Volteta part oriental Montserrat

6 de febrer de 2020

Després d’haver donat el tomet a la part occidental el dia anterior, a l’endemà a per l’altra “banda” de Montserrat.
Em desplaço fins el monestir de Santa Cecília des de on emprenc la caminada seguint novament el GR-172 o, aquest tram, també anomenat camí de l’Arrel, és l’antic camí que unia Santa Cecília amb el Monestir de Montserrat (0,0Km – 677m).

Cavall Bernat i cingleres de Sant Jeroni des del Serrat de les Barretines
Cavall Bernat i cingleres de Sant Jeroni des del Serrat de les Barretines

Després de creuar la carretera (S) continuo pel GR, que passa a tocar d’ella, pujant (SSE) prou suaument i per baix de les famoses i espectaculars cingleres, creuant “serrats” i canals, els serrat de les Barretines i del Vent, i les canals del Moro, dels Aritjols i la del Cavall Bernat. Finalment arribo a la cruïlla del camí de la canal Plana (2,6Km – 870m). Deixo el GR que marxa (E) per baix de les cingleres dels Flautats, per emprendre la empinada pujada (S) fent ziga-zagues per aquest camí fins el coll del mateix nom, coll de la Canal Plana (3,1Km – 1.019m), allí cruïlla de quatre camins.

Els Pirineus des del coll de Canal Plana
Els Pirineus des del coll de Canal Plana

Anant recte (SO) aniríem al Pla dels Ocells i el monestir. A la dreta (NO), per on continuaré després, i a l’esquerra (SSE) cap on em dirigeixo ara. Vaig al coll (3,4Km – 1.071m) i (E) a les restes l’ermita de Sant Salvador (3,6Km – 1.074m), una ermita baix de podíem dir, la Trompa de l’Elefant o la Roca de Sant Salvador, i en la que hi ha un petit refugi en un “arrimador paredat” de la seva base. D’aquí la pujada (ONO) al cim (3,9Km – 1.156m). Un altre magnífic i espectacular cim per la seva visió “panoràmica”, que tot i no ser difícil, requereix de “adherència” a les botes i el ascendir al cim per una estreta bretxa, sense massa “perill”. Aquest cop panoràmica també espectacular de tot el voltant i de la vessant oriental de la serra.

Cingleres de Sant Jeroni amb els Bages i els Pirineus des de Roca Sant Salvador
Cingleres de Sant Jeroni amb els Bages i els Pirineus des de Roca Sant Salvador

En acabar de gaudir del cim avall a retrobar novament la cruïlla de camins (4,5Km – 1.071m) pel mateix camí de pujada, i continuar, aquest cop, “recte” (NO) per la serra de les Lluernes en direcció a Sant Jeroni i per dalt de les cingleres que anteriorment he vist dalt meu. Passo a tocar del Cavall Bernat (NE)(5,3Km – 1.035m) i al poc cruïlla (5,4Km – 1.033m), caminet que baixa a un torrentet (O) i camí que puja empinat pel seu costat (N). Ara amunt, ja tornaré a baixar. Em dirigeixo al l’ermita de Sant Antoni (5,6Km – 1.097m), situada en un altre lloc espectacular i amb una vista privilegiada, principalment de les parets del Cavall Bernat i voltant.

Zona de les Magdalenes i Sant Jeroni amb la serra de les Lluernes
Zona de les Magdalenes i Sant Jeroni amb la serra de les Lluernes

En acabar de visitar-la avall fins la cruïlla (5,8Km – 1.033m) anterior per continuar pel caminet (O), i que passant per baix del Cap de Mort, em porta fins el camí “vell” de Sant Jeroni (6,0Km – 1.040m). Segueixo amunt per ell (N), si anés avall (S) aniria al monestir però passant pel Pla dels Ocells. Nova cruïlla (6,2Km – 1.060m), aquest cop estic al camí “nou” de Sant Jeroni, ja una “autopista”, el mateix, jo amunt (N), si anés avall (S) el monestir, però aquest cop passant per Sant Miquel. Cruïlla a l’esquerra (O)(6,7Km – 1.116m), puja a “les Pinasses” pel camí dels Francesos.

El Cavall Bernat i cingleres de Sant Jeroni
El Cavall Bernat i cingleres de Sant Jeroni

I tornaré després, ara continuo pel camí a Sant Jeroni. Capella de Sant Jeroni (NE)(7,0Km – 1.149m), i cim de Sant Jeroni (7,6Km – 1.237m), cim culminant de la muntanya de Montserrat al seu mig, novament amb una fantàstica i espectacular “visió” de 360º al seu voltant, des dels cims de mitja Catalunya als cims nevats dels Pirineus. En acabar de gaudir del cim, novament avall fins la cruïlla anterior (8,5Km – 1.116m), i per on segueixo (O) aquest cop fins el coll de les Pinasses (8,6Km – 1.139m). Allí nou sender a l’esquerra (SE), m’hi dirigeixo, té un petit pas rocós que es pot superar fàcilment ajudat si fa falta per una corda, es dirigeix a l’Albarda Castellana (8,8Km – 1.177m), sostre comarcal del Baix Llobregat.

Panoràmica des de Sant Salvador
Panoràmica des de Sant Salvador

Un altre cim allargat i ample amb una vista espectacular a l’estil del Montgròs. I en acabar la visita, enrere i avall un altre cop cap a les Pinasses (9,0Km – 1.139m) per continuar (SSO) pel sender que portava inicialment i que ara es dirigeix avall fins que a l’alçada del Camell de Sant Jeroni em trobo en una nova cruïlla (9,5Km – 1.020m) per on be un PR (O), és el PR C-78 que seguia el dia anterior, i que juntament amb el camí dels Francesos es dirigeixen (S) cap el Bruc.

Cim Sant Jeroni mirant zona Ecos
Cim Sant Jeroni mirant zona Ecos

Deixo el camí que portava i continuo pel PR (O) pujant i baixant a buscar un altre cop la cruïlla del dia anterior (10,4Km – 985m) i la Canal del Migdia i coll del mateix (10,6Km – 1.029m), i novament com el dia anterior, avall per la Canal de la Font de la Llum fins la cruïlla del GR (11,0Km – 842m). Per on, aquest cop, canvio de direcció (NE) cap a Santa Cecília per baix de les altes cingleres de Sant Jeroni i el serrat del Moro. Cruïlla (11,8Km – 710m), el GR marxa amunt (SE) a buscar la part inferior de la Canal de Sant Jeroni. Avall (N) a la carretera i més “planer” Santa Cecília.

Cim Sant Jeroni mirant zona Sant Salvador
Cim Sant Jeroni mirant zona Sant Salvador

Deixo la pujada cap a la Canal de Sant Jeroni per un altre cop, ja “estudiaré” un altra volteta. Ara carretera (11,9Km – 690m) i finalment Santa Cecília i la caragola (12,2Km – 710m).

Cingleres dels Ecos des del Camell de Sant Jeroni
Cingleres dels Ecos des del Camell de Sant Jeroni

I novament una volteta prou curta i “distreta” per gaudir i fer tranquil·lament , si exceptuem la pujada a la Roca de Sant Salvador, que tot i ser senzilla requereix atenció i no tenir “aprensió” a les alçades.

No disposant de més temps em va quedar pendent el cim de la Miranda de Santa Magdalena a més de alguna altra “canal” i corriol per conèixer aquest cop la muntanya amb més “profunditat”, a més de “pendent una ascensió” amb algú per escales.

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 15,2km.
Altura màxima: 1.241m i mínima: 645m.
Desnivell ascendit i descendit, 1.262m.

