Volta a la Serra l’Albera i Puig Neulós

Continuant per les terres orientals dels Pirineus i resseguint els colls i els cims trepitjats amb l’Alta Ruta Pirinenca, aquest cop dirigeixo els meves passos a la Serra de l’Albera.
Aquesta, és la part final més oriental dels Pirineus quan arriben a la Mediterrània. Per aquesta raó presenta una gran varietat d’hàbitats propis que van des dels boscos de fagedes i alzines sureres, com a Requesens que vaig estar, al típicament mediterrani de romigueres i tota classe de plantes arbustives com vàrem tindre l’oportunitat de conèixer quan vàrem començar l’Alta Ruta.
La seva carena separa les terres del Rosselló i l’Alt Empordà, constituïen la frontera entre les parts franceses i catalanes. Els cims més alts són el Puig Neulós (1.257m), el puig dels Quatre Termes (1.156m) i el pic de Sallafort (992m). I tot i que d’intenció era trepitjar-los els tres, en una proposta un pel agosarada pels temps que estàvem, a sobre, tal com deia aquella frase cèlebre, no vàrem enviar les naus a lluitar contra els elements. La lluita
contra el Rei Éol i el que hi vaig “perdre”, no va ajudar.
Al final la volta va ser als bonics boscos de Requesens de faigs i alzines sureres.
Vaig sortir del Castell de Requesens per pujar al coll de Forcat, Puig Neulós, coll de Tenyarena i fins el Puig de Pradets. I un cop allí tornar al coll de l’Estaca per anar a buscar el GR-11 i ja per ell tornar a la caragola.
Amb bon temps, volta sense dificultat. Tot per senders marcats i prou definits, encara que cal estar atents pels “altres” camins dels ramats. Tot i no estar “descrita”, la bonica baixada i molt recomanable del coll del Faig al Castell de Requesens, per l’ombriu i la fageda del torrent, encara que una primera part més empinada. La baixada del coll de l’Estaca té una primera part més “arbustiva” i no és tant empinada, però una vegetació completament diferent de l’altra.

Descripció itinerari:
0,0Km / 0:00h / 495m – Començo la caminada a l’aparcament del Castell de Requesens i al GR-11. Pals indicadors del GR-11 i Itinerannia. Em dirigeixo pel GR-11 que segueix la pista cap a el que va ser el . . .
0,75Km / 0:10h / 533m – veïnat de Requesens i la Mare de Déu del mateix. Continuo 100m. Més seguint el GR-11.
0,850Km /0:15h / 535m – El GR-11 segueix planer per la pista cap a la Jonquera, pal indicador de Itinerannia. Jo el deixo i agafo un altra pista més perduda que marxa amunt entre les alzines sureres.
3,0Km / 1:00h / 828m – Coll Forcat. Giro a la dreta per la part ombrívola i segueixo pujant.
3,5Km / 1:15h / 945m – Coll Forcadell. Continuo pujant ara ja per la carena.

5,2Km / 1:40h /1.115m – Planell del Roc dels Tres Termes. Neu i vent a dojo.
5,3Km / 1:45h / 1.110m – Pista i pal GR-10 i desviament A.R.P. cap a refugi del Coll de l’Ullat, on varem fer la primera etapa de l’Alta Ruta. Comença la lluita amb Èol i que no acabarà fins que jo vaig em vaig rendir i vaig tirar avall pel coll de l’Estaca. Continuo a dures penes com puc amunt pel collet.
5,7km / 2:00h / 1.117m – Collet del Pou de Neu i pal indicador de Itinerannia per baixar a Requesens.

6,8Km / 2:15h / 1.257m – Cim de Puig Neulós. Agafant-me al Vèrtex faig les fotos com puc i avall rapit. No feia hora per esplaiar-se.

Panoràmica 340º des del cim de Puig Neulós
Panoràmica 340º des del cim de Puig Neulós

