Volta al pic de Salvaguarda

6 de juliol de 2018

I per completar l’estada a la vall de Benasc, seguint amb els cims més bonics dels Pirineus, un altre de destacat és el pic de Salvaguarda per la fantàstica vista que té del massís de la Maladeta.

Vista massís de la Maladeta
Vista massís de la Maladeta

I per donar el tomet i saludar a un altre cim destacat visitat a finals de l’any passat i a l’altre costat de la vall de Artiga de Lin, el Montcorbison, vaig dirigir-me també a un altre pic, el pic de Pessó. Un balcó tant o millor que el Salvaguarda però sense ser tant visitat. Ja vaig comprovar el per que, un cim herbós però amb una forta inclinació.

Panoràmica oest pic de Salvaguarda
Panoràmica oest pic de Salvaguarda
Panoràmica SE cim pic Salvaguarda
Panoràmica SE cim pic Salvaguarda

Una volteta senzilla per camins ben fressats. La pujada fins el Portillon de Benasc, un antic camí de pas transfronterer amb les seva pròpia historia. Després al Salvaguarda també senzill, però amb una petita complicació, un pas sense dificultat, però que podria ser perillós en cas de caiguda i que esta assegurat per un cable per fer de passa ma. I la continuació fins el Pòrt dera Picada i la tornada un passeig. Ara, la pujada al pic de Pessó és podia qualificar de “delicada” i no apta per persones insegures o amb vertigen.

Panoràmica SE del cim del pic de Pessó
Panoràmica SE del cim del pic de Pessó

Les estadístiques de GPS: Distancia recorreguda, 18,7km.
Altura màxima, 2.736m, Desnivell ascendit i descendit, 1.429m.

Mapa recorregut InstaMaps ICC.

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

Continua llegint «Volta al pic de Salvaguarda»

Volta al Perdiguero

5 de juliol de 2018

I el següent record gràfic recollit a la Web em porta a la Alta Ruta Pirinenca i un més de tants llocs fantàstics i captivadors dels Pirineus ja el primer dia de caminada, el llac i el refugi del Portillon d’Oò. Una imatge fantàstica a hores de ara i que quasi no em puc imaginar com tenia que ser fa anys quan, en una foto que tenen de anys enrere al refugi, tot era una gelera que arribava al llac.

Panoràmica Portillón
Panoràmica Portillón

En aquell moment, el dia que vaig començar la caminada, sols vaig pujar fins el coll inferior de Lliterola per tornar a baixar cap el llac i el refugi.

Amb la idea de que ara que ja comença a canviar el temps, “aparcar” els cims de Catalunya, i emprendre els cims més bonics dels Pirineus, decideixo anar al Perdiguero a gaudir de la seva vista d’ocell.
Recordant el camí que en aquell moment vaig començar a Benasc i em va portar fins Cabo Higuer, vaig pujar fins l’Ibon Blanc de Lliterola, que així mateix estava, ”blanc”. Des de allí, en lloc de continuar fins el coll com llavors, vaig anar a buscar la “cresta”, per resseguir-la fins el Perdiguero, havent tingut que veure durant tota ella la vista de “ocell” de les geleres i el llac.
No va ser així, tot emboirat i sense poder veure res, encara que amb bon temps, vaig arribar al Perdiguero. Durant el trajecte, “se diu i es comenta” que hi ha cinc 3000s. L’importants que deuen ser que com aquell que diu dels únics que en tinc “constància” son l’Agulla de Lliterola, per que i vaig pujar, una punta de pedra que si estes a qualsevol altre lloc no seria més que un pedrot.

Agulla de Lliterola
Agulla de Lliterola

El Pico Royo, pel seu color característic,

Pic Royo
Pic Royo

i després la pujada al Perdiguero.

Enfront, pujada cresta al Perdiguero
Enfront, pujada cresta al Perdiguero

La resta, en teoria, hi vaig passar i no en vaig ser-hi ni conscient, així estava la vista.
Després de gaudir en la pau i el silenci de l’entrepà,

Al cim del Perdiguero
Al cim del Perdiguero

i prendre les mides a una corraleta per si algun dia decideixo anar a gaudir-la, el temps un altre cop, en lloc de esvair la boira el que va fer va ser fer-la “pitjar”. I sense més demora, cap avall, en una baixada caòtica i sense sender la primera mitja part, i que jo, que confiant que seria més curta, se me va fer llarguíssima i pesada.