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth
Mapa recorregut InstaMaps ICC

Més fotografies:
Fotos 50000iunafoto
Fotos mòbil

Volteta part occidental Montserrat

5 de febrer de 2020

Havent-me “retallat” els dies que disposava per tenir que fer de xofer, canvi de plans. Deixo la neu i els cims dels Pirineus per anar a “fer-ne” uns altres de més propers. Em dirigeixo cap a Montserrat a donar-hi un tomet per visitar el cims “destacats” per estar inclosos dins de la llista dels 100 cims de la FEEC i un sostre comarcal.
Els cims de la llista varen ser el Torre Alta o Castell Ferran (842m), la Miranda dels Ecos (1.223m), el Montgròs (1.133m), la Roca de Sant Salvador o l’Elefant (1.156m) i la Miranda de Sant Jeroni (1.237m), i el sostre comarcal del Baix Llobregat, l’Albarda Castellana (1.177m).

Vessant Occidental de la zona les Agulles
Vessant Occidental de la zona les Agulles

Amb aquesta intenció em vaig dirigir cap al coll de can Maçana a passar-hi la nit per al dia següent emprendre la travessa de Montserrat fins el Monestir i tornar pel GR-172. Segons el temps que empleés ja acurçaria per alguna canal, com així va ser. Finalment varen ser dos dies “complets”, el primer del coll de can Maçana i el segon de Santa Cecília, fent els retorns dels mateixos per la canal de la Font de la Llum. Dos voltetes curtes en distancia, però llargues pel temps “perdut”.

Entorn refugi Vicenç Barbé
Entorn refugi Vicenç Barbé, a la dreta

La nit de arribada, gaudint de la “il·luminació” de la meva amiga la lluna ja vaig pujar al cim del Torre Alta o Castell Ferran. Un “cimet” proper, senzill i prou fàcil començant des del coll de Can Maçana (O). El vaig començar seguint el GR-172 i deixant-lo, anar ha buscar l’empinada pujada fins el cim, que tot i que no és difícil cal anar en compte de no patinar, i més a les “fosques”.

Zona els Frares Encantats
Zona els Frares Encantats

A l’endemà la travessa cap al Monestir. Començo des de can Maçana seguint novament el GR-172 que va pel camí de la Roca Foradada i que marxa per una pista que puja suaument (ENE)(0,0Km – 710m). Mirador de Can Maçana, panoràmica del Bages amb els cim retallats dels Pirineus darrera (0,5Km – 776m). Coll de Guirló (1,0Km – 797m) i uns 30 metres més endavant, sender que marxa per la dreta i pal indicador (SE). El GR i la pista continuen per l’esquerra (ENE), és per on tornaré.

Els Ecos, amb la Miranda dels Ecos i la canal de pujada
Els Ecos, amb la Miranda dels Ecos i la canal de pujada

Continuo per la dreta ara seguin el PR-C 78 en direcció al refugi Vicenç Barbé i el monestir de Montserrat. Canaleta del coll de la Portella (1,6Km – 885m) i canvi de vessant i de paisatge. Al prompte es veu el refugi amb un marc espectacular “d’agulles” darrera. Refugi Vicenç Barbé (2,2Km – 890m), al ben mig de un paratge d’agulles i cims afilats. Continuo pel seu darrera pel PR (NE), barranquet de canal Ampla, pal indicador (2,3Km – 903m), i sender (NE) al Portell Estret per on es podria baixar al GR. Continuo (S) cap el coll del Port creuant torrenteres i passant pel camí i el pas del Princep (3,3Km – 971m). Coll del Porc (3,7Km – 973m) i altre cop sender (N) per on es podria baixar al GR que he deixat anteriorment, va a buscar el sender que baixa del Port Estret i arriben junts al GR.

Cim Miranda dels Ecos amb la vessant de Sant Jeroni
Cim Miranda dels Ecos amb la vessant de Sant Jeroni

Continuo pel PR (SE) i coll de la canal del Miracle (4,1Km – 979m), un altre punt per baixar al GR per la nomenada canal (NE). Continuo pel PR (SE) amb un continuo de pujar i baixar. I coll de les Comes (5,4Km – 1.060m). Baixo al fons de un torrent, la Coma dels Naps de Dalt i el bassal dels Avellaners (5,6Km – 1.005m). Començo a pujar per l’altra banda i al poc, en un tancat revolt, un sender poc definit que se intueix que marxa a l’esquerra (NE)(5,7Km – 1.025m). Deixo el PR, encara que tornaré per continuar-lo, ara continuo per aquest sender nou. Em dirigeixo cap a la Miranda dels Ecos. Cal parar atenció, vaig seguin alguna fita i alguna marca. Pujo empinat algun tram per dins l’arbrat i altres pels rocalls. Trobo una cruïlla (5,9Km – 1.110m) amb marques blaves.

Miranda dels Ecos amb la vessant dels Frares Encantats
Miranda dels Ecos amb la vessant dels Frares Encantats

Per l’esquerra (N) està el recorregut del Pas de l’Esfinx o camí dels Aurons, si es coneix, i per la dreta (E) continuo pujant empinat pel barranquet cap els Ecos. Panyet de roca (6,0Km – 1.163m), a la dreta (S) el sender més definit, puja ja fàcilment a l’Eco Segon (6,3Km – 1.189m), a sobre de la Roca de Migdia, i de la que ja es gaudeix de una fantàstica vista. Per pujar a l’Eco Superior, l’esquerra (N) empinat per la canal fins topar-te tancat per un cinglet (6,5Km – 1.184m). Aquest esta equipat amb una cadena i requereix de bona “força de braços”, o dominar mínimament un poc d’escalada per “ajudar-te”, ja que requereix fer una curta escalada.

Panoràmica dels Ecos, Els Frares Encantats i al fons les Agulles
Panoràmica dels Ecos, Els Frares Encantats i al fons les Agulles

La vista des del cim  (6,7Km – 1.223m) i a vista d’ocell magnífica i espectacular al ben mig de Montserrat, a una banda tots els cims arrodonits de les zones de les Agulles i dels Frares Encantats, i a l’altra de Sant Jeroni, tot rodejat de altes cingleres i canals. En acabar de gaudir de la grandiositat de la panoràmica i de l’entorn, retorn pel camí de pujada fins un altre cop el PR (7,2Km – 1.025m) , deixo la Canal del “Micos” per un altra ocasió, Ara novament continuo (SO) pel PR C-78. Empinat pujo a la Roca Plana dels Llamps (7,6Km – 1.116m) i baixada per una canaleta de mal auguri, una creu de ferro clavada al seu costat, i coll del Montgròs (7,8Km – 1.121m). Des de aquí em dirigeixo fàcilment (S) al cim llarg i ample del Montgròs (7,9Km – 1.133m). Novament una panoràmica magnifica i espectacular d’agulles, cingleres, canals i el Baix Llobregat.

Els Ecos, Sant Jeroni i la part oriental de Montserrat
Els Ecos, Sant Jeroni i la part oriental de Montserrat

En acabar de gaudir del paisatge avall (NNE) pel senderol empinat que va per una espècie de estreta escletxa que permet baixar fins el fons del Torrent del Migdia (8,5Km – 967m). Cruïlla (8,7Km – 985m), per la dreta (NE), novament empinat marxa el PR que he seguit fins aquí i que em portaria fins al Bruc. Deixant-lo abans arribaria fins Sant Jeroni i Montserrat, i per on tornaré al dema. Ara segueixo recte i amunt (N) pel torrent cap el Portell del Migdia (8,9Km – 1.029m). I baixada empinada (NNE) per la canal de la Font del Llum fins trobar el GR-172 (9,3Km – 842m), pel que faig el retorn a la caragola anant a l’esquerra (O) i per la també espectacular vessant nord de les altes cingleres i canals del massís que anteriorment he gaudit de l’altra part, a la dreta (NE) seguiré el dema.