8,0Km / 2:50h / 1.040m – Coll de Tenyareda i uns metres més endavant el refugi del mateix nom. El record dels dos cops que hi havia estat anteriorment. Un primer cop quan vaig fer la Alta Ruta per primera vegada i el vaig trobar a les acaballes del dia en un ambient humit i tropical, i en una sortida de sol fantàstica al dia següent des del Puig Neulós. El segon cop, també fent l’Alta Ruta, va passar desapercebut, aquest cop anàvem a refugi del coll de l’Ullat.
Aquest cop em va permetre un respir i agafar forces per continuar la “lluita” en sortir.
9,4Km / 3:10h / 984m – Coll del Faig. Pal indicador de Itinerannia i baixada espectacular pel torrent del coll de Faig fins el Castell de Requesens. A comentar que, com la gran majoria dels senders de Itinerania, perfectament marcat amb marques grogues, però si es fa de pujada hi ha un punt que surts a una antiga pista, a la dreta la creu de no anar, pos a l’esquerra. Apareixen unes fletxes rojes, si se segueixen acabes baix de una cinglera amb una creu i un punt roig. Després et toca desfer el camí fet. Les fletxes, pujant, van per l’esquerra del torrent i el sender per la dreta. El sender, a la pista, continuava per darrera la creu de no anar, un sender definit i clar.
Del coll de Faig continuo com puc cap el coll de l’Estaca per un llom pelat i on Éol fa gala de la seva força.
11,4Km / 3:45h / 1.050m – Coll de l’Estaca i nou Pal de Itinerannia.
Uffffff, fugir, fugir, fugir!!!. Però no arribar al menys al cim del Puig del Pradets ara que se ha aclarit? Pos ha veure que ha de ser.
12,8Km / 4:20h / 1.175m – Puig dels Pradets. I després de les fotos de rigor apuntalat a les pedres,

Panoràmica 360º des del cim del Puig dels Pradets
Panoràmica 360º des del cim del Puig dels Pradets

ven despresa cap avall al coll i fugir. Que més que amb el vent al cul, no se que hagués estat si en lloc d’anar ajupit, hagués donat un salt a “l’aire”, igual hagués baixat volant però sense ales.
13,4Km / 4:35h /1.050m – Coll de l’Estaca i sender Itinerannia cap el coll de la Dona Morta. Un sender pel baix de les carrasques i amb el que es té que anar amb molt de compte amb els camins que fan els ramats.
15,6Km / 5:15h / 734m – Coll de la Dona Morta. Continuo pel sender
16,2Km / 5:25h / 721m – Cruïlla amb el GR-11. Faig un amago per anar a veure si podia “veure” la barrancada que me havia deixat, el pic de Sallfort i el coll de Banyuls, però desisteixo davant la insistència en contra del sr. Éol.
Continuo pel GR-11 en direcció a Requesens

18,1Km / 5:55h / 512m – Mas derruït de Mirapols i ja per una antiga pista i el GR-11
20,9Km / 6:30h / 483m – Forn de calç i refugi de Requesens. Pal indicador de Itinerannia al coll de Faig

22,1Km / 6:45h / 495m – Caragola i lloc de inici.

Estadístiques de GPS: Distancia recorreguda, 23,9km.
Altura màxima, 1.257m, Desnivell ascendit, 1.743m.

Mapa recorregut InstaMaps ICC.

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

Serra Verdera o de Rodes

I quina millor “atalaia” per estes contrades que la serra Verdera o de Rodes amb el seu castell de Sant Salvador construït al punt més elevat de la serra, i que ofereix una panoràmica excepcional, en dies clars es pot veure des del Montseny, el Canigó i tot el golf de Lleó.

Volteta que es podria dividir en tres parts, la primera de la Selva de Mar al Castell de Saverdera i la tercera del coll de Sant Genis fins l’inici, per senders marcats i sense dificultat. La part central, del castell fins el coll de Sant Genis, sense poder classificar-la de difícil, si de corriol per la cresta, “distret i entretingut”.

Descripció:
0,0km / 0:00h / 56m – Començo la caminada a l’entrada de la Selva de Mar.
0,4km / 0:07h / 60m – Creuo tota la població. Pal indicador de Itinerannia. Deixo la pista, per la que tornaré, per seguir el camí de la
0,6km / 0:10h / 90m – Torre-Capella de Sant Sebastià, punt més elevat del poble i al costat del cementiri. Continuo a munt seguin un corriol que puja sense treva pel mig de margenades de petites faixes en la pendent com son moltes dels Ports.

2,3km / 0:50h / 477m – Coll del Bosc i aparcament de cotxes. Les vistes ja comencen a ser “imponents”, el golf de Roses, l’Alt Empordà, cap de Creus, Selva de Mar i Port de la Selva baix mateix, enfront Sant Pere de Rodes, cap on me dirigeixo.

3,0km / 1:00h / 517m – Sant Pere de Rodes. Antic monestir benedictí i un dels monuments més emblemàtics de Catalunya. D’allí continuo cap a la

3,6km / 1:10h / 542m – capella de Santa Elena o de la Santa Creu. Que, com deia i repeteixo de molts de llocs, com casa nostra, restes de un altra època més esplendorosa o de “fam i misèria”, la capella va arribar a formar part de una petita població, com totes les masades derruïdes i margenades construïdes per aprofitar i conrear un pam de terra, actualment sols ella queda en peu. Menys mal que aquí la vista i l’airet, si bufava com ara la tramuntana, els devia “alimentar l’esperit”.
Aquí deixo el camí marcat que continua cap a Palau-Saverdera o Pau per seguir el camí que passa pel davant del Menhir de Santa Helena.
4,1km / 1:15h / 582m – Pista que puja, la segueixo pujant fins al final, uns metres abans del
4,6km / 1:25h / 621m – Coll del Mosquit, Aquí el camí i l’opció fàcil és baixar un poc pel corriol més marcat a buscar el sender que puja al castell de Saverdera, o l’altra opció, continuar per la carena, com vaig fer jo, el petit problema és que té un petit “destrepe” i alguna que altra grimpadeta fins arribar al castell.

