Volta a la Serra del Montsant

El Montsant, o Mont Sant, per que diu qui compta que aquí es retiraven els ermitans a fer penitencia, prova en son les diferents ermites que hi han repartides pel territori i el que va ser la Cartoixa de Escaladei, o “Escala de Deu”.
Un territori abrupte amb altes cingleres i barrancades, i una llarga carena, la Serra Major. On els seus cims principals són la Roca Corbatera (1.163m), el Piló dels Senyalets (1.107m) i la Cogulla (1.062m), els tres visitats amb la volteta realitzada. Una “VOLTETA” en majúscules, per l’espectacularitat i els paisatges. Primer la anada per la carena de punta a punta i després per la tornada pel barranc de les Falconeres i el camí de la Pleta.
Començo a Albarca, i tot i que el fàcil i rapit hagués estat pujar pel GR-171 fins el Pla del Grau i després de passar per Roca Corbatera continuar fins el Moloner, jo, per un altra raó, em dirigeixo primer a l’ermita de la Mare de Déu del Montsant pel grau de la mateixa. D’allí a Roca Corbatera i en lloc de continuar per la carena de la serra Major, baixo pel grau dels Tres Escalons fins a Sant Joan del Codolar

Sant Joan del Codolar
Sant Joan del Codolar

i torno a pujar ja fins el Moloner pel Grau de Tomaset o camí del Montsant, una “petita” però costeruda variant. Del Moloner, després de visitar la Cova Santa, ja segueixo la carena de la serra Major passant pel Piló de Senyalets fins la Cogulla.
Després torno endarrere fins la cruïlla del PR-C 14, i que baixa, després de visitar el Clot del Cirer, per l’espectacular barranc de la Falconera i continua pel camí de la Pleta, i entre cingleres va a retrobar el GR-171. On, ja per ell, torno on he començat, passant abans pel barranc dels Tolls de l’Ou i la carena de un altre cop de l’ermita de la Mare de Déu del Montsant. Un altre cop, una “volteta” sense massa dificultat si exceptuen que torna a ser “considerable”, ara, espectacular i fantàstica i, com ja he dit, espectacular en majúscules.

Estadístiques de GPS: Distancia recorreguda, 37,9km.
Altura màxima, 1.169m, Desnivell ascendit, 2.036m.

Descripció itinerari:
0,0Km / 0:00h / 800m – Començo la caminada des del Coll Roig o dels Hostalets. Més amunt de Albarca. Com ja he comentat, cruïlla de camins.  El meu és el menys senyalitzat. A l’esquerra GR-174 pel camí dels Cartoixants a Cornudella. Pel collet amunt, GR-171 també cap a la Mare de Deu del Montsant. Aquest seria una opció menys “costeruda” per pujar-hi. I la que segueixo jo per la pista que marxa a la dreta.
0,3Km / 0:05h / 791m – A l’esquerra, cisterna i Font d’Albarca. Segueixo per la pista
0,4Km / 0:07h / 780m – Pista que marxa a l’esquerra, és la pista que també puja fins la Mare de Deu del Montsant. Continuo per la pista.
1,2Km / 0:20h / 745m – Pal indicador i sender a l’ermita de la Mare de Deu del Montsant pel grau del mateix. Deixo la pista i agafo aquest sender. És un sender que comença suau pels pins i puja empinat fins l’ermita pel mig de les cingleres i pel grau de la Mare de Déu, sense dificultat.
2,2Km / 0:50h / 1.025m – Ermita de la Mare de Déu del Montsant.

Ermita de la Mare de Déu del Montsant
Ermita de la Mare de Déu del Montsant

Una situació i vista fantàstica i espectacular. Per la dreta marxa el GR-171 que he deixat al collet Roig i per on de aquí un ratet tornaré. Ara el segueixo però a l’esquerra com si vulgues tornar-me’n.
2,8Km / 1:00h / 1.034m – Collet Pla del Grau i pal indicador. Si continués avall per la pista i el GR tornaria a al començament, el que faré en acabar. Ara giro a la dreta pel sender que puja ha buscar el collet rocallós.
3,6Km / 1:15h / 1.135m – Panys de roca baix de la punta de la Roca Corbatera. Els segueixo per l’esquerra i enfront ja veig al Roca Corbatera. Abans pujo a la punta que queda a la dreta més a sobre de les cingleres.
3,9Km / 1:20h / 1.159m – Morro del Roca Corbatera a sobre de les cingleres.

Panoràmica 360º Morro del Roca Corbatera a sobre de les cingleres
Panoràmica 360º Morro del Roca Corbatera a sobre de les cingleres

4,0Km / 1:25h / 1.163m – Cim de la Roca Corbatera (1.163m). Vista espectacular. Continuo uns metres pel sender que marxa pel llom de la Serra Major.

Baixada Tres Escalons
Baixada Tres Escalons

Jo, per voler conèixer el camí de baixada de la serra Major a Sant Joan del Codolar decideixo baixar pel Grau dels Tres Escalons fins Sant Joan i pujar pel sender de l’altra banda. No comptabilitzo ni el temps i la distancia, ja que a no ser que se sigui una mica “masoca”, no hi ha necessitat. La baixada dels Tres Escalons és una baixada molt vertical en que fent-ho de baixada s’han de des-grimpar tres cinglets “ferrats” sense massa complicació.
Després la pujada ja és per un sender fàcil seguin un GR. La variant va ser de 4km, 400m de desnivell i hora i mitja.
4,2Km / 1:35h / 1.143m – Pal indicador a la Font del Manyano. Seguir els sender carener.
5,5Km / 2:00h / 1.104m – Pal indicador i creu. A la nostra esquerra a baix queda el Pla i la cova del Moloner. Seguim rectes pel sender que portem.
5,9Km / 2:10h / 1.124m –  Se ens uneix un sender que puja per l’esquerra i per on ve el GR-174-1. Continuo per la carena ja juntament amb el GR. Vaig trobant pals indicadors de altres camins i graus.
8,3Km / 2:50h / 1.124m – Marques de GR que marxen a l’esquerra. Es el GR-171 que he deixat a l’ermita de la Mare de Déu del Montsant que dona el tomb i per aquí es dirigeix cap a la Morera del Montsant passant per la Roca Falconera i el Grau de l’Agnet. Ara coincidim poca estona.
8,5Km / 2:55h / 1.132m – El GR marxa o ve per la dreta. Si anés per ell faria cap a la cruïlla per on vindre a la tornada. Llavors el seguiré, però cap a la Mare de Déu del Montsant. Jo continuo el sender carener de la Serra Major.
10,7Km / 3:30h / 1.109m – Piló dels Senyalets. Continuo pel sender carener.

