Agost 2020. El Temps per dos finestres

I ja em passat l’agost, i com aquell que diu ja ens ha fet un amago de acabar-se l’estiu, un altre cop recordant temps passats, a mitats de festes una refrescada i es podia dir que ja se havia acabat.

Ara, ja veurem que ens depararà pel setembre, seguin la tònica dels últims anys, la “castanyada” amb màniga curta.

De moment el riu i el pantà estan com feia anys que no es veien en uns finals d’agost, tot i que el port i les seves fonts estan “eixutes”, la set que em varen fer passar un dia per no trobar ni un rajolí.
Ens apropem a l’època del rovelló, però com segueixi així ja veurem com anirà.

Temps al temps i tot ens “ho aclarirà”.

Novament el temps d’un agost passat per dos finestres, més un altra afegida, que he decidit deixar fora de servei fins que tingui el “temps” i les “ganes” per barallar-me amb el per que em bloqueja l’estació.

TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Sud
TimeLapse càmera web Sud

De MeteoPedrera.

TimeLapse càmera MeteoPedrera
TimeLapse càmera MeteoPedrera

Juliol 2020. El Temps per dos finestres

I vàrem passar un altre mes, ja estem a mitjans d’agost. Típicament mes de calor, vacances i festes per tot arreu.

Continuant amb la tònica, un altre mes “atípic”, meteorològicament parlant i socialment.

Meteorològicament i climatològicament parlant, tenim el riu i el pantà com feia anys que no es veia un mes d’agost. També és podia dir que enguany tampoc no em “sofert” de la calor sufocant de alguns anys. I “aparentment” ja no es veu molt probable que la puguem patir “molts” de dies. Fins i tot podem començar a fer-nos “il·lusions” amb els “rovellons”.

I socialment parlant, que es pot dir?. Les vacances “reduïdes” a qui les pot fer, i forçoses a molts que se han quedat sense la feina. Les festes i els dies de festa suspeses per culpa dels possibles contagis, i els rebrots en plena escalada.

Però no passa res, tot és culpa dels altres, les noticies van plenes de tota classe de “polèmiques” per tota classe de gent.

El cert és que ens espera una “nova normalitat” un poc “emboirada” i incerta, però rai, com diu una vella dita, “no hi ha mal que duri cent anys”. I esperem que no ens haguem de penedir per no haver pres aquelles mesures que haguéssim pogut prendre abans, i no per un mateix, si no pels que tenim al “voltant”.

De moment aquí les dos noves finestres de un altre mes ja passat.

TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Sud
TimeLapse càmera web Sud

Més un altra que encara també continua funcionant, encara que me està fallant la pluja, MeteoPedrera.

TimeLapse càmera MeteoPedrera
TimeLapse càmera MeteoPedrera

A més de un recull fotogràfic “personal”, uns negatius i diapositives oblidades en el temps, imatges també de un temps passat.

Juny 2020. El Temps per dos finestres

I ja tenim el calor aquí, em deixat enrere el més de juny, la primavera i pel que pareix del fer de molta gent els dies de “prohibició i limitació”. Tenim al davant el juliol, l’estiu i moltes ganes de gaudir de la “nova normalitat”.

Esperem que aquesta no difereixi molt de la de un temps passat, per que cada cop que he sentit que res no tornarà a ser com abans, considero que ha estat per perdre.

Em passat uns mesos climatològicament parlant i localment, com feia anys que no es veient. Confiem mantindre-mos a la vora dels mals auguris referents als canvis climatològics que es preveuen en un futur, i que ja comencen a viure en altres llocs, i no diem de salut, social i econòmic.

De moment aquí les tres noves finestres de un altre mes ja passat.

TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Sud
TimeLapse càmera web Sud

Més un altra de MeteoPedrera.

TimeLapse càmera MeteoPedrera
TimeLapse càmera MeteoPedrera

Maig 2020. El Temps per dos finestres

I ja em passat el maig del 2020. Un altre mes “atípic”, social i meteorològicament parlant.