5,0km / 1:40h / 676m – Castell de Sant Salvador de Verdera, com ja he dit, en un dia clar una panoràmica espectacular de esta part oriental de Catalunya, a més del que ja es veia i podem afegir la badia de Roses, el Canigó, i els propers destins, la serra de l’Albera, la Mare de Déu del Mont i el Bassegoda, a més de altres destacats cims a “visitar”.

Continuo pel corriol que segueix per la cresta.
5,3km / 1:55h / 670m – Cim i vèrtex de Sant Salvador de Saverdera.
6,3km / 2:25h / 624m – Pla d’Està i corriol a l’esquerra que baixa cap el mas de l’Estel·la i la Selva de Mar.
7,3km / 2:45h / 483m – Coll del Cortalàs i corriol que baixa cap el Puig de Saquera i la urbanització Mas Fumats.
8,3km / 2:55h / 358m – Coll de Sant Genis, final de una pista i el sender que va de Port de la Selva a Roses, i pel que segueixo per tornar a la Selva de Mar.
9,8km / 3:20h / 215m – Collet de Puigbarber, deixo la pista, que també va a la Selva de Mar, per continuar pel sender que marxa a l’esquerra per la Costa de Puigbarber i que baixa cap el barranquet i el mas de Estel·la.
10,5km / 3:35h / 101m – Fons del barranc i final de la pista que ve de la Selva de Mar. A l’esquerra deixem el mas de l’Estel·la, i ja continuo per la pista fins el la Selva de Mar un altre cop.
11,6km / 3:55h / 56m – Lloc d’inici

Estadístiques de GPS: Distancia recorreguda, 13,1km.
Altura màxima, 676m, Desnivell ascendit, 934m.

Mapa recorregut InstaMaps ICC.

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

Volta Cap de Creus

I per començar unes altres entrades i l’any quina altra millor que l’escapada als Pirineus a “recollir” dos testimonis o intencions el dia dels Reis Mags. Com ja vaig dir en un altre lloc, un, ara ja, més fàcil i còmode, però l’altre més llarg i cansat, en que el temps i les ganes diran.

Com ja deia també, després de haver començat dos cops la travessa dels Pirineus des de Portbou i haver-la “acabat” un altra a Llança, el GR-11, tot i que en aquella ocasió vaig començar a Camprodon amb l’honor de acompanyar a un muntanyenc que volia tornar recórrer les muntanyes que va tenir que recórrer obligatòriament en èpoques de joventut, el company i amic de moltes caminades el “Tio Joaquin” i amb qui, posteriorment el vàrem continuar junts fins la Vallferrera i la Pica d’Estats. Jo, cap cop havia arribat “l’extrem oriental” dels Pirineus i de la “península”, el Cap de Creus.

I amb esta intenció me dirigeixo a Port de la Selva. La “volta”, una volteta sense cap dificultat. Tot per antics camins i actualment marcats, primer com GR-11 fins Cap de Creus, d’allí fins Cadaqués pel vell camí que hi anava, i de Cadaqués a Port de la Selva, el conegut camí, que també passa més a prop, per Ulldecona i continua per terres Valencianes, el GR-92. Una volta en un entorn, fantàstic i espectacular com son molts “racons” desconeguts, si no els “coneixes” i per gaudir tranquil·lament i sense agonies. Una volta per gaudir del mar i de la muntanya.

Descripció itinerari:
0,0Km / 0:00h – Com paro a les afores a la carretera que ve de Cadaqués, en lloc de creuar tota la població començo tirant amunt per unes escales que em porten fins un camí que em duu al dipòsit de l’aigua de la població (400m. / 0:08h). Després continuo per un camí quitrànat fins un altre dipòsit rodo d’aigua (850m – 0:15h). Allí ja, sense camí i camp a traves, collet amunt en busca del GR saltant marges. Una cosa habitual en mi també.