Panoràmica 360º Piló dels Senyalets
Panoràmica 360º Piló dels Senyalets

11,5Km / 3:40h / 1.174m – Cruïlla amb el PR-C 14. Es el sender que agafaré quan tornaré de la Cogulla. Continuo un poc més endavant.
12,2Km / 3:50h / 1.058m – Collet i pal indicador. Per la dreta puja un bonic sender del Pantà de Margalef pel barranc de la Taberna i el Racó del Teix. Jo continuo planer per la vessant sud
12,8Km / 4:00h / 1.063m – La Cogulla.

Panoràmica 360º La Cogulla
Panoràmica 360º La Cogulla

Després de fer un mos i gaudir de les vistes torno enrere a buscar el PR anteriorment nomenat, i més depressa que a la anada, no se de on ha sortit però han pegat dos trons i tot va de aigua. Ni parar a tapar-me, un coll pelat i sense un mal rasser. Avall de pressa a buscar un retiro, el Racó del Cirer. A veure si hi ha sort. I com sol passar, que més me va valer així, va ser amagar-me per tapar-me i sortir el sol. Tal com va vindre va marxar.
14,4Km / 4:25h / 1.058m – El Racó del Cirer,

El Racó del Cirer
El Racó del Cirer

un racó bucòlic al mig de la “desolació”, que podria ser l’exterior. Continuo baixant pel PR que baixa pel barranc de la Falconera. Una barrancada encinglerada i espectacular.

Barranc de la Falconera
Barranc de la Falconera

16,1Km / 5:00h / 900m – Grau del Racó dels Forats. Pas que permet baixar les cingleres per poder creuar el barranc i continuar per l’altra vessant.
16,4Km / 5:10h / 836m – Codolla dels Forats. Fons del barranc de la Falconera. Creuo el barranc i pujo per l’altra vessant donant el tomb i continuant entre mig de les cingleres.
18,1Km / 5:45h / 800m – Font de les Canaletes i baixada al fons del barranc de Vidalbar. I un altre cop, després de baixar i tornar a pujar per agafar la cinglera, continuo vorejant-les

Els Ventadors
Els Ventadors

19,0Km / 6:05h / 757m – Font, pas i camí de la Pleta. Pas per un estret de la cinglera. Passat l’estretor, al poc ja se empren la pujada pels Castells.
21,1Km / 6:45h / 974m – Cova de l’Os. Continuo un poc mes pel sender
22,5Km / 6:55h / 1.016m – Collet i fantàstica vista. I mira quin caminet que va per allà baaaaix, on deu anar?
21,6Km / 7:00h / 1.011m – I ja estic al GR un altre cop. Aquí hagués arribat si l’hagués seguit quan me l’he deixat abans del Piló dels Senyalets. Ja estic salvat, camí clar i marcat, queda menys. Segueixo el GR, que . . . comença a baixar, baixar, i baixar.
22,5Km / 7:15h / 834m –  Mira el caminet on anava, però si estic baix. Barranc del Toll de l’Ou. I ara ha seguir, començo a pujar, pujar, pujar. I per això calia baixar tant. El problema la nit, la nit me confunde. Fos estiu encara quedaria sol. El dia anterior vaig acabar nit fosca però per una pista. Avui se me farà més fosca i per un sender per dalt de les cingleres. Cap problema, tot estava “previst”.
24,5Km / 7:25h / 1.031m –  Pi de la Carabasseta. Arbre singular, però sense il·luminació. Ja torno a estar dalt. Ara ja seguir el sender que va per la carena i per baix de les cingleres cap a la Mare de Déu del Montsant. La avantatja que al ser de nit no es veuen.
26,7Km / 8:05h / 990m – Lo Portell de Peret. Segueixo pel GR.
28,4Km / 8:35h / 1.025m –  I  la Mare de Déu del Montsant. Ara si, ja quasi estic. Torno al collet i ara si agafo la pista avall cap al coll Roig.
29,7Km / 8:55h / 946m – A un revolt el sender deixa la pista per baixar recte pel collet. Però ja continuo per la pista.
31,7Km / 9:20h / 800m – Caragola i Coll Roig, on he començat.

Mapa recorregut InstaMaps ICC.

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

Volta serra de Prades i la Mussara

Després de un canvi de destí d’última hora dirigeixo les meves passes a un terreny més conegut i trepitjat de fa anys. I que em porten a uns records i pensaments del “que i com?”, Farena i la Mola d’Estat.

Eren les primeres “escapades” a la muntanya. Esta, una marxa de regularitat, era l’any 1.984, simplement perquè ho posa a les fotos. L’entrada per la Riba ja va ser de “impressió”, ara ja de tantes vegades de passar-hi i veure tantes contrades, sense importància. Farena un poblet perdut entre muntanyes, on ha dia de avui i he passat varies vegades a peu i on mai i he estat en cotxe, i l’últim record que hi tinc és sentat a un brancal de una casa menjant-me uns callos ben regats en vi per poder continuar un altre cop fins a Prades, sols portava 45km recorreguts i 2.000m pujats, i encara em quedaven uns altres 15km i 800ms de pujada. I la Mola d’Estat, era com si estessim a l’últim racó del món, un racó preciós i idíl·lic. I que a dia de avui, realment ho és, però se ha convertit en un de tants.

On està tota aquella il·lusió i alegria? Com em canviat i en que ens em convertit. Ho, com he canviat i en que me he convertit?, potser tinc un problema. Menys mal que el temps el resoldrà.

Fotos Marxa Regularitat 1984

El que em guia aquest cop és donar la volta pels cims, podíem dir més destacats, de la zona, la serra de Prades i la Mussara.

La idea, començar a Prades i de allí dirigir-me cap al cim de Mussara, un cim que sempre havia sentit nomenat, i ara resulta que no figura ni com cim ni com res. Igual era pels repetidors de TV, algun dia eren Caro, la Mussara i el Bartolo a Castelló.

Abans de la Mussara passar pel Picorandan i el Puig Pelat. Després, dirigir-me cap a la Punta del Barrina, sostre de l’Alt Camp i continuar cap a Farena. Un cop superada, passar pel cim o el pla de la Mola d’Estat i continuar fins Tossal de la Baltasana, sostre de de les comarques del Baix Camp i la Conca de Barberà, i tornar a Prades. Una “volteta” sense massa dificultat si exceptuen que és “considerable”.
De Prades fins la Mussara es podia dir que segueixo el GR-65.5, el deixo al coll de Tina per pujar al Puig Pelat, als Motllats. Després, des de la Mussara fins a Punta del Barrina volia seguir un tram de GR-7 per després pujar al Barrina, però vistes les cingleres,

Cingleres Puig Pelat
Cingleres Puig Pelat

torno al Puig Pelat i continuo pel sender que va per dalt de les cingleres fins el Portell de l’Onclet. Tram no massa definit fins la pista de baix del Portell. Seguint-la un tros, agafo un sender que ja puja al Punta del Barrina. En baixar agafo un sender que per baix de les cingleres de l’Abellera i la Foradada, al serret dels Avenc, i que em porta fins Mont-ral. Un sender definit i marcat però “entretingut”. A les portes de Mont-ral ja agafo un altre sender, el PR-C 20, que em porta fins Farena. Un sender caracteritzat per que quasi té tants de pals indicadors com senyals.

