Cims de la Cerdanya, Puigpedrós

24 de febrer de 2020

I a l’endemà, per donar per concluïda l’escapada, un dels cims més destacats i visitats de la Cerdanya, el Puigpedrós (2.914m). Un fantàstic i privilegiat balcó des del que es pot gaudir de tota la Cerdanya i si està clar, com llavors, quasi la mitat dels cims dels Pirineus.

La vall de la Valltova, la serra del Reller i el Cadi
La vall de la Valltova, la serra del Reller i el Cadi

Jo, encara que l’inici normal és des del refugi de Malniu, havent-hi anat la nit anterior i havent trobat neu per les vores del camí vaig decidir quedar-me a la cruïlla del sender 117 que puja de Meranges. La pista encara dona un llarg tomb per pujar fins el refugi.

El circ d'Engorgs i el Puigpedrós a la dreta
El circ d’Engorgs i el Puigpedrós a la dreta

Començo (0,0Km – 1.944m) pujant un primer tram més empinat per continuar més suau per un bonic sender boscos. Aquest em porta fins el refugi Malniu (1,2Km – 2.130m). Allí trobo el també antic conegut GR-11, pel qual segueixo en direcció oest.

Els cims de la Cerdanya des del Puigpedrós
Els cims de la Cerdanya des del Puigpedrós

Deixat enrere l’estany Sec, ara tot gelat i cobert de neu (1,3Km – 2.132m), al poc emprenc la pujada pel torrent de Molleres (2,2Km – 2.275m).

El cim del Puigpedrós amb la Cerdanya
El cim del Puigpedrós amb la Cerdanya

En suavitzar-se la pendent (2,9Km – 2.460m) em dirigeixo cap el llom del cim de Pedradreta (3,2Km – 2.494m), devia estar tapada de neu la “pedra dreta” per que sols era un llom arrodonit.

El Serrat de les Perdius Blanques i la Cerdanya
El Serrat de les Perdius Blanques i la Cerdanya

Després de gaudir del circ dels Engorgs i la Valltova, coll de Molleres (3,3Km – 2.482m) i Serrat de les Perdius Blanques (4,6Km – 2.720m), per on puja el camí “normal”, ara una rampa prou suau i que es converteix (5,3Km – 2.750m) en amplia i oberta fins el cim (6,1Km – 2.914m),

Vessant del llac de Malniu
Vessant del llac de Malniu

al que arribo després de superar uns últims metres més empinats, evitables donant-hi el tomb per la dreta. Com ja he dit i si està clar, magnific i fantàstic mirador a la Cerdanya quasi la mitat dels cims dels Pirineus i de Catalunya, i desplaçant-me a la vessant nord, la vall de Campcardos, per on vaig pujar el primer dia, a vista d’ocell.

Vessant de l'estany Sec i refugi de Malniu
Vessant de l’estany Sec i refugi de Malniu

En acabar de gaudir del moment i de “l’entrepà” en companyia de propers i llunyans i coneguts cims i colls, cap avall pel camí del serrat de les Perdius Blanques fins que apropant-me a les cingleres de dalt del Malniu (9,4Km – 2.480m) vaig girant buscant la pendent més suau fins retrobar-me novament amb el GR-11 (10,5Km – 2.230m), pel que retorno al refugi Malniu (11,3Km – 2.130m) i des de on tornant pel PR de pujada arribo novament a la “caragola” (12,5Km – 1.944m).

Massís de la Pica d'Estats
Massís de la Pica d’Estats
La Maladeta i cims d'Aigües Tortes
La Maladeta i cims d’Aigües Tortes
Cims del massís del Carlit
Cims del massís del Carlit
Cims del massís del Canigó
Cims del massís del Canigó
Cims de Núria i el Puigmal
Cims de Núria i el Puigmal

Una nova volteta fantàstica i espectacular gaudint de uns cims i dies també fantàstics i espectaculars. Unes senzilles i fàcils sortides, principalment a l’estiu i si fa bon temps, efectuades amb la idea de fer-les amb “raquetes” aprofitant la temporada, i com altres cops, sols les vaig “passejar” el primer dia. Els següents ja es varen quedar a la caragola, fent sols us, ja que també els “passejava” i per més “seguretat”, dels grampons, i el segon dia.

Panoràmica 360º des del cim del Puigpedrós
Panoràmica 360º des del cim del Puigpedrós

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 14,0km.
Altura màxima: 2.926m i mínima: 1.934m.
Desnivell ascendit i descendit, 1.070m.

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth
Mapa recorregut InstaMaps ICC

Més fotografies:
Fotos 50000iunafoto
Fotos mòbil

Cims de la Cerdanya, Monturull

23 de febrer de 2020

Per l’endemà cap l’altre costat de la part creuada amb la volta a Andorra, el pic de Monturull i la vall de Claror i Perafita.

Coll de Queralt i Baga de Fontfreda
Coll de Queralt i Baga de Fontfreda

Aquest cop em vaig dirigir a l’estació d’esquí nòrdic d’Aransa amb l’idea de també donar-hi una volteta. La anada pel serrall de la Baga de Fontfreda i la tornada pels Estanys de la Pera. Aquest cop ja sense raquetes encara que carregat de altres “ferratges” per si de cas.

Pujant cap el Turó del Punço
Pujant cap el Turó del Punço

Començo la caminada des de l’aparcament del Fornell (0,0Km – 1.900m) seguint el bonic i boscos itinerari de raquetes del Mirador del Pla de Llet que tenen marcat a l’estació d’esquí. Coll de Queralt (2,6Km – 2.033m), deixo el traçat marcat per continuar collet amunt. Coll de Dalt (3,2Km – 2.104m), continuo pujant per la Baga de Fontfreda entre els pins.

Serra Airosa des del Turó del Punço
Serra Airosa des del Turó del Punço

Turo del Punçó (5,4Km – 2.491m), he deixat enrere la part boscosa obrin-se les vistes fantàstiques. Coll de la Barra (6,5Km – 2.478m) i pujada al pic del mateix nom, pic del coll de la Barra (7,8Km – 2.631m).

Vall de la Verneda i Aransa des del Turó del Punço
Vall de la Verneda i Aransa des del Turó del Punço

I podíem dir que planell pel coll fins el pic Nord (8,5Km – 2.662m), i on arriba la pujada des dels estanys de la Pera. Baixo fins el coll de Monturull (8,9Km – 2.640m) i la part més empinada, la pujada fins el cim, que tot i no ser molt “perillosa”, decideixo empendre “ferrat” per més “seguretat”.

