Volta a el Mont o la Mare de Déu del Mont

Seguint darrera dels cims emblemàtics de Catalunya aquest cop la “intenció” també eren dos. Novament una proposta agosarada pels temps que estàvem, i que a sobre, novament el temps va jugar en contra al matí, encara que a mi tampoc em va costar massa canviar el plan.
A l’hora de “moure” va fer uns ruixats, i vaig sortir més tard del degut.
La intenció era anar a el Mont i al Bassegoda, una volteta “considerable”. Al final va quedar en la volta a la Serra de el Mont.
El pic de el Mont o de la Mare de Déu del Mont (1.124 m), dit així per que al seu cim es troba el santuari de la Mare de Déu del Mont, és un balcó des de on es pot contemplar un panorama esplèndid de aquestes contrades de Catalunya, des de Roses al Montseny, i des del Pedraforca al Canigó i l’Albera.
Vaig començar la caminada al costat de l’església de Sant Martí de Sales de Lierca, de allí  vorejant pels seus peus el Puig del Roure em vaig dirigir al Pla dels Solls i el Mont. Després de agafar forces al bar del darrera del Santuari i gaudir de la panoràmica vaig continuar per la serra de les Corones cap a Lliurona, on després de saludar en la llunyania encara al Bassegoda, vaig tirar avall pel Torrent de Lliurona un altre cop cap a Sales de Lierca pel
sender de Itinerannia de Can Bosc.
Volta sense dificultat, però el tram des de Can Tries al Pla del Solls no està marcat ni massa definit, cal estar atent a les fites. La resta senders de Itinerannia .

Descripció itinerari:
0,0Km / 0:00h / 295m – Començo la caminada al costat de l’església de Sant Martí de Sales de Lierca. Segueixo les indicacions dels senders de Itinerannia per anar al el Mont.

0,9Km / 0:15h / 312m – Pal indicador Itinerannia i cruïlla per anar a el Mont per Can Bosc, que és per on tornaré. Continuo baixant al torrent de Borró.
2,8Km / 0:40h / 319m – Riera de Coma del Roure.
3,4Km / 1:00h / 397m – Cruïlla de pistes a “el Carles” i pals indicadors, segueixo l’itinerari de el Mont per Sant Miquel.

4,9Km / 1:20h / 460m – Entrada camí a Can Ripoll. Deixo l’itinerari marcat que portava per agafar aquest camí que passa per baix de la masada. Baix de una antiga bassa quadrada comença el sender que ens portarà a Can Tries.
5,4Km / 1:40h / 439m – Torrent de l’Espinau i font dels Rajolins.
5,6Km / 1:45h / 502m – Pista de Can Tries. La seguim uns metres a la dreta i agafem un sender que puja a l’esquerra per la Costa i els Escalers de Can Tries.
Aquest sender de pujada de dos parts, una primera per un antic camí margenat i algun punt empedrat per un collet rocallós, “els Escalers de Can Tries”, que en principi continuaria fins el coll de Joncanat, i una segona part, després de deixar l’anterior, per pujar més empinats cap el Pla dels Solls.
7,2Km / 2:20h / 715m – Deixo el camí més definit per agafar el que puja més recte al Pla dels Solls i el Mont. Cal estar atent a les fites, més amunt fa cap a una antiga pista a la que va adreçant revolts.
9,1Km / 3:10h / 1.025m – Pla dels Solls

9,3Km / 3:15h / 1.025m – Creuo la carretera de pujar a el Mont
9,5Km / 3:20h / 1.042m – Pal indicador PR i pujada empinada a el Mont
10,4Km / 3:45h / 1.125m – Cim de el Mont.

Panoràmica 360º des del cim de el Mont
Panoràmica 360º des del cim de el Mont
Panoràmica 220º des del cim de el Mont
Panoràmica 220º des del cim de el Mont

Continuo baixant cap el . . .
11,4Km / 4:15h / 912m – Coll de Fontanat. Nou pal Itinerannia i baixada cap a Sales de Lierca. Continuo tornat a tirar amunt cap el Coll de la Tossa Petita, el coll que separa el Puig de Torroella de el Caçador.
12,1Km / 4:30h / 1.056m – Collet de la Tossa Petita. Ara ja baixant per la part boscosa i carregada de neu.
14,8Km / 5:10h / 744m – Pista i uns metres mes endavant el Collet de les Canal de Carig.
15,9Km / 5:25h / 767m – Coll de la Creu. Aquí ja, després de veure el que em queda fins el Bassegoda i el que vindria després, sense cap dubte, canvi de plans i cap el cotxe  que ja es farà prou tard, ara, que no es mogui que ens tornarem a veure.