Aquest sender de Farena puja fins el Cogullons. Jo, a Farena, agafo un altre variant prou definida que pel grau del Roquerol i el mas de Mateu puja fins la Taula dels Quatre Batlles. I un cop allí ja es podia dir que acabo pel GR-171, després de abans passar per la Mola d’Estat i el Tossal de la Baltassana.

Estadístiques de GPS: Distancia recorreguda, 40,3km.
Altura màxima, 1.202m, Desnivell ascendit, 1.753m.

Descripció itinerari:
0,0Km / 0:00h / 1.021m – Pal indicador i camí de les Hortes. Com ja he dit segueixo el  GR-65.5 fins quasi la Mussara.
0,6Km / 0:10h / 1.033m – Camí enquitranat. El segueixo uns 70m a l’esquerra i a un revolt el deixo pel sender que surt a la dreta i puja suau cap el bosquet. Vaig trobant trams de pista i sender. Sempre pel GR.
3,0Km / 0:40h / 937m – Carretera TV-7041 de Prades a Capafons. La segueixo 200m a l’esquerra i agafo el sender que marxa a la dreta.
3,5Km / 0:50h / 947m – Coll de Capafons i pista.
3,9Km / 0:55h / 948m – Collet amb antena. Carena rocallosa i enfront el morro de roca singular del Picorandan. Deixo temporalment el GR i la pista per dirigir-me a ell.
4,3Km / 1:05h / 991m – Cim del Picorandan i panoràmica fantàstica de la vall del Brugent amb Capafons baix mateix. Imatge i semblança de la Punta de l’Aigua i Pauls baix. Continuo baixant i anant a buscar un altre cop el GR.

Panoràmica 360º cim Pic Picorandan
Panoràmica 360º cim Pic Picorandan
Capafons
Capafons

7,2Km / 1:35h / 1.018m – La Creu Trencada. Segueixo pel GR un tros més.
8,1Km / 1:50h / 1.042m – Coll de la Tina. Aquí el GR marxa per un sender a la dreta baixant i jo per la pista pujant suau.
8,2Km / 1:55h / 1.050m – Antiga urbanització els Motllats i pista més bona. La segueixo 200ms a l’esquerra i la deixo per agafar-ne un altra més desdibuixada que puja cap una antena.
9,0Km / 2:05h / 1.077m – Torre antena tombada i punt més elevat. Estic al Puig Pelat. I si, pelat si que esta però el Puig no se sap. és un llomet “pelat” com diu el seu nom.

Panoràmica 360º cim Puig Pelat
Panoràmica 360º cim Puig Pelat

De voler anar a la Mussara, com vaig fer jo, seguiríem 100m més endavant i girant a la dreta, pel cinglet, baixaríem per fer un franqueig a l’esquerra pels rocallets. No té dificultat però cal estar atent a les fites. Un cop baix al collet, un sender ben definit ens portaria a el GR-7 que ve per una pista pel pla de la Mussara. Vaig seguir esta pista 200m a la dreta i vaig voler “adreçar” per pujar al cim de la Mussara. No vaig trobar cap sender definit ni per pujar ni baixar i si moltes romigueres. Es veu que no és un cim “atractiu”. Després per tornar, per desconeixença, volia seguir GR-7 i anar a buscar el camí de Punta Barrina. Al mapa estan a “tocar” però no se aprecia la cinglera. Un sender va per baix i l’altre per dalt. La “volteta” no donava per molt de temps per fer descobertes. Vaig retornar a pujar al Puig Pelat i vaig continuar pel sender marcat al mapa, encara que a la realitat esta poc definit. La volteta de la Mussara em va costar 50minuts i 2km. No comptabilitzats ni el temps ni la distancia als horaris descrits.

Si no es va a la Mussara, en lloc de girar a la dreta pel cinglet, girem a l’esquerra per anar baixant suau per la carena i a buscar la part de dalt de les cingleres.
10,0Km / 2:15h / 1.033m – Portell de l’Onclet. Canal per la que baixa el sender fàcilment entre mig de les cingleres.

Cingles de Solans, Punta del Barrina i Serret dels Avencs
Cingles de Solans, Punta del Barrina i Serret dels Avencs

10,8Km / 2:30h / 889m – Final de una pista que ve del Bosquet i Mont-ral. Segueixo per ella.
12,3Km / 2:40h / 896m – A un revolt a un collet, sender que creua la pista. Podíem dir que és una drecera de la pista que puja de baix i que, creuant-la, puja cap a Punta del Barrina. Deixo la pista i continuo aquest sender collet amunt.
12,4Km / 2:50h / 935m – Baix dels panys de roca del Punta del Barrina, petit collet i balcó a dreta i esquerra. A sobre nostre la cinglera del Punta del Barrina. El sender ja continua per la vessant dreta.

La Foradada
La Foradada
Mont-ral i Montserrat
Mont-ral i Montserrat

12,9Km / 3:00h / 990m – Collet i sender marcat que se’ns uneix per la dreta, es pel que marxaré després de pujar al Barrina. De moment continuo a l’esquerra uns 50 metres més pel sender que pujava i que ara se han unit les marques, i després giro a l’esquerra per pujar al Punta del Barrina per un sender no massa definit.
13,2Km / 3:05h / 1.014m – Punta del Barrina, sostre comarcal de l’Alt Camp.
En acabar de contemplar la panoràmica torno enrere fins el sender marcat que se ens ha afegit per la dreta anteriorment.

Panoràmica 360º cim Punta del Barrina
Panoràmica 360º cim Punta del Barrina

13,7Km / 3:15h / 988m –  Portell de la Cova de la Bruixa. Continuo pel sender marcat.
14,1Km / 3:25h / 981m –  Portell de l’Abellera. Vistes espectaculars i un cop passat, baixada per una lluïsa amb un cable de passa ma per seguretat. Encara que sense complicació. Continuo per baix de les cingleres.
15,3Km / 3:55h / 975m – La Foradada. A imatge i semblança de la Foradada del Montsià, però sense superar-la, encara que té la vista de les cingleres, no té la vista del Delta, el mar i els Ports. Un cop creuada em dirigeixo avall cap a Mont-ral.

