El GR11 i el Tio Joaquin

Records, records, records, s’amunteguen els records, i això que hi tinc grans “racons buits”. Però sempre en hi han que queden, son dies de records.

Aquests cop son GRANS records de una persona que tenia per senzilla i de un altra època. Un CAMINANT sempre a punt per apartar una pedra del camí o trepitjar aquella argelaga que molestava, per esperar i ajudar-te.

2003, començant el GR11
2003, començant el GR11

Els records “volen” a l’any 2003 quan vaig tenir l’honor de poder acompanyar-lo a recórrer uns territoris que va tenir que conèixer forçat a la seva joventut en uns altres temps i circumstàncies, les serres de l’Albera i l’Alt Empordà.

A la riera de Beget
A la riera de Beget

Això ens va portar a emprendre el GR-11 de Molló cap a la Mediterrània que passava per alguns d’aquells camins pels quals va tenir que transitar temps enrere.

Aquesta PERSONA que considerava modesta i sense pretencions que jo tenia en gran apressi era el “Tio Joaquin”, antic i vell amic, i conegut “familiar”.

Aquesta és una breu descripció de les etapes i un recull de fotografies realitzades del GR-11 amb la companyia del “Tio Joaquin”.

Pujant pel Torrent del Comapedrosa
Pujant pel Torrent del Comapedrosa

D’aquella primera travessa, com encara no havia fet el salt a la fotografia “digital”, varen quedar unes “diapositives” del recorregut i i malauradament sols tres dels altres dos “participants”, una del començament a Camprodon, un altra passant la riera de Beget i un altra “mesurant” el tronc de una alzina surera, a més del recorregut que varem fer agafat pel GPS.

“Mesurant” el tronc de una alzina surera
“Mesurant” el tronc de una alzina surera

El GR11 és un sender de Gran Recorregut que uneix el Cantàbric amb la Mediterrània per la vessant sud dels Pirineus. Nosaltres varen fer el tram de Camprodon aprofitant les possibilitats de comunicació amb tren. Vàrem anar amb ell fins a Ripoll i amb bus a Camprodon. Un cop allí, veient que no havia transport públic fins Molló, que és per on passa el GR, decidirem agafar la pista que porta a la urbanització de Font-rubi i d’allí, per carretera, seguir fins el coll de la Boixera en el que ja agafarem el GR, que no deixarem fins Llança, passant per Beget, Sant Aniol, vàrem vorejant el Bassegoda, i vam entrar al Empordà passant per Albanyà i Maçanet de Cabrenys fins el pas fronterer de la Jonquera, des d’on, recorrent la serra de les Alberes arribarem finalment a Llança.

Vàrem fer un total de 147 km en 7 dies amb un desnivell de pujada de 5.221m i 6.167 de baixada. Sent el punt més alt de 1.121’6m.

Recorregut 2003 GR11
Recorregut 2003 GR11

Etapes:
10 de juny. Dia 1: Camprodon – Beget, 13’4km. pujats 299m i baixats 688m.
11 de juny. Dia 2: Beget – Font Can Nou, 24km. pujats1430m i baixats 1119m.
12 de juny. Dia 3: Font Can Nou – Molí Robert, 27’5m. pujats 637m i baixats 1.176
13 de juny. Dia 4: Molí Robert – La Jonquera, 26’9km. pujats 735m baixats 807m
14 de juny. Dia 5: La Jonquera – Mas de Mirapol, 15’7km. pujats 841m i baixats 469m
15 de juny. Dia 6: Mas de Mirapol – Vilamaniscle, 27’5km. pujats 750m i baixats 1069m
16 de juny. Dia 7: Vilamaniscle – Llança, 11’2km pujats 204m i baixats 409m

Pujant al coll de la Marrana
Pujant al coll de la Marrana

Posteriorment vàrem poder continuar plegats fent etapes fins a arribar a la Vallferrera, l’any que complia 85 anys, des d’on, ja que estava allí, i venia de “pas”. Aprofitarem per anar a pujar la Pica d’Estats, i poder celebrar-ho fent 80 i 5 tres mils. El Rodó de Canalbona, la Punta Gabarró, la Pica, el Verdaguer i el Montcalm. Tal com li varen dir al cim de la Pica: “Per treure’s el barret”.
Lamentablement, posteriorment ja no ens va ser possible continuar caminat junts pel GR-11.

Al coll de la Marrana
Al coll de la Marrana

Continuant aquella primera travessa, passats tres anys, l’any 2006, el temps, l’ocasió, i les possibilitats ens va portar a reprendre l’andadura. El dia 7 d’agost ens tornarem a trobar amb el nostre camí. Aquest cop si que varem començar a Molló. Preteníem arribar a Puigcerdà, però el mal temps no ens ho va permetre, sols ens va deixar arribar fins a Núria.

Al cim del Puigmal
Al cim del Puigmal

Aquesta vegada varem dirigir les nostres passes en sentit contrari al primer cop, podíem dir que anàvem cap als Pirineus en majúscules. Tot i ser la mateixa serralada, l’altre cop no va deixar de ser de baixa muntanya, amb semblances a la nostra dels Ports. Ara ja sortíem de 1.147ms. més alts que no varem estar el cop anterior.

La Creu de Meians
la Creu de Meians

Vàrem deixar Molló per emprendre un llarg llom fins al Puig Moscós, (1.740ms.) i el Coll de Liens (1.880ms.) Després ja sols ens quedava la baixada fins Setcases (1.284ms.) A l’endemà vàrem sortim per la carretera que puja fins l’estació d’esquí Vallter-2000, en un revolt la deixem per adreçar els revolts que fa. Tornem a sortir a ella en uns aparcaments de les pistes d’esquí. Del més amunt surt un caminet que porta fins el refugi de Ulldeter (2.230ms). Amunt fins el Coll de la Marrana (2.535ms.), allí en busca de al cabana de Tirapits (2.695m) on dinem. En acabar continuem pujant fins el Pic Superior de la Vaca (2.815ms.) i continuem per la carena més alta que es trepitja en tot el GR11 fins el cim del Noucreus (2.805ms.).

2008, inici caminada Puigcerda
2008, inici caminada Puigcerda

Si no hagués estat pel mal temps les vistes son immenses, el Carança baix nostre, el Canigó, el Puigmal, mig Pirineus. Ara l’únic que veiem era el mal temps que ens venia i la preocupació era no encantar-nos. Baixem al Coll de Noufonts (2.670ms.) amb vent, fred i pluja i així continuem fins arribar a Núria (1.987ms.). Degut a d’impossibilitat de trobar on dormir ens toca baixar fins a Ribes de Fresser mullats i gelats. Un cop allí decidim deixar la ruta fins l’any que ve.

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 31,9km.
Altura màxima: 2.814m i mínima: 1.142m.
Desnivell ascendit: 2.533m i descendit: 1.682m.

Deixant enrere la Cerdanya
Deixant enrere la Cerdanya

Dia 18 d’agost de 2007, son les 7 i mitja del mati. Ja ens tornem a trobar on deixarem el camí l’any anterior, anem a acabar el que ens deixarem l’any anterior. Iniciem la marxa, la peculiaritat és que no seguim el GR. Ell baixa pel corriol que puja de Queralbs per les gorges de Núria, va a Planoles, on es pernocta i l’endemà continua fins Puigcerdà. Fa el trajecte en dos jornades.
Nosaltres el farem en sols una, però serà llarga i esgotadora. Passarem pel cim del Puigmal.

Refugi Fontverd, a la vall de Madriu
Refugi Fontverd, a la vall de Madriu

Comencem pujant per la Riera de Finestrelles però al prompte la deixem per agafar el torrent de Coma l’Embut. Sempre pujant i amb l’últim tram sense respir, el corriol ens porta fins el cim del Puigmal (2.910ms.). On hi tornem a ser, un lloc per parar-nos, descansar i gaudir de la immensitat del paisatge, un cop més el vent i el fred ens obliga a fer el mínim temps possible. Baixem cap el Pas dels Lladres on continuem per la carena, primer rocallosa i després herbosa, que separa França de Catalunya. Fins arribar a la Creu de Meians (2.004ms.) on ens retrobem amb el GR, ara ja no el deixem fins Puigcerdà. Allí, a la ombra d’un solitari pi dinem, per la tarda encara ens queda una bona caminada fins Puigcerdà (1.153ms.) on acabem l’andadura aquell any.

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 29,5km.
Altura màxima: 2.908m i mínima: 1.130m.
Desnivell ascendit: 1.119 i descendit, 1.940m.

Pujant al refugi Comapedrosa
Pujant al refugi Comapedrosa

Dia 11 d’agost de 2008. A les 3 de la tarda, després d’haver agafat forces en un restaurant de Puigcerdà tornem al GR per continuar. Anem en busca de la carretera que porta a Guils de Cerdanya (1.360ms.) i continuem per ella. Creuem el poble i surtin per una pista, agafem una carena que ens puja fins el Puig de Peransau (1.884ms), i continuant pujant per ella també ens porta fins el Pla de la Feixa (2.174ms.) on podem trobar un refugi del mateix nom. Després de seguir la pista que em trobat una estona, la deixem i seguin el GR arribem al Refugi de Malniu (2.130ms.), on pernoctem.

Al cim del Comapedrosa
Al cim del Comapedrosa

A l’endemà, després de passar pel costat del “Llac Sec” emprenem una forta pujada que ens porta a un collet. Després, més o menys planejant i pels peus del Puigpedrós ens endinsem pel barranc del riu Duran. Al fons trobem el Refugi Joaquim Folch i Girona d’Engorgs (2.390ms.). Un cop allí, continuem pujant i passant pel costat dels Llacs dels Aparellats pugem fins la Portella d’Engorgs (2.690ms.), i un cop dalt, cap avall. Cap a la Vall de Llosa, on passem pel davant de la cabana dels Esparvers (2.070ms.). Aquí trobem una cruïlla de GR’s, per un costat tenim una variant del Gr-11, la 11.10, que baixa cap a Viliella i puja pel Refugi de Cap de Reg. Per un altra banda el GR-107, o camí dels Bons Homes, una ruta Càtar que va de Berga fins Montsegur. Nosaltres seguim la Vall de la Vallcibera, ara ja pujant, passant primer pel prat i després fins el coll o Port del mateix nom (2.533ms.). Un cop dalt entrem al País dels Pirineus, Andorra, passem pel costat de l’Estany de l’Illa i baix d’ell el refugi del mateix nom (2.460ms.), lloc de pernoctació.

Baixant a la Portella Baiau
Baixant a la Portella Baiau

Al dia següent ens queda una llarga baixada per la bonica Vall de Madriu fins les Escaldes on acabem l’etapa (1.070ms.).

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 39,9km.
Altura màxima: 2.686m i mínima: 1.071m.
Desnivell ascendit: 2.223m i descendit: 2.345m.

