Serra Verdera o de Rodes

I quina millor “atalaia” per estes contrades que la serra Verdera o de Rodes amb el seu castell de Sant Salvador construït al punt més elevat de la serra, i que ofereix una panoràmica excepcional, en dies clars es pot veure des del Montseny, el Canigó i tot el golf de Lleó.

Volteta que es podria dividir en tres parts, la primera de la Selva de Mar al Castell de Saverdera i la tercera del coll de Sant Genis fins l’inici, per senders marcats i sense dificultat. La part central, del castell fins el coll de Sant Genis, sense poder classificar-la de difícil, si de corriol per la cresta, “distret i entretingut”.

Descripció:
0,0km / 0:00h / 56m – Començo la caminada a l’entrada de la Selva de Mar.
0,4km / 0:07h / 60m – Creuo tota la població. Pal indicador de Itinerannia. Deixo la pista, per la que tornaré, per seguir el camí de la
0,6km / 0:10h / 90m – Torre-Capella de Sant Sebastià, punt més elevat del poble i al costat del cementiri. Continuo a munt seguin un corriol que puja sense treva pel mig de margenades de petites faixes en la pendent com son moltes dels Ports.

2,3km / 0:50h / 477m – Coll del Bosc i aparcament de cotxes. Les vistes ja comencen a ser “imponents”, el golf de Roses, l’Alt Empordà, cap de Creus, Selva de Mar i Port de la Selva baix mateix, enfront Sant Pere de Rodes, cap on me dirigeixo.

3,0km / 1:00h / 517m – Sant Pere de Rodes. Antic monestir benedictí i un dels monuments més emblemàtics de Catalunya. D’allí continuo cap a la

3,6km / 1:10h / 542m – capella de Santa Elena o de la Santa Creu. Que, com deia i repeteixo de molts de llocs, com casa nostra, restes de un altra època més esplendorosa o de “fam i misèria”, la capella va arribar a formar part de una petita població, com totes les masades derruïdes i margenades construïdes per aprofitar i conrear un pam de terra, actualment sols ella queda en peu. Menys mal que aquí la vista i l’airet, si bufava com ara la tramuntana, els devia “alimentar l’esperit”.
Aquí deixo el camí marcat que continua cap a Palau-Saverdera o Pau per seguir el camí que passa pel davant del Menhir de Santa Helena.
4,1km / 1:15h / 582m – Pista que puja, la segueixo pujant fins al final, uns metres abans del
4,6km / 1:25h / 621m – Coll del Mosquit, Aquí el camí i l’opció fàcil és baixar un poc pel corriol més marcat a buscar el sender que puja al castell de Saverdera, o l’altra opció, continuar per la carena, com vaig fer jo, el petit problema és que té un petit “destrepe” i alguna que altra grimpadeta fins arribar al castell.

5,0km / 1:40h / 676m – Castell de Sant Salvador de Verdera, com ja he dit, en un dia clar una panoràmica espectacular de esta part oriental de Catalunya, a més del que ja es veia i podem afegir la badia de Roses, el Canigó, i els propers destins, la serra de l’Albera, la Mare de Déu del Mont i el Bassegoda, a més de altres destacats cims a “visitar”.

Continuo pel corriol que segueix per la cresta.
5,3km / 1:55h / 670m – Cim i vèrtex de Sant Salvador de Saverdera.
6,3km / 2:25h / 624m – Pla d’Està i corriol a l’esquerra que baixa cap el mas de l’Estel·la i la Selva de Mar.
7,3km / 2:45h / 483m – Coll del Cortalàs i corriol que baixa cap el Puig de Saquera i la urbanització Mas Fumats.
8,3km / 2:55h / 358m – Coll de Sant Genis, final de una pista i el sender que va de Port de la Selva a Roses, i pel que segueixo per tornar a la Selva de Mar.
9,8km / 3:20h / 215m – Collet de Puigbarber, deixo la pista, que també va a la Selva de Mar, per continuar pel sender que marxa a l’esquerra per la Costa de Puigbarber i que baixa cap el barranquet i el mas de Estel·la.
10,5km / 3:35h / 101m – Fons del barranc i final de la pista que ve de la Selva de Mar. A l’esquerra deixem el mas de l’Estel·la, i ja continuo per la pista fins el la Selva de Mar un altre cop.
11,6km / 3:55h / 56m – Lloc d’inici

Estadístiques de GPS: Distancia recorreguda, 13,1km.
Altura màxima, 676m, Desnivell ascendit, 934m.

Mapa recorregut InstaMaps ICC.

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

Els Pirineus a vista d’ocell. El pic Bisaurín

Tot i no ser un “alt” cim com els anteriors, si que és el cim més occidental de més de 2.600m. I a banda de tenir mèrits propis per figurar entre els cims més bonics i emblemàtics dels Pirineus, el motiu personal és el haver-me permès gaudir tranquil·lament des del seu cim de un dia i unes vistes FANTÀSTIQUES i INACABABLES en majúscules.
El poder tenir als “meus peus” molts dels cims i colls trepitjats en les meves “escapades” per aquesta part dels Pirineus.


Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

Els Pirineus a vista d’ocell. El pic Longue o Vignemale.

I per continuar un altra de més recent, i també important en la historia dels Pirineus per l’amor i les passions despertades .
Tot i haver  pujat i gaudit de moltes muntanyes anteriorment, difícilment podré estar en un altre lloc com aquest, on a sobre de poder-hi dormir còmodament, i pugui estar sol i tant ben acompanyat al mateix temps. L’allotjament millor i més alt dels Pirineus, un allotjament d’un milió d’estrelles. Un lloc carregat d’història i nostàlgia, la “Gruta Paradis” que va fer excavar el compte Henry Russell al Vignemale, i des d’on vaig poder gaudir d’una posta de sol i sortida l’endemà fantàstiques i màgiques.

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

Els Pirineus a vista d’ocell. La Pica d’Estats

Per començar unes altres “entrades” amb panoràmiques i fotografies, quina millor que la de la Pica d’Estats, el sostre de Catalunya i el 3000 més oriental dels Pirineus. Cim ascendit per diverses vessant i amb molt variades “companyies”. Ara, cap com quan vaig tenir “l’honor” de acompanyar un muntanyenc, company i amic de moltes caminades que en l’any que va complir el 85 anys va fer els 80 i cinc tres mils del massís de la Pica, el “Tio Joaquim”. En record i memòria d’ell.

Panoràmica 360º cim la Pica d'Estats