La Foradada
La Foradada

17,2Km / 4:20h / 855m – Collet i pal indicador a 200m de Mont-ral. Aquí trobem el PR-C 20 que comença a Albiol, va a Alcover i passant per Mont-ral i Farena, acaba als Cogullons. Jo el segueixo fins Farena. Me va donar tota la impressió que durant el trajecte que vaig fer, que vaig veure més pals indicadors que senyals. Devien estar “d’oferta”. El sender baixa suau i adreçant revols de les pistes fins arribar a Farena.
22,1Km / 5:20h / 615m – Farena. Petit i bonic poblet en una bonica ubicació al riu Brugent i que em porta a temps passats.
Aqui deixo el PR que portava, que continua pel collet amunt pel carrer que porta al cementiri, per continuar per una variant del mateix, encara que sense senyalitzar, que gira a l’esquerra baixant un tram per la carretera, i que també puja fins els Cogullons però aquest pel Grau del Roquerol i el mas de Mateu.
22,2Km / 5:25h / 597m – Deixo la carretera per agafar un sender a la dreta que va pel costat d’un mur.
22,6Km / 5:50h / 621m – Cruïlla. El sender continua recte planer cap el Toll de l’Olla i el mas de Antoni, però jo agafo el sender que marxa a la dreta pujant, i més empinat que se empinarà després, es el camí del Vial de la Solana.
23,9Km / 6:20h / 910m – Grau del Roquerol. Caminet entre la cinglera.

Farena
Farena

24,1Km / 6:25h / 943m – Pista, la segueixo cap a la dreta.
24,6Km / 6:30h / 974m – Fonteta del mas de Mateu i uns metres més endavant a l’esquerra i a un racó baix de un cinglet el mas abandonat. Segueixo per la pista.
25,0Km / 6:35h / 998m – Pal indicador, per la dreta marxa la variant que portava als Cogullons. Segueixo uns 200metres més per la pista.
25,2Km / 6:40h / 1.014m – En un revolt deixo la pista per un altre cop pujar suau a l’esquerra fins al collet de Viladecabres i continuo amunt més empinat per ell. Si hagués continuat per la pista també hagués pujat fins la . .
25,9Km / 6:50h / 1.125m – Taula dels Quatre Batlles. La pista que ens em deixat anteriorment i el GR-171 que ve per ella, venen dels Cogullons. La segueixo a l’esquerra fins el final i segueixo entre les pedres. Ja no deixaré el GR fins Prades.
26,1Km / 7:00h / 1.135m – Mola de l’Estat. I vista espectacular de la vall del riu Brugent i records. Continuo el GR.

Panoràmica 160 º Mola d'Estat
Panoràmica 160 º Mola d’Estat

26,9Km / 7:20h / 1.039m – Coll de la Caldereta
28,0Km / 7:35h / 1.054m – Coll d’en Perroi
29,1Km / 7:50h / 1.115m – Pou de neu al coll de la Nevera. El GR ja segueix per la pista que va planera per la carena.
30,3Km / 8:00h / 1.137m – Cruïlla de pistes, segueixo la de la dreta fent un revolt.
32,2Km / 8:20h / 1.141m – A l’esquerra pista formigonada i tancada amb una cadena que puja al Tossal de la Baltassana, la segueixo.
32,7Km / 8:35h / 1.203m – Cim del Tossal de la Baltassana (1.203m). Sostre comarcal del Baix Camp i la Conca de Barbera. Panoràmica esplèndida, encara que fosca, com la nit. Continuo pel sender que baixa pel collet.
33,3Km / 8:45h / 1.085m – Pista. La segueixo a l’esquerra
34,1Km / 9:00h / 1.047m – Revol pronunciat de la pista, jo segueixo recte per un sender que baixa pels Colomers
35,6Km / 9:15h / 1.021m – I finalment caragola i Prades un altre cop.

Mapa recorregut InstaMaps ICC.

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

 

Serra de Finestres i el Puigsallança

I pel l’endemà la volta al Puigsallança (1.026m) per la serra de Finestres i les Medes.

I tot i que la “fita” era el Puigsallança, el més bonic i espectacular varen ser el Santuari de Finestres encinglat dalt de un collet rocós i que té fins un petit passadís per passar per baix de ell i creuar pel collet, i el castell de Finestres, construït tipus el castell de Verdera, dalt de un cim rocallós amb altes cingleres, i del que l’únic que queda d’ell son les escales que hi pujaven, degut a que va ser derruït pels terratrèmols del 1427 i 1428.

I avui si, tot i no tenir “possibilitat” de la panoràmica de 360º, si que varen estar les vistes “espectaculars” a vista d’ocell. Tant des del Santuari o del Castell de Finestres, com després des de dalt de les cingleres de la serra les Finestres. Decebedora un altre cop la Carena de la Codina o de les Medes, quasi tota per pista coberta de vegetació i transitada per bicis de muntanya, motos i tot terrenys, i un a peu, jo. Possiblement més bonica la baixada per l’itinerari de Itinerannia, o millor, retornar a buscar les cingleres de Costabella.

Aquest cop vaig començar prop de Sant Aniol de Finestres. Pujo per un collet que porta fins el Santuari i el Castell de les Finestres. De allí, seguin la carena de la Serra de Finestres arribo al collet de la Fontpobra. Allí giro seguit la carena de la serra les Medes fins que des de les Medes ja em dirigeixo un altre cop cap la caragola.

Un altre cop volta sense dificultat, encara que com sempre, atents i amb l’extra que la pujada al Castell requereix no patir per l’altura, com això mateix al collet del Forat de l’Ovella, que hi ha un punt on hi ha uns graons ferrats.

Descripció itinerari:
0,0Km / 0:00h / 405m – Pal indicador de Itinerannia i inici del sender a Santa Pau que seguiré fins el collet del Forat de l’Ovella, un sender bonic i ben definit.
1,9km / 0:35h / 676m – Sortim a un revolt de una pista als Quintans de Raspats que no tocarem. Continuarem per la seva dreta.
2,3km / 0:45h / 755m – Ara si, sortim a la pista i la seguim uns 100m a la dreta. On continuem per la pista que puja a la masada . . .
2,5km / 0:50h / 770m – . . . els Raspats. Continuem amunt per baix dels carrasquissos. Uns metres més amunt trobem la indicació de un sender a Puigsallança. Podíem dir que puja directe fins el collet del Forat de l’Ovella sense passar pel Santuari.


3km / 1:05h / 882m – Santuari les Finestres. El sender marxa planejant cap el coll. Per anar al castell es té que pujar a la masada que hi ha dalt i pel costat dret comença el sender que porta fins el Castell.
3,4km / 1:20h / 955m – Castell de les Finestres. Una panoràmica fantàstica, no tant com en globus però casi. Des de’l Canigó a la Serra de l’Albera i la Serra Verdera amb també el seu Castell, tot terreny conegut i trepitjat. I altres pendents i esperant. I per l’altra banda destaca el Montseny i el Far. A més de el Puigsallança tot encinglerat.
Després de gaudir de la panoràmica i les seves fotos retorn al Santuari per continuar el recorregut.