Arribant a l'estany de Sotllo. Al fons la Pica d'Estats
Arribant a l’estany de Sotllo. Al fons la Pica d’Estats

Dia 10 d’agost de 2009 a les 16 i mitja. Com altres cops, després d’un bon àpat per agafar ànims, enlloc de buscar un lloc per una bona migdiada, tornem a les andades i per variar, com esta manat, comencem amb una bona pujadeta. Sortim d’Arinsal (1.560ms.) per la pista que entra Parc del Alts Pirineus. En un revolt la deixem i agafem el sender que es dirigeix cap el Torrent del Comapedrosa. Arribem al Refugi del mateix nom (2.260ms.). Ens hi quedem.

Al cim de la Punta de Gabarró, darrera la Pica
Al cim de la Punta de Gabarró, darrera la Pica

Al dia següent, continuem la pujada. Després de passar pel costat dels Estany Negre i el Comapedrosa arribem a la Portella de Baiau (2.785ms.). Allí deixem les motxilles i pugem a Pic de Comapedrosa (2.942ms.), el cim més alt del país dels Pirineus. Aquest cop si, una vista fantàstica. Andorra als nostres peus, la Vall de Madriu amb el coll de Vallcivera al fons, el massís de la Pica, les Maladetes i mig Pirineus. Tornem a la Portella de Baiau i ara tot de baixada fins al Refugi de la Vallferrera. Passem primer pel Refugi metàl·lic de Baiau (2.530ms.) amb el llac del mateix nom al costat. Més avall els llacs de Escorves i el Pla de Boet. I finalment el Refugi de la Vallferrera (1.900ms.), final d’etapa del dia i del Gr11 aquell any.

Pujant per la "cresta" de Riufred a la Pica
Pujant per la “cresta” de Riufred a la Pica

Al dia següent etapa de “relax”. Tenint previst pujar a la Pica d’Estats i per no anar a corre cuita partim el trajecte en dos etapes. Així que pugem tranquil·lament a dormir a l’estany de Sotllo, i jo, aprofitant la tarde, i ja que estàvem allí, faig una escapada al pic de Baborte.

i

Al cim del Verdaguer, darrera la Pica
Al cim del Verdaguer, darrera la Pica

l’endemà, com aquell que no vol, a pels 5 tres mils. Pugem primer fins l’estany d’Estats (2.465m) des de on ens dirigim cap el Port de Riufred (2.721m) per continuant per la “cresta” passar primer el Rodó de Canalbona (3.005m), la Punta Gabarró (3.114m) i continuar fins la Pica d’Estats (3.143m). Despres el Verdaguer(3.133m) i cap el Montcalm (3.077m). Finalitzat el recorregut pels tres mils, baixant per la Cometa d’Estats tornem a pujar al coll de Sotllo (2.893m) i ara ja tot avall a recollir les coses i cap el cotxe.

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 25,1km.
Altura màxima: 3.147m i mínima: 1.567m.
Desnivell ascendit: 3.226m i descendit: 2.963m.

Finalitzant pels Plans de Sotllo
Finalitzant pels Plans de Sotllo

Com ja he comentat, malauradament, aquí i aquell any va finalitzar el recorregut del GR11 amb la seva companya.

En agraïment i record de les moltes caminades amb la seva companya, unes fotos des del més amunt de dos dels cims més alts dels Pirineus.

Al cim de la Pica d'Estats
Al cim de la Pica d’Estats
Al cim de l'Aneto
Al cim de l’Aneto
Al cim del "Perdut"
Al cim del “Perdut”

Cims de la Cerdanya, Puigpedrós

24 de febrer de 2020

I a l’endemà, per donar per concluïda l’escapada, un dels cims més destacats i visitats de la Cerdanya, el Puigpedrós (2.914m). Un fantàstic i privilegiat balcó des del que es pot gaudir de tota la Cerdanya i si està clar, com llavors, quasi la mitat dels cims dels Pirineus.

La vall de la Valltova, la serra del Reller i el Cadi
La vall de la Valltova, la serra del Reller i el Cadi

Jo, encara que l’inici normal és des del refugi de Malniu, havent-hi anat la nit anterior i havent trobat neu per les vores del camí vaig decidir quedar-me a la cruïlla del sender 117 que puja de Meranges. La pista encara dona un llarg tomb per pujar fins el refugi.

El circ d'Engorgs i el Puigpedrós a la dreta
El circ d’Engorgs i el Puigpedrós a la dreta

Començo (0,0Km – 1.944m) pujant un primer tram més empinat per continuar més suau per un bonic sender boscos. Aquest em porta fins el refugi Malniu (1,2Km – 2.130m). Allí trobo el també antic conegut GR-11, pel qual segueixo en direcció oest.

Els cims de la Cerdanya des del Puigpedrós
Els cims de la Cerdanya des del Puigpedrós

Deixat enrere l’estany Sec, ara tot gelat i cobert de neu (1,3Km – 2.132m), al poc emprenc la pujada pel torrent de Molleres (2,2Km – 2.275m).

El cim del Puigpedrós amb la Cerdanya
El cim del Puigpedrós amb la Cerdanya

En suavitzar-se la pendent (2,9Km – 2.460m) em dirigeixo cap el llom del cim de Pedradreta (3,2Km – 2.494m), devia estar tapada de neu la “pedra dreta” per que sols era un llom arrodonit.

El Serrat de les Perdius Blanques i la Cerdanya
El Serrat de les Perdius Blanques i la Cerdanya

Després de gaudir del circ dels Engorgs i la Valltova, coll de Molleres (3,3Km – 2.482m) i Serrat de les Perdius Blanques (4,6Km – 2.720m), per on puja el camí “normal”, ara una rampa prou suau i que es converteix (5,3Km – 2.750m) en amplia i oberta fins el cim (6,1Km – 2.914m),

Vessant del llac de Malniu
Vessant del llac de Malniu

al que arribo després de superar uns últims metres més empinats, evitables donant-hi el tomb per la dreta. Com ja he dit i si està clar, magnific i fantàstic mirador a la Cerdanya quasi la mitat dels cims dels Pirineus i de Catalunya, i desplaçant-me a la vessant nord, la vall de Campcardos, per on vaig pujar el primer dia, a vista d’ocell.

Vessant de l'estany Sec i refugi de Malniu
Vessant de l’estany Sec i refugi de Malniu

En acabar de gaudir del moment i de “l’entrepà” en companyia de propers i llunyans i coneguts cims i colls, cap avall pel camí del serrat de les Perdius Blanques fins que apropant-me a les cingleres de dalt del Malniu (9,4Km – 2.480m) vaig girant buscant la pendent més suau fins retrobar-me novament amb el GR-11 (10,5Km – 2.230m), pel que retorno al refugi Malniu (11,3Km – 2.130m) i des de on tornant pel PR de pujada arribo novament a la “caragola” (12,5Km – 1.944m).

Massís de la Pica d'Estats
Massís de la Pica d’Estats
La Maladeta i cims d'Aigües Tortes
La Maladeta i cims d’Aigües Tortes
Cims del massís del Carlit
Cims del massís del Carlit
Cims del massís del Canigó
Cims del massís del Canigó
Cims de Núria i el Puigmal
Cims de Núria i el Puigmal

Una nova volteta fantàstica i espectacular gaudint de uns cims i dies també fantàstics i espectaculars. Unes senzilles i fàcils sortides, principalment a l’estiu i si fa bon temps, efectuades amb la idea de fer-les amb “raquetes” aprofitant la temporada, i com altres cops, sols les vaig “passejar” el primer dia. Els següents ja es varen quedar a la caragola, fent sols us, ja que també els “passejava” i per més “seguretat”, dels grampons, i el segon dia.

Panoràmica 360º des del cim del Puigpedrós
Panoràmica 360º des del cim del Puigpedrós

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 14,0km.
Altura màxima: 2.926m i mínima: 1.934m.
Desnivell ascendit i descendit, 1.070m.

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth
Mapa recorregut InstaMaps ICC

Més fotografies:
Fotos 50000iunafoto
Fotos mòbil

Cims de la Cerdanya, Monturull

23 de febrer de 2020

Per l’endemà cap l’altre costat de la part creuada amb la volta a Andorra, el pic de Monturull i la vall de Claror i Perafita.

Coll de Queralt i Baga de Fontfreda
Coll de Queralt i Baga de Fontfreda

Aquest cop em vaig dirigir a l’estació d’esquí nòrdic d’Aransa amb l’idea de també donar-hi una volteta. La anada pel serrall de la Baga de Fontfreda i la tornada pels Estanys de la Pera. Aquest cop ja sense raquetes encara que carregat de altres “ferratges” per si de cas.

Pujant cap el Turó del Punço
Pujant cap el Turó del Punço

Començo la caminada des de l’aparcament del Fornell (0,0Km – 1.900m) seguint el bonic i boscos itinerari de raquetes del Mirador del Pla de Llet que tenen marcat a l’estació d’esquí. Coll de Queralt (2,6Km – 2.033m), deixo el traçat marcat per continuar collet amunt. Coll de Dalt (3,2Km – 2.104m), continuo pujant per la Baga de Fontfreda entre els pins.

Serra Airosa des del Turó del Punço
Serra Airosa des del Turó del Punço

Turo del Punçó (5,4Km – 2.491m), he deixat enrere la part boscosa obrin-se les vistes fantàstiques. Coll de la Barra (6,5Km – 2.478m) i pujada al pic del mateix nom, pic del coll de la Barra (7,8Km – 2.631m).

Vall de la Verneda i Aransa des del Turó del Punço
Vall de la Verneda i Aransa des del Turó del Punço

I podíem dir que planell pel coll fins el pic Nord (8,5Km – 2.662m), i on arriba la pujada des dels estanys de la Pera. Baixo fins el coll de Monturull (8,9Km – 2.640m) i la part més empinada, la pujada fins el cim, que tot i no ser molt “perillosa”, decideixo empendre “ferrat” per més “seguretat”.

Pujada Monturull i Clots del Port o Estanys de la Pera
Pujada Monturull i Clots del Port o Estanys de la Pera

Cim del pic de Monturull (9,7Km – 2.761m), un vèrtex i cim arrodonit sense massa visió del mateix. Però en unes vistes fantàstiques des dels extrems, la vall de Claror als mateixos peus, el pic Negre d’Urgell, visitat quan la volta Andorra, de tu a tu, i tota la llarga carena fins la collada de Pimes que llavors vaig trobar pesada i avorrida, ara, tota blanca i nevada.

Cim pic Monturull
Cim pic Monturull

Les valls andorranes i la serra del Cadí. I de l’altra banda una perspectiva a vista de ocell dels blancs Estanys de la Pera i dels cims de la Cerdanya.

Clots del Port o Estanys de la Pera des de Monturull
Clots del Port o Estanys de la Pera des de Monturull

En acabar de gaudir del cim, i novament de “l’entrepà”, retorn fins el pic Nord (10,9Km – 2.662m) per empendre la baixada cap els estanys de la Pera. Baixada que tot i que, per fer en raquetes, seria per les pales de neu que pugen del Clot de Claror, jo, aprofitant que no me havia tret els “ferratges” dels peus, faig pel empinat collet que puja dels estanys.

Serra del Cadí des de Monturull
Serra del Cadí des de Monturull

Un cop baix vaig a buscar la pista (12,4Km – 2.315m) que puja fins els estanys i adreçant revolts arribo fins el refugi de les Pollineres (13,4Km – 2.129m). Des de on torno fins el Fornet seguin un altre cop un bonic itinerari de raquetes que tenen d’Aransa fins aquí i creuant la zona recreativa que hi ha (17,7Km – 1.900m).