Pujada Monturull i Clots del Port o Estanys de la Pera
Pujada Monturull i Clots del Port o Estanys de la Pera

Cim del pic de Monturull (9,7Km – 2.761m), un vèrtex i cim arrodonit sense massa visió del mateix. Però en unes vistes fantàstiques des dels extrems, la vall de Claror als mateixos peus, el pic Negre d’Urgell, visitat quan la volta Andorra, de tu a tu, i tota la llarga carena fins la collada de Pimes que llavors vaig trobar pesada i avorrida, ara, tota blanca i nevada.

Cim pic Monturull
Cim pic Monturull

Les valls andorranes i la serra del Cadí. I de l’altra banda una perspectiva a vista de ocell dels blancs Estanys de la Pera i dels cims de la Cerdanya.

Clots del Port o Estanys de la Pera des de Monturull
Clots del Port o Estanys de la Pera des de Monturull

En acabar de gaudir del cim, i novament de “l’entrepà”, retorn fins el pic Nord (10,9Km – 2.662m) per empendre la baixada cap els estanys de la Pera. Baixada que tot i que, per fer en raquetes, seria per les pales de neu que pugen del Clot de Claror, jo, aprofitant que no me havia tret els “ferratges” dels peus, faig pel empinat collet que puja dels estanys.

Serra del Cadí des de Monturull
Serra del Cadí des de Monturull

Un cop baix vaig a buscar la pista (12,4Km – 2.315m) que puja fins els estanys i adreçant revolts arribo fins el refugi de les Pollineres (13,4Km – 2.129m). Des de on torno fins el Fornet seguin un altre cop un bonic itinerari de raquetes que tenen d’Aransa fins aquí i creuant la zona recreativa que hi ha (17,7Km – 1.900m).

Clots del Port o Estanys de la Pera
Clots del Port o Estanys de la Pera

Novament una volteta espectacular amb unes interminables vistes de la Cerdanya i del Cadi pujant per la carena de la Baga de Fontfreda i fent la tornada per la fantàstica zona dels estanys de la Pera, un bonic i boscos sender.

Panoràmica 360º des del pic Monturull
Panoràmica 360º des del pic Monturull

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 19,6km.
Altura màxima: 2.771m i mínima: 1.881m.
Desnivell ascendit i descendit, 1.107m.

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth
Mapa recorregut InstaMaps ICC

Més fotografies:
Fotos 50000iunafoto
Fotos mòbil

Cims de la Cerdanya

22 de febrer de 2020

I aquest cop si, l’anada a uns senzills cimets dels Pirineus per fer-ho de una manera diferent a l’habitual aprofitant l’època de l’any, amb neu i raquetes. La idea, el gaudir de la visió de part del recorregut per valls i colls que vaig fer l’any anterior amb la volteta a un país dels Pirineus i aprofitar per fer una visita a uns cims destacats i característics de la Cerdanya.

Vall de Campcardós
Vall de Campcardós

Els cims escollits eren el pic Negre d’Envalira (2.822m), el Monturull (2.761m) i el Puigpedrós (2.914m), tots tres inclosos també dins de la llista dels 100 cims de la FEEC.
El primer escollit va ser el pic Negre d’Envalira, un altre cim en discrepàncies de nom i ubicació segons l’origen del mapa.

Portella Blanca d'Andorra i pic de la Portella
Portella Blanca d’Andorra i pic de la Portella

I que jo, tot i ser un dels cims representatius d’Andorra i ser les rutes més normals des de allí, amb la idea de poder donar-hi una volteta, vaig fer el recorregut des de França per la vall de Campcardós i Porta a la vall de Querol, un fàcil recorregut encara que llarg i en força desnivell a ascendir, tot i que prou suaument per la distancia a recórrer.

Vall de Campcardós i collet Envalires des de la Portella Blanca
Vall de Campcardós i collet Envalires des de la Portella Blanca

Després de passar la nit a les afores de Porta començo la caminada des del aparcament que hi ha habilitat a l’altra part de la via del tren i el riu de Querol (0,0Km – 1.522m). Segueixo el conegut GR-7 que va juntament amb el camí dels Bons Homes i que van per una pista ascendent i formigonada fins un repetidor (0,5Km – 1.570m), que deixo a la dreta i continuo pujant per ella per la vessant dreta (N) de la boscosa vall de Campcardós.

Vall de Campcardós des del collet pujant Envalires
Vall de Campcardós des del collet pujant Envalires

Es pot dir que final de la pista i en un petit turonet al mig de la vall, cabana de pastors (3,8Km – 1.950m), habilitat com a petit refugi. Vistes espectaculars de la llarga vall, ara ja oberta i lliure de vegetació. Creuo el barranquet (4,8Km – 2.065m) i canvi de vessant, passo a la sud ara més arbrada. Després de un llomet un petit planell i tornar a creuar el torrent per unes passeres (6,3Km – 2.145m). I ha continuar pujant. Ampla planúria (7,5Km – 2.300m), al fons de la vall la Portella Blanca d’Andorra, i a la dreta i amunt, també petita vall amb també al fons els cims dels pics d’Envalira.

Vall d'Engaït des del collet pujant Envalires
Vall d’Engaït des del collet pujant Envalires

La pujada “normal” per anar-hi seria seguir per la dreta per un terreny un poc més empinat, però jo faig compte de baixar-hi. Ara continuo pels fons de la vall seguint el que tindria que ser el GR-7, totalment desaparegut cobert de neu, fins la Portella. I a la que arribo després de un tram final més empinat. Portella Blanca d’Andorra (9,1Km – 2.520m), punt on conflueixen tres països, Andorra, França i la “Cerdanya”.

Clots de Menera i vall del Valira, a la dreta pic d'Envalira
Clots de Menera i vall del Valira, a la dreta pic d’Envalira

Fantàstica panoràmica, per una banda la vall de Campcardós, d’on vinc, a l’altra la vall andorrana d’Engaït, i a un costat la cara nord del Tosseta de l’Esquella amb els cims de la carena del Puigpedrós, i a l’altra els cims d’Envalira.

Vall de CAmpcardós, a l'esquerra pic d'Envalira
Vall de CAmpcardós, a l’esquerra pic d’Envalira

De entrada tenia pensat perdre una mica d’altura per la vall d’Engaït seguint el GR-7 fins el coll també d’Engaït per pujar des de allí als Envalires. Veient el “rastre” de que algú havia anat directe pel coll tiro amunt seguint primer un llom que es converteix en cresta no massa complicada, encara que en algun punt prou estreta i amb el requeriment d’utilitzar les mans. Un cop traspassat aquest tram, ampla vessant dels Envalires (10,0Km – 2.655m). Dirigeixo primer els passos al pic d’Envalira S (10,8Km – 2.788m).
Fantàstic balcó als Clots de la Menera i les pistes d’esquí de GrandValira-Grau Roig amb les cingleres dels pics d’Envalira a la part andorrana. Després de gaudir del cim, travessa pel cim del pic d’Envalira (11,2Km – 2.828m) fins el pic Negre d’Envalira (11,5Km – 2.823m).

