Volteta al monte Adi

6 de agost de 2018

I un altre any, aprofitant el viatge per portar a uns caminats que “feien” el GR-11, per que diuen que enguany l’acabat, “o no”, i que els vaig pujar a Roncesvalles per fer el tram fins a cabo Higuer, jo, seguint darrera els Pics més bonics i emblemàtics dels Pirineus aquest cop dirigeixo els meus passos a els cims més occidentals de la cadena, els Pirineus Navarros.

Coll d'Aztakarri i Iturrunburu darrera
Coll d’Aztakarri i Iturrunburu darrera

El primer dia al matí el destí és el monte Adi (1.458m), i per donar el “tomet” també i afegeixo el Iturrunburu (1.312m).

El monte Adi és una muntanya emblemàtica de Navarra i una de les possiblement més visitades de la zona. La seva facilitat d’accés i el estar situat en un entorn que resumeix tot el paisatge humit de boscos, prats i l’habitat dispers la fa ideal per conèixer-ho.

Adi des de Iturrunburu
Adi des de Iturrunburu

El cim de l’Adi és un cim allargat que sobre surt per sobre de tots els cims dels voltats i del que es té una amplíssima panoràmica de tot el seu voltant, des de els cims i colls travessats amb l’A.R.P. a els paisatges que intercalen els prats, els boscos i les masades disperses que ja son característics fins el mar.

I al fons, sense veures, el Cantàbric
I al fons, sense veures, el Cantàbric

Un lloc per començar la caminada es l’àrea recreativa de Sorogain, una raconada fantàstica per buscar la tranquil·litat i la fresqueta. Jo vaig començar la caminada de un poc més amunt. De la cruïlla del GR-11, per on en un principi volia pujar i finalment vaig baixar per poder-me creuar amb els caminats.

Panoràmica 360º des del cim de l'Adi
Panoràmica 360º des del cim de l’Adi

Vaig pujar fins el coll de Aztakarri pel GR12-D.2, un sender que segueix el fons del barranquet. Del coll de Aztakarri, després de visitar unes restes megalítiques, vaig pujar a l’Iturrunburu pel GR-12. Tornant a baixar este cop al coll de Adatun, on creuo el GR-11 i emprenc ja la pujada al cim de l’Adi. De l’Adi baixo per la part oposada al coll de Adipeko i ja em dirigeixo cap a la caragola pel GR-11.

A l'esquerra l'Orhy i al fons els cims de Larra
A l’esquerra l’Orhy i al fons els cims de Larra

Una volteta fàcil per camins marcats i sense cap dificultat, encara que amb uns bons “repetxonets” per arribar als cims.

Les estadístiques de GPS varen ser: Distancia recorreguda, 13,4km.
Altura màxima, 1.457m, Desnivell ascendit i descendit, 842m.

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

Continua llegint «Volteta al monte Adi»

Volteta al Tuc de Maubèrme

26 de juliol de 2018

I a l’endemà un altre balcó a gran part dels Pirineus, el Tuc de Maubèrme (2.884m). Per les seves característiques, sobre surt a tots els cims dels votants, i per la seva ubicació, podíem dir que separat de la cadena axial, des del seu cim té una fantàstica visió longitudinal dels Pirineus. Tot i que la visió no era nítida, destacaven clarament els Besiberris i la Maladeta, juntament amb els cims d’Aigüestortes i el circ de Colomers.

Panoràmica cims Pirineus
Panoràmica cims Pirineus

Aquest cop, agraint-li la “tracció” a la meva caragola, em va permetre arribar fins al lloc previst per iniciar la meva caminada. La pista que hi portava no estava amb les millors condicions i sols era practicable per vehicles 4×4. Aquest cop el desnivell, la distancia i el temps hagués estat mooolt superior si ho hagués hagut de fer a peu des de Bagergue, on comença.