Clots del Port o Estanys de la Pera
Clots del Port o Estanys de la Pera

Novament una volteta espectacular amb unes interminables vistes de la Cerdanya i del Cadi pujant per la carena de la Baga de Fontfreda i fent la tornada per la fantàstica zona dels estanys de la Pera, un bonic i boscos sender.

Panoràmica 360º des del pic Monturull
Panoràmica 360º des del pic Monturull

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 19,6km.
Altura màxima: 2.771m i mínima: 1.881m.
Desnivell ascendit i descendit, 1.107m.

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth
Mapa recorregut InstaMaps ICC

Més fotografies:
Fotos 50000iunafoto
Fotos mòbil

Cims de la Cerdanya

22 de febrer de 2020

I aquest cop si, l’anada a uns senzills cimets dels Pirineus per fer-ho de una manera diferent a l’habitual aprofitant l’època de l’any, amb neu i raquetes. La idea, el gaudir de la visió de part del recorregut per valls i colls que vaig fer l’any anterior amb la volteta a un país dels Pirineus i aprofitar per fer una visita a uns cims destacats i característics de la Cerdanya.

Vall de Campcardós
Vall de Campcardós

Els cims escollits eren el pic Negre d’Envalira (2.822m), el Monturull (2.761m) i el Puigpedrós (2.914m), tots tres inclosos també dins de la llista dels 100 cims de la FEEC.
El primer escollit va ser el pic Negre d’Envalira, un altre cim en discrepàncies de nom i ubicació segons l’origen del mapa.

Portella Blanca d'Andorra i pic de la Portella
Portella Blanca d’Andorra i pic de la Portella

I que jo, tot i ser un dels cims representatius d’Andorra i ser les rutes més normals des de allí, amb la idea de poder donar-hi una volteta, vaig fer el recorregut des de França per la vall de Campcardós i Porta a la vall de Querol, un fàcil recorregut encara que llarg i en força desnivell a ascendir, tot i que prou suaument per la distancia a recórrer.

Vall de Campcardós i collet Envalires des de la Portella Blanca
Vall de Campcardós i collet Envalires des de la Portella Blanca

Després de passar la nit a les afores de Porta començo la caminada des del aparcament que hi ha habilitat a l’altra part de la via del tren i el riu de Querol (0,0Km – 1.522m). Segueixo el conegut GR-7 que va juntament amb el camí dels Bons Homes i que van per una pista ascendent i formigonada fins un repetidor (0,5Km – 1.570m), que deixo a la dreta i continuo pujant per ella per la vessant dreta (N) de la boscosa vall de Campcardós.

Vall de Campcardós des del collet pujant Envalires
Vall de Campcardós des del collet pujant Envalires

Es pot dir que final de la pista i en un petit turonet al mig de la vall, cabana de pastors (3,8Km – 1.950m), habilitat com a petit refugi. Vistes espectaculars de la llarga vall, ara ja oberta i lliure de vegetació. Creuo el barranquet (4,8Km – 2.065m) i canvi de vessant, passo a la sud ara més arbrada. Després de un llomet un petit planell i tornar a creuar el torrent per unes passeres (6,3Km – 2.145m). I ha continuar pujant. Ampla planúria (7,5Km – 2.300m), al fons de la vall la Portella Blanca d’Andorra, i a la dreta i amunt, també petita vall amb també al fons els cims dels pics d’Envalira.

Vall d'Engaït des del collet pujant Envalires
Vall d’Engaït des del collet pujant Envalires

La pujada “normal” per anar-hi seria seguir per la dreta per un terreny un poc més empinat, però jo faig compte de baixar-hi. Ara continuo pels fons de la vall seguint el que tindria que ser el GR-7, totalment desaparegut cobert de neu, fins la Portella. I a la que arribo després de un tram final més empinat. Portella Blanca d’Andorra (9,1Km – 2.520m), punt on conflueixen tres països, Andorra, França i la “Cerdanya”.

Clots de Menera i vall del Valira, a la dreta pic d'Envalira
Clots de Menera i vall del Valira, a la dreta pic d’Envalira

Fantàstica panoràmica, per una banda la vall de Campcardós, d’on vinc, a l’altra la vall andorrana d’Engaït, i a un costat la cara nord del Tosseta de l’Esquella amb els cims de la carena del Puigpedrós, i a l’altra els cims d’Envalira.

Vall de CAmpcardós, a l'esquerra pic d'Envalira
Vall de CAmpcardós, a l’esquerra pic d’Envalira

De entrada tenia pensat perdre una mica d’altura per la vall d’Engaït seguint el GR-7 fins el coll també d’Engaït per pujar des de allí als Envalires. Veient el “rastre” de que algú havia anat directe pel coll tiro amunt seguint primer un llom que es converteix en cresta no massa complicada, encara que en algun punt prou estreta i amb el requeriment d’utilitzar les mans. Un cop traspassat aquest tram, ampla vessant dels Envalires (10,0Km – 2.655m). Dirigeixo primer els passos al pic d’Envalira S (10,8Km – 2.788m).
Fantàstic balcó als Clots de la Menera i les pistes d’esquí de GrandValira-Grau Roig amb les cingleres dels pics d’Envalira a la part andorrana. Després de gaudir del cim, travessa pel cim del pic d’Envalira (11,2Km – 2.828m) fins el pic Negre d’Envalira (11,5Km – 2.823m).

Pic d'Envalira des del pic Negre
Pic d’Envalira des del pic Negre

Des de on novament gaudeixo del cim i de la seva panoràmica. Vista d’ocell al Pas de la Casa amb el ampli llom del pic del Maià al Port Dret, per on vaig passar fent la travessa de l’Alta Ruta i per on vaig vindre quan vaig donar el tomet a Andorra, la baixada a Envalira i el circ i cim dels Pessons, per on també vaig passar, llavors tot sec i pelat i ara tot blanc i nevat. Novament vista de l’encinglerat del pics d’Envalira en la seva vessant andorrana, en contrast a la francesa, un llarg llom de suau pendent.

Pic i vall d'Envalira
Pic i vall d’Envalira

En acabar de gaudir amb tranquil·litat de la solitud del cim, la gent, majoritàriament esquiadors, anaven al pic Envalira i de “l’entrepà”, emprenc la tornada per la vessant del Sola de les Passaderes. Després de una baixada un poc més empinada (12,0Km – 2.670m) cap a l’estany de Passaderes, aprofitant la neu, anar baixant en franqueig i suaument fins retrobar-me novament amb el camí de pujada (13,9Km – 2.300m) i per on vaig fer el retorn fins la caragola (21,2Km – 1.522m).

Port de Fontnegra i valll de Campcardos
Port de Fontnegra i valll de Campcardos

Una volteta fantàstica i espectacular, encara que, com ja he dit prou llarga i amb desnivell “acumulat” (no empinat) i més si l’hagués hagut de fer amb raquetes. Ara, com també sols ser habitual en mi, les raquetes si que varen anar, a més de altres elements fèrrics, però no me les vaig “calçar”.  No vaig trepitjar la neu amb “continuïtat” fins prop de la cabana de pastors, i després la neu estava prou “dura” per poder anar tranquil·lament sense elles.

Panoràmica 355º des del cim del pic Negre d'Envalira
Panoràmica 355º des del cim del pic Negre d’Envalira

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 22,9km.
Altura màxima: 2.828m i mínima: 1.519m.
Desnivell ascendit i descendit, 1.537m.

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth
Mapa recorregut InstaMaps ICC

Més fotografies
Fotos 50000iunafoto
Fotos mòbil

Volteta part oriental Montserrat

6 de febrer de 2020

Després d’haver donat el tomet a la part occidental el dia anterior, a l’endemà a per l’altra “banda” de Montserrat.
Em desplaço fins el monestir de Santa Cecília des de on emprenc la caminada seguint novament el GR-172 o, aquest tram, també anomenat camí de l’Arrel, és l’antic camí que unia Santa Cecília amb el Monestir de Montserrat (0,0Km – 677m).

Cavall Bernat i cingleres de Sant Jeroni des del Serrat de les Barretines
Cavall Bernat i cingleres de Sant Jeroni des del Serrat de les Barretines

Després de creuar la carretera (S) continuo pel GR, que passa a tocar d’ella, pujant (SSE) prou suaument i per baix de les famoses i espectaculars cingleres, creuant “serrats” i canals, els serrat de les Barretines i del Vent, i les canals del Moro, dels Aritjols i la del Cavall Bernat. Finalment arribo a la cruïlla del camí de la canal Plana (2,6Km – 870m). Deixo el GR que marxa (E) per baix de les cingleres dels Flautats, per emprendre la empinada pujada (S) fent ziga-zagues per aquest camí fins el coll del mateix nom, coll de la Canal Plana (3,1Km – 1.019m), allí cruïlla de quatre camins.

Els Pirineus des del coll de Canal Plana
Els Pirineus des del coll de Canal Plana

Anant recte (SO) aniríem al Pla dels Ocells i el monestir. A la dreta (NO), per on continuaré després, i a l’esquerra (SSE) cap on em dirigeixo ara. Vaig al coll (3,4Km – 1.071m) i (E) a les restes l’ermita de Sant Salvador (3,6Km – 1.074m), una ermita baix de podíem dir, la Trompa de l’Elefant o la Roca de Sant Salvador, i en la que hi ha un petit refugi en un “arrimador paredat” de la seva base. D’aquí la pujada (ONO) al cim (3,9Km – 1.156m). Un altre magnífic i espectacular cim per la seva visió “panoràmica”, que tot i no ser difícil, requereix de “adherència” a les botes i el ascendir al cim per una estreta bretxa, sense massa “perill”. Aquest cop panoràmica també espectacular de tot el voltant i de la vessant oriental de la serra.

Cingleres de Sant Jeroni amb els Bages i els Pirineus des de Roca Sant Salvador
Cingleres de Sant Jeroni amb els Bages i els Pirineus des de Roca Sant Salvador

En acabar de gaudir del cim avall a retrobar novament la cruïlla de camins (4,5Km – 1.071m) pel mateix camí de pujada, i continuar, aquest cop, “recte” (NO) per la serra de les Lluernes en direcció a Sant Jeroni i per dalt de les cingleres que anteriorment he vist dalt meu. Passo a tocar del Cavall Bernat (NE)(5,3Km – 1.035m) i al poc cruïlla (5,4Km – 1.033m), caminet que baixa a un torrentet (O) i camí que puja empinat pel seu costat (N). Ara amunt, ja tornaré a baixar. Em dirigeixo al l’ermita de Sant Antoni (5,6Km – 1.097m), situada en un altre lloc espectacular i amb una vista privilegiada, principalment de les parets del Cavall Bernat i voltant.