El Portell del Migdia i Sant Jeroni
El Portell del Migdia i Sant Jeroni

Seguin el GR em vaig trobant les diferent cruïlles de les baixades (o pujades) als colls que he anat passant al matí. Pal indicador Canal del Miracle (10,2Km – 765m) i baixada a la carretera (NO), segueixo pel GR cap a Can Maçana, nova indicació de Canal del Miracle (10,3Km – 910m), ara cruïlla a l’esquerra (S) per pujar al coll del mateix. Continuo i nova indicació, els Frares Encantats (10,9Km – 752m) amb una nova baixada a la carretera (NO). Vista de la Roca Foradada, i més endavant un altre cop els Frares Encantats, amb la pujada (SE) als colls del Coll del Port i del coll Estret (11,4Km – 835m). I després de vorejar la Roca Foradada i la Cadireta de nou arribo al Collet de Guirló (12,8Km – 797m), i la baixada a Can Maçana (13,8Km – 752m).

La Roca Foradada i la Cadireta
La Roca Foradada i la Cadireta

Una volteta prou curta i “entretinguda” per fer tranquil·lament, si exceptuem la pujada als Ecos. Encara que a mi es podia dir que em va costar tot el dia per haver anat perdent molt el “temps”.

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 17,0km.
Altura màxima: 1.223m i mínima: 650m.
Desnivell ascendit i descendit, 1.276m.

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth
Mapa recorregut InstaMaps ICC

Més fotografies:
Fotos 50000iunafoto
Fotos mòbil

Gener 2020. El Temps per dos finestres

I aparentment, de moment, ja ens em tornat a salvar pels pèls, quan teníem el pantà buit se’ns ha tornat a omplir per donar-nos un respir. Ens ha plogut en “coneixement” i ens ha respectat, almenys aquí. En total 251 litres en tres dies, quan l’any passat en tot l’any en varen caure 369.
El Temporal Glòria ja és historia, un “episodi extraordinari” de una llevantada al mes de gener. Com en tot, els fets “extraordinaris” s’han produït sempre, i així és; per què preocupar-se?
Ara a refer el malmès i continuar per contar-ho, que no passa res, tot igual. A viure que son dos dies.

El problema és que per una banda estan les ambigües profecies de Nostradamus i per l’altre les científiques del Canvi Climàtic.
– Augment del nivell del mar, desaparició i canvi de les zones costaneres.
– Canvis en el règim actual del clima i de precipitacions, més minses i més violentes quan es produeixin.
– Canvis de zones de conreu per desertització i falta d’aigua.
– Canvis en la distribució de la vegetació pels canvis de la temperatura.

Res, tot contes per fer temor als xiquets. Tot ho veiem “lluny”, per la TV o per Internet en aquest món “global”, per que preocupar-se?.
Kyoto, París, Cimera 2019, COP25, tot grans declaracions i fotografies, però després cada cop superem els llindars marcats.
Cada cop contaminem més, cada cop fem més escombraries i els plàstics han envaït el món!. De qui és la culpa?, dels altres!. Nosaltres pobres que podem fer?, tot ho fem be. Ara, gastem, consumim, exigim més comoditats, cotxe, aire condicionat, calefacció, tecnologia. Per això tenim els diners i podem pagar-ho. Mirar que podem estalviar, prescindir de coses en ares de un futur millor . . . de què?, això és cosa dels governs i de les empreses.
Uns governs que minimitzen el problema, uns polítics que se prescient, desacreditant els moviments en favor del món. Científics que encara se emparen, podíem dir, amb els cicles de la terra i amb els “milacres”. I empreses que mentre no vegin negoci no faran res voluntàriament. No passa res.

El problema és aquella dita que diu: “Quan vegis la barba del veí afaitar, posa la teva a remullar”.

Benvinguts al gran “Carnaval”, ara que s’apropen les dates. Visca la festa i la disbauxa, i passat demà ja trobarà les escombraries i el que deixarem el que vindrà darrera.

De moment un nou mes, el temps “passat” per dos finestres.

TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Sud
TimeLapse càmera web Sud

Volteta per la serra de Grillera

12 de gener de 2020

A l’endemà la serra de Bac Grillera i el Puig de la Gavarra o el Castell de Bac Grillera. Un altre cim inclòs dins de la llista dels 100 cims i que segons la procedència dels mapes o la informació varien en la ubicació i el cim en concret. I també visita inclosa a Santa Maria de Fau, una ermita ubicada en un lloc privilegiat. Una volteta que no té “rebuig”, com el dia anterior, un tomet que podríem definir de contraposició, prou petita en recorregut però grandíssima en vistes i paisatges, si el dia acompanya.

Sant Cristòfol dels Horts
Sant Cristòfol dels Horts

Aquest cop començo la caminada a la carretera que uneix Tapis en la veïna Costoja a França, al coll dels Horts (0,0Km – 777m) i per la pista que es dirigeix a Sant Cristòfol dels Horts i Fau (SE), per on també va els sender de Itinerannia que passen pel Bac de Grillera i Fau.
Cruïlla de pistes (0,2Km – 762m), la de l’esquerra (E) és per on tornaré, continuo per la de la dreta (SO), nova pista a l’esquerra (SSE) per dalt de la que porto no tant “rodada“(0,6Km – 740m), es per la que continuo, és la que entra a Sant Cristòfol.

Vista Costoja
Vista Costoja

Restes de l’església de Sant Cristòfol dels Horts (1,0Km – 735m), una antiga construcció derruïda. Continuo pel sender (SE) i Mas dels Horts (1,1Km – 718m). Segueixo el sender per baix del mateix (E) que va pujant i baixant suaument. Collet, pista i Mas de la Fiola (2,1Km – 800m). A la dreta (S) Puig de la Fiola i Castell d’Arget, a l’esquerra (N) per la pista cap a Fau. Continuo per la pista, encara que hi vaig poc tros. Deixo la pista (2,2Km – 820m) per seguir un sender (NE) que marxa empinat per la dreta. Cruïlla (2,3Km – 868m), a la dreta (E) a Fau, va per la vessant de la serra sense pujar-hi i més suaument. A l’esquerra (N) també a Fau però empinat i passant per la carena de la serra.

El Bassegoda em crida i el Comanegra em saluda
El Bassegoda em crida i el Comanegra em saluda

Balconada a la vessant oest de la serra (3,0Km – 1.040m), el Bassegoda em crida i el Comanegra em saluda, estem a poc de arribar al cim de la serra, el Puig de la Gavarra (3,2Km – 1.060m). Vèrtex dins arbrat en una fantàstica vista aèria a la vessant N de la Gavarra així com del Canigó i la serra de les Salines, i ja de la vessant E, vista de la serra amb el Castell del Bac de Grillera amb primer pla i la ermita al seu final. Continuo (SE) descendint per la carena cap el coll per tornar ha ascendir al “Castell” del Bac.

Castell del Bac de Grillera
Castell del Bac de Grillera

Un cim encinglerat que requereix de un petit tram de grimpada per “ascendir-hi”, que tot i que no es difícil, és força aeri. Tot el tram esta “equipat” amb cadenes per ajudar a qui les necessiti. Un cop al cim d’aquest si panoràmic cim de 360º (3,9Km – 1.018m), ja sols queda continuar (SE) per la bonica carena on també podrem passar per dins de una escletxa al terra, el Pou del Fau (4,6Km – 939m).

L'Alt Empordà, la serra Verdera i Santa Maria de Fau
L’Alt Empordà, la serra Verdera i Santa Maria de Fau

Coll de Fau (4,8Km – 932m) i cruïlla, aquí a l’esquerra (NO) esta el camí per on tornaré. Continuo recte (SE) fins la ermita de Fau o de la Verge de les Formigues o de les “Alades” (5,1Km – 962m), es compta que el dia de la romeria hi anaven a morir quedant el terra cobert de les mateixes. I des de la mateixa una vista “espatarrant” de tot l’Empordà amb el Golf de Roses i part de la Garrotxa. Amb tots el cims trepitjats del seu voltant.