Panoràmica 180º Castell de Finestres
Panoràmica 180º Castell de Finestres
Panoràmica 130º Castell de Finestres
Panoràmica 130º Castell de Finestres

4,2km / 1:40h / 849m – Collet del Forat de l’Ovella i cruïlla de camins. Aquí deixem el sender que portàvem i continuem el que marxa a l’esquerra pel collet. Baixem un rocallet ajudats per claus ferrats i continuem pel sender que primer va vorejat els rocalls i després puja per un fondet de faigs.
4,8km / 1:55h / 945m – Cruïlla sender per anar a Can Barretina, els Cingles de Costabella i retornar a Sant Aniol. A considerar per un altre cop. Ara continuo amunt pel bonic sender per baix dels faigs.
5,2km / 2:10h /1.026m – Puigsallança. Novament vista fantàstica de la Garrotxa i l’Alt Empordà de dalt de les cingleres de les Finestres.

Un cop més, després de haver gaudit de les vistes i més de l’esmorzar, continuo cap al . . .
5,6km / 2:20h / 1.021m – . . . Faig Rodó i els seus faigs. Des d’on desfent els 200m fins el collet, segueixo el sender que ressegueix la Serra les Finestres.
7,6km / 2:50h / 849m – Collada d’en Grau i cruïlla. A l’esquerra marxa la pista, per la dreta marxa un corriol planer, i el que es té que continuar, menys definit continua pel collet amunt per la fullaraca.
8,3km / 3:25h / 973m – Cim arbrat de Sant Jordi, encara que uns metres més endavant hi ha un fantàstic balcó a les cingleres.

9,2km / 3:40h / 861m – Coll del Ciuró. Un altre cop cruïlla de camins, per l’esquerra marxa una pista i un poc més endavant una sendera que porta directa al Pla d’Aiats. Per la dreta, la vessant nord, un sender que porta a la Penya Peguera. Jo segueixo aquesta.
10km / 3:55h / 890m – Penya Peguera, un altre balcó a la Serra de les Finestres.

10,5km/ 4:05h / 890m – Cruïlla de pistes al Pla d’Aillats. Jo segueixo les indicacions del GR-83 i de Sant Feliu de Pallerols.
10,9km / 4:15h / 852m – Creuem pista quitranada a Mas Ventós, el camí marcat a Sant Aniol marxa a l’esquerra. Jo continuo recte per veure les “vistes” de la Serra les Medes.
11,3km / 4:25h / 851m – Coll de la Sarreia. Deixem el GR que marxa a la dreta per la pista i continuo pel sender que va a l’esquerra. Seguim la Carena de la Codina.
12,5km / 4:40h / 839m – Collet de la Baga, i ja seguim per la pista transitada per tota classe de vehicles.
13,4km / 4:50h / 828m – Collet de la Conagra i volcà de Llacunagra
14km / 4:55h / 787m – Seguim la pista que marxa a l’esquerra per un pla cap a les Medes.
14,9km / 5:05h / 750m – Les Medes i Sant Joan, segueixo per la pista.
15,4km / 5:15h / 673m – Pla el Cabanyol, per l’esquerra se ens incorpora a la pista el sender marcat que em deixat a la pista del Mas Ventós i que ja no deixarem.
15,7km / 5:20h / 669m – Deixem la pista per agafar un sender emboscat a la dreta.
15,8km / 5:25h / 673m – Font dels Socals, seguim pel bonic sender
16,2km / 5:35h / 523m – Torrent de Llèmena i Bauma dels Trabucaires
16,3km / 5:40h / 529m – Pista que puja de Sant Aniol i que ja no deixo
17,2Km / 5:55h / 449m – Mas la Faja i plans de Costabella
17,8km / 6:05h / 433m – Pista que em creuat al començar a la masia Raspats.
18,5km / 6:15h / 405m – I lloc on he començat.

Estadístiques de GPS: Distancia recorreguda, 20,1km.
Altura màxima, 1.026m, Desnivell ascendit, 1.109m.

Mapa recorregut InstaMaps ICC.

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

 

Sostres comarcals, el Puigsou i el Montner

Continuant darrera les atalaies de Catalunya aquest cop dirigeixo els meus passos a la Vall de Llémena, on a més dels pernils i l’aigua de Sant Aniol s’amaga una vall “De una gran bellesa, dintre, s’entén, el matís bucòlic i rural. La vall és petita, recollida, sinuosa – un autèntic cul-de-sac sobre l’amfiteatre que la tanca al nord. És la miniatura deliciosa d’una vall del nostre país”. Així diu que definia l’any 1974, Josep Pla a la Vall del Llémena.

I així la vaig trobar personalment jo, una vall com molts altres territoris, amb antiquíssimes i derruïdes masies i ermites, i actualment amb grans territoris amb una vegetació que si no fos per les senderes es faria difícil el poder caminar.
Jo quasi es podria dir que li vaig donar el tomb. Primer el serrat dels Tres Termes, Rocacorba i la serra de Portelles, i al demà la serra de Finestres i la de les Medes.
I tot sigui dit que, encara que les “atalaies” em van defraudar una mica, si que té racons i balcons de gran bellesa.

El primer dia el Puigsou (991m), sostre comarcal del Gironès. Un cim que sense desmereixe’l en absolut a ell, si  no més be compadeixe’l, vist de lluny es veu altiu i virtuós, quan estàs allí el trobes infestat de antenes i tanques i no et deixen arribar ni al seu cim, han tancat tot el perímetre. I per poder “apropar-tei” tens que fer de “Tarzan”. Un cim que no et deixen apropar a ell i que a sobre no figura ni als “catalogats” per l’ICC.
Després el Montner (837m), sostre comarcal de el Pla de l’Estany. Un “turonet” rodejat de vegetació.
Vaja, que a sobre de no fer un gran dia en panoràmiques, no era el meu dia “fotogràfic”.
Ara, la pujada fins el Santuari de Rocacorba, el serrall de les Portelles, i algun “balcó” a les cingleres, realment espectaculars i boniques.

Començo la caminada a prop de Granollers de Rocacorba, pujo fins el serrat dels Tres Termes i torno a baixar a la riera de Rocacorba, i des d’on pel camí de l’Escaleta pujo fins el Santuari de Rocacorba. I ja seguin sempre la carena fins el collet de la Bastarra on ja tiro avall per la pista que hi arriba fins la “caragola”.