Zona de les Magdalenes i Sant Jeroni amb la serra de les Lluernes
Zona de les Magdalenes i Sant Jeroni amb la serra de les Lluernes

En acabar de visitar-la avall fins la cruïlla (5,8Km – 1.033m) anterior per continuar pel caminet (O), i que passant per baix del Cap de Mort, em porta fins el camí “vell” de Sant Jeroni (6,0Km – 1.040m). Segueixo amunt per ell (N), si anés avall (S) aniria al monestir però passant pel Pla dels Ocells. Nova cruïlla (6,2Km – 1.060m), aquest cop estic al camí “nou” de Sant Jeroni, ja una “autopista”, el mateix, jo amunt (N), si anés avall (S) el monestir, però aquest cop passant per Sant Miquel. Cruïlla a l’esquerra (O)(6,7Km – 1.116m), puja a “les Pinasses” pel camí dels Francesos.

El Cavall Bernat i cingleres de Sant Jeroni
El Cavall Bernat i cingleres de Sant Jeroni

I tornaré després, ara continuo pel camí a Sant Jeroni. Capella de Sant Jeroni (NE)(7,0Km – 1.149m), i cim de Sant Jeroni (7,6Km – 1.237m), cim culminant de la muntanya de Montserrat al seu mig, novament amb una fantàstica i espectacular “visió” de 360º al seu voltant, des dels cims de mitja Catalunya als cims nevats dels Pirineus. En acabar de gaudir del cim, novament avall fins la cruïlla anterior (8,5Km – 1.116m), i per on segueixo (O) aquest cop fins el coll de les Pinasses (8,6Km – 1.139m). Allí nou sender a l’esquerra (SE), m’hi dirigeixo, té un petit pas rocós que es pot superar fàcilment ajudat si fa falta per una corda, es dirigeix a l’Albarda Castellana (8,8Km – 1.177m), sostre comarcal del Baix Llobregat.

Panoràmica des de Sant Salvador
Panoràmica des de Sant Salvador

Un altre cim allargat i ample amb una vista espectacular a l’estil del Montgròs. I en acabar la visita, enrere i avall un altre cop cap a les Pinasses (9,0Km – 1.139m) per continuar (SSO) pel sender que portava inicialment i que ara es dirigeix avall fins que a l’alçada del Camell de Sant Jeroni em trobo en una nova cruïlla (9,5Km – 1.020m) per on be un PR (O), és el PR C-78 que seguia el dia anterior, i que juntament amb el camí dels Francesos es dirigeixen (S) cap el Bruc.

Cim Sant Jeroni mirant zona Ecos
Cim Sant Jeroni mirant zona Ecos

Deixo el camí que portava i continuo pel PR (O) pujant i baixant a buscar un altre cop la cruïlla del dia anterior (10,4Km – 985m) i la Canal del Migdia i coll del mateix (10,6Km – 1.029m), i novament com el dia anterior, avall per la Canal de la Font de la Llum fins la cruïlla del GR (11,0Km – 842m). Per on, aquest cop, canvio de direcció (NE) cap a Santa Cecília per baix de les altes cingleres de Sant Jeroni i el serrat del Moro. Cruïlla (11,8Km – 710m), el GR marxa amunt (SE) a buscar la part inferior de la Canal de Sant Jeroni. Avall (N) a la carretera i més “planer” Santa Cecília.

Cim Sant Jeroni mirant zona Sant Salvador
Cim Sant Jeroni mirant zona Sant Salvador

Deixo la pujada cap a la Canal de Sant Jeroni per un altre cop, ja “estudiaré” un altra volteta. Ara carretera (11,9Km – 690m) i finalment Santa Cecília i la caragola (12,2Km – 710m).

Cingleres dels Ecos des del Camell de Sant Jeroni
Cingleres dels Ecos des del Camell de Sant Jeroni

I novament una volteta prou curta i “distreta” per gaudir i fer tranquil·lament , si exceptuem la pujada a la Roca de Sant Salvador, que tot i ser senzilla requereix atenció i no tenir “aprensió” a les alçades.

No disposant de més temps em va quedar pendent el cim de la Miranda de Santa Magdalena a més de alguna altra “canal” i corriol per conèixer aquest cop la muntanya amb més “profunditat”, a més de “pendent una ascensió” amb algú per escales.

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 15,2km.
Altura màxima: 1.241m i mínima: 645m.
Desnivell ascendit i descendit, 1.262m.

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth
Mapa recorregut InstaMaps ICC

Més fotografies:
Fotos 50000iunafoto
Fotos mòbil

Volteta part occidental Montserrat

5 de febrer de 2020

Havent-me “retallat” els dies que disposava per tenir que fer de xofer, canvi de plans. Deixo la neu i els cims dels Pirineus per anar a “fer-ne” uns altres de més propers. Em dirigeixo cap a Montserrat a donar-hi un tomet per visitar el cims “destacats” per estar inclosos dins de la llista dels 100 cims de la FEEC i un sostre comarcal.
Els cims de la llista varen ser el Torre Alta o Castell Ferran (842m), la Miranda dels Ecos (1.223m), el Montgròs (1.133m), la Roca de Sant Salvador o l’Elefant (1.156m) i la Miranda de Sant Jeroni (1.237m), i el sostre comarcal del Baix Llobregat, l’Albarda Castellana (1.177m).

Vessant Occidental de la zona les Agulles
Vessant Occidental de la zona les Agulles

Amb aquesta intenció em vaig dirigir cap al coll de can Maçana a passar-hi la nit per al dia següent emprendre la travessa de Montserrat fins el Monestir i tornar pel GR-172. Segons el temps que empleés ja acurçaria per alguna canal, com així va ser. Finalment varen ser dos dies “complets”, el primer del coll de can Maçana i el segon de Santa Cecília, fent els retorns dels mateixos per la canal de la Font de la Llum. Dos voltetes curtes en distancia, però llargues pel temps “perdut”.

Entorn refugi Vicenç Barbé
Entorn refugi Vicenç Barbé, a la dreta

La nit de arribada, gaudint de la “il·luminació” de la meva amiga la lluna ja vaig pujar al cim del Torre Alta o Castell Ferran. Un “cimet” proper, senzill i prou fàcil començant des del coll de Can Maçana (O). El vaig començar seguint el GR-172 i deixant-lo, anar ha buscar l’empinada pujada fins el cim, que tot i que no és difícil cal anar en compte de no patinar, i més a les “fosques”.

Zona els Frares Encantats
Zona els Frares Encantats

A l’endemà la travessa cap al Monestir. Començo des de can Maçana seguint novament el GR-172 que va pel camí de la Roca Foradada i que marxa per una pista que puja suaument (ENE)(0,0Km – 710m). Mirador de Can Maçana, panoràmica del Bages amb els cim retallats dels Pirineus darrera (0,5Km – 776m). Coll de Guirló (1,0Km – 797m) i uns 30 metres més endavant, sender que marxa per la dreta i pal indicador (SE). El GR i la pista continuen per l’esquerra (ENE), és per on tornaré.

Els Ecos, amb la Miranda dels Ecos i la canal de pujada
Els Ecos, amb la Miranda dels Ecos i la canal de pujada

Continuo per la dreta ara seguin el PR-C 78 en direcció al refugi Vicenç Barbé i el monestir de Montserrat. Canaleta del coll de la Portella (1,6Km – 885m) i canvi de vessant i de paisatge. Al prompte es veu el refugi amb un marc espectacular “d’agulles” darrera. Refugi Vicenç Barbé (2,2Km – 890m), al ben mig de un paratge d’agulles i cims afilats. Continuo pel seu darrera pel PR (NE), barranquet de canal Ampla, pal indicador (2,3Km – 903m), i sender (NE) al Portell Estret per on es podria baixar al GR. Continuo (S) cap el coll del Port creuant torrenteres i passant pel camí i el pas del Princep (3,3Km – 971m). Coll del Porc (3,7Km – 973m) i altre cop sender (N) per on es podria baixar al GR que he deixat anteriorment, va a buscar el sender que baixa del Port Estret i arriben junts al GR.

Cim Miranda dels Ecos amb la vessant de Sant Jeroni
Cim Miranda dels Ecos amb la vessant de Sant Jeroni

Continuo pel PR (SE) i coll de la canal del Miracle (4,1Km – 979m), un altre punt per baixar al GR per la nomenada canal (NE). Continuo pel PR (SE) amb un continuo de pujar i baixar. I coll de les Comes (5,4Km – 1.060m). Baixo al fons de un torrent, la Coma dels Naps de Dalt i el bassal dels Avellaners (5,6Km – 1.005m). Començo a pujar per l’altra banda i al poc, en un tancat revolt, un sender poc definit que se intueix que marxa a l’esquerra (NE)(5,7Km – 1.025m). Deixo el PR, encara que tornaré per continuar-lo, ara continuo per aquest sender nou. Em dirigeixo cap a la Miranda dels Ecos. Cal parar atenció, vaig seguin alguna fita i alguna marca. Pujo empinat algun tram per dins l’arbrat i altres pels rocalls. Trobo una cruïlla (5,9Km – 1.110m) amb marques blaves.

Miranda dels Ecos amb la vessant dels Frares Encantats
Miranda dels Ecos amb la vessant dels Frares Encantats

Per l’esquerra (N) està el recorregut del Pas de l’Esfinx o camí dels Aurons, si es coneix, i per la dreta (E) continuo pujant empinat pel barranquet cap els Ecos. Panyet de roca (6,0Km – 1.163m), a la dreta (S) el sender més definit, puja ja fàcilment a l’Eco Segon (6,3Km – 1.189m), a sobre de la Roca de Migdia, i de la que ja es gaudeix de una fantàstica vista. Per pujar a l’Eco Superior, l’esquerra (N) empinat per la canal fins topar-te tancat per un cinglet (6,5Km – 1.184m). Aquest esta equipat amb una cadena i requereix de bona “força de braços”, o dominar mínimament un poc d’escalada per “ajudar-te”, ja que requereix fer una curta escalada.

Panoràmica dels Ecos, Els Frares Encantats i al fons les Agulles
Panoràmica dels Ecos, Els Frares Encantats i al fons les Agulles

La vista des del cim  (6,7Km – 1.223m) i a vista d’ocell magnífica i espectacular al ben mig de Montserrat, a una banda tots els cims arrodonits de les zones de les Agulles i dels Frares Encantats, i a l’altra de Sant Jeroni, tot rodejat de altes cingleres i canals. En acabar de gaudir de la grandiositat de la panoràmica i de l’entorn, retorn pel camí de pujada fins un altre cop el PR (7,2Km – 1.025m) , deixo la Canal del “Micos” per un altra ocasió, Ara novament continuo (SO) pel PR C-78. Empinat pujo a la Roca Plana dels Llamps (7,6Km – 1.116m) i baixada per una canaleta de mal auguri, una creu de ferro clavada al seu costat, i coll del Montgròs (7,8Km – 1.121m). Des de aquí em dirigeixo fàcilment (S) al cim llarg i ample del Montgròs (7,9Km – 1.133m). Novament una panoràmica magnifica i espectacular d’agulles, cingleres, canals i el Baix Llobregat.