Uns metres més endavant deixo la pista principal per agafar-ne un altra que marxa a l’esquerra que passa pel davant de un petit cementiri i la masada de l’Hostal de l’Arç. La pista es converteix en sender i arriba a . . .

16,6Km / 5:45h / 751m – Lliurona, poblet petit mig derruït amb l’església de Sant Andreu. Continuo baixant cap el torrent de Lliurona seguin el sender de Itinerannia de Sales de Lierca per Can Bosc.

17,1Km / 6:00h / 681m – Deixo la pista per agafar el sender que baixa i va pel costat del torrent.
17,6Km / 6:10h / 679m – Pista de nou que puja.
18, 1Km / 6:20h / 710m – Collet dels Trulls
18,5Km /6:30h / 680m – En un revolt continuo recte per un sender, deixant la pista que gira a la dreta.
18,9Km / 6:40h / 620m Masia derruïda de els Trulls. La creuo anant cap el planell de baix de la masada, i on girant a la dreta me incorporo a la pista que baixa.
Aquí el sender, als mapes, ja esta marcat tot per la pista fins quasi Sales de Lierca. Però sendera va, i esta marcada per un antic i bonic sender que va per baix de les cingleres. Fins que se incorpora un altre cop, ja a la pista definitivament més avall de Can Bosc.
19,8Km / 7:00h / 560m – Deixo la pista per agafar un sender a la dreta que segueix per baix les cingleres.
20,8Km / 7:25h / 591m – Cruïlla de pistes a l’altura de Can Bosc. Uns metres més endavant torno a deixar la pista per continuar pel sender que marxa per la dreta.
23,2Km / 8:20h / 435m – I pista de Can Bosc, per la que jo ja continuaré fins quasi Sales de Lierca.
25,8Km / 8:50h / 255m – Creuo el torrent i em deixo a l’esquerra el sender que em portaria pel costat del torrent també a Sales de Lierca, la primera cruïlla que he trobat al començar, per no anar per la pista ja quitranada.
27,2Km / 9:05h / 305m – Deixo la pista quitranada que porto, que em portaria a Tortellà, per agafar una pista que marxa a l’esquerra pel costa de una margenada.
27,9Km / 9:15h / 295m – I finalment arribada a la “caragola”.

Estadístiques de GPS: Distancia recorreguda, 28,4km.
Altura màxima, 1.125m, Desnivell ascendit, 1.644m.

Mapa recorregut InstaMaps ICC.

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

 

Serra Verdera o de Rodes

I quina millor “atalaia” per estes contrades que la serra Verdera o de Rodes amb el seu castell de Sant Salvador construït al punt més elevat de la serra, i que ofereix una panoràmica excepcional, en dies clars es pot veure des del Montseny, el Canigó i tot el golf de Lleó.

Volteta que es podria dividir en tres parts, la primera de la Selva de Mar al Castell de Saverdera i la tercera del coll de Sant Genis fins l’inici, per senders marcats i sense dificultat. La part central, del castell fins el coll de Sant Genis, sense poder classificar-la de difícil, si de corriol per la cresta, “distret i entretingut”.

Descripció:
0,0km / 0:00h / 56m – Començo la caminada a l’entrada de la Selva de Mar.
0,4km / 0:07h / 60m – Creuo tota la població. Pal indicador de Itinerannia. Deixo la pista, per la que tornaré, per seguir el camí de la
0,6km / 0:10h / 90m – Torre-Capella de Sant Sebastià, punt més elevat del poble i al costat del cementiri. Continuo a munt seguin un corriol que puja sense treva pel mig de margenades de petites faixes en la pendent com son moltes dels Ports.

2,3km / 0:50h / 477m – Coll del Bosc i aparcament de cotxes. Les vistes ja comencen a ser “imponents”, el golf de Roses, l’Alt Empordà, cap de Creus, Selva de Mar i Port de la Selva baix mateix, enfront Sant Pere de Rodes, cap on me dirigeixo.

