Gener. El Temps per una finestra

Amb més ganes de “plegar a fugir” que de posar-me a escriure, tindré que reprendre l’escriptura per posar-me un poc al dia abans se me ajuntin els “mesos”.

El mes de gener, un mes que va seguir la tònica amb que vàrem tancar l’últim mes de l’any, però caracteritzat pel fort vent l’ultima setmana.
I que tal com diu una de tantes lleis de un tal Murphy, si té que ploure, fallarà el pluviòmetre, i si té que fer vent, l’anemòmetre. I així va ser de certera.
De sobte, va deixar de marcar. Es deu haver “des-alineat” el sensor amb el vent. Desmunta’l, neteja’l, comprova’l, tot pareix bé. Tornat ha muntar, i segueix sense anar. Com el mòdul electrònic dels sensors ja me ha donat algun altre problema erràtic, serà cosa de ell. En demano un altre.
I de sobte, un altre dia, torna a funcionar.

Gracies a tenir un altra estació meteorològica de “segona divisió” per contrastar les dades de la de “primera”, puc completar els dies de vent que vaig perdre amb la meva. I això que el vent també me va deixar aquesta “K.O.”, encara que afortunadament, a aquella sols va ser problema de “connexió”.

TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Sud
TimeLapse càmera web Sud

Desembre. El Temps per una finestra.

I adeu 2018 i benvingut 2019! ! !

Un any més passat i nou any al davant. Tanta preocupació i patiment pel “Temps” i finalment, particularment aquí, ha estat benèvol amb nosaltres, possiblement molt millor del que nosaltres com a societat hem estat en ell. Ens ha mostrat el que ens podia venir però finalment no ha estat un any especialment “sec”, tot el contrari, ha estat un dels anys de més pluja, 900 litres, i amb “moderació”. Mentres, nosaltres, moltes declaracions de intencions i bones voluntats, però l’únic real que hem canviat ha estat l’any.

A nivell de “societat civilitzada”, continuem fent gala de tot el contrari, molts “Tractats de Medi Ambient”, moltes “Declaracions Universals” i cada cop pareix que s’accelera més la cavalcada cap a un destí incert i catastrofista, fins i tot les plantes i els animals estan perdent el “rumb”.

Però mentrestant, bevem, ballem i xalem, mentres poguéssim, i els que vindran darrera ja arrearan.

Diu, bon i feliç any 2019! ! !
I els següents ja veurem, l’any que ve més (si podem).

TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Sud
TimeLapse càmera web Sud

Novembre. El Temps per una finestra.

Ja ens ha plogut en abundància, se ens ha omplert el pantà i qui ha volgut se ha cansat de menjar rovellons.
I tant de patir per l’aigua i emprenem la recta final de l’any com un dels anys amb més pluja. Ja es podria “firmar” que el any més “sec” fossi com aquest.

Un cop més, aquí, com cada mes, el Temps passat, visualitzat per dos finestres.

TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Sud
TimeLapse càmera web Sud

Setembre. El Temps per una finestra

I ara que ja he ficat un poc al dia les entrades i he “tancat” per lo menys l’agost, l’entrada que hagués tocat a primers del mes, El temps per una finestra del setembre.

Ja ens han passat fins hi tot les pluges tant esperades, quedant prou al marge del mal que ha fet l’aigua per alguns llocs, se esta omplint el pantà, i el que ha volgut a pogut menjar rovellons.

Hi ha tenim la castanyada aquí i esperem que faci per lo menys un poc de fresca per poder-nos-les menjar escalfant-nos les mans.

TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Sud
TimeLapse càmera web Sud

Agost. El Temps per una finestra

Ja ha passat agost i les festes, i finalment no ha estat tant dramàtic com pareixia a principis d’estiu.
El setembre ens ha portat unes pluges tant esperades, i ja en hauran que somiaran uns rovellons com a barrets.
Temps al temps on ja es veurà el que ens depararà el Sr. Temps.
De moment el pas del temps d’agost per dues finestres.

TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Sud
TimeLapse càmera web Sud

Juny. El Temps per una finestra

I ara si ja tenim el calor aquí, l’aigua ha tornat ha córrer pel riu, encara que de moment sigui limitada i molt temporalment.

Em passat un altre mes, no precisament per recordar, tot i que no me afecta ni directament ni personalment, no se clarament el perquè me ha afectat tant, suposo que serà el veureu que cada cop serà més sovint. En el transcurs del mes hi ha agut qui va començar-lo normalment, com qualsevol, i ja no la tenim entre nosaltres.

Com sempre he dit, afortunat el que marxa i desgraciat el que es queda. Per que aquest injust món continua, i malauradament amb el buit que ha deixat qui ha marxat. I més si el buit que deixa era considerable i en uns temps que se apropaven de goig i alegria per gaudir-los. Ara sols hi ha continuar pels que queden i tenen vindre, gaudir el moment mentre puguem, i recordar a qui ha marxat per que encara hi sigui present.

TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Sud
TimeLapse càmera web Sud