Panoràmica del Puig de la Gavarra
Panoràmica del Puig de la Gavarra

Ja sols em quedava recular fins el coll (5,4Km – 932m) i seguir el sender (NO) fins el final de una pista (5,7Km – 878m) que ve del coll dels Horts. Baixant pel sender trobo a la dreta un teix “considerable” i al poc de la pista una també considerable carrasca i la font del Bac (6,0Km – 837m), a més de una cruïlla a la dreta (SE) per on també marxa un sender cap a Tapis. Ara ja sols em quedava el seguir la pista principal (NO) evitant trepitjar els tolls “gelats” per no “patinar” per arribar novament a la caragola (9,0Km – 777m).

Panoràmica des del Castell del Bac de Grillera
Panoràmica des del Castell del Bac de Grillera

Com ja he comentat, una senzilla i prou curta volteta però gran per les vistes que es tenen, i resseguin un altre fantàstic sender de la xarxa Itinerannia. La única dificultat ressenyable seria la pujada al “castell”, però seria evitable vorejant-lo per l’esquerra.

Santa Maria de Fau
Santa Maria de Fau

I per obtenir una nova vista del Canigó, en acabar em dirigeixo al poblet francès de Costoja des de on comença una pista que creua a Catalunya al Pla de la Falgarona i Tapis. M’hi dirigeixo amb la caragola fins que en arribar al coll de la Pedra Dreta la deixo i continuant a peu per un sender a l’esquerra em dirigeixo a Mont Capell, vèrtex francès i amb una fantàstica vista dels cims visitats així com del Canigó i Sant Llorenç de Cerdans. En acabar de gaudir de les vistes i la panoràmica avall cap a la caragola fent nous plans.

L'Alt Emporda amb tots els seus cims dels Pirineus "recorreguts" a la esquerra.
L’Alt Emporda amb tots els seus cims dels Pirineus “recorreguts” a la esquerra.

D’origen tenia pensat dirigir-me a la zona dels volcans de la Garrotxa a visitar-los, així com “tatxar” el inclòs a la llista dels 100 cims. Ara veien el tipus de dies que gaudia, amb unes vistes “infinites”, el Bassegoda em cridava per tornar-hi a gaudir del seu cim.
Comptes que se me van acabar quan se me va ocórrer netejar el parabrises del cotxe. Tal com vaig acabar vaig pujar al cotxe i ja no vaig ni parar fins a casa. El Bassegoda me esperarà, un altre cop serà.

Els Pirineus nevats des del Costabona al Canigó
Els Pirineus nevats des del Costabona al Canigó

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 10,2km.
Altura màxima: 1.056m i mínima: 705m.
Desnivell ascendit i descendit, 763m.

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth
Mapa recorregut InstaMaps ICC

Més fotografies:
Fotos 50000iunafoto
Fotos mòbil

 

Volteta per la serra Les Salines

11 de gener de 2020

Continuant amb les caminades per les serres i cims de Catalunya ara que els Pirineus “puros i duros” estan més “intransitables”, després de dos anys aplaçant-ho i encara més anys del primer cop que hi vaig passar fent el GR-11 acompanyant un company i veritable caminant que volia recordar altres èpoques, el “Tio Joaquin”, finalment torno a Maçanet de Cabrenys a l’Alt Empordà.

Castell de Cabrera
Castell de Cabrera

El motiu gaudir i capturar les “panoràmiques” que no disposava dels altres cops que hi havia passat per uns cims inclosos dins de una llista de “100 Cims, un repte d’altura” que té la FEEC, i que jo utilitzo també com a referencia de llocs i cims característics i destacables de Catalunya.
Aquest cop la referencia eren la Serra de les Salines i la serra de Bac de Grillera.

Panoràmica dels cims de la serra les Salines des del Castell de Cabrera
Panoràmica dels cims de la serra les Salines des del Castell de Cabrera

El primer dia, com he comentat, uns cims trepitjats per dos cops fent sendes travesses dels Pirineus per la Alta Ruta Pirinenca, el Moixer, el Roc de Frausa i el Roc del Comptador. Aquests estan “inclosos” dins de la llista i de un altra de sostres comarcals, a més de gaudir de la bonica serra i del santuari de la la Mare de Déu de les Salines, on vaig dormir en la primera travessa dels Pirineus.

Vall i Santuari de les Salines
Vall i Santuari de les Salines

Uns cims contradictoris sobre les seves alçades i el corresponent lloc que ocupen dins les llistes. El cim que ostenta majoritàriament “l’honor” de figurar a les llistes nomenades és el Moixer (1.443m), el menys “agraciat” dels tres, també anomenat el “Repetidor”, com molts altres cims, té el cim ultratjat amb un repetidor de TV. El cim conegut que també es diu que és el més alt és el Roc de Frausa (1.421m), però resulta que tampoc, tenen un altre bessó entre ells, el Roc del Comptador (1.451m) que segons les mesures del ICC és el més alt.

Font de les Salines
Font de les Salines

Amb aquesta intenció, després de haver fet nit a Maçanet, començo la caminada des d’un revolt de la pista de les Salines (0,0Km – 437m) anant a buscar (E) les marques de un GR que uneix els dos grans GRs dels Pirineus el GR10 i el GR11, i que va junt amb un sender de la fantàstica xarxa de Itinerannia que es dirigeix a les Salines i el coll de Lli (0,8Km – 393m). Aquest puja (N) envoltat de alzines sureres per la riera d’Ardenya i després de creuar-la (NE)(1,4Km – 430m) trobo una pista per la que continuo pujant (N). Deixo el GR que marxa a l’esquerra (N) (1,7Km – 480m) cap a les Salines i el coll de Cordes, jo continuo per la pista (E) vorejant Puig de Calabuig en direcció al Coll de Lli. Pista (2,0Km – 505m) amb cadena que marxa a la dreta (NE) avall, deixo la que porto per continuar per aquesta. Porta fins el mas Riu i la riera de Clot de Can Rei (2,6Km – 520m), la creuo (E) i continuo (N) per un sender utilitzat per fer “bici trail”.
Pista (3,5Km – 610m), la creuo i continuo (NE) pujant pel bosc de Can Sobiràs cap el Castell de Cabrera per baix de les seves cingleres. Collet (4,4Km – 740m) baix del Castell de Cabrera, canvio de vessant (NO) fins un altre collet al costat del castell (4,9Km – 852m). Giro a l’esquerra (S) i Castell de Cabrera (5,1Km – 860m). Vista espectacular.

Santuari Mare de Déu de les Salines
Santuari Mare de Déu de les Salines

Després de gaudir del seu cim torno enrere fins trobar una la pista (5,4Km – 855m) que també va a les Salines des de La Vajol. A la dreta (NE) aniria al coll de Lli, a la Vajol i a les Illes, camí fet de vinguda fent la Alta Ruta. Continuo (NO) per la pista a l’esquerra. Coll de les Cordes i sender (S) que he deixat més avall (7,0Km – 1.015m). Deixo la pista i continuo pel mig dels pins a la dreta (NO) pel sender que es dirigeix cap al Santuari de les Salines per la vessant de la seva riera. Creuo la riera de les Salines (7,7Km – 1.047m) i Font de les Salines (7,9Km – 1.074m). Pujant per unes escales arribo fins el Santuari de la Mare de Déu de les Salines (8,0Km – 1.097m) i allí, deixant els senders que pugen cap el coll dels Pous (NO), de la explanada del davant del Santuari emprenc una empinada pujada (N) cap el Pic de les Salines. Coll (8,6Km – 1.257m), girant a la dreta (E) i continuant pujant arribo al Pic de les Salines (9,0Km – 1.333m).

Panoràmica de l'Alt Empordà des del pic de les Salines
Panoràmica de l’Alt Empordà des del pic de les Salines

Després de gaudir de la panoràmica enrere fins novament el coll, i el Roc del Pou (10,0Km – 1.288m).  Coll de Pous (10,1Km – 1.242m). Aquí em retrobo (SE) novament amb el GR que ja se uneix amb el GR10 per l’altra part de la tanca que fa de línia fronterera (N), i també amb el sender de Itinerannia, que va cap al Coll de la Dona Morta i Tapis, que ja continuo per ell (SO) amunt per la pista que porta fins el cim del Moixer i el “Repetidor” de TV (11,6Km – 1.441m).