Pic d'Envalira des del pic Negre
Pic d’Envalira des del pic Negre

Des de on novament gaudeixo del cim i de la seva panoràmica. Vista d’ocell al Pas de la Casa amb el ampli llom del pic del Maià al Port Dret, per on vaig passar fent la travessa de l’Alta Ruta i per on vaig vindre quan vaig donar el tomet a Andorra, la baixada a Envalira i el circ i cim dels Pessons, per on també vaig passar, llavors tot sec i pelat i ara tot blanc i nevat. Novament vista de l’encinglerat del pics d’Envalira en la seva vessant andorrana, en contrast a la francesa, un llarg llom de suau pendent.

Pic i vall d'Envalira
Pic i vall d’Envalira

En acabar de gaudir amb tranquil·litat de la solitud del cim, la gent, majoritàriament esquiadors, anaven al pic Envalira i de “l’entrepà”, emprenc la tornada per la vessant del Sola de les Passaderes. Després de una baixada un poc més empinada (12,0Km – 2.670m) cap a l’estany de Passaderes, aprofitant la neu, anar baixant en franqueig i suaument fins retrobar-me novament amb el camí de pujada (13,9Km – 2.300m) i per on vaig fer el retorn fins la caragola (21,2Km – 1.522m).

Port de Fontnegra i valll de Campcardos
Port de Fontnegra i valll de Campcardos

Una volteta fantàstica i espectacular, encara que, com ja he dit prou llarga i amb desnivell “acumulat” (no empinat) i més si l’hagués hagut de fer amb raquetes. Ara, com també sols ser habitual en mi, les raquetes si que varen anar, a més de altres elements fèrrics, però no me les vaig “calçar”.  No vaig trepitjar la neu amb “continuïtat” fins prop de la cabana de pastors, i després la neu estava prou “dura” per poder anar tranquil·lament sense elles.

Panoràmica 355º des del cim del pic Negre d'Envalira
Panoràmica 355º des del cim del pic Negre d’Envalira

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 22,9km.
Altura màxima: 2.828m i mínima: 1.519m.
Desnivell ascendit i descendit, 1.537m.

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth
Mapa recorregut InstaMaps ICC

Més fotografies
Fotos 50000iunafoto
Fotos mòbil

Volteta part oriental Montserrat

6 de febrer de 2020

Després d’haver donat el tomet a la part occidental el dia anterior, a l’endemà a per l’altra “banda” de Montserrat.
Em desplaço fins el monestir de Santa Cecília des de on emprenc la caminada seguint novament el GR-172 o, aquest tram, també anomenat camí de l’Arrel, és l’antic camí que unia Santa Cecília amb el Monestir de Montserrat (0,0Km – 677m).

Cavall Bernat i cingleres de Sant Jeroni des del Serrat de les Barretines
Cavall Bernat i cingleres de Sant Jeroni des del Serrat de les Barretines

Després de creuar la carretera (S) continuo pel GR, que passa a tocar d’ella, pujant (SSE) prou suaument i per baix de les famoses i espectaculars cingleres, creuant “serrats” i canals, els serrat de les Barretines i del Vent, i les canals del Moro, dels Aritjols i la del Cavall Bernat. Finalment arribo a la cruïlla del camí de la canal Plana (2,6Km – 870m). Deixo el GR que marxa (E) per baix de les cingleres dels Flautats, per emprendre la empinada pujada (S) fent ziga-zagues per aquest camí fins el coll del mateix nom, coll de la Canal Plana (3,1Km – 1.019m), allí cruïlla de quatre camins.

Els Pirineus des del coll de Canal Plana
Els Pirineus des del coll de Canal Plana

Anant recte (SO) aniríem al Pla dels Ocells i el monestir. A la dreta (NO), per on continuaré després, i a l’esquerra (SSE) cap on em dirigeixo ara. Vaig al coll (3,4Km – 1.071m) i (E) a les restes l’ermita de Sant Salvador (3,6Km – 1.074m), una ermita baix de podíem dir, la Trompa de l’Elefant o la Roca de Sant Salvador, i en la que hi ha un petit refugi en un “arrimador paredat” de la seva base. D’aquí la pujada (ONO) al cim (3,9Km – 1.156m). Un altre magnífic i espectacular cim per la seva visió “panoràmica”, que tot i no ser difícil, requereix de “adherència” a les botes i el ascendir al cim per una estreta bretxa, sense massa “perill”. Aquest cop panoràmica també espectacular de tot el voltant i de la vessant oriental de la serra.

Cingleres de Sant Jeroni amb els Bages i els Pirineus des de Roca Sant Salvador
Cingleres de Sant Jeroni amb els Bages i els Pirineus des de Roca Sant Salvador

En acabar de gaudir del cim avall a retrobar novament la cruïlla de camins (4,5Km – 1.071m) pel mateix camí de pujada, i continuar, aquest cop, “recte” (NO) per la serra de les Lluernes en direcció a Sant Jeroni i per dalt de les cingleres que anteriorment he vist dalt meu. Passo a tocar del Cavall Bernat (NE)(5,3Km – 1.035m) i al poc cruïlla (5,4Km – 1.033m), caminet que baixa a un torrentet (O) i camí que puja empinat pel seu costat (N). Ara amunt, ja tornaré a baixar. Em dirigeixo al l’ermita de Sant Antoni (5,6Km – 1.097m), situada en un altre lloc espectacular i amb una vista privilegiada, principalment de les parets del Cavall Bernat i voltant.

Zona de les Magdalenes i Sant Jeroni amb la serra de les Lluernes
Zona de les Magdalenes i Sant Jeroni amb la serra de les Lluernes

En acabar de visitar-la avall fins la cruïlla (5,8Km – 1.033m) anterior per continuar pel caminet (O), i que passant per baix del Cap de Mort, em porta fins el camí “vell” de Sant Jeroni (6,0Km – 1.040m). Segueixo amunt per ell (N), si anés avall (S) aniria al monestir però passant pel Pla dels Ocells. Nova cruïlla (6,2Km – 1.060m), aquest cop estic al camí “nou” de Sant Jeroni, ja una “autopista”, el mateix, jo amunt (N), si anés avall (S) el monestir, però aquest cop passant per Sant Miquel. Cruïlla a l’esquerra (O)(6,7Km – 1.116m), puja a “les Pinasses” pel camí dels Francesos.