Com altres, volta sense cap dificultat, encara que cal estar atents, el tram de la pujada al Montner fins el collet de la Bastarra, sense sender massa definit, o tapat per la fullarasca. Sempre tendint per la part ombrívola o nord. La sud o solejada, si no es porta un matxet com a la selva, perill de quedar-te enredat amb els arintjols sense poder-ne sortir.

Descripció itinerari:
0,0Km / 0:00h / 453m – Tot i que el sender que pujaré fins el coll de la Pedra del Turó Rodó comença per la pista del mas Gelats, per motiu de deixar el cotxe més amunt, començo per un altra pista que puja fins el mas del Portalló i pel sender indicat  i marcat que porta a Banyoles.
0,4Km / 0:10h / 511m – Mas derruït del Portalló. Deixo el sender marcat que va a Banyoles, per un sender que per darrera de la masada baixa cap una raconada molt bonica del torrent de Gelats.
0,8Km /0:20h /513m – Pista, mas de Gelats i sender marcat a Rocacorba. Cruïlla de pistes, el sender va per una que puja pel davant del que podria ser la pallissa. Encara que poc tros, uns 10  metres més amunt la deixa per enfilar-se per un bonic sender a la dreta.
2,2km / 0,50h / 831m – Collet de la Pedra del Turó Rodó. Aquí deixo el sender marcat que porta a Rocacorba per desviar-me a la dreta pel serral dels Tres Termes i el Turó Rodó.
2,3km / 0:55h / 848m – Balcó del Turó Rodó. Segueixo pel sender que ressegueix la carena.
3,5km / 1:30h / 728m – Pista i Portell de Salca. La segueixo avall cap la riera de Rocacorba.
4,6km / 1:45h / 660m – Riera de Rocacorba. La creuo i segueixo per la pista amunt.
5,5km / 2:00h / 736m – Mas de Can Mitjà a l’esquerra. A la dreta, per un rocallet puja el sender que va ha buscar un altre cop el sender que portava anteriorment a Rocacorba. Aquest tram es diu el camí de l’Escaleta, el nom ja diu per que. Un altre tram molt bonic.
6,0km / 2:20h / 878m – L’Arcoba de Rocacorba. Petita cova o tunel com si fos un cau.
6,4km / 2:25h / 910m – Plaça de Rocacorba i el final de la pista que hi arriba. Baix del penyal de Rocacorba.
6,6km /2:30h / 930m – Santuari de Rocacorba.
6,9km / 2:40h / 941m – Balcó del Serrat de l’Oliveró. Després de gaudir de l’esmorzar i la vista desfaig el camí fins la plaça i continuo amunt pel sender que puja pel collet cap el Puigsou.


7,5km / 2:55h / 976m – Porta i barrera que tanca el pas al cim del Puigsou.
7,8km / 3:05h / 992m – Quasi cim del Puigsou. Després de vorejar la tanca per l’esquerra per baix dels carrasquisos arribo a l’altura del vèrtex del cim. Després en lloc de tirar endarrere a buscar el sender baixo per l’empinada baixada netejada per baix de una línia elèctrica.
8,5m / 3:30h / 826m – Pla de Martí, jo continuo pel sender que va per la carena en busca del Montner.
10km / 3:50h / 808m – Creuo una pista a la Pedra dels Tres Senyors i continuo primer pel collet  i després per una bonica pujada a Golany.
10,7km / 4:00h / 877m – Cim de Golany i balcó a les cingleres del mateix. Continuo pel sender carner.

11,7Km / 4:30h / 685m – Nova pista al collet de Portelles. El bonic sender continua pujant per la carena.
12,4km / 4:40h / 837m – Cim arbrat del Montner. I si fins aquí havia algun tram que el sender es “desdibuixaba”, de aquí al collet de Trentinyà li vaig perdre el “rastre”. Encara que per la vessant nord o ombrívola es baixa be. La sud o solejada es necessitaria un matxet per poder anar-hi.
13,1km / 4:55h / 709m – Collet de Trentinyà.
13,7km / 5:10h / 813m – Cim Llebreta
14,3km / 5:20h / 703m – Collet de Bastarra. I ja per la pista que hi arriba des de Granollers,
15,5km / 5:45h / 612m – Masada i font de les Oliveres.
17,5km / 6:20h / 495m – Arribada a la punt d’inici.

Estadístiques de GPS: Distancia recorreguda, 21,7km.
Altura màxima, 992m, Desnivell ascendit, 1.527m.

Mapa recorregut InstaMaps ICC.

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

 

Volta a el Mont o la Mare de Déu del Mont

Seguint darrera dels cims emblemàtics de Catalunya aquest cop la “intenció” també eren dos. Novament una proposta agosarada pels temps que estàvem, i que a sobre, novament el temps va jugar en contra al matí, encara que a mi tampoc em va costar massa canviar el plan.
A l’hora de “moure” va fer uns ruixats, i vaig sortir més tard del degut.
La intenció era anar a el Mont i al Bassegoda, una volteta “considerable”. Al final va quedar en la volta a la Serra de el Mont.
El pic de el Mont o de la Mare de Déu del Mont (1.124 m), dit així per que al seu cim es troba el santuari de la Mare de Déu del Mont, és un balcó des de on es pot contemplar un panorama esplèndid de aquestes contrades de Catalunya, des de Roses al Montseny, i des del Pedraforca al Canigó i l’Albera.
Vaig començar la caminada al costat de l’església de Sant Martí de Sales de Lierca, de allí  vorejant pels seus peus el Puig del Roure em vaig dirigir al Pla dels Solls i el Mont. Després de agafar forces al bar del darrera del Santuari i gaudir de la panoràmica vaig continuar per la serra de les Corones cap a Lliurona, on després de saludar en la llunyania encara al Bassegoda, vaig tirar avall pel Torrent de Lliurona un altre cop cap a Sales de Lierca pel
sender de Itinerannia de Can Bosc.
Volta sense dificultat, però el tram des de Can Tries al Pla del Solls no està marcat ni massa definit, cal estar atent a les fites. La resta senders de Itinerannia .

Descripció itinerari:
0,0Km / 0:00h / 295m – Començo la caminada al costat de l’església de Sant Martí de Sales de Lierca. Segueixo les indicacions dels senders de Itinerannia per anar al el Mont.

0,9Km / 0:15h / 312m – Pal indicador Itinerannia i cruïlla per anar a el Mont per Can Bosc, que és per on tornaré. Continuo baixant al torrent de Borró.
2,8Km / 0:40h / 319m – Riera de Coma del Roure.
3,4Km / 1:00h / 397m – Cruïlla de pistes a “el Carles” i pals indicadors, segueixo l’itinerari de el Mont per Sant Miquel.