Meteorològicament perquè continuem amb un temps plujós que ens permet veure un riu com feia anys que no es veia, i, socialment, perquè encara ens ha tocat estar “confinats” com no s’havia vist mai.

El mal és que prompte s’acabarà el confinament i sortiran les “avionetes” a desfer les pluges. Llàstima que, com ignorant i incrèdul que sóc, em crec igual del saber de tots aquells investigadors i metges sobre que ens ha portat a la situació actual, com dels raonaments científics i finalitats de les avionetes dels il·lustrats i espavilats que m’ho volen fer entendre, i NO nego la seva existència, encara que amb altres finalitats i altres possibles problemes.

Que tinguem els mars plens de plàstics i escombreries, que estiguin desapareixent els pols, que cada cop estiguin desapareixent més boscos i selves i que estigui canviant el clima a tot el món, no hi fa rés.

Al final serà com les “meigas”, que “haberlas haylas”.

A veure què ens portarà el juny i què podrem aprofitar de l’estiu, i creuar els dits per a que almenys quedem com estàvem, encara que malauradament i lamentablement no serà tothom ni tot el món.

Novament aquí, el temps “passat” per dos finestres.

TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Sud
TimeLapse càmera web Sud

Més un altra de MeteoPedrera.

TimeLapse càmera MeteoPedrera
TimeLapse càmera MeteoPedrera

Abril 2020. El Temps per dos finestres

I ja ha passat un altre mes. Un mes “atípic”, qui ens tenia que dir temps enrere veure’ns com ens hem vist. Tants d’endevins i visionaris del futur i es veu que també són “curts de vista”.
Així com tots els avanços i sabers que ens creiem posseir, es veu que també són “curts”.

La Terra i la Naturalesa, i vull creure que sense cap ajuda, han posat en quarantena a aquell animal “irracional” i “destructiu” que desafia totes les seves lleis i normes que la regeixen.

En el segle que hauria de ser de cultura i progrés pareix que s’ha convertit en el de la ignorància i la mentida. La xarxa que havia de generalitzar els coneixements i la cultura s’ha convertit en una xarxa de des-informació i “bulos”.

L’únic cert és que em perdut tota la dignitat animal, si ens en quedava alguna. Ens deixem engabiar i prendre moltes de les llibertats per una “GRAN MENTIDA”, que no se que en predomina, si el seu propi desconeixement d’ella o la mala fe que tinguin.

Lamentablement, hi ha unes PERSONES que han sofert la REALITAT en “primera línia” des-informades i mal equipades, i que per un costat aplaudim i agraïm l’esforç que han fet, i per l’altre no fem cap cas del que ens recomanen i haurien de ser normes bàsiques d’higiene i prevenció. Però clar, després sempre tot és culpa del “govern”, del que jo no sóc gens a fi tampoc, però li ha tocat la patata calenta.

I tant desitjosos i amants que som de la terra i la naturalesa i al fi i al cap està aplicant una “llei” bàsica. En aquest món on tots i tothom tenim “lleis i drets”, està aplicant aquella “fonamental” que ha portat a tots els animals i espècies a la “supervivència”, la llei del més fort. Triomfa i es multiplica el més fort. Segons la mentida més proclamada, s’està lliurant dels més febles i ancians.

I el pitjor de tot és que tal com es veu i es demostra, en lloc servir-nos per fer una “reflexió” de cap a on anem i què volem pel futur dels que vindran darrera, el desig està clar. Pel que es veu, molt de lamentar-nos i criticar, però sols esperem i desitgem continuar i seguir fent el que fèiem abans, no tenim cap intenció de canviar res.

Vivim i xalem com abans, . . . però com abans? Com negatiu i pessimista que sóc, no se, no se si tornarà a ser com abans, i no sols pel que podria ser la “pandèmia”, si no per tots els drets i llibertats que haguem pogut perdre pel camí.

