Abril 2020. El Temps per dos finestres

I ja ha passat un altre mes. Un mes “atípic”, qui ens tenia que dir temps enrere veure’ns com ens hem vist. Tants d’endevins i visionaris del futur i es veu que també són “curts de vista”.
Així com tots els avanços i sabers que ens creiem posseir, es veu que també són “curts”.

La Terra i la Naturalesa, i vull creure que sense cap ajuda, han posat en quarantena a aquell animal “irracional” i “destructiu” que desafia totes les seves lleis i normes que la regeixen.

En el segle que hauria de ser de cultura i progrés pareix que s’ha convertit en el de la ignorància i la mentida. La xarxa que havia de generalitzar els coneixements i la cultura s’ha convertit en una xarxa de des-informació i “bulos”.

L’únic cert és que em perdut tota la dignitat animal, si ens en quedava alguna. Ens deixem engabiar i prendre moltes de les llibertats per una “GRAN MENTIDA”, que no se que en predomina, si el seu propi desconeixement d’ella o la mala fe que tinguin.

Lamentablement, hi ha unes PERSONES que han sofert la REALITAT en “primera línia” des-informades i mal equipades, i que per un costat aplaudim i agraïm l’esforç que han fet, i per l’altre no fem cap cas del que ens recomanen i haurien de ser normes bàsiques d’higiene i prevenció. Però clar, després sempre tot és culpa del “govern”, del que jo no sóc gens a fi tampoc, però li ha tocat la patata calenta.

I tant desitjosos i amants que som de la terra i la naturalesa i al fi i al cap està aplicant una “llei” bàsica. En aquest món on tots i tothom tenim “lleis i drets”, està aplicant aquella “fonamental” que ha portat a tots els animals i espècies a la “supervivència”, la llei del més fort. Triomfa i es multiplica el més fort. Segons la mentida més proclamada, s’està lliurant dels més febles i ancians.

I el pitjor de tot és que tal com es veu i es demostra, en lloc servir-nos per fer una “reflexió” de cap a on anem i què volem pel futur dels que vindran darrera, el desig està clar. Pel que es veu, molt de lamentar-nos i criticar, però sols esperem i desitgem continuar i seguir fent el que fèiem abans, no tenim cap intenció de canviar res.

Vivim i xalem com abans, . . . però com abans? Com negatiu i pessimista que sóc, no se, no se si tornarà a ser com abans, i no sols pel que podria ser la “pandèmia”, si no per tots els drets i llibertats que haguem pogut perdre pel camí.

Però no passa res, sempre tindrem les “xarxes socials” per majoritàriament poder treure la nostres profundes arrels personals de pallassos i bufons, i poder riure i batxillejar del GRAN CIRC que és el món, per què no se com haguéssim pogut resistir sense elles.

Repetint-me com els altres cops, “visca la festa i la disbauxa” i “Facin joc senyors, la partida continua”.

De moment, per lo menys aquí, ens ha plogut com feia temps que no es veia. El riu és tot un goig i “suposem” que els Ports deuen estar “rebosans” d’aigua. Ja ho veurem el dia que podrem sortir-hi. Aquest any no patirem per l’aigua, confiem que se’n hagi guardat i se’n recordi en un futur.

Novament aquí, el temps passat per dos finestres d’un mes “confinat”.

TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Sud
TimeLapse càmera web Sud

Més un altra de MeteoPedrera

Abril

Març 2020. El Temps per dos finestres

I tot i no estar d’humor ni ganes, estic novament aquí, amb el que podria ser una gran notícia del clima i del temps: “el planeta respira i descansa”, aquells éssers “irracionals” i “inhumans” que l’habiten i es creuen “totpoderosos” i per sobre de tot, estan confinats i atemorits pel futur.
Un ésser que podríem considerar que no és ni ésser viu els pot posar en un futur incert. L’únic cert és, que com diu una dita, les males herbes no es moren mai, i pel planeta és el que som. RESISTIREM!!! (Encara que no tots)

No entraré en uns pensaments “negatius” i “pessimistes” que ja he manifestat molts de cops “generalitzant” d’una societat que s’autoproclama “civilitzada”, ara toca AGRAIR a totes aquelles PERSONES que amb el seu esforç i anonimat ens estan ajudant a superar de la millor manera aquesta situació.
I un “record” per TOT i TOTS, del que podrien ser familiars i/o amics, com els drets i llibertats que “perdrem” o perdran, (tots estem inclosos).
I també per no sols aquells que ens creiem en un món més “avançat”, no puc ni vull pensar que pot passar amb aquells que “denominem” del tercer món, i que cada cop tenim més propers a nosaltres.
I per acabar, el confiar i esperar que si algú hagués pogut haver destapat voluntàriament aquesta “caixa de Pandora” sofreixi també dels seus mals.