El Roc Comptador, el Roc de Frausa i el Canigó des del Moixer
El Roc Comptador, el Roc de Frausa i el Canigó des del Moixer

Després el que podíem dir el “conjunt” dels cims, Roc del Comptador (11,8Km – 1.451m) i Roc de Frausa (12,0Km – 1.421m). Un cop haver gaudit dels seus cims i les seves immenses panoràmiques, deixo també el sender seguit fent l’Alta Ruta que del Roc de Frausa es dirigeix cap a Ameli des Banys (N). Jo segueixo (O), ara ja es podia dir que de tornada, avall cap al Roc de la Campana (13,5Km – 1.438m) i Les Collades (15,2Km – 1.332m), coll on ja deixo també el sender de Itinerannia que es dirigeix cap a Tapis (SO).
I des d’aquest punt, i fins trobar una pista (E), intento seguir com puc un camí indefinit però marcat al mapa per la vessant (O) de Puig Brosser.

El Roc de Frausa i el Canigó
El Roc de Frausa i el Canigó

Un cop a la pista (16,8Km – 1.066m), seguir-la avall (SE) donant revolts fins un poc abans de la masada de Fucimanya (19,4Km – 762m), on la deixo per agafar-ne un altra (N) que baixa a passar a gual la Riera de Frausa (20,3Km – 670m) i continua (S) a trobar-se amb la pista de Les Salines (21,4Km – 609m), per la que ja continuo (E) fins retrobar-me amb la caragola (23,6Km – 437m).

Panoràmica des del Roc Campana amb els cims de les Salines i l'Alt Emporda
Panoràmica des del Roc Campana amb els cims de les Salines i l’Alt Emporda

Una volteta fantàstica a l’ombra d’alzines, alzines sureres i pinedes, passant pel Santuari i la capçalera de la vall de “Les Salines”, es diu que referent al lloc on es donava la sal al bestiar de pastures. Encadenant en un fàcil recorregut pels cims més elevats del massís de més de 1.400ms. i visitant també les restes de un antic castell del segle XI.

Panoràmica de l'Alt Empordà des de les Collades
Panoràmica de l’Alt Empordà des de les Collades

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 27,3km.
Altura màxima: 1.457m i mínima: 392m.
Desnivell ascendit i descendit, 1.582m.

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth
Mapa recorregut InstaMaps ICC

Més fotografies:
Fotos 50000iunafoto
Fotos mòbil

Desembre 2019. El Temps per dos finestres

I s’ha acabat el 2019 i un altra “dècada”. Qui recorda aquell canvi de segle XX?. Pareixia que deixàvem enrere uns temps passats turbulents i foscos per entrar en un futur de progrés i prosperitat.
Ara resulta que cada cop estem més a prop de abocar-nos a uns desastres mediambientals i socials difícils de resoldre.
Sembla com si tot l’avanç tecnològic s’hagués invertit en la moralitat i ètica de les persones. Generalitzant amb la societat, i des del meu punt de vista, cada cop més decadent, injusta i hipòcrita. Un món cada cop més “internacional” i “globalitzat”  i cada cop més banal i indiferent del que hi passa. Moltes declaracions internacionals mediambientals i de drets humans i . . . Per què? No cal anar molt “lluny” per veure de que serveixen i com ens va.

De moment, aquí, aquest 2019 encara que ha estat un any poc plujós, relativament sec i prou ventós, no ha estat un any extrem. Confiem en que canviï prompte la seguida, si no aquest 2020 es podia fer prou llarg i de necessitat.
A veure com anirà climatològicament i socialment aquest proper any, i quin balanç farem al final de la dècada que acabem encetar, qui ho pugui veure i comptar.
De moment, ni el clima ni la flora recorden ni saben a quina època estan.

I ara i aquí, un nou mes, per recordar com passaven els dies en un temps passat.

TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Sud
TimeLapse càmera web Sud

Desembre, mes d’audicions.

Continuant amb la següent de la saga de la musical i artística, el primer ja se ha fet “major” i ni se sap que fa ni si ha fet res, “pa què?”, en aquestes èpoques de l’any, al desembre, son dies d’audicions on es poden escoltar i “gaudir” dels avanços dels “estudis musicals”.
Així es pot valorar la seva dedicació i sacrifici, principalment del temps que podrien tenir por poder fer moltes altres coses, o per literalment “perdre’l”.

Com sempre, un molt breu recull de gran actuacions de grans musics de l’Escola i Conservatori de Música de Tortosa, amb l’agraïment per la seva “voluntat” i la gran ajuda dels seus professors.

– Del dia 19 de novembre de 2019. Santa Cecília 2019, La música surt als carrers de Tortosa.

El concert del conjunt de flautes
El concert del conjunt de flautes
I una peça de la banda juvenil del conservatori de Tortosa
I una peça de la banda juvenil del conservatori de Tortosa

– Del dia 16 de desembre i de l’audició de cambra

Ballade de Ch. Lefebvre
Ballade de Ch. Lefebvre

– Del dia 16 de desembre de 2019 i l’Audició de Flauta
De la Sonata en Fa menor de G. Ph. Telemann

- Triste
– Triste
- Allegro
– Allegro

– Del dia 17 de desembre de 2019 i l’Audició de l’Orquestra de Flautes

Hark! The Herald Angels Sing, Nadala popular
Hark! The Herald Angels Sing, Nadala popular
Tochter Zion, freude dich, de G. F. Händel
Tochter Zion, freude dich, de G. F. Händel
The first nowel, Nadala popular
The first nowel, Nadala popular
Jingle Bells, Nadala popular
Jingle Bells, Nadala popular

Una escapada a cims dels Pirineus francesos

13-18 de setembre de 2019

Continuant a corre cuita amb les entrades atraçades abans acabi l’any, ara li toca a la referent a les pretesa escapada als cims de muntanyes pelades i rocalloses dels Pirineus.

Laquettes
Laquettes

Aquest any volia aprofitar les vacances per dirigir els meus passos a terres franceses per visitar els seus cims dels Pirineus occidentals inclosos als 100 més emblemàtics i amb les rutes més boniques. Uns territoris apartats i poc freqüentats per mi per la distancia a recórrer per arribar-hi.
Dirigir-me si que mi vaig dirigir, però fer-hi, va distar un poc del que volia fer. Primer per les vistes, els anys anteriors, havia gaudit de unes vistes inacabables a estes èpoques, aquest any amb boires i al final a dures penes veia les muntanyes de l’altra part de la vall. I la decisiva, les “limitades” possibilitats d’assecar de la meva “caragola”. Al segon dia de una bona “sepia” i veient les previsions futures, ja vaig “tirar” la tovallola, no la podia assecar més. No va ser una escapada massa gratificant.

Tartera gelera del Nouvielle
Tartera gelera del Nouvielle

Primer em vaig dirigir al massís del Neouvielle. Aquest massís amb cims de 3000ms. es troba situat fora de la línia de la divisòria dels Pirineus i situat completament a la part francesa. Tot i que el nom del massís, “Neu vella”, no coincideix amb el cim més alt, el pic Long, el pic Neouvielle si que representa cim més visitat. Aquest massís equivaldria pel francesos al que seria el Parc nacional de Sant Maurici i Aigüestortes, pels centenars de llacs que hi ha i per ser un lloc privilegiat de fauna i vegetació.