Una volteta sense gaire dificultat si estàs avesat a l’alta muntanya i els terrenys per on van, o no, els senders, i en la que un altra dificultat és que, per lo menys a mi, se me va fer llarga i pesada, com també és habitual als Pirineus.

Les estadístiques de GPS varen ser: Distancia recorreguda, 22,6km.
Altura màxima, 3.222m, Desnivell ascendit i descendit, 1.898m.

I segons diuen les “guies”, sis 3000s trepitxats, Agulla de Lliterola (3.028m), Punta de Lliterola (3.132m), Pic Royo (3.121m), Tuca de Lliterola (3.095m), el Perdiguero (3.222m) i l’Hito occidental del Perdiguero (3.176m).

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

Continua llegint «Volta al Perdiguero»

Volta al Taga

10 de maig de 2018

I per gaudir de una esplèndida panoràmica dels cims visitats en les ultimes voltetes vaig dirigir-me a la serra Cavallera per visitar el seus dos cims característics, el Taga i el Puig Estela, dos balcons als cims de Núria i de tot el seu voltant. La meva intenció, volia sortir des de Ribes de Freser, i seguint el PR-C 190 que va de Ribes a Camprodon, pujar al Taga, passar pel Puig Estela i arribar al coll de Pal, allí deixar el PR i tornar per Pardines . Al final, degut al temps que es va tapar i em va fer córrer l’aigua, es podia dir, que sols vaig pujar al Taga i vaig tornar a baixar, però després de haver-me deixat gaudir en part de la panoràmica.

Pujant al Taga
Pujant al Taga
Llom de pujada al Taga
Llom de pujada al Taga

El camí de Ribes al Taga comença de darrera de l’estació del cremallera de Ribes poble (920m). Jo, com me havia quedat a la caragola, vaig començar per la pista de Maçana fins la collada del Manter (1.146m), on vaig trobar el sender que pujava de Ribes i pel que ja vaig continuar amunt per la pista per on continua fins els Plans de la Conivella (1.428m).

Allí la deixo i giro a l’esquerra per continuar pel empinat llom arrodonit de la serra de Conivella fins el Pla de la Guilla (1.965m), en que ja se suavitza la pendent fins el Taga (2.038m).

Panoràmica del Taga
Panoràmica del Taga
Cim del Taga
Cim del Taga

Fins el Taga han estat uns 5,8Km i uns altres 1.115m de desnivell ascendit.

Els Plans de Cases
Els Plans de Cases

Després, per veure si es podia esvair vaig continuar cap al Puig Estela, però abans de arribar a la Portella d’Ogassa ja vaig girar cua, i planejant pel Pou del Taga vaig anar a buscar el camí de pujada i cap avall mentre plovisquejava.

Les estadístiques de GPS de la volteta meva.
Distancia recorreguda, 14,8km.
Altura màxima, 2.038m. Desnivell ascendit, 1.115m.ç

Mapa recorregut InstaMaps ICC.

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

Volta a la vall de Núria

9 de maig de 2018

A l’endemà, aprofitant l’estada a la zona, un altre “piquet”. Tot i ja haver-hi estat varies vegades, cap havia estat en estes condicions i per aquesta vessant.

Aquest era el Puigmal, i la intenció, mooolt pretensiosa, i més a està època, la clàssica volta a l’Olla de Núria, la carena i els cims que la envolten. Després, sobre la marxa i el temps ja vaig anar retallant-la. D’origen pensava intentar tota la volta, del Puigmal al pic de l’Àliga. Després, veien el que em va costar arrancar, fins el coll de Noufonts i al final veient com es va desenvolupar el temps es va quedar fins el coll de l’Eina.