Tot això ens hauria de servir per “reflexionar” de moltes coses, no sols per esperar que se acabi, per continuar-ho tot igual, “visca la festa i la disbauxa”. Com diu la frase aquella de la pel·lícula: “Facin joc senyors, la partida continua”.

De moment, ja ens ha tornat a ploure, ja portem recollit tant com tot l’any passat. Esperem que quan “acabi” no ens digui “i ara vos la guardeu!”, que tardareu dies en veure-la.

I ara, un cop més, el temps passat per unes finestres. Unes finestres que sempre havien estat la meva “referència” del poble per quan no hi estava, el campanar per una banda i la Tossa i els Tres Castells per l’altra, posats a l’abast, gràcies a les tecnologies, de tot el món. I si en aquests moments ho poden ser i ajudar a algú altre, ho seran doblement aprofitades.
També unes altres finestres d’un altra estació que intentaré que estigui en funcionament mentre duri la “güifi” a la que es connecta. En tinc unes més i totes estan “parades” per problemes de connexió i de “paraula” de la gent.
Uns vídeos que espero que puguin servir mínimament i per un moment per fer una mica més curt aquest “confinament”.

Així el mateix amb tema de unes fotografies, tant de moda en aquestes circumstancies, aquí ,tot i no estar massa “processades” i no ser massa “distretes”, un petit recull de 50000 i una foto.
Tot i no ser amic de “publicar” imatges de gent, ja miraré de “recuperar-ne” algunes amb personal per veure si faig “parlar” i també serveixen per ajudar a passar el “temps”. Ara que a la primera “queixa” tornaran on estaven. Vivim en un món on JO cada cop encaixo menys.

TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Sud
TimeLapse càmera web Sud

“TimeLapses” MeteoPedrera

Desembre, Gener, Febrer i Març

Gener 2020. El Temps per dos finestres

I aparentment, de moment, ja ens em tornat a salvar pels pèls, quan teníem el pantà buit se’ns ha tornat a omplir per donar-nos un respir. Ens ha plogut en “coneixement” i ens ha respectat, almenys aquí. En total 251 litres en tres dies, quan l’any passat en tot l’any en varen caure 369.
El Temporal Glòria ja és historia, un “episodi extraordinari” de una llevantada al mes de gener. Com en tot, els fets “extraordinaris” s’han produït sempre, i així és; per què preocupar-se?
Ara a refer el malmès i continuar per contar-ho, que no passa res, tot igual. A viure que son dos dies.

El problema és que per una banda estan les ambigües profecies de Nostradamus i per l’altre les científiques del Canvi Climàtic.
– Augment del nivell del mar, desaparició i canvi de les zones costaneres.
– Canvis en el règim actual del clima i de precipitacions, més minses i més violentes quan es produeixin.
– Canvis de zones de conreu per desertització i falta d’aigua.
– Canvis en la distribució de la vegetació pels canvis de la temperatura.

Res, tot contes per fer temor als xiquets. Tot ho veiem “lluny”, per la TV o per Internet en aquest món “global”, per que preocupar-se?.
Kyoto, París, Cimera 2019, COP25, tot grans declaracions i fotografies, però després cada cop superem els llindars marcats.
Cada cop contaminem més, cada cop fem més escombraries i els plàstics han envaït el món!. De qui és la culpa?, dels altres!. Nosaltres pobres que podem fer?, tot ho fem be. Ara, gastem, consumim, exigim més comoditats, cotxe, aire condicionat, calefacció, tecnologia. Per això tenim els diners i podem pagar-ho. Mirar que podem estalviar, prescindir de coses en ares de un futur millor . . . de què?, això és cosa dels governs i de les empreses.
Uns governs que minimitzen el problema, uns polítics que se prescient, desacreditant els moviments en favor del món. Científics que encara se emparen, podíem dir, amb els cicles de la terra i amb els “milacres”. I empreses que mentre no vegin negoci no faran res voluntàriament. No passa res.

El problema és aquella dita que diu: “Quan vegis la barba del veí afaitar, posa la teva a remullar”.

Benvinguts al gran “Carnaval”, ara que s’apropen les dates. Visca la festa i la disbauxa, i passat demà ja trobarà les escombraries i el que deixarem el que vindrà darrera.