Gaudint del cim del Neouvielle
Gaudint del cim del Neouvielle

Com he comentat el cim més alt és el pic Long (3.192m), però aquest és el menys “accessible” dels cims culminats dels massissos dels 3000s pirinencs. Una característica que ajuda i també té que veure amb les geleres. Antigament la ruta normal, que tampoc “fàcil”, per accedir-hi era per la desapareguda gelera de Pays-Baché. Amb la seva desaparició ha deixat al descobert la roca llisa i polida que dificulta molt la seva ascensió pel lloc.
Jo de entrada vaig anar a visitar el Neouvielle (3.091m), inclòs dins dels 100 cims, i segons com ho veiés intentar el Long ho passar d’ell, com així va ser. Veient el terreny per on em vaig moure el dia anterior i com vaig quedar de “papers”, vaig decidir donar el tomet per uns altres 3 cimets de 3000ms., però per un sender molt més “assequible”, els pics de Lentilla (3.157m), el de Campbiell (3.173m) i el de Estaragne (3.006m).

Cim del Neouvielle
Cim del Neouvielle

– 13 de setembre de 2019

Després de passar la nit a la meva caragola a les proximitats del llac d’Orédon vaig començar la caminada allí mateix (0,0Km – 1.860m). Tot i que el “normal” és començar des del llac d’Aubert (2.150m). Jo volia conèixer la bonica sendera que hi puja passant pel bosc i els llacs de les Laquettes.
Després de creuar la presa i la zona d’aparcament de “peatge”, emprenc la pujada pel sender que hi ha al final de l’aparcament (N) (0,6Km – 1.860m).
Aquest em porta als bonics “Laquettes” (2,4Km – 2.080m) i després de vorejar-los per la dreta ja pujo a la represa del llac d’Aubert (3,9Km – 2.150m).

Llac Cap de Llong i llacs de Aubert i de Aumar
Llac Cap de Llong i llacs de Aubert i de Aumar

Creuada la represa (O) inicio la pujada primer en direcció SO, fins que un cop trobada una cruïlla amb un sender que marxa a l’esquerra (SO) (4,5Km – 2.225m) cap el llac Cap de Long, jo segueixo ara ja girant a la dreta en direcció NO seguin els mollonets de pedres. Em dirigeixo al collet que hi ha baix de la cresta que baixa del pic Ramoung (5,3Km – 2.440m). Un cop allí continuo en diagonal (O) pel mig del caos de roques a buscar la fondalada que algun dia era la gelera del Nouvielle (6,6Km – 2.750m). Allí, girant a l’esquerra, primer SO i després S (7,3Km – 2.900m), i pels rocalls ascendeixo fins la cresta (7,7Km – 3.040m), per la qual (S) ja arribo al cim després de una petita trepada sense massa complicacions (7,8Km – 3.091m). Una vista que sense ser clara i infinita, per lo menys em va deixar gaudir prou clarament de la vista de vells coneguts, els cims del Balaitus, els Infiernos, el Vignemale i els cims de Monte Perdido a més de tot el ventall de cims dels voltants.

Vall de Caubous i el Midi de Bigorre
Vall de Caubous i el Midi de Bigorre

Després de gaudir del cim tranquil·lament i del “ten te en pie” habitual, un altre cop cap avall fins podíem dir baix el començament de la fondalada de la gelera (9,0Km – 2.750m). Allí en lloc de tornar-me’n per on havia pujat, per donar el tomet, em dirigeixo cap a la Hourquette d’Aubert (N) efectuant un laberíntic franqueig un altre cop pel caos de roques fins el mateix.
Un cop allí (10,6Km – 2.510m) una fantàstica vista de la vall de Caubous i el Midi de Bigorre a l’altre costat de la vall de Tourmalet. Després avall pel marcat camí que hi arriba (E). GR-10 i llac d’Aumar de Garde (12,8Km – 2.200m), segueixo (SE) pel GR el que té de llarg el llac. El deixo per continuar a l’altra part del llac (S)(14,2Km – 2.210m) per la carretera fins un revolt pròxim a el sender per on he pujat (15,7Km – 2.100m). Continuant ja per ell un altre cop fins la caragola (17,6Km – 1.860m).

Cap de Llong i Neouvielle
Cap de Llong i Neouvielle

Volteta, com totes, fantàstica i espectacular, ara també, com sol ser habitual, sense massa dificultat en les condicions que hi vaig anar, però prou cansada i pesada, pel terreny i d’orientació.

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 19,8km.
Altura màxima: 3.087m i mínima: 1.855m.
Desnivell ascendit i descendit: 1.382m.

Arxiu per visualitzar el rastre i la volteta a Google Earth

Més fotografies:
Fotos 50000iunafoto

Pic Badet i Long, amb la seva "gelera" actual
Pic Badet i Long, amb la seva “gelera” actual

– 14 de setembre de 2019

A l’endemà, dia de visitar el pic Long, sense massa convicció. Tot i que antigament la ruta “normal menys difícil” era per aquesta vessant del llac Cap de Long i la gelera de Pays Bachè. Al desaparèixer la mateixa, com ja he dit, a quedat una roca llisa sols apta “escalant”.
Actualment la ruta més “fàcil” és per la vessant del llac Tourrat. A aquesta si pot accedir per diferents rutes, però una és des del llac de Cap de Llong, el coll o Hourquette de Bugarret i el anar a buscar la ruta anterior.

Gaudint del cim del Campbiell
Gaudint del cim del Campbiell

Amb aquesta premissa vaig començar la caminada (0,0Km – 2.160m). Vaig vorejar tot el llac Llong pel sud i per un marcat i definit sender en busca del sender que em portes fins el coll de Bugarret. Del final del llac (2,6Km – 2.270m), enfront la pujadeta fins el nomenat coll. El sender se me va “amagar”, tot i portar-lo “virtual”, no el vaig “veure”. La part “en vista” era la part més fàcil, empinada però per lo menys és herbós, la part del “darrera” un altre cop un laberíntic caos de roques i pedres, amb un final “aeri” fins el cim. No estava jo per “tanta tomata”, un altre cop serà, o esperem que sigui. I continuo (S) pel marcat i definit sender que portava.

Vall de Estaragne
Vall de Estaragne

Aquest puja per la barrancada de Cap de Long. La pendent se suavitza, a la dreta (O) (4,7Km – 2.720m) el que seria la ruta cap a la desapareguda gelera de Pays Bachè, un immens roquissal de pedra i més pedra. Continuo pujant (S) més suaument per la part esquerra. A l’esquerra (SE)(5,6Km – 2.860m) sender que es dirigeix més empinat al pic Campbiell. Jo continuo recte (S) pel sender que porto.

Coll de Tourmalet i vall de Caubous
Coll de Tourmalet i vall de Caubous

Balconada a la barrancada de Campbiell, Hourquette de Cap de Long (6,5Km – 2.950m), panoràmica espectacular, encara que les boires me escapçaven els cims. Sender que ve per la dreta, continuo a l’esquerra (E) pujant empinat per la carena.

Circ de Gavarnie
Circ de Gavarnie

Pic de Lentilla (7,1Km – 3.157m), i ara ample llom (NE) fins el pic de Campbiell (7,6Km – 3.173m). Si hagués estat un dia clar, novament panoràmica de mig Pirineus, els cims del Balaitus, els Infiernos, la Munia, el Vignemale i els cims de Monte Perdido. Ara em vaig quedar amb les ganes, la boira estava situada sobre els 3000 i me escapçava els cims i sols els podia imaginar. No va ser així amb la gana, després de gaudir del voltant i del clàssic “entrepà i la seva companyia”, ara ja podia dir que cap avall (NE).

Refugi Espuguettes
Refugi Espuguettes

El tram més “delicat”, una llisa roca inclinada que tot sigui dit que fet de baixada “impressiona” tot i no ser difícil (7,8Km – 3.080m).
Després de descendir (8,5Km – 2.930m) per tornar a pujar, pic de Estaragne (8,8Km – 3.007m) i després de gaudir un altre cop del cim del massís del Neuvielle, ja avall (NE) per la verda, bonica i empinada vall de Estaragne, primer sortejant algun cinglet  i després  ja més suau i acompanyat de nombroses marmotes fins el Pla de Estaragne (11,7Km – 2.200m)i la carretera de pujada a la presa del llac de Cap de Llong (12,4Km – 2.095m), per la que em retrobo amb la caragola a la presa (13,9Km – 2.160m).