El Cavall Bernat i cingleres de Sant Jeroni
El Cavall Bernat i cingleres de Sant Jeroni

I tornaré després, ara continuo pel camí a Sant Jeroni. Capella de Sant Jeroni (NE)(7,0Km – 1.149m), i cim de Sant Jeroni (7,6Km – 1.237m), cim culminant de la muntanya de Montserrat al seu mig, novament amb una fantàstica i espectacular “visió” de 360º al seu voltant, des dels cims de mitja Catalunya als cims nevats dels Pirineus. En acabar de gaudir del cim, novament avall fins la cruïlla anterior (8,5Km – 1.116m), i per on segueixo (O) aquest cop fins el coll de les Pinasses (8,6Km – 1.139m). Allí nou sender a l’esquerra (SE), m’hi dirigeixo, té un petit pas rocós que es pot superar fàcilment ajudat si fa falta per una corda, es dirigeix a l’Albarda Castellana (8,8Km – 1.177m), sostre comarcal del Baix Llobregat.

Panoràmica des de Sant Salvador
Panoràmica des de Sant Salvador

Un altre cim allargat i ample amb una vista espectacular a l’estil del Montgròs. I en acabar la visita, enrere i avall un altre cop cap a les Pinasses (9,0Km – 1.139m) per continuar (SSO) pel sender que portava inicialment i que ara es dirigeix avall fins que a l’alçada del Camell de Sant Jeroni em trobo en una nova cruïlla (9,5Km – 1.020m) per on be un PR (O), és el PR C-78 que seguia el dia anterior, i que juntament amb el camí dels Francesos es dirigeixen (S) cap el Bruc.

Cim Sant Jeroni mirant zona Ecos
Cim Sant Jeroni mirant zona Ecos

Deixo el camí que portava i continuo pel PR (O) pujant i baixant a buscar un altre cop la cruïlla del dia anterior (10,4Km – 985m) i la Canal del Migdia i coll del mateix (10,6Km – 1.029m), i novament com el dia anterior, avall per la Canal de la Font de la Llum fins la cruïlla del GR (11,0Km – 842m). Per on, aquest cop, canvio de direcció (NE) cap a Santa Cecília per baix de les altes cingleres de Sant Jeroni i el serrat del Moro. Cruïlla (11,8Km – 710m), el GR marxa amunt (SE) a buscar la part inferior de la Canal de Sant Jeroni. Avall (N) a la carretera i més “planer” Santa Cecília.

Cim Sant Jeroni mirant zona Sant Salvador
Cim Sant Jeroni mirant zona Sant Salvador

Deixo la pujada cap a la Canal de Sant Jeroni per un altre cop, ja “estudiaré” un altra volteta. Ara carretera (11,9Km – 690m) i finalment Santa Cecília i la caragola (12,2Km – 710m).

Cingleres dels Ecos des del Camell de Sant Jeroni
Cingleres dels Ecos des del Camell de Sant Jeroni

I novament una volteta prou curta i “distreta” per gaudir i fer tranquil·lament , si exceptuem la pujada a la Roca de Sant Salvador, que tot i ser senzilla requereix atenció i no tenir “aprensió” a les alçades.

No disposant de més temps em va quedar pendent el cim de la Miranda de Santa Magdalena a més de alguna altra “canal” i corriol per conèixer aquest cop la muntanya amb més “profunditat”, a més de “pendent una ascensió” amb algú per escales.

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 15,2km.
Altura màxima: 1.241m i mínima: 645m.
Desnivell ascendit i descendit, 1.262m.

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth
Mapa recorregut InstaMaps ICC

Més fotografies:
Fotos 50000iunafoto
Fotos mòbil

Volteta part occidental Montserrat

5 de febrer de 2020

Havent-me “retallat” els dies que disposava per tenir que fer de xofer, canvi de plans. Deixo la neu i els cims dels Pirineus per anar a “fer-ne” uns altres de més propers. Em dirigeixo cap a Montserrat a donar-hi un tomet per visitar el cims “destacats” per estar inclosos dins de la llista dels 100 cims de la FEEC i un sostre comarcal.
Els cims de la llista varen ser el Torre Alta o Castell Ferran (842m), la Miranda dels Ecos (1.223m), el Montgròs (1.133m), la Roca de Sant Salvador o l’Elefant (1.156m) i la Miranda de Sant Jeroni (1.237m), i el sostre comarcal del Baix Llobregat, l’Albarda Castellana (1.177m).

Vessant Occidental de la zona les Agulles
Vessant Occidental de la zona les Agulles

Amb aquesta intenció em vaig dirigir cap al coll de can Maçana a passar-hi la nit per al dia següent emprendre la travessa de Montserrat fins el Monestir i tornar pel GR-172. Segons el temps que empleés ja acurçaria per alguna canal, com així va ser. Finalment varen ser dos dies “complets”, el primer del coll de can Maçana i el segon de Santa Cecília, fent els retorns dels mateixos per la canal de la Font de la Llum. Dos voltetes curtes en distancia, però llargues pel temps “perdut”.

Entorn refugi Vicenç Barbé
Entorn refugi Vicenç Barbé, a la dreta

La nit de arribada, gaudint de la “il·luminació” de la meva amiga la lluna ja vaig pujar al cim del Torre Alta o Castell Ferran. Un “cimet” proper, senzill i prou fàcil començant des del coll de Can Maçana (O). El vaig començar seguint el GR-172 i deixant-lo, anar ha buscar l’empinada pujada fins el cim, que tot i que no és difícil cal anar en compte de no patinar, i més a les “fosques”.

Zona els Frares Encantats
Zona els Frares Encantats

A l’endemà la travessa cap al Monestir. Començo des de can Maçana seguint novament el GR-172 que va pel camí de la Roca Foradada i que marxa per una pista que puja suaument (ENE)(0,0Km – 710m). Mirador de Can Maçana, panoràmica del Bages amb els cim retallats dels Pirineus darrera (0,5Km – 776m). Coll de Guirló (1,0Km – 797m) i uns 30 metres més endavant, sender que marxa per la dreta i pal indicador (SE). El GR i la pista continuen per l’esquerra (ENE), és per on tornaré.

Els Ecos, amb la Miranda dels Ecos i la canal de pujada
Els Ecos, amb la Miranda dels Ecos i la canal de pujada

Continuo per la dreta ara seguin el PR-C 78 en direcció al refugi Vicenç Barbé i el monestir de Montserrat. Canaleta del coll de la Portella (1,6Km – 885m) i canvi de vessant i de paisatge. Al prompte es veu el refugi amb un marc espectacular “d’agulles” darrera. Refugi Vicenç Barbé (2,2Km – 890m), al ben mig de un paratge d’agulles i cims afilats. Continuo pel seu darrera pel PR (NE), barranquet de canal Ampla, pal indicador (2,3Km – 903m), i sender (NE) al Portell Estret per on es podria baixar al GR. Continuo (S) cap el coll del Port creuant torrenteres i passant pel camí i el pas del Princep (3,3Km – 971m). Coll del Porc (3,7Km – 973m) i altre cop sender (N) per on es podria baixar al GR que he deixat anteriorment, va a buscar el sender que baixa del Port Estret i arriben junts al GR.