Vall d'Arriu Unhòla
Vall d’Arriu Unhòla

Poden fer els més de 10km “motoritzat”, començo la caminada més amunt de la cabana Calhaus per una antiga pista de una explotació minera, per on va una etapa del GR-211. En arribar al Port d’Urets, el deixo, ell marxa cap a Montgarri, i jo continuo, es podia dir que planer, en busca del coll que separa el Tuc de Maubèrme del Tuc de Crabes per un altre sender GR definit, encara que sense cap marca, el GR-T 52.

Allí deixo el sender pel que venia per agafar el ramal, que pujant per la part occidental, em portarà per una reblosa i descomposta canal empinada fins prop del cim, on hi arribarem fent un franqueig a la dreta fins sortir a la cresta cimera. A la baixada, en lloc de tornar a sortir al collet que separava els dos “Tucs”, adreço per un petit fondet per anar a buscar el sender que me havia deixat al collet i es dirigia cap el refugi de Liat i la pista on he deixat el cotxe.
En arribar a la pista ja sols em va quedar el seguir-la en direcció oposada als Estanys de Liat fins la caragola.

Arriu des Calhaus i Tuc de Maubèrne
Arriu des Calhaus i Tuc de Maubèrne

Si sols féssim la volteta sense pujar al Tuc de Maubèrme, es podia dir que un passeig per camins definits i fàcils. La pujada al  Maubèrme, en condicions estivals, sense cap dificultat “tècnica”, si estem habituats al terreny pirinenc i d’alta muntanya amb força pendent, on un mal pas o una relliscada pot comportar un bon “ensurt”.

Les estadístiques de GPS varen ser: Distancia recorreguda, 15,2km.
Altura màxima, 2.884m, Desnivell ascendit i descendit, 1.045m.

Mapa recorregut InstaMaps ICC.

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

Continua llegint «Volteta al Tuc de Maubèrme»

Volta al Circ de Colomèrs

25 de juliol de 2018

Tenint en compte la neu que encara hi ha acumulada, i amb la intenció de no arriscar, aquest cop,  dirigeixo els meus passos a dos cims distingits per partida doble a la Vall d’Aran, per una banda per formar part dels 100 cims més bonics dels Pirineus i per l’altra per estar també inclosos a la llista dels 100 cims de Catalunya.

Primer, al Circ del Colomèrs. Aquest disposa de dos rutes marcades per poder gaudir de la visió dels llacs, l’una curta i l’altra més llarga. Jo, atès que hi he passat molts de cops i mai hi havia donat el tomet, vaig ha fer-ho ara, i aprofitant que, casualment, també està el Gran Tuc de Colomèrs (2.933m), aprofito per pujar-hi.

Davant la prohibició de circular amb vehicle particular fins l’aparcament del refugi Colomers, començo la caminada des del aparcament habilitat a prop del que es diu que és el balneari  més alt de Europa, els Banhs de Tredòs

Banhs de Tredos i cims Colomèrs
Banhs de Tredos i cims Colomèrs

Obviant el sender i anant per la pista arribo a l’aparcament del refugi. D’allí, pujant pel camí del refugi em dirigeixo a buscar el GR-11, que va, ho ve, depenent de com ho miris, del refugi d’Amitges al de Colomèrs, i per on coincideix, fent-ho en sentit horari, un primer tram fins el llac d’Obago. Allí, ja per la ruta dels llacs, pujo fins uns estanyets de baix del llac de Podò, on, deixant la ruta pujo fins el Portau de Colomèrs passant pel marge dret del llac de Ratèra de Colomèrs. Un cop al coll i vorejant el cim per la vessant de la solana arribo a la petita canal que puja al coll per accedir al cim. I sorpresa, la canal està encara nevada i gelada. Bé, tants de dies passejant el piolet, avui li ha arribat l’hora de “treballar”, fer els escalons per pujar i baixar. I bé un altre cop, va anar fantàstic fins la baixada, on al tornar de la neu a les pedres, uy, uy, uy!!!, jo i pedres avall, el cul és el que va rebre. Per lo menys la neu hagués estat més toveta, la confiança perd.