Cim Pimené
Cim Pimené

Una volteta novament fantàstica i sense massa complicacions amb un sender prou clar i definit a aquesta època de l’any.

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 16,6km.
Altura màxima: 3.177m i mínima: 2.082m.
Desnivell ascendit i descendit: 1.380m.

Arxiu per visualitzar el rastre i la volteta a Google Earth

Més fotografies:
Fotos 50000iunafoto

Gaudint del cim de Pimené
Gaudint del cim de Pimené

– 15 de setembre de 2019

A l’endemà dia de “traspàs”. Traspàs de carreteretes i colls famosos, coll d’Aspin i de Tourmalet, pel Tour de França, per arribar a Gavarnie. Lloc on havia estat varis cops a peu i de “travessa”.

El refugi de Espuguettes i circ
El refugi de Espuguettes i circ

– 16 de setembre de 2019

Aquest cop dirigia els meus passos al pic Pimené, una ascensió “clàssica” a un fantàstic mirador de Gavarnie.

Vaig començar la caminada des de la mateixa població (0,0Km – 1.375m) i resseguint a l’inrevés el camí fet fa anys quan hi vaig passar fent la HRP, camí d’anada al circ de Gavarnie. Desviament (E)(1,2Km – 1.400m) per dirigir-me al refugi de Espuguettes (4,9Km – 2.027m), on vaig poder gaudir del seu esmorzar i vistes en companyia.

Hotel del circ
Hotel del circ

Després, continuar pujant (NE) pel marcat sender cap al coll de la Hourquette d’Alans, aquest cop millor que aquell cop, amb la pluja. Abans de arribar-hi el deixo (NO)(6,3Km – 2.265m) per dirigir-me a la Hourquette de Pailla (7,3Km – 1.850m). De allí pel llom herbós (NO) cap el Petit Pimené (8,6Km – 2.670m) des de on ja em dirigeixo (N), no sense baixar lleument i després més empinat en busca de la senzilla però “rocosa i aèria” cresta fins el cim del Pimené (8,8Km – 2.801m).
Després de gaudir el que es va poder del cim, els Astazus enfront mateix, la Munia, els cims del Circ de Gavarnie i el Vignemale entre boirines i boires, cap avall desfent el camí fet fins la Plateau de Pailla (14,1Km – 1.760m), on vaig deixar el camí de pujada per dirigir-me (O) pel fantàstic sender de Font Blanca fins baix del circ de Gavarnie i l’Hotel del Circ (16,6Km – 1.580m).

Vall de Latour
Vall de Latour

I un cop més, després de mínimament gaudir de la majestuositat des de baix del circ de Gavarnie, ja pel camí que hi arriba (N) cap a novament la caragola a Gavarnie (20,50Km – 1.375m).

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 22,0km.
Altura màxima: 2.800m i mínima: 1.366m.
Desnivell ascendit i descendit: 1.546m.

Arxiu per visualitzar el rastre i la volteta a Google Earth

Més fotografies:
Fotos 50000iunafoto

Refugi Russel
Refugi Russel

I canvi de vall. De la vall de la Luz i Gavarnie a la vall de Latour i Cauterets, un altre lloc clàssic de muntanya.

Entre les dos valls hi ha una imponent serralada de esvelts, agrestos i alts pics pròxims als 3000 metres i de la que el cim culminat és el pic Ardiden (2.988m).

Pujada al cim de Ardiden
Pujada al cim de Ardiden

– 17 de setembre de 2019

Ja al demà, al final de la pista de la vall de Latour, a l’ampli aparcament de La Fruitière deixo la caragola i emprenc la bonica i verda vall de Latour per una antiga pista planera (S)(0,0Km – 1.370m). La deixo (3,2Km – 1.550m) per emprendre (SE) la pujada cap el refugi Russel i el coll de Culaus. Després de una bonica i empinada pujada boscosa i amb ziga zagues, en suavitzar-se un poc la pendent arribo al refugi Russel (5,5Km – 1.990m). Continuo (E) pujant pel un clar sender ara ja cap el coll de Culaus. En trobar els primers pelats rocallosos i herbosos deixo el sender que porto (6,1Km – 2.100m) per continuar pujant a l’esquerra (NE) novament més empinat seguint els muntets de pedres, comencen els rocalls i les pedres, al davant un imponent crestall tancat. El camí?, com altre cops, per un laberíntic caos de roques seguin el muntets de pedres. Aquest em porta fins una canaleta herbosa que em permet pujar fins una bretxa a la cresta (7,3Km – 2.565m). Ja sols quedava la “progressió” (NE) per ella fins el cim. Una progressió sense massa dificultat però lenta i la podríem definir com “distreta”, anar superant blocs de pedra buscant els punts més fàcils fins arribar a la pedrota del cim (8,3Km – 2.988m), envoltada de imponents cingleres i crestes. I tot, per arribar a dalt i a dures penes veure res i tenir apretar a correr cap avall. Tot emboirat i començant a plovisquejar. Va ser una baixada pel mateix camí passada per l’aigua, el vent i el fred (16,6Km – 1.370m).

Cim Ardiden
Cim Ardiden

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 18,3km.
Altura màxima: 3.987m i mínima: 1.365m.
Desnivell ascendit i descendit: 1.642m.

Arxiu per visualitzar el rastre i la volteta a Google Earth

Més fotografies:
Fotos 50000iunafoto

Baixant a Latour
Baixant a Latour

– 18 de setembre de 2019

I a l’endemà un altre privilegiat balcó a la mitat dels Pirineus i a Cauterets, si fa bon temps i esta clar, Moun Ne, la muntanya “negra”.

Vall de Cambasque i Moun Ne
Vall de Cambasque i Moun Ne

Vaig començar la caminada de la carretera que entra a Cambasque i a les pistes d’esquí de Lys des de Cauterets (NE)(0,0Km – 1.290m).
Per una pista que creua el barranquet de Cambasque (0,2Km – 1.275m) i porta fins unes casetes (0,6Km – 1.270m) vaig anar a trobar el sender que permet pujar des de Cauterets (0,7Km – 1.280m). Un clar i definit sender (N) que es podia dir que arriba fins al cim, primer envoltat de falagueres i després pels prats de pastures. Sols era una empinada pujadeta de 1.500m. que se va ascendint base de ziga zagues.

Vall i pistes de Liz
Vall i pistes de Liz

Primer vaig per la dreta del barranquet del Cinquet. Després el creuo (S)(3,4Km – 1.700m) i continuo pujant per l’altra banda per tornar a trobar el que seria la font del naixement del Cinquet (4,4Km – 1.870m). Després em dirigeixo cap el sud fins arribar en vistes de les pistes i el circ de Lys (7,0Km – 2.400m) per girar al N com si em dirigís cap a la carena que baixa de Moun Ne. Però torno a girar (SE)(7,2Km – 2.450m) per continuar pujant ara ja per un terreny més pedregós i “inestable” uns rocallets, i que permet arribar ara si a la cresta rocallosa que baixa del Moun Ne per la vessant de Lys (7,9Km – 2.680m). Després de superar en una petita grimpadeta un ressalt, ja arribo a la llarga cresta cimera del Moun Ne (8,1Km – 2.721m). Novament tenia que ser una esplèndida balconada a la mitat dels cims dels Pirineus, el que vaig veure millor varen ser les llampades i la tronada que hi havia al Vignemale.