Els Ecos, Sant Jeroni i la part oriental de Montserrat
Els Ecos, Sant Jeroni i la part oriental de Montserrat

En acabar de gaudir del paisatge avall (NNE) pel senderol empinat que va per una espècie de estreta escletxa que permet baixar fins el fons del Torrent del Migdia (8,5Km – 967m). Cruïlla (8,7Km – 985m), per la dreta (NE), novament empinat marxa el PR que he seguit fins aquí i que em portaria fins al Bruc. Deixant-lo abans arribaria fins Sant Jeroni i Montserrat, i per on tornaré al dema. Ara segueixo recte i amunt (N) pel torrent cap el Portell del Migdia (8,9Km – 1.029m). I baixada empinada (NNE) per la canal de la Font del Llum fins trobar el GR-172 (9,3Km – 842m), pel que faig el retorn a la caragola anant a l’esquerra (O) i per la també espectacular vessant nord de les altes cingleres i canals del massís que anteriorment he gaudit de l’altra part, a la dreta (NE) seguiré el dema.

El Portell del Migdia i Sant Jeroni
El Portell del Migdia i Sant Jeroni

Seguin el GR em vaig trobant les diferent cruïlles de les baixades (o pujades) als colls que he anat passant al matí. Pal indicador Canal del Miracle (10,2Km – 765m) i baixada a la carretera (NO), segueixo pel GR cap a Can Maçana, nova indicació de Canal del Miracle (10,3Km – 910m), ara cruïlla a l’esquerra (S) per pujar al coll del mateix. Continuo i nova indicació, els Frares Encantats (10,9Km – 752m) amb una nova baixada a la carretera (NO). Vista de la Roca Foradada, i més endavant un altre cop els Frares Encantats, amb la pujada (SE) als colls del Coll del Port i del coll Estret (11,4Km – 835m). I després de vorejar la Roca Foradada i la Cadireta de nou arribo al Collet de Guirló (12,8Km – 797m), i la baixada a Can Maçana (13,8Km – 752m).

La Roca Foradada i la Cadireta
La Roca Foradada i la Cadireta

Una volteta prou curta i “entretinguda” per fer tranquil·lament, si exceptuem la pujada als Ecos. Encara que a mi es podia dir que em va costar tot el dia per haver anat perdent molt el “temps”.

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 17,0km.
Altura màxima: 1.223m i mínima: 650m.
Desnivell ascendit i descendit, 1.276m.

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth
Mapa recorregut InstaMaps ICC

Més fotografies:
Fotos 50000iunafoto
Fotos mòbil

Volteta per la serra de Grillera

12 de gener de 2020

A l’endemà la serra de Bac Grillera i el Puig de la Gavarra o el Castell de Bac Grillera. Un altre cim inclòs dins de la llista dels 100 cims i que segons la procedència dels mapes o la informació varien en la ubicació i el cim en concret. I també visita inclosa a Santa Maria de Fau, una ermita ubicada en un lloc privilegiat. Una volteta que no té “rebuig”, com el dia anterior, un tomet que podríem definir de contraposició, prou petita en recorregut però grandíssima en vistes i paisatges, si el dia acompanya.

Sant Cristòfol dels Horts
Sant Cristòfol dels Horts

Aquest cop començo la caminada a la carretera que uneix Tapis en la veïna Costoja a França, al coll dels Horts (0,0Km – 777m) i per la pista que es dirigeix a Sant Cristòfol dels Horts i Fau (SE), per on també va els sender de Itinerannia que passen pel Bac de Grillera i Fau.
Cruïlla de pistes (0,2Km – 762m), la de l’esquerra (E) és per on tornaré, continuo per la de la dreta (SO), nova pista a l’esquerra (SSE) per dalt de la que porto no tant “rodada“(0,6Km – 740m), es per la que continuo, és la que entra a Sant Cristòfol.

Vista Costoja
Vista Costoja

Restes de l’església de Sant Cristòfol dels Horts (1,0Km – 735m), una antiga construcció derruïda. Continuo pel sender (SE) i Mas dels Horts (1,1Km – 718m). Segueixo el sender per baix del mateix (E) que va pujant i baixant suaument. Collet, pista i Mas de la Fiola (2,1Km – 800m). A la dreta (S) Puig de la Fiola i Castell d’Arget, a l’esquerra (N) per la pista cap a Fau. Continuo per la pista, encara que hi vaig poc tros. Deixo la pista (2,2Km – 820m) per seguir un sender (NE) que marxa empinat per la dreta. Cruïlla (2,3Km – 868m), a la dreta (E) a Fau, va per la vessant de la serra sense pujar-hi i més suaument. A l’esquerra (N) també a Fau però empinat i passant per la carena de la serra.

El Bassegoda em crida i el Comanegra em saluda
El Bassegoda em crida i el Comanegra em saluda

Balconada a la vessant oest de la serra (3,0Km – 1.040m), el Bassegoda em crida i el Comanegra em saluda, estem a poc de arribar al cim de la serra, el Puig de la Gavarra (3,2Km – 1.060m). Vèrtex dins arbrat en una fantàstica vista aèria a la vessant N de la Gavarra així com del Canigó i la serra de les Salines, i ja de la vessant E, vista de la serra amb el Castell del Bac de Grillera amb primer pla i la ermita al seu final. Continuo (SE) descendint per la carena cap el coll per tornar ha ascendir al “Castell” del Bac.

Castell del Bac de Grillera
Castell del Bac de Grillera

Un cim encinglerat que requereix de un petit tram de grimpada per “ascendir-hi”, que tot i que no es difícil, és força aeri. Tot el tram esta “equipat” amb cadenes per ajudar a qui les necessiti. Un cop al cim d’aquest si panoràmic cim de 360º (3,9Km – 1.018m), ja sols queda continuar (SE) per la bonica carena on també podrem passar per dins de una escletxa al terra, el Pou del Fau (4,6Km – 939m).

L'Alt Empordà, la serra Verdera i Santa Maria de Fau
L’Alt Empordà, la serra Verdera i Santa Maria de Fau

Coll de Fau (4,8Km – 932m) i cruïlla, aquí a l’esquerra (NO) esta el camí per on tornaré. Continuo recte (SE) fins la ermita de Fau o de la Verge de les Formigues o de les “Alades” (5,1Km – 962m), es compta que el dia de la romeria hi anaven a morir quedant el terra cobert de les mateixes. I des de la mateixa una vista “espatarrant” de tot l’Empordà amb el Golf de Roses i part de la Garrotxa. Amb tots el cims trepitjats del seu voltant.

Panoràmica del Puig de la Gavarra
Panoràmica del Puig de la Gavarra

Ja sols em quedava recular fins el coll (5,4Km – 932m) i seguir el sender (NO) fins el final de una pista (5,7Km – 878m) que ve del coll dels Horts. Baixant pel sender trobo a la dreta un teix “considerable” i al poc de la pista una també considerable carrasca i la font del Bac (6,0Km – 837m), a més de una cruïlla a la dreta (SE) per on també marxa un sender cap a Tapis. Ara ja sols em quedava el seguir la pista principal (NO) evitant trepitjar els tolls “gelats” per no “patinar” per arribar novament a la caragola (9,0Km – 777m).

Panoràmica des del Castell del Bac de Grillera
Panoràmica des del Castell del Bac de Grillera

Com ja he comentat, una senzilla i prou curta volteta però gran per les vistes que es tenen, i resseguin un altre fantàstic sender de la xarxa Itinerannia. La única dificultat ressenyable seria la pujada al “castell”, però seria evitable vorejant-lo per l’esquerra.

Santa Maria de Fau
Santa Maria de Fau

I per obtenir una nova vista del Canigó, en acabar em dirigeixo al poblet francès de Costoja des de on comença una pista que creua a Catalunya al Pla de la Falgarona i Tapis. M’hi dirigeixo amb la caragola fins que en arribar al coll de la Pedra Dreta la deixo i continuant a peu per un sender a l’esquerra em dirigeixo a Mont Capell, vèrtex francès i amb una fantàstica vista dels cims visitats així com del Canigó i Sant Llorenç de Cerdans. En acabar de gaudir de les vistes i la panoràmica avall cap a la caragola fent nous plans.

L'Alt Emporda amb tots els seus cims dels Pirineus "recorreguts" a la esquerra.
L’Alt Emporda amb tots els seus cims dels Pirineus “recorreguts” a la esquerra.

D’origen tenia pensat dirigir-me a la zona dels volcans de la Garrotxa a visitar-los, així com “tatxar” el inclòs a la llista dels 100 cims. Ara veien el tipus de dies que gaudia, amb unes vistes “infinites”, el Bassegoda em cridava per tornar-hi a gaudir del seu cim.
Comptes que se me van acabar quan se me va ocórrer netejar el parabrises del cotxe. Tal com vaig acabar vaig pujar al cotxe i ja no vaig ni parar fins a casa. El Bassegoda me esperarà, un altre cop serà.

Els Pirineus nevats des del Costabona al Canigó
Els Pirineus nevats des del Costabona al Canigó

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 10,2km.
Altura màxima: 1.056m i mínima: 705m.
Desnivell ascendit i descendit, 763m.

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth
Mapa recorregut InstaMaps ICC

Més fotografies:
Fotos 50000iunafoto
Fotos mòbil

 

Volteta per la serra Les Salines

11 de gener de 2020

Continuant amb les caminades per les serres i cims de Catalunya ara que els Pirineus “puros i duros” estan més “intransitables”, després de dos anys aplaçant-ho i encara més anys del primer cop que hi vaig passar fent el GR-11 acompanyant un company i veritable caminant que volia recordar altres èpoques, el “Tio Joaquin”, finalment torno a Maçanet de Cabrenys a l’Alt Empordà.

Castell de Cabrera
Castell de Cabrera

El motiu gaudir i capturar les “panoràmiques” que no disposava dels altres cops que hi havia passat per uns cims inclosos dins de una llista de “100 Cims, un repte d’altura” que té la FEEC, i que jo utilitzo també com a referencia de llocs i cims característics i destacables de Catalunya.
Aquest cop la referencia eren la Serra de les Salines i la serra de Bac de Grillera.

Panoràmica dels cims de la serra les Salines des del Castell de Cabrera
Panoràmica dels cims de la serra les Salines des del Castell de Cabrera

El primer dia, com he comentat, uns cims trepitjats per dos cops fent sendes travesses dels Pirineus per la Alta Ruta Pirinenca, el Moixer, el Roc de Frausa i el Roc del Comptador. Aquests estan “inclosos” dins de la llista i de un altra de sostres comarcals, a més de gaudir de la bonica serra i del santuari de la la Mare de Déu de les Salines, on vaig dormir en la primera travessa dels Pirineus.

Vall i Santuari de les Salines
Vall i Santuari de les Salines

Uns cims contradictoris sobre les seves alçades i el corresponent lloc que ocupen dins les llistes. El cim que ostenta majoritàriament “l’honor” de figurar a les llistes nomenades és el Moixer (1.443m), el menys “agraciat” dels tres, també anomenat el “Repetidor”, com molts altres cims, té el cim ultratjat amb un repetidor de TV. El cim conegut que també es diu que és el més alt és el Roc de Frausa (1.421m), però resulta que tampoc, tenen un altre bessó entre ells, el Roc del Comptador (1.451m) que segons les mesures del ICC és el més alt.