Però no passa res, sempre tindrem les “xarxes socials” per majoritàriament poder treure la nostres profundes arrels personals de pallassos i bufons, i poder riure i batxillejar del GRAN CIRC que és el món, per què no se com haguéssim pogut resistir sense elles.

Repetint-me com els altres cops, “visca la festa i la disbauxa” i “Facin joc senyors, la partida continua”.

De moment, per lo menys aquí, ens ha plogut com feia temps que no es veia. El riu és tot un goig i “suposem” que els Ports deuen estar “rebosans” d’aigua. Ja ho veurem el dia que podrem sortir-hi. Aquest any no patirem per l’aigua, confiem que se’n hagi guardat i se’n recordi en un futur.

Novament aquí, el temps passat per dos finestres d’un mes “confinat”.

TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Sud
TimeLapse càmera web Sud

Més un altra de MeteoPedrera

Abril

Març 2020. El Temps per dos finestres

I tot i no estar d’humor ni ganes, estic novament aquí, amb el que podria ser una gran notícia del clima i del temps: “el planeta respira i descansa”, aquells éssers “irracionals” i “inhumans” que l’habiten i es creuen “totpoderosos” i per sobre de tot, estan confinats i atemorits pel futur.
Un ésser que podríem considerar que no és ni ésser viu els pot posar en un futur incert. L’únic cert és, que com diu una dita, les males herbes no es moren mai, i pel planeta és el que som. RESISTIREM!!! (Encara que no tots)

No entraré en uns pensaments “negatius” i “pessimistes” que ja he manifestat molts de cops “generalitzant” d’una societat que s’autoproclama “civilitzada”, ara toca AGRAIR a totes aquelles PERSONES que amb el seu esforç i anonimat ens estan ajudant a superar de la millor manera aquesta situació.
I un “record” per TOT i TOTS, del que podrien ser familiars i/o amics, com els drets i llibertats que “perdrem” o perdran, (tots estem inclosos).
I també per no sols aquells que ens creiem en un món més “avançat”, no puc ni vull pensar que pot passar amb aquells que “denominem” del tercer món, i que cada cop tenim més propers a nosaltres.
I per acabar, el confiar i esperar que si algú hagués pogut haver destapat voluntàriament aquesta “caixa de Pandora” sofreixi també dels seus mals.

Tot això ens hauria de servir per “reflexionar” de moltes coses, no sols per esperar que se acabi, per continuar-ho tot igual, “visca la festa i la disbauxa”. Com diu la frase aquella de la pel·lícula: “Facin joc senyors, la partida continua”.

De moment, ja ens ha tornat a ploure, ja portem recollit tant com tot l’any passat. Esperem que quan “acabi” no ens digui “i ara vos la guardeu!”, que tardareu dies en veure-la.

I ara, un cop més, el temps passat per unes finestres. Unes finestres que sempre havien estat la meva “referència” del poble per quan no hi estava, el campanar per una banda i la Tossa i els Tres Castells per l’altra, posats a l’abast, gràcies a les tecnologies, de tot el món. I si en aquests moments ho poden ser i ajudar a algú altre, ho seran doblement aprofitades.
També unes altres finestres d’un altra estació que intentaré que estigui en funcionament mentre duri la “güifi” a la que es connecta. En tinc unes més i totes estan “parades” per problemes de connexió i de “paraula” de la gent.
Uns vídeos que espero que puguin servir mínimament i per un moment per fer una mica més curt aquest “confinament”.

Així el mateix amb tema de unes fotografies, tant de moda en aquestes circumstancies, aquí ,tot i no estar massa “processades” i no ser massa “distretes”, un petit recull de 50000 i una foto.
Tot i no ser amic de “publicar” imatges de gent, ja miraré de “recuperar-ne” algunes amb personal per veure si faig “parlar” i també serveixen per ajudar a passar el “temps”. Ara que a la primera “queixa” tornaran on estaven. Vivim en un món on JO cada cop encaixo menys.

TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Sud
TimeLapse càmera web Sud

“TimeLapses” MeteoPedrera

Desembre, Gener, Febrer i Març

Gener 2020. El Temps per dos finestres

I aparentment, de moment, ja ens em tornat a salvar pels pèls, quan teníem el pantà buit se’ns ha tornat a omplir per donar-nos un respir. Ens ha plogut en “coneixement” i ens ha respectat, almenys aquí. En total 251 litres en tres dies, quan l’any passat en tot l’any en varen caure 369.
El Temporal Glòria ja és historia, un “episodi extraordinari” de una llevantada al mes de gener. Com en tot, els fets “extraordinaris” s’han produït sempre, i així és; per què preocupar-se?
Ara a refer el malmès i continuar per contar-ho, que no passa res, tot igual. A viure que son dos dies.

El problema és que per una banda estan les ambigües profecies de Nostradamus i per l’altre les científiques del Canvi Climàtic.
– Augment del nivell del mar, desaparició i canvi de les zones costaneres.
– Canvis en el règim actual del clima i de precipitacions, més minses i més violentes quan es produeixin.
– Canvis de zones de conreu per desertització i falta d’aigua.
– Canvis en la distribució de la vegetació pels canvis de la temperatura.

Res, tot contes per fer temor als xiquets. Tot ho veiem “lluny”, per la TV o per Internet en aquest món “global”, per que preocupar-se?.
Kyoto, París, Cimera 2019, COP25, tot grans declaracions i fotografies, però després cada cop superem els llindars marcats.
Cada cop contaminem més, cada cop fem més escombraries i els plàstics han envaït el món!. De qui és la culpa?, dels altres!. Nosaltres pobres que podem fer?, tot ho fem be. Ara, gastem, consumim, exigim més comoditats, cotxe, aire condicionat, calefacció, tecnologia. Per això tenim els diners i podem pagar-ho. Mirar que podem estalviar, prescindir de coses en ares de un futur millor . . . de què?, això és cosa dels governs i de les empreses.
Uns governs que minimitzen el problema, uns polítics que se prescient, desacreditant els moviments en favor del món. Científics que encara se emparen, podíem dir, amb els cicles de la terra i amb els “milacres”. I empreses que mentre no vegin negoci no faran res voluntàriament. No passa res.

El problema és aquella dita que diu: “Quan vegis la barba del veí afaitar, posa la teva a remullar”.

Benvinguts al gran “Carnaval”, ara que s’apropen les dates. Visca la festa i la disbauxa, i passat demà ja trobarà les escombraries i el que deixarem el que vindrà darrera.

De moment un nou mes, el temps “passat” per dos finestres.

TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Sud
TimeLapse càmera web Sud

Desembre 2019. El Temps per dos finestres

I s’ha acabat el 2019 i un altra “dècada”. Qui recorda aquell canvi de segle XX?. Pareixia que deixàvem enrere uns temps passats turbulents i foscos per entrar en un futur de progrés i prosperitat.
Ara resulta que cada cop estem més a prop de abocar-nos a uns desastres mediambientals i socials difícils de resoldre.
Sembla com si tot l’avanç tecnològic s’hagués invertit en la moralitat i ètica de les persones. Generalitzant amb la societat, i des del meu punt de vista, cada cop més decadent, injusta i hipòcrita. Un món cada cop més “internacional” i “globalitzat”  i cada cop més banal i indiferent del que hi passa. Moltes declaracions internacionals mediambientals i de drets humans i . . . Per què? No cal anar molt “lluny” per veure de que serveixen i com ens va.

De moment, aquí, aquest 2019 encara que ha estat un any poc plujós, relativament sec i prou ventós, no ha estat un any extrem. Confiem en que canviï prompte la seguida, si no aquest 2020 es podia fer prou llarg i de necessitat.
A veure com anirà climatològicament i socialment aquest proper any, i quin balanç farem al final de la dècada que acabem encetar, qui ho pugui veure i comptar.
De moment, ni el clima ni la flora recorden ni saben a quina època estan.