Cim Miranda dels Ecos amb la vessant de Sant Jeroni
Cim Miranda dels Ecos amb la vessant de Sant Jeroni

Continuo pel PR (SE) i coll de la canal del Miracle (4,1Km – 979m), un altre punt per baixar al GR per la nomenada canal (NE). Continuo pel PR (SE) amb un continuo de pujar i baixar. I coll de les Comes (5,4Km – 1.060m). Baixo al fons de un torrent, la Coma dels Naps de Dalt i el bassal dels Avellaners (5,6Km – 1.005m). Començo a pujar per l’altra banda i al poc, en un tancat revolt, un sender poc definit que se intueix que marxa a l’esquerra (NE)(5,7Km – 1.025m). Deixo el PR, encara que tornaré per continuar-lo, ara continuo per aquest sender nou. Em dirigeixo cap a la Miranda dels Ecos. Cal parar atenció, vaig seguin alguna fita i alguna marca. Pujo empinat algun tram per dins l’arbrat i altres pels rocalls. Trobo una cruïlla (5,9Km – 1.110m) amb marques blaves.

Miranda dels Ecos amb la vessant dels Frares Encantats
Miranda dels Ecos amb la vessant dels Frares Encantats

Per l’esquerra (N) està el recorregut del Pas de l’Esfinx o camí dels Aurons, si es coneix, i per la dreta (E) continuo pujant empinat pel barranquet cap els Ecos. Panyet de roca (6,0Km – 1.163m), a la dreta (S) el sender més definit, puja ja fàcilment a l’Eco Segon (6,3Km – 1.189m), a sobre de la Roca de Migdia, i de la que ja es gaudeix de una fantàstica vista. Per pujar a l’Eco Superior, l’esquerra (N) empinat per la canal fins topar-te tancat per un cinglet (6,5Km – 1.184m). Aquest esta equipat amb una cadena i requereix de bona “força de braços”, o dominar mínimament un poc d’escalada per “ajudar-te”, ja que requereix fer una curta escalada.

Panoràmica dels Ecos, Els Frares Encantats i al fons les Agulles
Panoràmica dels Ecos, Els Frares Encantats i al fons les Agulles

La vista des del cim  (6,7Km – 1.223m) i a vista d’ocell magnífica i espectacular al ben mig de Montserrat, a una banda tots els cims arrodonits de les zones de les Agulles i dels Frares Encantats, i a l’altra de Sant Jeroni, tot rodejat de altes cingleres i canals. En acabar de gaudir de la grandiositat de la panoràmica i de l’entorn, retorn pel camí de pujada fins un altre cop el PR (7,2Km – 1.025m) , deixo la Canal del “Micos” per un altra ocasió, Ara novament continuo (SO) pel PR C-78. Empinat pujo a la Roca Plana dels Llamps (7,6Km – 1.116m) i baixada per una canaleta de mal auguri, una creu de ferro clavada al seu costat, i coll del Montgròs (7,8Km – 1.121m). Des de aquí em dirigeixo fàcilment (S) al cim llarg i ample del Montgròs (7,9Km – 1.133m). Novament una panoràmica magnifica i espectacular d’agulles, cingleres, canals i el Baix Llobregat.

Els Ecos, Sant Jeroni i la part oriental de Montserrat
Els Ecos, Sant Jeroni i la part oriental de Montserrat

En acabar de gaudir del paisatge avall (NNE) pel senderol empinat que va per una espècie de estreta escletxa que permet baixar fins el fons del Torrent del Migdia (8,5Km – 967m). Cruïlla (8,7Km – 985m), per la dreta (NE), novament empinat marxa el PR que he seguit fins aquí i que em portaria fins al Bruc. Deixant-lo abans arribaria fins Sant Jeroni i Montserrat, i per on tornaré al dema. Ara segueixo recte i amunt (N) pel torrent cap el Portell del Migdia (8,9Km – 1.029m). I baixada empinada (NNE) per la canal de la Font del Llum fins trobar el GR-172 (9,3Km – 842m), pel que faig el retorn a la caragola anant a l’esquerra (O) i per la també espectacular vessant nord de les altes cingleres i canals del massís que anteriorment he gaudit de l’altra part, a la dreta (NE) seguiré el dema.

El Portell del Migdia i Sant Jeroni
El Portell del Migdia i Sant Jeroni

Seguin el GR em vaig trobant les diferent cruïlles de les baixades (o pujades) als colls que he anat passant al matí. Pal indicador Canal del Miracle (10,2Km – 765m) i baixada a la carretera (NO), segueixo pel GR cap a Can Maçana, nova indicació de Canal del Miracle (10,3Km – 910m), ara cruïlla a l’esquerra (S) per pujar al coll del mateix. Continuo i nova indicació, els Frares Encantats (10,9Km – 752m) amb una nova baixada a la carretera (NO). Vista de la Roca Foradada, i més endavant un altre cop els Frares Encantats, amb la pujada (SE) als colls del Coll del Port i del coll Estret (11,4Km – 835m). I després de vorejar la Roca Foradada i la Cadireta de nou arribo al Collet de Guirló (12,8Km – 797m), i la baixada a Can Maçana (13,8Km – 752m).

La Roca Foradada i la Cadireta
La Roca Foradada i la Cadireta

Una volteta prou curta i “entretinguda” per fer tranquil·lament, si exceptuem la pujada als Ecos. Encara que a mi es podia dir que em va costar tot el dia per haver anat perdent molt el “temps”.

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 17,0km.
Altura màxima: 1.223m i mínima: 650m.
Desnivell ascendit i descendit, 1.276m.

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth
Mapa recorregut InstaMaps ICC

Més fotografies:
Fotos 50000iunafoto
Fotos mòbil

Gener 2020. El Temps per dos finestres

I aparentment, de moment, ja ens em tornat a salvar pels pèls, quan teníem el pantà buit se’ns ha tornat a omplir per donar-nos un respir. Ens ha plogut en “coneixement” i ens ha respectat, almenys aquí. En total 251 litres en tres dies, quan l’any passat en tot l’any en varen caure 369.
El Temporal Glòria ja és historia, un “episodi extraordinari” de una llevantada al mes de gener. Com en tot, els fets “extraordinaris” s’han produït sempre, i així és; per què preocupar-se?
Ara a refer el malmès i continuar per contar-ho, que no passa res, tot igual. A viure que son dos dies.