3,0km / 1:00h / 517m – Sant Pere de Rodes. Antic monestir benedictí i un dels monuments més emblemàtics de Catalunya. D’allí continuo cap a la

3,6km / 1:10h / 542m – capella de Santa Elena o de la Santa Creu. Que, com deia i repeteixo de molts de llocs, com casa nostra, restes de un altra època més esplendorosa o de “fam i misèria”, la capella va arribar a formar part de una petita població, com totes les masades derruïdes i margenades construïdes per aprofitar i conrear un pam de terra, actualment sols ella queda en peu. Menys mal que aquí la vista i l’airet, si bufava com ara la tramuntana, els devia “alimentar l’esperit”.
Aquí deixo el camí marcat que continua cap a Palau-Saverdera o Pau per seguir el camí que passa pel davant del Menhir de Santa Helena.
4,1km / 1:15h / 582m – Pista que puja, la segueixo pujant fins al final, uns metres abans del
4,6km / 1:25h / 621m – Coll del Mosquit, Aquí el camí i l’opció fàcil és baixar un poc pel corriol més marcat a buscar el sender que puja al castell de Saverdera, o l’altra opció, continuar per la carena, com vaig fer jo, el petit problema és que té un petit “destrepe” i alguna que altra grimpadeta fins arribar al castell.

5,0km / 1:40h / 676m – Castell de Sant Salvador de Verdera, com ja he dit, en un dia clar una panoràmica espectacular de esta part oriental de Catalunya, a més del que ja es veia i podem afegir la badia de Roses, el Canigó, i els propers destins, la serra de l’Albera, la Mare de Déu del Mont i el Bassegoda, a més de altres destacats cims a “visitar”.

Continuo pel corriol que segueix per la cresta.
5,3km / 1:55h / 670m – Cim i vèrtex de Sant Salvador de Saverdera.
6,3km / 2:25h / 624m – Pla d’Està i corriol a l’esquerra que baixa cap el mas de l’Estel·la i la Selva de Mar.
7,3km / 2:45h / 483m – Coll del Cortalàs i corriol que baixa cap el Puig de Saquera i la urbanització Mas Fumats.
8,3km / 2:55h / 358m – Coll de Sant Genis, final de una pista i el sender que va de Port de la Selva a Roses, i pel que segueixo per tornar a la Selva de Mar.
9,8km / 3:20h / 215m – Collet de Puigbarber, deixo la pista, que també va a la Selva de Mar, per continuar pel sender que marxa a l’esquerra per la Costa de Puigbarber i que baixa cap el barranquet i el mas de Estel·la.
10,5km / 3:35h / 101m – Fons del barranc i final de la pista que ve de la Selva de Mar. A l’esquerra deixem el mas de l’Estel·la, i ja continuo per la pista fins el la Selva de Mar un altre cop.
11,6km / 3:55h / 56m – Lloc d’inici

Estadístiques de GPS: Distancia recorreguda, 13,1km.
Altura màxima, 676m, Desnivell ascendit, 934m.

Mapa recorregut InstaMaps ICC.

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

Els Pirineus a vista d’ocell. El pic Bisaurín

Tot i no ser un “alt” cim com els anteriors, si que és el cim més occidental de més de 2.600m. I a banda de tenir mèrits propis per figurar entre els cims més bonics i emblemàtics dels Pirineus, el motiu personal és el haver-me permès gaudir tranquil·lament des del seu cim de un dia i unes vistes FANTÀSTIQUES i INACABABLES en majúscules.
El poder tenir als “meus peus” molts dels cims i colls trepitjats en les meves “escapades” per aquesta part dels Pirineus.


Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

Els Pirineus a vista d’ocell. El pic Longue o Vignemale.

I per continuar un altra de més recent, i també important en la historia dels Pirineus per l’amor i les passions despertades .
Tot i haver  pujat i gaudit de moltes muntanyes anteriorment, difícilment podré estar en un altre lloc com aquest, on a sobre de poder-hi dormir còmodament, i pugui estar sol i tant ben acompanyat al mateix temps. L’allotjament millor i més alt dels Pirineus, un allotjament d’un milió d’estrelles. Un lloc carregat d’història i nostàlgia, la “Gruta Paradis” que va fer excavar el compte Henry Russell al Vignemale, i des d’on vaig poder gaudir d’una posta de sol i sortida l’endemà fantàstiques i màgiques.

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

Els Pirineus a vista d’ocell. La Pica d’Estats

Per començar unes altres “entrades” amb panoràmiques i fotografies, quina millor que la de la Pica d’Estats, el sostre de Catalunya i el 3000 més oriental dels Pirineus. Cim ascendit per diverses vessant i amb molt variades “companyies”. Ara, cap com quan vaig tenir “l’honor” de acompanyar un muntanyenc, company i amic de moltes caminades que en l’any que va complir el 85 anys va fer els 80 i cinc tres mils del massís de la Pica, el “Tio Joaquim”. En record i memòria d’ell.

Panoràmica 360º cim la Pica d'Estats