Font de les Salines
Font de les Salines

Amb aquesta intenció, després de haver fet nit a Maçanet, començo la caminada des d’un revolt de la pista de les Salines (0,0Km – 437m) anant a buscar (E) les marques de un GR que uneix els dos grans GRs dels Pirineus el GR10 i el GR11, i que va junt amb un sender de la fantàstica xarxa de Itinerannia que es dirigeix a les Salines i el coll de Lli (0,8Km – 393m). Aquest puja (N) envoltat de alzines sureres per la riera d’Ardenya i després de creuar-la (NE)(1,4Km – 430m) trobo una pista per la que continuo pujant (N). Deixo el GR que marxa a l’esquerra (N) (1,7Km – 480m) cap a les Salines i el coll de Cordes, jo continuo per la pista (E) vorejant Puig de Calabuig en direcció al Coll de Lli. Pista (2,0Km – 505m) amb cadena que marxa a la dreta (NE) avall, deixo la que porto per continuar per aquesta. Porta fins el mas Riu i la riera de Clot de Can Rei (2,6Km – 520m), la creuo (E) i continuo (N) per un sender utilitzat per fer “bici trail”.
Pista (3,5Km – 610m), la creuo i continuo (NE) pujant pel bosc de Can Sobiràs cap el Castell de Cabrera per baix de les seves cingleres. Collet (4,4Km – 740m) baix del Castell de Cabrera, canvio de vessant (NO) fins un altre collet al costat del castell (4,9Km – 852m). Giro a l’esquerra (S) i Castell de Cabrera (5,1Km – 860m). Vista espectacular.

Santuari Mare de Déu de les Salines
Santuari Mare de Déu de les Salines

Després de gaudir del seu cim torno enrere fins trobar una la pista (5,4Km – 855m) que també va a les Salines des de La Vajol. A la dreta (NE) aniria al coll de Lli, a la Vajol i a les Illes, camí fet de vinguda fent la Alta Ruta. Continuo (NO) per la pista a l’esquerra. Coll de les Cordes i sender (S) que he deixat més avall (7,0Km – 1.015m). Deixo la pista i continuo pel mig dels pins a la dreta (NO) pel sender que es dirigeix cap al Santuari de les Salines per la vessant de la seva riera. Creuo la riera de les Salines (7,7Km – 1.047m) i Font de les Salines (7,9Km – 1.074m). Pujant per unes escales arribo fins el Santuari de la Mare de Déu de les Salines (8,0Km – 1.097m) i allí, deixant els senders que pugen cap el coll dels Pous (NO), de la explanada del davant del Santuari emprenc una empinada pujada (N) cap el Pic de les Salines. Coll (8,6Km – 1.257m), girant a la dreta (E) i continuant pujant arribo al Pic de les Salines (9,0Km – 1.333m).

Panoràmica de l'Alt Empordà des del pic de les Salines
Panoràmica de l’Alt Empordà des del pic de les Salines

Després de gaudir de la panoràmica enrere fins novament el coll, i el Roc del Pou (10,0Km – 1.288m).  Coll de Pous (10,1Km – 1.242m). Aquí em retrobo (SE) novament amb el GR que ja se uneix amb el GR10 per l’altra part de la tanca que fa de línia fronterera (N), i també amb el sender de Itinerannia, que va cap al Coll de la Dona Morta i Tapis, que ja continuo per ell (SO) amunt per la pista que porta fins el cim del Moixer i el “Repetidor” de TV (11,6Km – 1.441m).

El Roc Comptador, el Roc de Frausa i el Canigó des del Moixer
El Roc Comptador, el Roc de Frausa i el Canigó des del Moixer

Després el que podíem dir el “conjunt” dels cims, Roc del Comptador (11,8Km – 1.451m) i Roc de Frausa (12,0Km – 1.421m). Un cop haver gaudit dels seus cims i les seves immenses panoràmiques, deixo també el sender seguit fent l’Alta Ruta que del Roc de Frausa es dirigeix cap a Ameli des Banys (N). Jo segueixo (O), ara ja es podia dir que de tornada, avall cap al Roc de la Campana (13,5Km – 1.438m) i Les Collades (15,2Km – 1.332m), coll on ja deixo també el sender de Itinerannia que es dirigeix cap a Tapis (SO).
I des d’aquest punt, i fins trobar una pista (E), intento seguir com puc un camí indefinit però marcat al mapa per la vessant (O) de Puig Brosser.

El Roc de Frausa i el Canigó
El Roc de Frausa i el Canigó

Un cop a la pista (16,8Km – 1.066m), seguir-la avall (SE) donant revolts fins un poc abans de la masada de Fucimanya (19,4Km – 762m), on la deixo per agafar-ne un altra (N) que baixa a passar a gual la Riera de Frausa (20,3Km – 670m) i continua (S) a trobar-se amb la pista de Les Salines (21,4Km – 609m), per la que ja continuo (E) fins retrobar-me amb la caragola (23,6Km – 437m).

Panoràmica des del Roc Campana amb els cims de les Salines i l'Alt Emporda
Panoràmica des del Roc Campana amb els cims de les Salines i l’Alt Emporda

Una volteta fantàstica a l’ombra d’alzines, alzines sureres i pinedes, passant pel Santuari i la capçalera de la vall de “Les Salines”, es diu que referent al lloc on es donava la sal al bestiar de pastures. Encadenant en un fàcil recorregut pels cims més elevats del massís de més de 1.400ms. i visitant també les restes de un antic castell del segle XI.

Panoràmica de l'Alt Empordà des de les Collades
Panoràmica de l’Alt Empordà des de les Collades

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 27,3km.
Altura màxima: 1.457m i mínima: 392m.
Desnivell ascendit i descendit, 1.582m.

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth
Mapa recorregut InstaMaps ICC

Més fotografies:
Fotos 50000iunafoto
Fotos mòbil

Una escapada a cims dels Pirineus francesos

13-18 de setembre de 2019

Continuant a corre cuita amb les entrades atraçades abans acabi l’any, ara li toca a la referent a les pretesa escapada als cims de muntanyes pelades i rocalloses dels Pirineus.

Laquettes
Laquettes

Aquest any volia aprofitar les vacances per dirigir els meus passos a terres franceses per visitar els seus cims dels Pirineus occidentals inclosos als 100 més emblemàtics i amb les rutes més boniques. Uns territoris apartats i poc freqüentats per mi per la distancia a recórrer per arribar-hi.
Dirigir-me si que mi vaig dirigir, però fer-hi, va distar un poc del que volia fer. Primer per les vistes, els anys anteriors, havia gaudit de unes vistes inacabables a estes èpoques, aquest any amb boires i al final a dures penes veia les muntanyes de l’altra part de la vall. I la decisiva, les “limitades” possibilitats d’assecar de la meva “caragola”. Al segon dia de una bona “sepia” i veient les previsions futures, ja vaig “tirar” la tovallola, no la podia assecar més. No va ser una escapada massa gratificant.

Tartera gelera del Nouvielle
Tartera gelera del Nouvielle

Primer em vaig dirigir al massís del Neouvielle. Aquest massís amb cims de 3000ms. es troba situat fora de la línia de la divisòria dels Pirineus i situat completament a la part francesa. Tot i que el nom del massís, “Neu vella”, no coincideix amb el cim més alt, el pic Long, el pic Neouvielle si que representa cim més visitat. Aquest massís equivaldria pel francesos al que seria el Parc nacional de Sant Maurici i Aigüestortes, pels centenars de llacs que hi ha i per ser un lloc privilegiat de fauna i vegetació.

Gaudint del cim del Neouvielle
Gaudint del cim del Neouvielle

Com he comentat el cim més alt és el pic Long (3.192m), però aquest és el menys “accessible” dels cims culminats dels massissos dels 3000s pirinencs. Una característica que ajuda i també té que veure amb les geleres. Antigament la ruta normal, que tampoc “fàcil”, per accedir-hi era per la desapareguda gelera de Pays-Baché. Amb la seva desaparició ha deixat al descobert la roca llisa i polida que dificulta molt la seva ascensió pel lloc.
Jo de entrada vaig anar a visitar el Neouvielle (3.091m), inclòs dins dels 100 cims, i segons com ho veiés intentar el Long ho passar d’ell, com així va ser. Veient el terreny per on em vaig moure el dia anterior i com vaig quedar de “papers”, vaig decidir donar el tomet per uns altres 3 cimets de 3000ms., però per un sender molt més “assequible”, els pics de Lentilla (3.157m), el de Campbiell (3.173m) i el de Estaragne (3.006m).

Cim del Neouvielle
Cim del Neouvielle

– 13 de setembre de 2019

Després de passar la nit a la meva caragola a les proximitats del llac d’Orédon vaig començar la caminada allí mateix (0,0Km – 1.860m). Tot i que el “normal” és començar des del llac d’Aubert (2.150m). Jo volia conèixer la bonica sendera que hi puja passant pel bosc i els llacs de les Laquettes.
Després de creuar la presa i la zona d’aparcament de “peatge”, emprenc la pujada pel sender que hi ha al final de l’aparcament (N) (0,6Km – 1.860m).
Aquest em porta als bonics “Laquettes” (2,4Km – 2.080m) i després de vorejar-los per la dreta ja pujo a la represa del llac d’Aubert (3,9Km – 2.150m).

Llac Cap de Llong i llacs de Aubert i de Aumar
Llac Cap de Llong i llacs de Aubert i de Aumar

Creuada la represa (O) inicio la pujada primer en direcció SO, fins que un cop trobada una cruïlla amb un sender que marxa a l’esquerra (SO) (4,5Km – 2.225m) cap el llac Cap de Long, jo segueixo ara ja girant a la dreta en direcció NO seguin els mollonets de pedres. Em dirigeixo al collet que hi ha baix de la cresta que baixa del pic Ramoung (5,3Km – 2.440m). Un cop allí continuo en diagonal (O) pel mig del caos de roques a buscar la fondalada que algun dia era la gelera del Nouvielle (6,6Km – 2.750m). Allí, girant a l’esquerra, primer SO i després S (7,3Km – 2.900m), i pels rocalls ascendeixo fins la cresta (7,7Km – 3.040m), per la qual (S) ja arribo al cim després de una petita trepada sense massa complicacions (7,8Km – 3.091m). Una vista que sense ser clara i infinita, per lo menys em va deixar gaudir prou clarament de la vista de vells coneguts, els cims del Balaitus, els Infiernos, el Vignemale i els cims de Monte Perdido a més de tot el ventall de cims dels voltants.

Vall de Caubous i el Midi de Bigorre
Vall de Caubous i el Midi de Bigorre

Després de gaudir del cim tranquil·lament i del “ten te en pie” habitual, un altre cop cap avall fins podíem dir baix el començament de la fondalada de la gelera (9,0Km – 2.750m). Allí en lloc de tornar-me’n per on havia pujat, per donar el tomet, em dirigeixo cap a la Hourquette d’Aubert (N) efectuant un laberíntic franqueig un altre cop pel caos de roques fins el mateix.
Un cop allí (10,6Km – 2.510m) una fantàstica vista de la vall de Caubous i el Midi de Bigorre a l’altre costat de la vall de Tourmalet. Després avall pel marcat camí que hi arriba (E). GR-10 i llac d’Aumar de Garde (12,8Km – 2.200m), segueixo (SE) pel GR el que té de llarg el llac. El deixo per continuar a l’altra part del llac (S)(14,2Km – 2.210m) per la carretera fins un revolt pròxim a el sender per on he pujat (15,7Km – 2.100m). Continuant ja per ell un altre cop fins la caragola (17,6Km – 1.860m).