El problema és que per una banda estan les ambigües profecies de Nostradamus i per l’altre les científiques del Canvi Climàtic.
– Augment del nivell del mar, desaparició i canvi de les zones costaneres.
– Canvis en el règim actual del clima i de precipitacions, més minses i més violentes quan es produeixin.
– Canvis de zones de conreu per desertització i falta d’aigua.
– Canvis en la distribució de la vegetació pels canvis de la temperatura.

Res, tot contes per fer temor als xiquets. Tot ho veiem “lluny”, per la TV o per Internet en aquest món “global”, per que preocupar-se?.
Kyoto, París, Cimera 2019, COP25, tot grans declaracions i fotografies, però després cada cop superem els llindars marcats.
Cada cop contaminem més, cada cop fem més escombraries i els plàstics han envaït el món!. De qui és la culpa?, dels altres!. Nosaltres pobres que podem fer?, tot ho fem be. Ara, gastem, consumim, exigim més comoditats, cotxe, aire condicionat, calefacció, tecnologia. Per això tenim els diners i podem pagar-ho. Mirar que podem estalviar, prescindir de coses en ares de un futur millor . . . de què?, això és cosa dels governs i de les empreses.
Uns governs que minimitzen el problema, uns polítics que se prescient, desacreditant els moviments en favor del món. Científics que encara se emparen, podíem dir, amb els cicles de la terra i amb els “milacres”. I empreses que mentre no vegin negoci no faran res voluntàriament. No passa res.

El problema és aquella dita que diu: “Quan vegis la barba del veí afaitar, posa la teva a remullar”.

Benvinguts al gran “Carnaval”, ara que s’apropen les dates. Visca la festa i la disbauxa, i passat demà ja trobarà les escombraries i el que deixarem el que vindrà darrera.

De moment un nou mes, el temps “passat” per dos finestres.

TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Sud
TimeLapse càmera web Sud

Volteta per la serra de Grillera

12 de gener de 2020

A l’endemà la serra de Bac Grillera i el Puig de la Gavarra o el Castell de Bac Grillera. Un altre cim inclòs dins de la llista dels 100 cims i que segons la procedència dels mapes o la informació varien en la ubicació i el cim en concret. I també visita inclosa a Santa Maria de Fau, una ermita ubicada en un lloc privilegiat. Una volteta que no té “rebuig”, com el dia anterior, un tomet que podríem definir de contraposició, prou petita en recorregut però grandíssima en vistes i paisatges, si el dia acompanya.

Sant Cristòfol dels Horts
Sant Cristòfol dels Horts

Aquest cop començo la caminada a la carretera que uneix Tapis en la veïna Costoja a França, al coll dels Horts (0,0Km – 777m) i per la pista que es dirigeix a Sant Cristòfol dels Horts i Fau (SE), per on també va els sender de Itinerannia que passen pel Bac de Grillera i Fau.
Cruïlla de pistes (0,2Km – 762m), la de l’esquerra (E) és per on tornaré, continuo per la de la dreta (SO), nova pista a l’esquerra (SSE) per dalt de la que porto no tant “rodada“(0,6Km – 740m), es per la que continuo, és la que entra a Sant Cristòfol.

Vista Costoja
Vista Costoja

Restes de l’església de Sant Cristòfol dels Horts (1,0Km – 735m), una antiga construcció derruïda. Continuo pel sender (SE) i Mas dels Horts (1,1Km – 718m). Segueixo el sender per baix del mateix (E) que va pujant i baixant suaument. Collet, pista i Mas de la Fiola (2,1Km – 800m). A la dreta (S) Puig de la Fiola i Castell d’Arget, a l’esquerra (N) per la pista cap a Fau. Continuo per la pista, encara que hi vaig poc tros. Deixo la pista (2,2Km – 820m) per seguir un sender (NE) que marxa empinat per la dreta. Cruïlla (2,3Km – 868m), a la dreta (E) a Fau, va per la vessant de la serra sense pujar-hi i més suaument. A l’esquerra (N) també a Fau però empinat i passant per la carena de la serra.

El Bassegoda em crida i el Comanegra em saluda
El Bassegoda em crida i el Comanegra em saluda

Balconada a la vessant oest de la serra (3,0Km – 1.040m), el Bassegoda em crida i el Comanegra em saluda, estem a poc de arribar al cim de la serra, el Puig de la Gavarra (3,2Km – 1.060m). Vèrtex dins arbrat en una fantàstica vista aèria a la vessant N de la Gavarra així com del Canigó i la serra de les Salines, i ja de la vessant E, vista de la serra amb el Castell del Bac de Grillera amb primer pla i la ermita al seu final. Continuo (SE) descendint per la carena cap el coll per tornar ha ascendir al “Castell” del Bac.

Castell del Bac de Grillera
Castell del Bac de Grillera

Un cim encinglerat que requereix de un petit tram de grimpada per “ascendir-hi”, que tot i que no es difícil, és força aeri. Tot el tram esta “equipat” amb cadenes per ajudar a qui les necessiti. Un cop al cim d’aquest si panoràmic cim de 360º (3,9Km – 1.018m), ja sols queda continuar (SE) per la bonica carena on també podrem passar per dins de una escletxa al terra, el Pou del Fau (4,6Km – 939m).

L'Alt Empordà, la serra Verdera i Santa Maria de Fau
L’Alt Empordà, la serra Verdera i Santa Maria de Fau

Coll de Fau (4,8Km – 932m) i cruïlla, aquí a l’esquerra (NO) esta el camí per on tornaré. Continuo recte (SE) fins la ermita de Fau o de la Verge de les Formigues o de les “Alades” (5,1Km – 962m), es compta que el dia de la romeria hi anaven a morir quedant el terra cobert de les mateixes. I des de la mateixa una vista “espatarrant” de tot l’Empordà amb el Golf de Roses i part de la Garrotxa. Amb tots el cims trepitjats del seu voltant.

Panoràmica del Puig de la Gavarra
Panoràmica del Puig de la Gavarra

Ja sols em quedava recular fins el coll (5,4Km – 932m) i seguir el sender (NO) fins el final de una pista (5,7Km – 878m) que ve del coll dels Horts. Baixant pel sender trobo a la dreta un teix “considerable” i al poc de la pista una també considerable carrasca i la font del Bac (6,0Km – 837m), a més de una cruïlla a la dreta (SE) per on també marxa un sender cap a Tapis. Ara ja sols em quedava el seguir la pista principal (NO) evitant trepitjar els tolls “gelats” per no “patinar” per arribar novament a la caragola (9,0Km – 777m).