I ara i aquí, un nou mes, per recordar com passaven els dies en un temps passat.

TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Sud
TimeLapse càmera web Sud

Novembre 2019. El Temps per dos finestres

Setmana Internacional del Clima 2019, del descrèdit i de la vergonya, per lo menys fins ara.

La “COP25”, la conferència organitzada per l’ONU sobre el canvi climàtic a la capital del “regne”.

Què es pot esperar d’una conferència de una “organització” que la força major que pot tindre és demanar i esperar de la bona voluntat dels països que la formen, i aquests ja han donat anteriorment mostres del què estan disposats a “sacrificar” en ares d’un futur millor?. I tot gràcies als seus “votants”, que els escullen com els seus representants polítics, a més dels grans “capitals” que controlen el “poder”.

I on el pais amfitrió que l’acull no destaca precisament per atendre les seves indicacions en cap sentit, ni el climàtic (contaminació i producció energètica neta), social (immigració), ni dels drets humans (empresonaments i repressions policials).

“BEN VINGUTS a la GRAN MASCARADA”!! Al final el que és segur que quedarà serà una nombrosa fotografia on tots es veuran satisfets per un GRAN acord en unes GRANS declaracions de “bones voluntats”.

Els resultats, la joventut d’avui els jutjarà demà i els recordarà pel que realment varen i estem fent avui entre TOTS.

VISCA el segle XXI que ens aboca a un prometedor i llarg futur “social, cultural i ambiental”!!

De moment i aquí, novament dos finestres per veure com passava el Temps un mes de novembre.

TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Sud
TimeLapse càmera web Sud

Octubre 2019. El Temps per dos finestres

I va passar setembre, un mes esperat per mi amb una “muntanya” de comptes a fer. Uns comptes que es van esvair com si la muntanya fos de sorra i se l’hagués emportat el vent. Encara que el temps no va acompanyar massa, agrair-li no hagués estat pitjor, alguna cosa va quedar i la resta, esperar que vinguin dies millors.

Ha passat octubre, encara que se m’ha fet un pèl més llarg. Ha estat un mes per “aparcar” alguns “passatemps” i tornar al “bricolatge” per intentar treure’m de sobre alguns “malsons”. De moment ja ha passat una primera “ventadeta” i no se m’ha emportat res. Tant de bo continuï així força anys.

I ara a esperar que ens depararà el novembre.

El Sr. Temps ha començat ventós i “normalitzant-se” un poc les temperatures, encara que sense massa aigua.

Tornem a tenir votades, amb uns partits “dominants” de unes grans i profundes arrels “demòcrates i liberals?”.

Crec que la llibertat i la democràcia es troba en donar la possibilitat que cada un pugui decidir el seu futur i no en dir qui son els “violents”, que se esta “discriminant” a la gent i que els “silenciosos” no parlen.
Considero que estic baix de la voluntat de una gent “forana” que l’únic dret i justícia que coneixen és el de la “repressió i opressió” de la “justícia” i forces de “seguretat?” com en altres temps passats.

Feliç aquell que es pot des-entendre de l’única “arma” que té en una “democràcia?” per intentar canviar alguna cosa (VOTAR) deixant que els altres “decideixin” per ell, i després ser capaç de “criticar i queixar-se”.
La “ignorància” humana és infinita.

El temps i la societat estan revolts. Com deia aquell embarbussament, el des-enrevoltillador que ho des-enrevoltillo, bon des-enrevoltilladó serà.

De moment ja he trobat com “ambientar” els “vidrios” i aquí una nova entrada de l’octubre passat per dos finestres.

Ara acabar la feina empresa i poder tornar a posar al dia les entrades “pendents”.

TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Sud
TimeLapse càmera web Sud