2,4 km / 0:50h – Revolt de la pista que puja de Port de la Selva, la segueixo 500m. a l’esquerra en busca de la cruïlla on la deixa el GR-11 que hi puja
2,9 km. / 1:00h., i que ja no el deixo fins Cap de Creus.
3,6 km / 1:10h – Sant Baldiri de la Taballera, antiga ermita i centre espiritual de les antigues masies que hi havia pel Massís de Cap de Creus.
4,5 km / 1:25h – Novament, pista que pujava de Cap de Creus i per on comença el GR-11. La segueixo i
4,8 km / 1:30h – passo pel davant del Mas Vell. Després es baixa per un corriol al fons de un barranquet rocallós,
6,0km / 1:50h – riera dels Nou Recs per pujar a l’altra banda fins
7,1 km / 2:05h – una altra cruïlla, amb un original pal indicador

9,4 km / 2:30h – Passo el derruït Mas dels Rabassers de dalt
10 km / 2:40h – Mas dels Rabassers de Baix. Cruïlla de camins, pal indicador de Itinerannia i carretera al far de Cap de Creus. Continuo cap a Cap de Creus.
11,3 km / 2:55h – Collet de ses Portes, panoràmica des del Canigó a tota la serra Albera i el golf de Roses.

13,7 km / 3:30h – I Cap de Creus. Després de “recollir” els testimonis i “agafar” forces, continuo cap a Cadaqués per l’antic camí que arriba, un camí margenat i entre mig de també antigues faixes de conreus amb esplèndides vistes de cales i el golf de Roses.


16,5 km / 4:10h – Pista de Guillota. Es segueix 700m i
17,2 km – 4:20h – trobem un sender que baixa i se’ns uneix, és el que em deixat al mas de Rabassers de baix, deixem la pista i tirem avall per un sender.
17,8 km / 4:35h – Carretera del far de Roses. Es segueix 200 metres i es deixa per primer anar uns altres 400 metres paral·lels a ella fins
18,5 km / 4:45h – l’entrador del carrer que baixa a l’Alqueria. Ja se continua recte pel carrer de les urbanitzacions de les platges de s’Alqueria fins
19,9 km / 5:10h – la Cala de Portlligat i la casa que va habitar Dalí.
20,8 km / 5:25h – Platja Gran de Cadaqués. Enfront del monument a Dalí cruïlla i pal indicador de Itinerannia. Ja agafo el GR-92 cap a Port de la Selva.
22,8 km / 6:00h – Deixo el GR que continua a la dreta per una pista i continuo per un antic camí que puja fins
24,2 km / 6:30h – Puig Bufadors (433m)


25,7 km /6:50h – En baixar a l’altra vessant, al mas de Bufadors, torno a trobar el GR i ja no l’abandono fins Port de la Selva.
28,2 km / 7:25h – Collet del Puig d’Oratori, deixo la pista, que aniria a trobar la pista per on he iniciat l’andadura, i continuo per un corriol que baixa a l’esquerra
30 km / 7:50h – Carretera de Cadaqués
30,7km – 8:00h – lloc de inici.

Estadístiques de GPS: Distancia recorreguda, 33,4km.
Altura màxima, 433m, Desnivell ascendit, 1.532m.

Mapa recorregut InstaMaps ICC.

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

Els Pirineus a vista d’ocell. El pic Bisaurín

Tot i no ser un “alt” cim com els anteriors, si que és el cim més occidental de més de 2.600m. I a banda de tenir mèrits propis per figurar entre els cims més bonics i emblemàtics dels Pirineus, el motiu personal és el haver-me permès gaudir tranquil·lament des del seu cim de un dia i unes vistes FANTÀSTIQUES i INACABABLES en majúscules.
El poder tenir als “meus peus” molts dels cims i colls trepitjats en les meves “escapades” per aquesta part dels Pirineus.


Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

Els Pirineus a vista d’ocell. El pic Longue o Vignemale.

I per continuar un altra de més recent, i també important en la historia dels Pirineus per l’amor i les passions despertades .
Tot i haver  pujat i gaudit de moltes muntanyes anteriorment, difícilment podré estar en un altre lloc com aquest, on a sobre de poder-hi dormir còmodament, i pugui estar sol i tant ben acompanyat al mateix temps. L’allotjament millor i més alt dels Pirineus, un allotjament d’un milió d’estrelles. Un lloc carregat d’història i nostàlgia, la “Gruta Paradis” que va fer excavar el compte Henry Russell al Vignemale, i des d’on vaig poder gaudir d’una posta de sol i sortida l’endemà fantàstiques i màgiques.

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

Els Pirineus a vista d’ocell. La Pica d’Estats

Per començar unes altres “entrades” amb panoràmiques i fotografies, quina millor que la de la Pica d’Estats, el sostre de Catalunya i el 3000 més oriental dels Pirineus. Cim ascendit per diverses vessant i amb molt variades “companyies”. Ara, cap com quan vaig tenir “l’honor” de acompanyar un muntanyenc, company i amic de moltes caminades que en l’any que va complir el 85 anys va fer els 80 i cinc tres mils del massís de la Pica, el “Tio Joaquim”. En record i memòria d’ell.

Panoràmica 360º cim la Pica d'Estats