Cim de Moun Ne
Cim de Moun Ne

Tot i que la “intenció” inicial era baixar per l’altra banda, veient el que es “veia” i el que se “sentia”, novament depressa cap avall no sigui que me agafi la “tronada” pels colls. La tronada no em va agafar, però l’aigua si que me la varen tornar a donar (16,2Km – 1.290m).
Estadístiques de GPS:

Baixada cap a Cauterets
Baixada cap a Cauterets

Distancia recorreguda, 17,4km.
Altura màxima: 2.723m i mínima: 1.266m.
Desnivell ascendit i descendit: 1.515m.

Arxiu per visualitzar el rastre i la volteta a Google Earth

Més fotografies:
Fotos 50000iunafoto

Vista Google Earth
Vista Google Earth

I amb aquesta nova arremullada i veien que les previsions pels dies següents no tendien a millorar vaig donar per finalitzada l’escapada, i a l’endemà ja vaig encaminar el camí cap a casa a eixugar-me. Ja vindran dies millors i continuaré un altre cop.

Escapada a Edimburg, Escòcia

1-6 de setembre de 2019

I un nou any i seguin les “indicacions” de una devoradora de llibres, i dels llibres i les pel·lícules de “moda”, aquest cop deixo un altre cop les muntanyes de pedres, per anar a visitar muntanyes de pedres en “castellets”, Escòcia.

Planúries escòcia
Planúries escòcia

Un “país” amb moltes similituds a Catalunya a nivell “històric i polític”, encara que inclòs en un altre “país” més demòcrata i de llibertats. Famós antigament per la seva “pirateria i dominis territorials”, i on actualment seva la policia i la justícia no et copeja i castiga per voler votar.

Castell Edimburgo
Castell Edimburgo

Territoris i castells posats en actualitat literària i cinematogràfica per ser l’origen i on passen les seves peripècies els personatges de la saga de Harry Potter de l’escriptora J. K. Rowling. Personatges ficticis i imaginaris però molts d’ells extrets de un passat tenebrós del país.

Edimburg i castell
Edimburg i castell

El cert és que Escòcia posseeix una immensitat de paratges naturals amb centenars de castells legats de una llarga i turbulenta historia de segles passats, a més de una gran actualitat cultural i artística.

Llegendes i cementiris
Llegendes i cementiris

Curt viatge que vam començar recorrent Edimburg, les seves dos ciutat, “Old Town” i “New Town”, la ciutat vella i la ciutat nova, i el seu passat “lúgubre” i “escabrós”.

Dean Village
Dean Village

El seu origen va ser un castell construït sobre les restes de un volcà i al que es van anar afegint edificacions en forma de un carrer per sobre del que va ser la seva llengua de lava. Però per la part “exterior” del carrer i a les vessants del mateix es va anar construint un mon de carreronets i vivendes, niu de malalties i pestes. Si abocava i convivien amb totes les escombraries i el que no eren escombraries que es tiraven de la ciutat. Aquest és l’origen de l’Old Town.  Posteriorment i degut a la in-salubritat de la “ciutat” els “senyors” de l’època varen decidir construir una ciutat nova a l’altra banda de un llac que havia, no sense abans assecar-lo, per ser on parava tota la brutícia i l’origen de les malalties, va ser la New Town.

Calton Hill
Calton Hill

I en el referent a les “costums”, en aquelles èpoques, com no tenien mòbils i poques “distraccions”, es compta  que les “distraccions populars” eren lluitar contra les poblacions veïnes en temps de guerres, i en temps de pau, les distraccions multitudinàries eren veure com “penjaven” a la gent o el tirar a les “presumptes” bruixes al llac, si tenien la “sort” de caure directament a l’aigua i se afonaven sense més, senyal que no ho eren, ja estaven “beneïdes”. Però si caient a sobre de les immundícies que havien a l’aigua i podien surar, senyal que ho eren, i rapit a tirar-les pedres els mateixos familiars fins que se afonessin, si no corrien la mateixa sort.

Jardins Princes Street
Jardins Princes Street

Amb la construcció de la “Nova Ciutat” i l’esgotament del llac varen perdre una “sana i benefica” distracció.

Parlament escocès
Parlament escocès

Tot un repàs als llocs més “emblemàtics” de una ciutat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, com a la historia més fosca de Edimburg. Des de bruixeria fins a assassins en sèrie, a més de tota classe de histories de tortures i  fantasmes, no en va és l’únic lloc del món on existeix una càtedra de parapsicologia a la Universitat de Edimburg.

Beinn Nibheis
Beinn Nibheis

I sense deixar-nos tampoc els llocs i els orígens de Harry Potter, des de on l’escriptora redactava i se inspirava a la ciutat, a els orígens d’alguns dels seus personatges .

Llac Ness
Llac Ness

A l’endemà una escapada “llampec” per conèixer encara que fossi de passada les “Highlands”, les terres altes. Uns paisatges espectaculars de valls, llacs i muntanyes, inclosa la muntanya més alta del Regne Unit, Beinn Nibheis, a més de la visita al llac on, suposadament se amaga el monstre més mític del país, el llac Ness.
Una llarga volteta amb bus per conèixer mínimament els espectaculars paisatges de les Terres Altes Escoceses amb els seus “Munros” i fantàstics itineraris per recórrer a peu i tranquil·lament. Un possible destí de algun altre cop.

castell de Alnwick
castell de Alnwick

Un altre dia per les “terres baixes” o sud d’Escòcia. Un altre bonic “territori” més habitat però igualment espectacular amb grans prats ondulats de pastures i valls boscoses. Territori fronterer escenari durant segles de la hostilitat entre Escòcia i Anglaterra.
Dia de visitar les herències d’aquelles èpoques, l’impressionant castell normant de Bamburgh i el castell de Alnwick, on se va gravar part de la pel·lícula de Harry Potter.

Castell de Bamburgh
Castell de Bamburgh

I per acabar les voltetes “turístiques” amb bus, un altre dia per visitar el castell possiblement més rellevant en la història de Escòcia, el castell de Stirling, on es van produir algunes de les batalles més rellevants de la seva historia. Un altiu castell, com molts altres, construït dalt de una muntanyeta volcànica i rodejat de altes cingleres. I per completar el dia i com no podia ser menys en una visita a Escòcia, el visitar una destil·leria de güisqui.

Destil·leria de güisqui
Destil·leria de güisqui

Un altre cop, una visita “llampec” per conèixer mínimament uns altres territoris i costums i fer-se a la idea de la immensitat de coses que hi ha per veure tranquil·lament si es pot i es disposa del temps.

Panoràmica Edimburg
Panoràmica Edimburg

Novembre 2019. El Temps per dos finestres

Setmana Internacional del Clima 2019, del descrèdit i de la vergonya, per lo menys fins ara.

La “COP25”, la conferència organitzada per l’ONU sobre el canvi climàtic a la capital del “regne”.

Què es pot esperar d’una conferència de una “organització” que la força major que pot tindre és demanar i esperar de la bona voluntat dels països que la formen, i aquests ja han donat anteriorment mostres del què estan disposats a “sacrificar” en ares d’un futur millor?. I tot gràcies als seus “votants”, que els escullen com els seus representants polítics, a més dels grans “capitals” que controlen el “poder”.

I on el pais amfitrió que l’acull no destaca precisament per atendre les seves indicacions en cap sentit, ni el climàtic (contaminació i producció energètica neta), social (immigració), ni dels drets humans (empresonaments i repressions policials).

“BEN VINGUTS a la GRAN MASCARADA”!! Al final el que és segur que quedarà serà una nombrosa fotografia on tots es veuran satisfets per un GRAN acord en unes GRANS declaracions de “bones voluntats”.

Els resultats, la joventut d’avui els jutjarà demà i els recordarà pel que realment varen i estem fent avui entre TOTS.

VISCA el segle XXI que ens aboca a un prometedor i llarg futur “social, cultural i ambiental”!!

De moment i aquí, novament dos finestres per veure com passava el Temps un mes de novembre.

TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Sud
TimeLapse càmera web Sud