De moment un nou mes, el temps “passat” per dos finestres.

TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Sud
TimeLapse càmera web Sud

Desembre 2019. El Temps per dos finestres

I s’ha acabat el 2019 i un altra “dècada”. Qui recorda aquell canvi de segle XX?. Pareixia que deixàvem enrere uns temps passats turbulents i foscos per entrar en un futur de progrés i prosperitat.
Ara resulta que cada cop estem més a prop de abocar-nos a uns desastres mediambientals i socials difícils de resoldre.
Sembla com si tot l’avanç tecnològic s’hagués invertit en la moralitat i ètica de les persones. Generalitzant amb la societat, i des del meu punt de vista, cada cop més decadent, injusta i hipòcrita. Un món cada cop més “internacional” i “globalitzat”  i cada cop més banal i indiferent del que hi passa. Moltes declaracions internacionals mediambientals i de drets humans i . . . Per què? No cal anar molt “lluny” per veure de que serveixen i com ens va.

De moment, aquí, aquest 2019 encara que ha estat un any poc plujós, relativament sec i prou ventós, no ha estat un any extrem. Confiem en que canviï prompte la seguida, si no aquest 2020 es podia fer prou llarg i de necessitat.
A veure com anirà climatològicament i socialment aquest proper any, i quin balanç farem al final de la dècada que acabem encetar, qui ho pugui veure i comptar.
De moment, ni el clima ni la flora recorden ni saben a quina època estan.

I ara i aquí, un nou mes, per recordar com passaven els dies en un temps passat.

TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Sud
TimeLapse càmera web Sud

Novembre 2019. El Temps per dos finestres

Setmana Internacional del Clima 2019, del descrèdit i de la vergonya, per lo menys fins ara.

La “COP25”, la conferència organitzada per l’ONU sobre el canvi climàtic a la capital del “regne”.

Què es pot esperar d’una conferència de una “organització” que la força major que pot tindre és demanar i esperar de la bona voluntat dels països que la formen, i aquests ja han donat anteriorment mostres del què estan disposats a “sacrificar” en ares d’un futur millor?. I tot gràcies als seus “votants”, que els escullen com els seus representants polítics, a més dels grans “capitals” que controlen el “poder”.

I on el pais amfitrió que l’acull no destaca precisament per atendre les seves indicacions en cap sentit, ni el climàtic (contaminació i producció energètica neta), social (immigració), ni dels drets humans (empresonaments i repressions policials).

“BEN VINGUTS a la GRAN MASCARADA”!! Al final el que és segur que quedarà serà una nombrosa fotografia on tots es veuran satisfets per un GRAN acord en unes GRANS declaracions de “bones voluntats”.

Els resultats, la joventut d’avui els jutjarà demà i els recordarà pel que realment varen i estem fent avui entre TOTS.

VISCA el segle XXI que ens aboca a un prometedor i llarg futur “social, cultural i ambiental”!!

De moment i aquí, novament dos finestres per veure com passava el Temps un mes de novembre.

TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Sud
TimeLapse càmera web Sud

Octubre 2019. El Temps per dos finestres

I va passar setembre, un mes esperat per mi amb una “muntanya” de comptes a fer. Uns comptes que es van esvair com si la muntanya fos de sorra i se l’hagués emportat el vent. Encara que el temps no va acompanyar massa, agrair-li no hagués estat pitjor, alguna cosa va quedar i la resta, esperar que vinguin dies millors.

Ha passat octubre, encara que se m’ha fet un pèl més llarg. Ha estat un mes per “aparcar” alguns “passatemps” i tornar al “bricolatge” per intentar treure’m de sobre alguns “malsons”. De moment ja ha passat una primera “ventadeta” i no se m’ha emportat res. Tant de bo continuï així força anys.

I ara a esperar que ens depararà el novembre.

El Sr. Temps ha començat ventós i “normalitzant-se” un poc les temperatures, encara que sense massa aigua.

Tornem a tenir votades, amb uns partits “dominants” de unes grans i profundes arrels “demòcrates i liberals?”.

Crec que la llibertat i la democràcia es troba en donar la possibilitat que cada un pugui decidir el seu futur i no en dir qui son els “violents”, que se esta “discriminant” a la gent i que els “silenciosos” no parlen.
Considero que estic baix de la voluntat de una gent “forana” que l’únic dret i justícia que coneixen és el de la “repressió i opressió” de la “justícia” i forces de “seguretat?” com en altres temps passats.