Cap de Llong i Neouvielle
Cap de Llong i Neouvielle

Volteta, com totes, fantàstica i espectacular, ara també, com sol ser habitual, sense massa dificultat en les condicions que hi vaig anar, però prou cansada i pesada, pel terreny i d’orientació.

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 19,8km.
Altura màxima: 3.087m i mínima: 1.855m.
Desnivell ascendit i descendit: 1.382m.

Arxiu per visualitzar el rastre i la volteta a Google Earth

Més fotografies:
Fotos 50000iunafoto

Pic Badet i Long, amb la seva "gelera" actual
Pic Badet i Long, amb la seva “gelera” actual

– 14 de setembre de 2019

A l’endemà, dia de visitar el pic Long, sense massa convicció. Tot i que antigament la ruta “normal menys difícil” era per aquesta vessant del llac Cap de Long i la gelera de Pays Bachè. Al desaparèixer la mateixa, com ja he dit, a quedat una roca llisa sols apta “escalant”.
Actualment la ruta més “fàcil” és per la vessant del llac Tourrat. A aquesta si pot accedir per diferents rutes, però una és des del llac de Cap de Llong, el coll o Hourquette de Bugarret i el anar a buscar la ruta anterior.

Gaudint del cim del Campbiell
Gaudint del cim del Campbiell

Amb aquesta premissa vaig començar la caminada (0,0Km – 2.160m). Vaig vorejar tot el llac Llong pel sud i per un marcat i definit sender en busca del sender que em portes fins el coll de Bugarret. Del final del llac (2,6Km – 2.270m), enfront la pujadeta fins el nomenat coll. El sender se me va “amagar”, tot i portar-lo “virtual”, no el vaig “veure”. La part “en vista” era la part més fàcil, empinada però per lo menys és herbós, la part del “darrera” un altre cop un laberíntic caos de roques i pedres, amb un final “aeri” fins el cim. No estava jo per “tanta tomata”, un altre cop serà, o esperem que sigui. I continuo (S) pel marcat i definit sender que portava.

Vall de Estaragne
Vall de Estaragne

Aquest puja per la barrancada de Cap de Long. La pendent se suavitza, a la dreta (O) (4,7Km – 2.720m) el que seria la ruta cap a la desapareguda gelera de Pays Bachè, un immens roquissal de pedra i més pedra. Continuo pujant (S) més suaument per la part esquerra. A l’esquerra (SE)(5,6Km – 2.860m) sender que es dirigeix més empinat al pic Campbiell. Jo continuo recte (S) pel sender que porto.

Coll de Tourmalet i vall de Caubous
Coll de Tourmalet i vall de Caubous

Balconada a la barrancada de Campbiell, Hourquette de Cap de Long (6,5Km – 2.950m), panoràmica espectacular, encara que les boires me escapçaven els cims. Sender que ve per la dreta, continuo a l’esquerra (E) pujant empinat per la carena.

Circ de Gavarnie
Circ de Gavarnie

Pic de Lentilla (7,1Km – 3.157m), i ara ample llom (NE) fins el pic de Campbiell (7,6Km – 3.173m). Si hagués estat un dia clar, novament panoràmica de mig Pirineus, els cims del Balaitus, els Infiernos, la Munia, el Vignemale i els cims de Monte Perdido. Ara em vaig quedar amb les ganes, la boira estava situada sobre els 3000 i me escapçava els cims i sols els podia imaginar. No va ser així amb la gana, després de gaudir del voltant i del clàssic “entrepà i la seva companyia”, ara ja podia dir que cap avall (NE).

Refugi Espuguettes
Refugi Espuguettes

El tram més “delicat”, una llisa roca inclinada que tot sigui dit que fet de baixada “impressiona” tot i no ser difícil (7,8Km – 3.080m).
Després de descendir (8,5Km – 2.930m) per tornar a pujar, pic de Estaragne (8,8Km – 3.007m) i després de gaudir un altre cop del cim del massís del Neuvielle, ja avall (NE) per la verda, bonica i empinada vall de Estaragne, primer sortejant algun cinglet  i després  ja més suau i acompanyat de nombroses marmotes fins el Pla de Estaragne (11,7Km – 2.200m)i la carretera de pujada a la presa del llac de Cap de Llong (12,4Km – 2.095m), per la que em retrobo amb la caragola a la presa (13,9Km – 2.160m).

Cim Pimené
Cim Pimené

Una volteta novament fantàstica i sense massa complicacions amb un sender prou clar i definit a aquesta època de l’any.

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 16,6km.
Altura màxima: 3.177m i mínima: 2.082m.
Desnivell ascendit i descendit: 1.380m.

Arxiu per visualitzar el rastre i la volteta a Google Earth

Més fotografies:
Fotos 50000iunafoto

Gaudint del cim de Pimené
Gaudint del cim de Pimené

– 15 de setembre de 2019

A l’endemà dia de “traspàs”. Traspàs de carreteretes i colls famosos, coll d’Aspin i de Tourmalet, pel Tour de França, per arribar a Gavarnie. Lloc on havia estat varis cops a peu i de “travessa”.

El refugi de Espuguettes i circ
El refugi de Espuguettes i circ

– 16 de setembre de 2019

Aquest cop dirigia els meus passos al pic Pimené, una ascensió “clàssica” a un fantàstic mirador de Gavarnie.

Vaig començar la caminada des de la mateixa població (0,0Km – 1.375m) i resseguint a l’inrevés el camí fet fa anys quan hi vaig passar fent la HRP, camí d’anada al circ de Gavarnie. Desviament (E)(1,2Km – 1.400m) per dirigir-me al refugi de Espuguettes (4,9Km – 2.027m), on vaig poder gaudir del seu esmorzar i vistes en companyia.

Hotel del circ
Hotel del circ

Després, continuar pujant (NE) pel marcat sender cap al coll de la Hourquette d’Alans, aquest cop millor que aquell cop, amb la pluja. Abans de arribar-hi el deixo (NO)(6,3Km – 2.265m) per dirigir-me a la Hourquette de Pailla (7,3Km – 1.850m). De allí pel llom herbós (NO) cap el Petit Pimené (8,6Km – 2.670m) des de on ja em dirigeixo (N), no sense baixar lleument i després més empinat en busca de la senzilla però “rocosa i aèria” cresta fins el cim del Pimené (8,8Km – 2.801m).
Després de gaudir el que es va poder del cim, els Astazus enfront mateix, la Munia, els cims del Circ de Gavarnie i el Vignemale entre boirines i boires, cap avall desfent el camí fet fins la Plateau de Pailla (14,1Km – 1.760m), on vaig deixar el camí de pujada per dirigir-me (O) pel fantàstic sender de Font Blanca fins baix del circ de Gavarnie i l’Hotel del Circ (16,6Km – 1.580m).

Vall de Latour
Vall de Latour

I un cop més, després de mínimament gaudir de la majestuositat des de baix del circ de Gavarnie, ja pel camí que hi arriba (N) cap a novament la caragola a Gavarnie (20,50Km – 1.375m).

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 22,0km.
Altura màxima: 2.800m i mínima: 1.366m.
Desnivell ascendit i descendit: 1.546m.

Arxiu per visualitzar el rastre i la volteta a Google Earth

Més fotografies:
Fotos 50000iunafoto

Refugi Russel
Refugi Russel

I canvi de vall. De la vall de la Luz i Gavarnie a la vall de Latour i Cauterets, un altre lloc clàssic de muntanya.

Entre les dos valls hi ha una imponent serralada de esvelts, agrestos i alts pics pròxims als 3000 metres i de la que el cim culminat és el pic Ardiden (2.988m).

Pujada al cim de Ardiden
Pujada al cim de Ardiden

– 17 de setembre de 2019

Ja al demà, al final de la pista de la vall de Latour, a l’ampli aparcament de La Fruitière deixo la caragola i emprenc la bonica i verda vall de Latour per una antiga pista planera (S)(0,0Km – 1.370m). La deixo (3,2Km – 1.550m) per emprendre (SE) la pujada cap el refugi Russel i el coll de Culaus. Després de una bonica i empinada pujada boscosa i amb ziga zagues, en suavitzar-se un poc la pendent arribo al refugi Russel (5,5Km – 1.990m). Continuo (E) pujant pel un clar sender ara ja cap el coll de Culaus. En trobar els primers pelats rocallosos i herbosos deixo el sender que porto (6,1Km – 2.100m) per continuar pujant a l’esquerra (NE) novament més empinat seguint els muntets de pedres, comencen els rocalls i les pedres, al davant un imponent crestall tancat. El camí?, com altre cops, per un laberíntic caos de roques seguin el muntets de pedres. Aquest em porta fins una canaleta herbosa que em permet pujar fins una bretxa a la cresta (7,3Km – 2.565m). Ja sols quedava la “progressió” (NE) per ella fins el cim. Una progressió sense massa dificultat però lenta i la podríem definir com “distreta”, anar superant blocs de pedra buscant els punts més fàcils fins arribar a la pedrota del cim (8,3Km – 2.988m), envoltada de imponents cingleres i crestes. I tot, per arribar a dalt i a dures penes veure res i tenir apretar a correr cap avall. Tot emboirat i començant a plovisquejar. Va ser una baixada pel mateix camí passada per l’aigua, el vent i el fred (16,6Km – 1.370m).

Cim Ardiden
Cim Ardiden

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 18,3km.
Altura màxima: 3.987m i mínima: 1.365m.
Desnivell ascendit i descendit: 1.642m.

Arxiu per visualitzar el rastre i la volteta a Google Earth

Més fotografies:
Fotos 50000iunafoto

Baixant a Latour
Baixant a Latour

– 18 de setembre de 2019

I a l’endemà un altre privilegiat balcó a la mitat dels Pirineus i a Cauterets, si fa bon temps i esta clar, Moun Ne, la muntanya “negra”.

Vall de Cambasque i Moun Ne
Vall de Cambasque i Moun Ne

Vaig començar la caminada de la carretera que entra a Cambasque i a les pistes d’esquí de Lys des de Cauterets (NE)(0,0Km – 1.290m).
Per una pista que creua el barranquet de Cambasque (0,2Km – 1.275m) i porta fins unes casetes (0,6Km – 1.270m) vaig anar a trobar el sender que permet pujar des de Cauterets (0,7Km – 1.280m). Un clar i definit sender (N) que es podia dir que arriba fins al cim, primer envoltat de falagueres i després pels prats de pastures. Sols era una empinada pujadeta de 1.500m. que se va ascendint base de ziga zagues.