Canal de pujada collet i cim Gran Tuc de Colomèrs
Canal de pujada collet i cim Gran Tuc de Colomèrs

Després d’haver estat al cim i haver passat el susto, abans d’arribar al Portau de Colomers, una fita destacable i una baixada “marcada” pel pas de la gent. Per ella i saltant roques arribo al llac de Cap de Podò, vorejant-lo pel marge esquerra i deixant-me el camí “fitat”, vaig a buscar pel “recte”, la ruta dels llacs. Volia “planejar” però em toca baixar igualment al llac de Podò per tornar a pujar fins al coll del mateix nom i, a partir d’allí, ja tot costa avall acompanyat pel so dels trons i, afortunadament, sols un plugim.

Cims del Circ de Colomèrs
Cims del Circ de Colomèrs

Volteta sense complicacions, encara que la ruta dels llacs tampoc es pot qualificar de simple i fàcil per camins definits. Tot i estar marcada, és una ruta clar exponent dels Pirineus alpins i rocallosos, encara que en un marc i ubicació com difícilment es podrà trobar en un altre lloc dels mateixos. La variant o pujada al cim, es podia dir que tampoc té cap dificultat “tècnica”, però un té que saber on es posa i on va. Es podia dir que és per tarteres i rocalls empinats sense un camí clar.

Les estadístiques de GPS varen ser: Distancia recorreguda, 27,8km.
Altura màxima, 2.933m, Desnivell ascendit i descendit, 1.655m.

Mapa recorregut InstaMaps ICC.

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

Continua llegint «Volta al Circ de Colomèrs»

Volta al pic de Salvaguarda

6 de juliol de 2018

I per completar l’estada a la vall de Benasc, seguint amb els cims més bonics dels Pirineus, un altre de destacat és el pic de Salvaguarda per la fantàstica vista que té del massís de la Maladeta.

Vista massís de la Maladeta
Vista massís de la Maladeta

I per donar el tomet i saludar a un altre cim destacat visitat a finals de l’any passat i a l’altre costat de la vall de Artiga de Lin, el Montcorbison, vaig dirigir-me també a un altre pic, el pic de Pessó. Un balcó tant o millor que el Salvaguarda però sense ser tant visitat. Ja vaig comprovar el per que, un cim herbós però amb una forta inclinació.

Panoràmica oest pic de Salvaguarda
Panoràmica oest pic de Salvaguarda
Panoràmica SE cim pic Salvaguarda
Panoràmica SE cim pic Salvaguarda

Una volteta senzilla per camins ben fressats. La pujada fins el Portillon de Benasc, un antic camí de pas transfronterer amb les seva pròpia historia. Després al Salvaguarda també senzill, però amb una petita complicació, un pas sense dificultat, però que podria ser perillós en cas de caiguda i que esta assegurat per un cable per fer de passa ma. I la continuació fins el Pòrt dera Picada i la tornada un passeig. Ara, la pujada al pic de Pessó és podia qualificar de “delicada” i no apta per persones insegures o amb vertigen.

Panoràmica SE del cim del pic de Pessó
Panoràmica SE del cim del pic de Pessó

Les estadístiques de GPS: Distancia recorreguda, 18,7km.
Altura màxima, 2.736m, Desnivell ascendit i descendit, 1.429m.

Mapa recorregut InstaMaps ICC.

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

Continua llegint «Volta al pic de Salvaguarda»

Volta al Perdiguero

5 de juliol de 2018

I el següent record gràfic recollit a la Web em porta a la Alta Ruta Pirinenca i un més de tants llocs fantàstics i captivadors dels Pirineus ja el primer dia de caminada, el llac i el refugi del Portillon d’Oò. Una imatge fantàstica a hores de ara i que quasi no em puc imaginar com tenia que ser fa anys quan, en una foto que tenen de anys enrere al refugi, tot era una gelera que arribava al llac.

Panoràmica Portillón
Panoràmica Portillón

En aquell moment, el dia que vaig començar la caminada, sols vaig pujar fins el coll inferior de Lliterola per tornar a baixar cap el llac i el refugi.