Panoràmica des del Castell del Bac de Grillera
Panoràmica des del Castell del Bac de Grillera

Com ja he comentat, una senzilla i prou curta volteta però gran per les vistes que es tenen, i resseguin un altre fantàstic sender de la xarxa Itinerannia. La única dificultat ressenyable seria la pujada al “castell”, però seria evitable vorejant-lo per l’esquerra.

Santa Maria de Fau
Santa Maria de Fau

I per obtenir una nova vista del Canigó, en acabar em dirigeixo al poblet francès de Costoja des de on comença una pista que creua a Catalunya al Pla de la Falgarona i Tapis. M’hi dirigeixo amb la caragola fins que en arribar al coll de la Pedra Dreta la deixo i continuant a peu per un sender a l’esquerra em dirigeixo a Mont Capell, vèrtex francès i amb una fantàstica vista dels cims visitats així com del Canigó i Sant Llorenç de Cerdans. En acabar de gaudir de les vistes i la panoràmica avall cap a la caragola fent nous plans.

L'Alt Emporda amb tots els seus cims dels Pirineus "recorreguts" a la esquerra.
L’Alt Emporda amb tots els seus cims dels Pirineus “recorreguts” a la esquerra.

D’origen tenia pensat dirigir-me a la zona dels volcans de la Garrotxa a visitar-los, així com “tatxar” el inclòs a la llista dels 100 cims. Ara veien el tipus de dies que gaudia, amb unes vistes “infinites”, el Bassegoda em cridava per tornar-hi a gaudir del seu cim.
Comptes que se me van acabar quan se me va ocórrer netejar el parabrises del cotxe. Tal com vaig acabar vaig pujar al cotxe i ja no vaig ni parar fins a casa. El Bassegoda me esperarà, un altre cop serà.

Els Pirineus nevats des del Costabona al Canigó
Els Pirineus nevats des del Costabona al Canigó

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 10,2km.
Altura màxima: 1.056m i mínima: 705m.
Desnivell ascendit i descendit, 763m.

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth
Mapa recorregut InstaMaps ICC

Més fotografies:
Fotos 50000iunafoto
Fotos mòbil

 

Volteta per la serra Les Salines

11 de gener de 2020

Continuant amb les caminades per les serres i cims de Catalunya ara que els Pirineus “puros i duros” estan més “intransitables”, després de dos anys aplaçant-ho i encara més anys del primer cop que hi vaig passar fent el GR-11 acompanyant un company i veritable caminant que volia recordar altres èpoques, el “Tio Joaquin”, finalment torno a Maçanet de Cabrenys a l’Alt Empordà.

Castell de Cabrera
Castell de Cabrera

El motiu gaudir i capturar les “panoràmiques” que no disposava dels altres cops que hi havia passat per uns cims inclosos dins de una llista de “100 Cims, un repte d’altura” que té la FEEC, i que jo utilitzo també com a referencia de llocs i cims característics i destacables de Catalunya.
Aquest cop la referencia eren la Serra de les Salines i la serra de Bac de Grillera.

Panoràmica dels cims de la serra les Salines des del Castell de Cabrera
Panoràmica dels cims de la serra les Salines des del Castell de Cabrera

El primer dia, com he comentat, uns cims trepitjats per dos cops fent sendes travesses dels Pirineus per la Alta Ruta Pirinenca, el Moixer, el Roc de Frausa i el Roc del Comptador. Aquests estan “inclosos” dins de la llista i de un altra de sostres comarcals, a més de gaudir de la bonica serra i del santuari de la la Mare de Déu de les Salines, on vaig dormir en la primera travessa dels Pirineus.

Vall i Santuari de les Salines
Vall i Santuari de les Salines

Uns cims contradictoris sobre les seves alçades i el corresponent lloc que ocupen dins les llistes. El cim que ostenta majoritàriament “l’honor” de figurar a les llistes nomenades és el Moixer (1.443m), el menys “agraciat” dels tres, també anomenat el “Repetidor”, com molts altres cims, té el cim ultratjat amb un repetidor de TV. El cim conegut que també es diu que és el més alt és el Roc de Frausa (1.421m), però resulta que tampoc, tenen un altre bessó entre ells, el Roc del Comptador (1.451m) que segons les mesures del ICC és el més alt.

Font de les Salines
Font de les Salines

Amb aquesta intenció, després de haver fet nit a Maçanet, començo la caminada des d’un revolt de la pista de les Salines (0,0Km – 437m) anant a buscar (E) les marques de un GR que uneix els dos grans GRs dels Pirineus el GR10 i el GR11, i que va junt amb un sender de la fantàstica xarxa de Itinerannia que es dirigeix a les Salines i el coll de Lli (0,8Km – 393m). Aquest puja (N) envoltat de alzines sureres per la riera d’Ardenya i després de creuar-la (NE)(1,4Km – 430m) trobo una pista per la que continuo pujant (N). Deixo el GR que marxa a l’esquerra (N) (1,7Km – 480m) cap a les Salines i el coll de Cordes, jo continuo per la pista (E) vorejant Puig de Calabuig en direcció al Coll de Lli. Pista (2,0Km – 505m) amb cadena que marxa a la dreta (NE) avall, deixo la que porto per continuar per aquesta. Porta fins el mas Riu i la riera de Clot de Can Rei (2,6Km – 520m), la creuo (E) i continuo (N) per un sender utilitzat per fer “bici trail”.
Pista (3,5Km – 610m), la creuo i continuo (NE) pujant pel bosc de Can Sobiràs cap el Castell de Cabrera per baix de les seves cingleres. Collet (4,4Km – 740m) baix del Castell de Cabrera, canvio de vessant (NO) fins un altre collet al costat del castell (4,9Km – 852m). Giro a l’esquerra (S) i Castell de Cabrera (5,1Km – 860m). Vista espectacular.

Santuari Mare de Déu de les Salines
Santuari Mare de Déu de les Salines

Després de gaudir del seu cim torno enrere fins trobar una la pista (5,4Km – 855m) que també va a les Salines des de La Vajol. A la dreta (NE) aniria al coll de Lli, a la Vajol i a les Illes, camí fet de vinguda fent la Alta Ruta. Continuo (NO) per la pista a l’esquerra. Coll de les Cordes i sender (S) que he deixat més avall (7,0Km – 1.015m). Deixo la pista i continuo pel mig dels pins a la dreta (NO) pel sender que es dirigeix cap al Santuari de les Salines per la vessant de la seva riera. Creuo la riera de les Salines (7,7Km – 1.047m) i Font de les Salines (7,9Km – 1.074m). Pujant per unes escales arribo fins el Santuari de la Mare de Déu de les Salines (8,0Km – 1.097m) i allí, deixant els senders que pugen cap el coll dels Pous (NO), de la explanada del davant del Santuari emprenc una empinada pujada (N) cap el Pic de les Salines. Coll (8,6Km – 1.257m), girant a la dreta (E) i continuant pujant arribo al Pic de les Salines (9,0Km – 1.333m).