Vall i pistes de Liz
Vall i pistes de Liz

Primer vaig per la dreta del barranquet del Cinquet. Després el creuo (S)(3,4Km – 1.700m) i continuo pujant per l’altra banda per tornar a trobar el que seria la font del naixement del Cinquet (4,4Km – 1.870m). Després em dirigeixo cap el sud fins arribar en vistes de les pistes i el circ de Lys (7,0Km – 2.400m) per girar al N com si em dirigís cap a la carena que baixa de Moun Ne. Però torno a girar (SE)(7,2Km – 2.450m) per continuar pujant ara ja per un terreny més pedregós i “inestable” uns rocallets, i que permet arribar ara si a la cresta rocallosa que baixa del Moun Ne per la vessant de Lys (7,9Km – 2.680m). Després de superar en una petita grimpadeta un ressalt, ja arribo a la llarga cresta cimera del Moun Ne (8,1Km – 2.721m). Novament tenia que ser una esplèndida balconada a la mitat dels cims dels Pirineus, el que vaig veure millor varen ser les llampades i la tronada que hi havia al Vignemale.

Cim de Moun Ne
Cim de Moun Ne

Tot i que la “intenció” inicial era baixar per l’altra banda, veient el que es “veia” i el que se “sentia”, novament depressa cap avall no sigui que me agafi la “tronada” pels colls. La tronada no em va agafar, però l’aigua si que me la varen tornar a donar (16,2Km – 1.290m).
Estadístiques de GPS:

Baixada cap a Cauterets
Baixada cap a Cauterets

Distancia recorreguda, 17,4km.
Altura màxima: 2.723m i mínima: 1.266m.
Desnivell ascendit i descendit: 1.515m.

Arxiu per visualitzar el rastre i la volteta a Google Earth

Més fotografies:
Fotos 50000iunafoto

Vista Google Earth
Vista Google Earth

I amb aquesta nova arremullada i veien que les previsions pels dies següents no tendien a millorar vaig donar per finalitzada l’escapada, i a l’endemà ja vaig encaminar el camí cap a casa a eixugar-me. Ja vindran dies millors i continuaré un altre cop.

Volteta pel massís de la Múnia

9 d’agost de 2019

I aquest cop li toca al massís de la Múnia. Un altre massís també petit en dimensions però gran en espectacularitat. Un llarg crestall rodejat de imponents cingleres i circs, el de Barrosa, el de Barroude, el del Troumouse i el de la Múnia. Alguns de ells recorreguts durant la primera travessa dels Pirineus, Barrosa-Barroude i Troumouse, igual que recordat amb enyorança de antigues “correries” per les crestes de un altra època trepitjant 3000s acompanyant un muntanyenc “tresmilista” en aquella època.

Vall del riu Real
Vall del riu Real

Tot i que la ascensió més “espectacular” és des del circ del Troumouse, a la part francesa, jo per proximitat i per voler incloure també el cim del Robinyera, la vaig fer des de la vall del riu Real i Petramura, fent la l’aproximació per la pista de “peatge” de Ruego, pista també recorreguda a peu quan vàrem fer la etapa del GR-11.

Des del coll de la Múnia
Des del coll de la Múnia

Vaig començar al caminada des de l’aparcament de Petramura, situat en un tancat revolt de la pista i de on també parteixen diferents senders, incloent-hi el GR-11 que marxa cap a la Estiva i Pineta. Jo vaig seguir el sender marcat amb un pal uns metres més amunt per la pista i que indicava la Gelera de la Munia (0,0Km – 1.930m). Marxo en direcció NO per un clar sender que va per la vessant dreta del barranc. Després de creuar un barranquet (0,4Km – 1.950m) el sender se empina en busca de un llomet herbós (1,1Km – 2.130m), canviant llavors de direcció NNE, en busca del botern de la barrancada que em creuat més avall. Aquest barranquet és el que comunica amb els llacs de la Munia o Gorgos de Lalarri pel collet de la Puertas o de los Gorgos. Però abans de arribar-hi (2,4Km – 2.465m), trobem un sender que marxa a la dreta (E), creua el barranquet i se enfila per la reblera amunt, és el sender que marxa cap al Robinyeda.

Des del coll de la Múnia, circ Troumouse
Des del coll de la Múnia, circ Troumouse

Segueixo 400ms més i collado la Puertas (2,8Km – 2.533m). Enfront nostre (N) els llacs, que tot i el poc desnivell, desguassen per la vall de Lalarri, i per on també puja el sender per anar a la Munia i el Robinyera des de la vall de Pineta. Una ”senyora” ascensió pel desnivell a ascendir.

Des del cim de la Múnia
Des del cim de la Múnia

Amb una mica de respir, continuo planejant per la dreta dels llacs (E) fins que a l’altura del segon (3,7Km – 2.537m) torno ha emprendre novament la empinada pujada (NNE) cap el coll de la Múnia o dels Ibons (5,0Km – 2.853m) on hi arribo superant els diferents resalts saltant roques i per pedreres. Vista espectacular de la cara nord, el fantàstic semi-cercle del circ de Troumouse i les vistes del massís del Perdut fins el Vignemal.

El "Pas del Gat"
El “Pas del Gat”

Ja estem a la “cresta”, sols ens queda la “progressió” per ella (E) en busca del cim de la Múnia. Una “progressió” a la que no valen els pals i si les mans, i que, en condicions optimes i si no es té vertigen, “entretinguda i distreta”. On el punt més delicat té nom propi, “el Pas del Gat” (5,7Km – 2.950m), una roca llisa inclinada però ratllada de dalt a baix per unes fissures que permeten pujar-hi, i que tot i el delicat, per lo menys no dona al “buit”, no té la “vista cap vall” de altres punts de la cresta.

Cim de la Múnia
Cim de la Múnia

Cim de la Múnia (6,3Km – 3.134m), com tots els alts cims, panoràmica fantàstica de 360º des del seu cim de mig Pirineus. Des del llunya Vignemale a l’ONO a la també llunyana cresta de les Espades i Posets a l’ESE.
Continuo per la cresta però ara descendint amb la mateixa tònica que he arribat, utilitzant les mans, fins la Petita Múnia (6,6Km – 3.099m), i des de on fins el Sierra Morena (7,2Km – 3.093m) és un ampli llom reblòs. Aquí finalitzo el recorregut per la cresta per que el que ve ara és un descens de uns 30ms., que tot i la no extrema dificultat si que es fa recomanable l’ús de la corda per seguretat, no com els passos anteriors que com he dit, en condicions optimes, sols seria “aconsellable” per evitar allò que no passa mai fins que un dia passa.

Troumose des del cim de la Múnia
Troumose des del cim de la Múnia

Des del cim del Sierra Morena emprenc la tornada fins el cim de la Múnia (7,9Km – 3.134m) , on frueixo de la vista i de l’entrepà amb la seva “inseparable” companyia. En acabar emprenc novament la marxa però cap el Robinyera. A la part de dalt del Pas del Gat (8,7Km – 2.975m), per l’esquerra (SE) arriba un relleixó descendent gravòs que permet baixar al coll de Robiñera.  Jo no m’hi dirigeixo, el deixo més amunt a l’esquerra (E), algunes fites me han portat dalt de un cinglet (9,1Km – 2.850m). Allí inicio un franqueig a l’esquerra (SSE) per la vessant del llacs alternant diferents resats també reblosos i empinats fins anar a buscar la part de baix de l’ultima cinglera que es veu que baixa del Robinyera (9,1Km – 2.780m). Un cop allí emprenc una reblosa, penosa i sofrida pujada primer apegat a la cinglera i per acabar en una canal que em permet pujar al collet d’abans del cim del Robinyera (10,5Km – 2.975m). Allí, giro a l’esquerra (N) i arribo al cim (10,7Km – 3.005m).

El circ de Barrosa des de Sierra Morena
El circ de Barrosa des de Sierra Morena

I novament, després de gaudir de la panoràmica i efectuar les oportunes afotos emprenc ara si el retorn. Un retorn que se me “complicar” i se me va fer llarguíssim, i que ni se me ocorrerà repetir, prou me’n vaig penedir.
Buscant el donar la “volteta”, quan el sender deixa la carena i empren les ziga zagues de la empinada baixada per la tartera (11,6Km – 2.900m), jo vaig seguir la carena de Sobresplucas. Seguia un aparent sender puntejat a un mapa. Fins la Punta Sobresplucas (12,7Km – 2.754m), anar seguin el collet buscant algun passet senzill. La cosa es va “complicar” a partir de allí. Primer hi ha una “des-grimpada”, sense massa complicació, però et porta a la capçalera del barranc del mateix nom Sobresplucas. Una baixadeta que deixava en ridícul a la del Dragon Khant. Tota una baixada amb pedra solta, i el pitjor que no era una rebleda, era un rocallam amb la pedra solta per sobre que si hagués “patinat” haguessin fet falta les urpes del gat per parar. La impressió que jo vaig tenir, i, o, que jo no vaig saber “veure” el camí.

Gaudins del moment i algo més
Gaudins del moment, i algo més

En arribar a l’altura dels prats herbosos, un cop descendida aquesta part empinada el més honorablement que vaig poder (13,7Km – 2.450m), abandono el barranquet girant a l’esquerra (SE) i continuant ja baixant més suau pels prats, per anar a buscar el fondet del barranquet de la Ribereta de Ruego (15,0Km – 2.235m) on hi arribava una pista de unes antigues mines, encara que, baixant dos cinglets més sense complicacions.

Pujant al Robinyera
Pujant al Robinyera

A partir de allí, primer la pista de Ruego (15,3Km – 2.232m). Després pista avall passant pel davant de les antigues edificacions de les mines (16,0Km – 2.130m), i més avall el refugi de Ruego (16,5Km – 2.078m), i finalment vaig arribar on havia sortit (18,0Km – 1.930m).

Rebleda de baixada del Robinyeda
Rebleda de baixada del Robinyeda

Una volteta, com dic i no em canso de repetir, és que me “agraden totes”. Fantàstica i espectacular en MAJUSCULES, com ho eren també les muntanyes visitades. I que tot i no ser una muntanya de “vaques”, en les degudes precaucions i condicions “optimes” apta per qualsevol persona avesada a la muntanya i molt important, que no tingui “vertigen”. És redundant dir que és “alta muntanya”, i on, a sobre, les condicions poden canviar en molt poc temps i convertir una plàcida sortida en una sortida “infernal”, i que, com també es diu, “allí el risc zero no existeix”, quasi be com conduir.

Coll de Coronetas
Coll de Coronetas

I pel següent dia sols una passejada per tornar a gaudir del que en el seu moment va ser un “OOOOOOh”.
Fent la travessa dels Pirineus pel GR-11 i després de dos dies de “pista”, la baixada del coll del Pas de Caballos a Parzan i la pujada a l’endemà per la pista de Ruego fins Petramula, on vaig aparcar el cotxe, en arribar al coll de la Estiva o de Coronetas (2.148m), de sobte un “Ooooooh, ca maku”, la visió va ser sobrecollidora, tota la serra les Tuques i el massís del Perdut. Son entorns i imatges que es queden “gravades”, i en aquests entorns van ser tres, una aquesta, un altra el circ del Troumouse i l’altra l’entorn del desaparegut refugi de Barroude amb el seu circ i llacs.

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 20,2km.
Altura màxima: 3.131m i mínima: 1.897m.
Desnivell ascendit i descendit: 1.969m.

Arxiu per visualitzar el rastre i la volteta a Google Earth

Més fotografies:

Fotos 50000iunafoto