Vaig anar ha dormir amb la meva caragola al final de la pista de Fontalba. Primera errada, i el vent. Mentre estàs dins penses, “Ui que be que estic aquí dins gronxadet per l’aire”, però quan es fa l’hora de sortir llavors també penses “ui, ui, ui, i ara he de sortir?”. El resultat, el sortir després de sortir el sol. Millor hagués estat dormir més avall on no hagués tocat tant l’aire com aquí a la collada.
D’allí al Puigmal una pujadeta senzilla i sense problemes alternant la neu i els trams de terra, exceptuant l’airet que bufava, que sense ser extrem  si que era suficient per molestar i prou fresc.

Panoràmica 360º cim del Puigmal
Panoràmica 360º cim del Puigmal

Un cop al Puigmal, anar a buscar la carena per continuar la volta. Xalant com un xiquet baixant i anant per la neu, amb unes condicions perfectes per anar-hi tranquil·lament, sense raquetes ni grampons.

Carena Finestrelles i cims de l'Olla de Núria
Carena Finestrelles i cims de l’Olla de Núria

L’únic punt on, per més seguretat, em vaig posar els grampons va ser després del coll de Finestrelles, a la pujada empinada al Finestrelles.

Carena al Puigmal des del coll de l'Err
Carena al Puigmal des del coll de l’Err

El sender va per un franqueig a una pala empinada, però jo vaig pujar directe pel collet amunt.

Núria i carena Puigmal des del Finestrelles
Núria i carena Puigmal des del Finestrelles

Ha partir d’allí el temps ja se me va començar a “embolicar”, vaig tornar ha passar un ratet “angoixant”. Anava per una carena emboirada i tota blanca, no veia per on anava i tenia de anar en compte de no arrimar-me massa a alguna bora que hagués alguna cornisa que es pugues despendre. En arribar al coll de l’Eina, apretar a córrer cap avall pel sender marcat com a GR i que enllaça el GR-11 amb la A.R.P. i el GR-10 francès. Volia arribar a l’Eina i al Noufonts però al fi i al cap, aquest tram “d’Olla” ja el tenia fet, i aquesta baixada del coll de l’Eina a Núria no la coneixia.
En arribar a Núria el camí a Fontalba, vell conegut de una “marxeta de resistència”, la Nuria-Queralt o Berga, una passejadeta de 92km pujant i baixant.

Vall de Núria des del Mirador
Vall de Núria des del Mirador

Sense massa a descriure que no estigui més que descrit a aquest “pic ample i arrodonit en que la seva ascensió és senzilla si les condicions climàtiques no són molt adverses”, sols les meves estadístiques de la volteta.

Estadístiques de GPS.
Distancia recorreguda, 23,4km.
Altura màxima, 2.910m. Desnivell ascendit, 1.715m.

Mapa recorregut InstaMaps ICC.

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

Volta al Gra de Fajol i al Bastiments

23 d’abril de 2018

I a l’endemà un altra volteta per uns altres cims propers. El Gra de Fajol i el Bastiments.

El Gra de Fajol (2.712m) és un impressionant pic roginós que esta a sobre del refugi de Ulldeter i que té unes grans panoràmiques, principalment si esta clar. I el pic de Bastiments (2.881m), que es podia dir que és el cim més clàssic i freqüentat, igual a l’hivern, amb esquis com vaig poder comprovar, com al l’estiu, per la seva facilitat per pujar-hi.

Jo vaig sortir de l’aparcament del refugi de Ulldeter (2.089m) i vaig pujar fins el Gra de Fajol pel Coll de la Marrana (2.529m) . Després de tornar a baixar al coll vaig pujar al Bastiments i per donar el tomet vaig baixar al coll de la Geganta (2.604m) i per les pistes de Vallter a buscar la caragola.

Com l’anterior, sense dificultat, si exceptuem un tram més empinat per pujar al Gra de Fajol i la baixada també empinada per la Canal de la Regalíssia.

Estadístiques de GPS: Distancia recorreguda, 10,5km.
Altura màxima, 2.881m, Desnivell ascendit, 1.077m.