4,9Km / 1:20h / 460m – Entrada camí a Can Ripoll. Deixo l’itinerari marcat que portava per agafar aquest camí que passa per baix de la masada. Baix de una antiga bassa quadrada comença el sender que ens portarà a Can Tries.
5,4Km / 1:40h / 439m – Torrent de l’Espinau i font dels Rajolins.
5,6Km / 1:45h / 502m – Pista de Can Tries. La seguim uns metres a la dreta i agafem un sender que puja a l’esquerra per la Costa i els Escalers de Can Tries.
Aquest sender de pujada de dos parts, una primera per un antic camí margenat i algun punt empedrat per un collet rocallós, “els Escalers de Can Tries”, que en principi continuaria fins el coll de Joncanat, i una segona part, després de deixar l’anterior, per pujar més empinats cap el Pla dels Solls.
7,2Km / 2:20h / 715m – Deixo el camí més definit per agafar el que puja més recte al Pla dels Solls i el Mont. Cal estar atent a les fites, més amunt fa cap a una antiga pista a la que va adreçant revolts.
9,1Km / 3:10h / 1.025m – Pla dels Solls

9,3Km / 3:15h / 1.025m – Creuo la carretera de pujar a el Mont
9,5Km / 3:20h / 1.042m – Pal indicador PR i pujada empinada a el Mont
10,4Km / 3:45h / 1.125m – Cim de el Mont.

Panoràmica 360º des del cim de el Mont
Panoràmica 360º des del cim de el Mont
Panoràmica 220º des del cim de el Mont
Panoràmica 220º des del cim de el Mont

Continuo baixant cap el . . .
11,4Km / 4:15h / 912m – Coll de Fontanat. Nou pal Itinerannia i baixada cap a Sales de Lierca. Continuo tornat a tirar amunt cap el Coll de la Tossa Petita, el coll que separa el Puig de Torroella de el Caçador.
12,1Km / 4:30h / 1.056m – Collet de la Tossa Petita. Ara ja baixant per la part boscosa i carregada de neu.
14,8Km / 5:10h / 744m – Pista i uns metres mes endavant el Collet de les Canal de Carig.
15,9Km / 5:25h / 767m – Coll de la Creu. Aquí ja, després de veure el que em queda fins el Bassegoda i el que vindria després, sense cap dubte, canvi de plans i cap el cotxe  que ja es farà prou tard, ara, que no es mogui que ens tornarem a veure.

Uns metres més endavant deixo la pista principal per agafar-ne un altra que marxa a l’esquerra que passa pel davant de un petit cementiri i la masada de l’Hostal de l’Arç. La pista es converteix en sender i arriba a . . .

16,6Km / 5:45h / 751m – Lliurona, poblet petit mig derruït amb l’església de Sant Andreu. Continuo baixant cap el torrent de Lliurona seguin el sender de Itinerannia de Sales de Lierca per Can Bosc.

17,1Km / 6:00h / 681m – Deixo la pista per agafar el sender que baixa i va pel costat del torrent.
17,6Km / 6:10h / 679m – Pista de nou que puja.
18, 1Km / 6:20h / 710m – Collet dels Trulls
18,5Km /6:30h / 680m – En un revolt continuo recte per un sender, deixant la pista que gira a la dreta.
18,9Km / 6:40h / 620m Masia derruïda de els Trulls. La creuo anant cap el planell de baix de la masada, i on girant a la dreta me incorporo a la pista que baixa.
Aquí el sender, als mapes, ja esta marcat tot per la pista fins quasi Sales de Lierca. Però sendera va, i esta marcada per un antic i bonic sender que va per baix de les cingleres. Fins que se incorpora un altre cop, ja a la pista definitivament més avall de Can Bosc.
19,8Km / 7:00h / 560m – Deixo la pista per agafar un sender a la dreta que segueix per baix les cingleres.
20,8Km / 7:25h / 591m – Cruïlla de pistes a l’altura de Can Bosc. Uns metres més endavant torno a deixar la pista per continuar pel sender que marxa per la dreta.
23,2Km / 8:20h / 435m – I pista de Can Bosc, per la que jo ja continuaré fins quasi Sales de Lierca.
25,8Km / 8:50h / 255m – Creuo el torrent i em deixo a l’esquerra el sender que em portaria pel costat del torrent també a Sales de Lierca, la primera cruïlla que he trobat al començar, per no anar per la pista ja quitranada.
27,2Km / 9:05h / 305m – Deixo la pista quitranada que porto, que em portaria a Tortellà, per agafar una pista que marxa a l’esquerra pel costa de una margenada.
27,9Km / 9:15h / 295m – I finalment arribada a la “caragola”.

Estadístiques de GPS: Distancia recorreguda, 28,4km.
Altura màxima, 1.125m, Desnivell ascendit, 1.644m.

Mapa recorregut InstaMaps ICC.

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

 

Volta a la Serra l’Albera i Puig Neulós

Continuant per les terres orientals dels Pirineus i resseguint els colls i els cims trepitjats amb l’Alta Ruta Pirinenca, aquest cop dirigeixo els meves passos a la Serra de l’Albera.
Aquesta, és la part final més oriental dels Pirineus quan arriben a la Mediterrània. Per aquesta raó presenta una gran varietat d’hàbitats propis que van des dels boscos de fagedes i alzines sureres, com a Requesens que vaig estar, al típicament mediterrani de romigueres i tota classe de plantes arbustives com vàrem tindre l’oportunitat de conèixer quan vàrem començar l’Alta Ruta.
La seva carena separa les terres del Rosselló i l’Alt Empordà, constituïen la frontera entre les parts franceses i catalanes. Els cims més alts són el Puig Neulós (1.257m), el puig dels Quatre Termes (1.156m) i el pic de Sallafort (992m). I tot i que d’intenció era trepitjar-los els tres, en una proposta un pel agosarada pels temps que estàvem, a sobre, tal com deia aquella frase cèlebre, no vàrem enviar les naus a lluitar contra els elements. La lluita
contra el Rei Éol i el que hi vaig “perdre”, no va ajudar.
Al final la volta va ser als bonics boscos de Requesens de faigs i alzines sureres.
Vaig sortir del Castell de Requesens per pujar al coll de Forcat, Puig Neulós, coll de Tenyarena i fins el Puig de Pradets. I un cop allí tornar al coll de l’Estaca per anar a buscar el GR-11 i ja per ell tornar a la caragola.
Amb bon temps, volta sense dificultat. Tot per senders marcats i prou definits, encara que cal estar atents pels “altres” camins dels ramats. Tot i no estar “descrita”, la bonica baixada i molt recomanable del coll del Faig al Castell de Requesens, per l’ombriu i la fageda del torrent, encara que una primera part més empinada. La baixada del coll de l’Estaca té una primera part més “arbustiva” i no és tant empinada, però una vegetació completament diferent de l’altra.

