourg-Madame o Puigcerda. D’acord, allí ja veure que faré. Els ho havia dit el del baret.

En arribar allí em diu, – Mirà, si no tens pressa, jo aniré a casa a deixar la família, vivien prop, i tornaré. Si encara estàs aquí et portaré jo mateix. Perfecte i moltes gràcies.
UFFFF, pressa jo, ja em veia fent camí per les frances. I així va ser, va tornar i ell mateix em va portar fins l’estació de Puigcerda. Millor impossible. Con que tot i els contratemps, això em va permetre el continuar amb els plans previstos.

La “volteta”, el que dia a una anterior entrada, ja és molt greu o deu ser la primavera, me apassionen totes, FANTÀSTICA i ESPECTACULAR, però en majúscules.

I el temps, tot i que les previsions no eren gaire bones, va ser benèvol i em va permetre fer tot el que volia, i fins i tot diria que em va fer un favor en “acurçar-me” els altres dies, ja que les “pretensions” eren molt majors, i el “coneixement” és reduït.

Núria i la seva vall
Núria i la seva vall

A la sortida de Núria vaig intercalar els trams de neu i terra. I en arribar al torrent de Noucreus ja tot neu. La pujada final al pic, totalment angoixant, tot emboirat i completament blanc. Ara, en arribar dalt es va començar a obrir i em va permetre gaudir de les unes fantàstiques vistes. Encara que sense perdre temps, els trons ressonaven a la llunyania, rapit cap avall a la vall del Carança. I com aquell que diu per una neu ideal per poder caminar sense raquetes ni grampons. I a mitja hora del refugi em va arribar la “tronada”. La pedra i l’aigua la varen donar pels descosits. Va quedar tot completament blanc amb la pedra i jo xop com una granota. Però content, portava roba de recanvi i el refugi estava proper. I tot i que confiava en no trobar a ningú, vaig trobar a 4 francesos la mar de atesos i simpàtics i que confio en haver-los molestat tant poc com ells em varen molestar a mi, fonamentalment per la nit.

Revolt al torrent i les gorges
Revolt al torrent i les gorges

A l’endemà la baixada “desconeguda”. Una baixada espectacular pel costat d’un riu i unes gorges amb passarel·les i ponts per poder passar. Una baixada que els únics qualificatius que se me acudeixen un altre cop, son, fantàstica, fantàstica2 i espectacular, espectacular2.

La volta, anant a l’estiu i en bon temps una volta sense dificultat, tenint en compte que és una travessa d’alta muntanya en un poc de desnivell. I ara tampoc, però en unes condicions una mica hivernals, i que si a l’estiu poden canviar ràpidament ara encara més i cal anar preparat i mentalitzat.

Estadistiques de GPS.
Dia primer, de Núria al refugi de Carança
Distancia recorreguda, 14,8km. Altura màxima, 2.801m
Desnivell ascendit, 942m, descendit, 1.091m.
Dia segon, del Refugi de Carança a Thuès-Entre-Valls
Distancia recorreguda, 14,8km. Altura màxima, 1.826m
Desnivell ascendit, 104m, descendit, 1.081m.

Continua llegint «Volta Vall de Núria – Gorges de Carança»