Amb la idea de que ara que ja comença a canviar el temps, “aparcar” els cims de Catalunya, i emprendre els cims més bonics dels Pirineus, decideixo anar al Perdiguero a gaudir de la seva vista d’ocell.
Recordant el camí que en aquell moment vaig començar a Benasc i em va portar fins Cabo Higuer, vaig pujar fins l’Ibon Blanc de Lliterola, que així mateix estava, ”blanc”. Des de allí, en lloc de continuar fins el coll com llavors, vaig anar a buscar la “cresta”, per resseguir-la fins el Perdiguero, havent tingut que veure durant tota ella la vista de “ocell” de les geleres i el llac.
No va ser així, tot emboirat i sense poder veure res, encara que amb bon temps, vaig arribar al Perdiguero. Durant el trajecte, “se diu i es comenta” que hi ha cinc 3000s. L’importants que deuen ser que com aquell que diu dels únics que en tinc “constància” son l’Agulla de Lliterola, per que i vaig pujar, una punta de pedra que si estes a qualsevol altre lloc no seria més que un pedrot.

Agulla de Lliterola
Agulla de Lliterola

El Pico Royo, pel seu color característic,

Pic Royo
Pic Royo

i després la pujada al Perdiguero.

Enfront, pujada cresta al Perdiguero
Enfront, pujada cresta al Perdiguero

La resta, en teoria, hi vaig passar i no en vaig ser-hi ni conscient, així estava la vista.
Després de gaudir en la pau i el silenci de l’entrepà,

Al cim del Perdiguero
Al cim del Perdiguero

i prendre les mides a una corraleta per si algun dia decideixo anar a gaudir-la, el temps un altre cop, en lloc de esvair la boira el que va fer va ser fer-la “pitjar”. I sense més demora, cap avall, en una baixada caòtica i sense sender la primera mitja part, i que jo, que confiant que seria més curta, se me va fer llarguíssima i pesada.

Una volteta sense gaire dificultat si estàs avesat a l’alta muntanya i els terrenys per on van, o no, els senders, i en la que un altra dificultat és que, per lo menys a mi, se me va fer llarga i pesada, com també és habitual als Pirineus.

Les estadístiques de GPS varen ser: Distancia recorreguda, 22,6km.
Altura màxima, 3.222m, Desnivell ascendit i descendit, 1.898m.

I segons diuen les “guies”, sis 3000s trepitxats, Agulla de Lliterola (3.028m), Punta de Lliterola (3.132m), Pic Royo (3.121m), Tuca de Lliterola (3.095m), el Perdiguero (3.222m) i l’Hito occidental del Perdiguero (3.176m).

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

Continua llegint «Volta al Perdiguero»

Juny. El Temps per una finestra

I ara si ja tenim el calor aquí, l’aigua ha tornat ha córrer pel riu, encara que de moment sigui limitada i molt temporalment.

Em passat un altre mes, no precisament per recordar, tot i que no me afecta ni directament ni personalment, no se clarament el perquè me ha afectat tant, suposo que serà el veureu que cada cop serà més sovint. En el transcurs del mes hi ha agut qui va començar-lo normalment, com qualsevol, i ja no la tenim entre nosaltres.

Com sempre he dit, afortunat el que marxa i desgraciat el que es queda. Per que aquest injust món continua, i malauradament amb el buit que ha deixat qui ha marxat. I més si el buit que deixa era considerable i en uns temps que se apropaven de goig i alegria per gaudir-los. Ara sols hi ha continuar pels que queden i tenen vindre, gaudir el moment mentre puguem, i recordar a qui ha marxat per que encara hi sigui present.

TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Sud
TimeLapse càmera web Sud

Records dels Pics de Europa

Un retorn al passat, juliol de 2005

Amb la feina que tinc i tindria que fer i jo sols enyorant el “escapar-me”. Menjant-me les ungles, i esperem que no calgui res més, mirant i recordant les escapades ja fetes i recopilades “gràficament”.