Feliç aquell que es pot des-entendre de l’única “arma” que té en una “democràcia?” per intentar canviar alguna cosa (VOTAR) deixant que els altres “decideixin” per ell, i després ser capaç de “criticar i queixar-se”.
La “ignorància” humana és infinita.

El temps i la societat estan revolts. Com deia aquell embarbussament, el des-enrevoltillador que ho des-enrevoltillo, bon des-enrevoltilladó serà.

De moment ja he trobat com “ambientar” els “vidrios” i aquí una nova entrada de l’octubre passat per dos finestres.

Ara acabar la feina empresa i poder tornar a posar al dia les entrades “pendents”.

TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Sud
TimeLapse càmera web Sud

Agost 2019. El Temps per dos finestres

I ja em deixat enrere l’agost, les festes, i en principi el calor sufocant. Ara, seguin la tònica dels raders anys, ens queda un entre-temps fins Nadal i després ja veurem que ens portarà el Pare Noel i els Reis.
Un altre any en que no ens ha faltat l’aigua, ens ha plogut, en coneixement, per aplacar l’agonia de les oliveres, i ara ha esperar les “anhelades” pluges de la tardor (a veure si serà així). Un any més ens em pogut sortir a una vora, a veure els anys que continuarà sent així.
Mentre tant, generalitzant i tal com és mania en mi, “Vivim, malbaratem i “destruïm” avui que demà ja passaran la factura als que vindran darrera”

I novament aquí dos “finestres” per veure com passen els dies en un no res.

TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Sud
TimeLapse càmera web Sud

Juliol 2019. El temps per dos finestres

I juliol ja és historia. Ja estem a agost i “FESTES!!!” (amb lo “festero” que soc jo) Em passat una “calorada” i de moment, pareix, que sense massa comptes de ploure.
Per què?, per destorbar? El clima esta canviant, (o no, encara hi ha qui ho nega). Han estat noticia els boscos cremats a Sibèria, tenim a Brasil amb l’amenaça a l’Amazònia, els països tot poderosos que se’n foten dels tractats, i els no tant poderosos com el nostre que tampoc assumeixen les reduccions, i son noticia també els plàstics al mar i les escombraries que generem tots nosaltres.

Clar, les civilitzacions i el home ha avançat per la avarícia i el poder tenir, i ha ser possible el més “fàcilment” possible. Perque, quanta gent hi ha (que segur que la hi ha) que es plantegi de que podem prescindir i de quines “comoditats”, en ares de un futur millor dels seus fills?
Per què?, si tot és culpa dels altres. Igual que la “política”, tota la culpa és dels “polítics”. Però qui els posa? Si no els poguéssim escollir els tindríem “imposats”, i ara per “desídia i desinterès”  de molts deixem que uns altres “decideixin”. Aixi ens va. Tindrem el que ens “guanyarem i mereixerem”!
Viva el segle XXI!!! I xalem i gaudim avui que el demà dels fills ja s’ho trobaran i faran!!!

De moment aquí dos “finestres” per a lo millor gaudir un dia de com passaven els dies un dia.

TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Sud
TimeLapse càmera web Sud

Juny, El Temps per una finestra

Diu i “Viva el sol i el caloret”. Però clar, això els que poden estar a la fresqueta.
Canvi climàtic, “Que va, que va!!”. Això sempre ha passat.
Que no quedi gel als pols. Millor, tindrem més mar per navegar i contaminar. I els pobres ossos polars, que emigrin.
Que fins les plantes no sàpiguen a quina estació estan, o ens estem omplin “d’animals estrangers”, això es la globalització.
I ploure?, per què, per destorbar i fer mal. Nosaltres no fem el que volem, ens en fotem del clima i dels Tractats de “bones intencions”.
Que sembrem? Això recollirem i recolliran els que vindran darrera.
Viva el segle XXI, la intel·ligència i el raciocini.

De moment, aquí un nou mes, el temps passat per dos finestres.

TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Sud
TimeLapse càmera web Sud

Maig. El Temps per una Finestra

I ja tenim un altre mes passat.
I tot i que es podria dir que el “bon temps i el caloret” ja esta aquí, lamentablement, no ha estat precisament un final per celebrar, i no precisament per la falta de pluja que hi ha, si no per que un antic company de joventut, de viatges i correries, ens ha deixat per emprendre un viatge sense retorn. Deixant un buit i uns records, principalment a la seva família, i a la que sols es pot donar ànims i ajudar.

Però el temps no es deté i tot continua amb la seva presencia als records i amb la seva enyorança de altres temps.

TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Sud
TimeLapse càmera web Sud