Panoràmica de l'Alt Empordà des del pic de les Salines
Panoràmica de l’Alt Empordà des del pic de les Salines

Després de gaudir de la panoràmica enrere fins novament el coll, i el Roc del Pou (10,0Km – 1.288m).  Coll de Pous (10,1Km – 1.242m). Aquí em retrobo (SE) novament amb el GR que ja se uneix amb el GR10 per l’altra part de la tanca que fa de línia fronterera (N), i també amb el sender de Itinerannia, que va cap al Coll de la Dona Morta i Tapis, que ja continuo per ell (SO) amunt per la pista que porta fins el cim del Moixer i el “Repetidor” de TV (11,6Km – 1.441m).

El Roc Comptador, el Roc de Frausa i el Canigó des del Moixer
El Roc Comptador, el Roc de Frausa i el Canigó des del Moixer

Després el que podíem dir el “conjunt” dels cims, Roc del Comptador (11,8Km – 1.451m) i Roc de Frausa (12,0Km – 1.421m). Un cop haver gaudit dels seus cims i les seves immenses panoràmiques, deixo també el sender seguit fent l’Alta Ruta que del Roc de Frausa es dirigeix cap a Ameli des Banys (N). Jo segueixo (O), ara ja es podia dir que de tornada, avall cap al Roc de la Campana (13,5Km – 1.438m) i Les Collades (15,2Km – 1.332m), coll on ja deixo també el sender de Itinerannia que es dirigeix cap a Tapis (SO).
I des d’aquest punt, i fins trobar una pista (E), intento seguir com puc un camí indefinit però marcat al mapa per la vessant (O) de Puig Brosser.

El Roc de Frausa i el Canigó
El Roc de Frausa i el Canigó

Un cop a la pista (16,8Km – 1.066m), seguir-la avall (SE) donant revolts fins un poc abans de la masada de Fucimanya (19,4Km – 762m), on la deixo per agafar-ne un altra (N) que baixa a passar a gual la Riera de Frausa (20,3Km – 670m) i continua (S) a trobar-se amb la pista de Les Salines (21,4Km – 609m), per la que ja continuo (E) fins retrobar-me amb la caragola (23,6Km – 437m).

Panoràmica des del Roc Campana amb els cims de les Salines i l'Alt Emporda
Panoràmica des del Roc Campana amb els cims de les Salines i l’Alt Emporda

Una volteta fantàstica a l’ombra d’alzines, alzines sureres i pinedes, passant pel Santuari i la capçalera de la vall de “Les Salines”, es diu que referent al lloc on es donava la sal al bestiar de pastures. Encadenant en un fàcil recorregut pels cims més elevats del massís de més de 1.400ms. i visitant també les restes de un antic castell del segle XI.

Panoràmica de l'Alt Empordà des de les Collades
Panoràmica de l’Alt Empordà des de les Collades

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 27,3km.
Altura màxima: 1.457m i mínima: 392m.
Desnivell ascendit i descendit, 1.582m.

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth
Mapa recorregut InstaMaps ICC

Més fotografies:
Fotos 50000iunafoto
Fotos mòbil

Desembre 2019. El Temps per dos finestres

I s’ha acabat el 2019 i un altra “dècada”. Qui recorda aquell canvi de segle XX?. Pareixia que deixàvem enrere uns temps passats turbulents i foscos per entrar en un futur de progrés i prosperitat.
Ara resulta que cada cop estem més a prop de abocar-nos a uns desastres mediambientals i socials difícils de resoldre.
Sembla com si tot l’avanç tecnològic s’hagués invertit en la moralitat i ètica de les persones. Generalitzant amb la societat, i des del meu punt de vista, cada cop més decadent, injusta i hipòcrita. Un món cada cop més “internacional” i “globalitzat”  i cada cop més banal i indiferent del que hi passa. Moltes declaracions internacionals mediambientals i de drets humans i . . . Per què? No cal anar molt “lluny” per veure de que serveixen i com ens va.

De moment, aquí, aquest 2019 encara que ha estat un any poc plujós, relativament sec i prou ventós, no ha estat un any extrem. Confiem en que canviï prompte la seguida, si no aquest 2020 es podia fer prou llarg i de necessitat.
A veure com anirà climatològicament i socialment aquest proper any, i quin balanç farem al final de la dècada que acabem encetar, qui ho pugui veure i comptar.
De moment, ni el clima ni la flora recorden ni saben a quina època estan.

I ara i aquí, un nou mes, per recordar com passaven els dies en un temps passat.

TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Sud
TimeLapse càmera web Sud

Desembre, mes d’audicions.

Continuant amb la següent de la saga de la musical i artística, el primer ja se ha fet “major” i ni se sap que fa ni si ha fet res, “pa què?”, en aquestes èpoques de l’any, al desembre, son dies d’audicions on es poden escoltar i “gaudir” dels avanços dels “estudis musicals”.
Així es pot valorar la seva dedicació i sacrifici, principalment del temps que podrien tenir por poder fer moltes altres coses, o per literalment “perdre’l”.

Com sempre, un molt breu recull de gran actuacions de grans musics de l’Escola i Conservatori de Música de Tortosa, amb l’agraïment per la seva “voluntat” i la gran ajuda dels seus professors.

– Del dia 19 de novembre de 2019. Santa Cecília 2019, La música surt als carrers de Tortosa.

El concert del conjunt de flautes
El concert del conjunt de flautes
I una peça de la banda juvenil del conservatori de Tortosa
I una peça de la banda juvenil del conservatori de Tortosa

– Del dia 16 de desembre i de l’audició de cambra

Ballade de Ch. Lefebvre
Ballade de Ch. Lefebvre

– Del dia 16 de desembre de 2019 i l’Audició de Flauta
De la Sonata en Fa menor de G. Ph. Telemann

- Triste
– Triste
- Allegro
– Allegro

– Del dia 17 de desembre de 2019 i l’Audició de l’Orquestra de Flautes

Hark! The Herald Angels Sing, Nadala popular
Hark! The Herald Angels Sing, Nadala popular
Tochter Zion, freude dich, de G. F. Händel
Tochter Zion, freude dich, de G. F. Händel
The first nowel, Nadala popular
The first nowel, Nadala popular
Jingle Bells, Nadala popular
Jingle Bells, Nadala popular