La primera em porta als “Picus” o pics de Europa, a uns records i unes “reflexions” sobre les càmeres digitals, i els avanços “tecnològics”.
Mala senyal, els “records massa sovint”. Esta, una aventura de fa anys i els pics d’Europa. Llavors, carregat amb la única referencia de els mapes de Alpina, una escapada per conèixer uns nous territoris.
En tren fins Lleó, amb bus fins Potes. I de allí un altre fins Fuente De. I a peu, fent el que es podia dir una Z, creuant els massissos central i occidental fins Covadonga. De Fuente De, vaig creuar el massís central fins Bulnes i Puente Poncebos. Llavors vaig creuar tota la fantàstica Garganta del Carés fins Posada Valdeón. I des de on, tornant a tirar amunt, i creuant el massís occidental, vaig arribar, per sort, al refugi Vegaberronda i posteriorment als llacs de Covadonga. I ja per tornar, primer en bus fins Oviedo i després amb tren vaig poder tornar a casa.

Panoràmica cim massis d'Andara o oriental
Panoràmica cim massis d’Andara o oriental

La sort. Com ha estat la tònica de sempre, el anar sol i sentir-me un munt de cops, el “poc coneixement”. Suposo que si un dia té que ser, cada cop ho tinc més prop el que tingui que ser. Aquell territori, com en molts altres, segons la guia, als “Picus”, és molt freqüent la boira espessa de tal intensitat que impedeix la visibilitat a molts escassos metres. I així mateix era, i quan ja estas desesperat que no tens ni idea de on estas ni cap on vas, i et dius, be ja veurem demà o quan s’aixequi on estic, llavors, – Ostres, diràs que he sentit veus. I ho eren, vaig poder arribar al refugi quan ja no hi contava. No anava amb tota la “tecnologia” que hi ha ara i que utilitzo.

Ara la tecnologia i les càmeres digitals.
Se podia dir que els “milers” de diapositives que tinc “guardades” i perdudes. Esperant un dia que pugui escanejar-les per poder veure-les còmodament. I perdudes perquè difícilment moltes recordaré de on les vaig fer. No com les que vaig fer llavors, i que com per recordar vaig utilitzar el numerar-les i apuntar-les al mapa.

Mapa Alpina amb les fotos "referenciades"
Mapa Alpina amb les fotos “referenciades”

I molt diferent, de com ara, estes dels pics d’Europa, si uneixo els anys que també porto GPS, les puc “referenciar” totes de on les vaig fer.

La fotografia en “rodets”, tenia unes característiques i qualitats reconegudes, però les digitals, juntament amb la tecnologia crec que ja les superen àmpliament, principalment en comoditat i facilitat.

Panoràmica cim massis Urrieles o central
Panoràmica cim massis Urrieles o central

I per acabar, esta altra “escapada” als Pics d’Europa i el que va ser ja fa temps una casualitat que em portes a conèixer a un gran muntanyenc i coneixedor de les muntanyes.
Tal com ja he comentat, vaig anar a participar a un ral·li de alta muntanya, però: – Ho sentim, no pots participar. Aquí per seguretat, no es pot anar sol, es té que anar en parelles. – Ufff, amb lo be que es va sol i no mal acompanyat.
La casualitat que ell estes també allí i em permeties formar “equip” amb ell. Jo, un “despenjat” del que no en sabia res i que no sabia fins on podia “fiar-se’n”. Però aquell encert em va portar a que em permetés acompanyar-lo al llarg dels anys a “trepitjar” els cims de molts 3000’s dels Pirineus, i com aquests cop i un altre de posterior, de la “península”.
Després de ell tenir “trepitjats” tots els cims més alts dels Pirineus, un altra fita és trepitjar els cims més alts dels massissos de la península.
I això el va portar a contar amb mi per poder acompanyar-lo als pics d’Europa. Es podia dir que va ser una escapada per “feina”. Vàrem sortir un matí directes de Lleida a saludar al fantasma del Casetón d’Andara. Vàrem fer els cims a corre-cuita i en acabar rapit cap a casa que faltava gent.

Panoràmica cim Cornión o occidental
Panoràmica cim Cornión o occidental

Una escapada a uns territoris espectaculars i màgics, on ens vàrem codeixar, amb un temps fantàstic, amb un bosc de afilades roques i cims, on la terra brilla per la seva absència.