Continua llegint «Volta al Gra de Fajol i al Bastiments»

Volta a el Mont o la Mare de Déu del Mont

11 de febrer de 2018

Seguint darrera dels cims emblemàtics de Catalunya aquest cop la “intenció” també eren dos. Novament una proposta agosarada pels temps que estàvem, i que a sobre, novament el temps va jugar en contra al matí, encara que a mi tampoc em va costar massa canviar el plan.
A l’hora de “moure” va fer uns ruixats, i vaig sortir més tard del degut.
La intenció era anar a el Mont i al Bassegoda, una volteta “considerable”. Al final va quedar en la volta a la Serra de el Mont.
El pic de el Mont o de la Mare de Déu del Mont (1.124 m), dit així per que al seu cim es troba el santuari de la Mare de Déu del Mont, és un balcó des de on es pot contemplar un panorama esplèndid de aquestes contrades de Catalunya, des de Roses al Montseny, i des del Pedraforca al Canigó i l’Albera.
Vaig començar la caminada al costat de l’església de Sant Martí de Sales de Lierca, de allí  vorejant pels seus peus el Puig del Roure em vaig dirigir al Pla dels Solls i el Mont. Després de agafar forces al bar del darrera del Santuari i gaudir de la panoràmica vaig continuar per la serra de les Corones cap a Lliurona, on després de saludar en la llunyania encara al Bassegoda, vaig tirar avall pel Torrent de Lliurona un altre cop cap a Sales de Lierca pel
sender de Itinerannia de Can Bosc.
Volta sense dificultat, però el tram des de Can Tries al Pla del Solls no està marcat ni massa definit, cal estar atent a les fites. La resta senders de Itinerannia .

Continua llegint «Volta a el Mont o la Mare de Déu del Mont»

Serra Verdera o de Rodes

6 de gener de 2018

I quina millor “atalaia” per estes contrades que la serra Verdera o de Rodes amb el seu castell de Sant Salvador construït al punt més elevat de la serra, i que ofereix una panoràmica excepcional, en dies clars es pot veure des del Montseny, el Canigó i tot el golf de Lleó.

Volteta que es podria dividir en tres parts, la primera de la Selva de Mar al Castell de Saverdera i la tercera del coll de Sant Genis fins l’inici, per senders marcats i sense dificultat. La part central, del castell fins el coll de Sant Genis, sense poder classificar-la de difícil, si de corriol per la cresta, “distret i entretingut”.

Continua llegint «Serra Verdera o de Rodes»

Els Pirineus a vista d’ocell. El pic Bisaurín

Tot i no ser un “alt” cim com els anteriors, si que és el cim més occidental de més de 2.600m. I a banda de tenir mèrits propis per figurar entre els cims més bonics i emblemàtics dels Pirineus, el motiu personal és el haver-me permès gaudir tranquil·lament des del seu cim de un dia i unes vistes FANTÀSTIQUES i INACABABLES en majúscules.
El poder tenir als “meus peus” molts dels cims i colls trepitjats en les meves “escapades” per aquesta part dels Pirineus.


Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

Els Pirineus a vista d’ocell. El pic Longue o Vignemale.

I per continuar un altra de més recent, i també important en la historia dels Pirineus per l’amor i les passions despertades .
Tot i haver  pujat i gaudit de moltes muntanyes anteriorment, difícilment podré estar en un altre lloc com aquest, on a sobre de poder-hi dormir còmodament, i pugui estar sol i tant ben acompanyat al mateix temps. L’allotjament millor i més alt dels Pirineus, un allotjament d’un milió d’estrelles. Un lloc carregat d’història i nostàlgia, la “Gruta Paradis” que va fer excavar el compte Henry Russell al Vignemale, i des d’on vaig poder gaudir d’una posta de sol i sortida l’endemà fantàstiques i màgiques.

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

Els Pirineus a vista d’ocell. La Pica d’Estats

Per començar unes altres “entrades” amb panoràmiques i fotografies, quina millor que la de la Pica d’Estats, el sostre de Catalunya i el 3000 més oriental dels Pirineus. Cim ascendit per diverses vessant i amb molt variades “companyies”. Ara, cap com quan vaig tenir “l’honor” de acompanyar un muntanyenc, company i amic de moltes caminades que en l’any que va complir el 85 anys va fer els 80 i cinc tres mils del massís de la Pica, el “Tio Joaquim”. En record i memòria d’ell.

Panoràmica 360º cim la Pica d'Estats