Arxiu per visualitzar els recorreguts a Google Earth.

Més fotografies:

Fotos 50000iunafoto

Volta Sant Maurici

5 de juny de 2018

El dia abans, primer, com és una pista llarga i no en les millors condicions, “me esperaré fins a l’endemà i pujaré al Montsent”. Però res, tot tancat i plovent ratos més, ratos menys, i sense veure molt bona perspectiva. La caragola es fa un poc menuda i tota humida. Cap avall i a l’endemà ja canviaré de zona, a veure si millora.

Passarel·la aparcament Sant Maurici
Passarel·la aparcament Sant Maurici

A l’endemà Sant Maurici, el Pontarró d’Espot i l Agulla del Pontarró, al P.N. d’Aigüestortes. Un altre cim que, estan clar, té una de les vistes més espectaculars dels llacs del parc de Sant Maurici.

Llac Sant Maurici
Llac Sant Maurici

Res de res. El problema és que ja no son tronades de mitja tarda, son núvols que passen i et deixen l’aigua. Es veu que, allà i ara, no tenen els avions de “desfer” els núvols i fer desaparèixer l’aigua.

Coma d'Aiguabella
Coma d’Aiguabella

Al final vaig pujar per un costat de Sant Maurici fins el Pontarró i vaig baixar per l’altra banda de llac i “baix la pluja”. Una volteta amb més pena que gloria. Per camins més que transitats, i que curiosament NO EM VAIG TROBAR a NINGÚ. A veure quants ho poden dir això. Bé, per lo menys una cosa que m’agrada a mi.

Pontarró d'Espot
Pontarró d’Espot

Estadístiques de GPS: Distancia recorreguda, 18,5km.
Altura màxima, 2.427m, Desnivell ascendit, 881m.

Els Encantats i Sant Maurici
Els Encantats i Sant Maurici

Continua llegint «Volta Sant Maurici»

Pic Mainera

4 de juny de 2018

Tenint la disponibilitat de uns dies, i en contra de totes les previsions meteorològiques, vaig decidir “escapar-me” a veure si havia sort.
Seguin els comptes previstos, i com cada cop últimament, anar “retallant”. La intenció, el Pic de Mainera, pic ja conegut de un cop visitat amb amics del C.E.L. de Lleida, i que té unes panoràmiques fantàstiques dels llacs de la Vall Fosca i de la del Peguera, i després el Montsent de Pallars, per fer un altre piquet “destacat”, i si esta clar unes vistes inacabables.

Vall de Mainera
Vall de Mainera

Per començar, ja no puc ni arribar, degut a les congestes de neu a la pista, al lloc previst per sortir. I a l’endemà a dures penes em va deixar veure el que havia a la vall del Peguera. Tot envoltat de boira i de sobte uns trons esgarrats que quasi se me va atragantar  l’entrepanet que estava gaudint-me al cim i esperant a veure si passava la boira. D’un vot vaig apretar a córrer cap avall. Acompanyat primer de granisset i després d’aigua fins el cotxe. Balanç, un èxit, torno a estar a la caragola, tot xop i empapat.

Pic de la Mainera i cims de la cresta l'Avió
Pic de la Mainera i cims de la cresta l’Avió

La pujada, més que volteta, sense gaire dificultat. La ruta “normal” i a l’estiu, puja fins la collada de Mainera i ja fins el cim es puja per la carena. Jo, tot i passejar tot el ferro “per si de cas”, no el vaig utilitzar, per la vessant de la vall de Mainera puja un altre llom empinat que em va permetre arribar fins el cim sense quasi trepitjar la neu.

La Vall de Mainera
La Vall de Mainera

Estadístiques de GPS: Distancia recorreguda, 18,3km.
Altura màxima, 2.910m, Desnivell ascendit, 1.004m.

El que hagués pogut ser. La vall del Peguera
El que hagués pogut ser. La vall del Peguera
El que hagués pogut ser. La vall de Vall Fosca
El que hagués pogut ser. La vall de Vall Fosca

Continua llegint «Pic Mainera»