Descripció itinerari:
0,0Km / 0:00h / 495m – Començo la caminada a l’aparcament del Castell de Requesens i al GR-11. Pals indicadors del GR-11 i Itinerannia. Em dirigeixo pel GR-11 que segueix la pista cap a el que va ser el . . .
0,75Km / 0:10h / 533m – veïnat de Requesens i la Mare de Déu del mateix. Continuo 100m. Més seguint el GR-11.
0,850Km /0:15h / 535m – El GR-11 segueix planer per la pista cap a la Jonquera, pal indicador de Itinerannia. Jo el deixo i agafo un altra pista més perduda que marxa amunt entre les alzines sureres.
3,0Km / 1:00h / 828m – Coll Forcat. Giro a la dreta per la part ombrívola i segueixo pujant.
3,5Km / 1:15h / 945m – Coll Forcadell. Continuo pujant ara ja per la carena.

5,2Km / 1:40h /1.115m – Planell del Roc dels Tres Termes. Neu i vent a dojo.
5,3Km / 1:45h / 1.110m – Pista i pal GR-10 i desviament A.R.P. cap a refugi del Coll de l’Ullat, on varem fer la primera etapa de l’Alta Ruta. Comença la lluita amb Èol i que no acabarà fins que jo vaig em vaig rendir i vaig tirar avall pel coll de l’Estaca. Continuo a dures penes com puc amunt pel collet.
5,7km / 2:00h / 1.117m – Collet del Pou de Neu i pal indicador de Itinerannia per baixar a Requesens.

6,8Km / 2:15h / 1.257m – Cim de Puig Neulós. Agafant-me al Vèrtex faig les fotos com puc i avall rapit. No feia hora per esplaiar-se.

Panoràmica 340º des del cim de Puig Neulós
Panoràmica 340º des del cim de Puig Neulós

8,0Km / 2:50h / 1.040m – Coll de Tenyareda i uns metres més endavant el refugi del mateix nom. El record dels dos cops que hi havia estat anteriorment. Un primer cop quan vaig fer la Alta Ruta per primera vegada i el vaig trobar a les acaballes del dia en un ambient humit i tropical, i en una sortida de sol fantàstica al dia següent des del Puig Neulós. El segon cop, també fent l’Alta Ruta, va passar desapercebut, aquest cop anàvem a refugi del coll de l’Ullat.
Aquest cop em va permetre un respir i agafar forces per continuar la “lluita” en sortir.
9,4Km / 3:10h / 984m – Coll del Faig. Pal indicador de Itinerannia i baixada espectacular pel torrent del coll de Faig fins el Castell de Requesens. A comentar que, com la gran majoria dels senders de Itinerania, perfectament marcat amb marques grogues, però si es fa de pujada hi ha un punt que surts a una antiga pista, a la dreta la creu de no anar, pos a l’esquerra. Apareixen unes fletxes rojes, si se segueixen acabes baix de una cinglera amb una creu i un punt roig. Després et toca desfer el camí fet. Les fletxes, pujant, van per l’esquerra del torrent i el sender per la dreta. El sender, a la pista, continuava per darrera la creu de no anar, un sender definit i clar.
Del coll de Faig continuo com puc cap el coll de l’Estaca per un llom pelat i on Éol fa gala de la seva força.
11,4Km / 3:45h / 1.050m – Coll de l’Estaca i nou Pal de Itinerannia.
Uffffff, fugir, fugir, fugir!!!. Però no arribar al menys al cim del Puig del Pradets ara que se ha aclarit? Pos ha veure que ha de ser.
12,8Km / 4:20h / 1.175m – Puig dels Pradets. I després de les fotos de rigor apuntalat a les pedres,

Panoràmica 360º des del cim del Puig dels Pradets
Panoràmica 360º des del cim del Puig dels Pradets

ven despresa cap avall al coll i fugir. Que més que amb el vent al cul, no se que hagués estat si en lloc d’anar ajupit, hagués donat un salt a “l’aire”, igual hagués baixat volant però sense ales.
13,4Km / 4:35h /1.050m – Coll de l’Estaca i sender Itinerannia cap el coll de la Dona Morta. Un sender pel baix de les carrasques i amb el que es té que anar amb molt de compte amb els camins que fan els ramats.
15,6Km / 5:15h / 734m – Coll de la Dona Morta. Continuo pel sender
16,2Km / 5:25h / 721m – Cruïlla amb el GR-11. Faig un amago per anar a veure si podia “veure” la barrancada que me havia deixat, el pic de Sallfort i el coll de Banyuls, però desisteixo davant la insistència en contra del sr. Éol.
Continuo pel GR-11 en direcció a Requesens

18,1Km / 5:55h / 512m – Mas derruït de Mirapols i ja per una antiga pista i el GR-11
20,9Km / 6:30h / 483m – Forn de calç i refugi de Requesens. Pal indicador de Itinerannia al coll de Faig

22,1Km / 6:45h / 495m – Caragola i lloc de inici.

Estadístiques de GPS: Distancia recorreguda, 23,9km.
Altura màxima, 1.257m, Desnivell ascendit, 1.743m.

Mapa recorregut InstaMaps ICC.

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

Serra Verdera o de Rodes

I quina millor “atalaia” per estes contrades que la serra Verdera o de Rodes amb el seu castell de Sant Salvador construït al punt més elevat de la serra, i que ofereix una panoràmica excepcional, en dies clars es pot veure des del Montseny, el Canigó i tot el golf de Lleó.

Volteta que es podria dividir en tres parts, la primera de la Selva de Mar al Castell de Saverdera i la tercera del coll de Sant Genis fins l’inici, per senders marcats i sense dificultat. La part central, del castell fins el coll de Sant Genis, sense poder classificar-la de difícil, si de corriol per la cresta, “distret i entretingut”.

Descripció:
0,0km / 0:00h / 56m – Començo la caminada a l’entrada de la Selva de Mar.
0,4km / 0:07h / 60m – Creuo tota la població. Pal indicador de Itinerannia. Deixo la pista, per la que tornaré, per seguir el camí de la
0,6km / 0:10h / 90m – Torre-Capella de Sant Sebastià, punt més elevat del poble i al costat del cementiri. Continuo a munt seguin un corriol que puja sense treva pel mig de margenades de petites faixes en la pendent com son moltes dels Ports.

2,3km / 0:50h / 477m – Coll del Bosc i aparcament de cotxes. Les vistes ja comencen a ser “imponents”, el golf de Roses, l’Alt Empordà, cap de Creus, Selva de Mar i Port de la Selva baix mateix, enfront Sant Pere de Rodes, cap on me dirigeixo.

3,0km / 1:00h / 517m – Sant Pere de Rodes. Antic monestir benedictí i un dels monuments més emblemàtics de Catalunya. D’allí continuo cap a la

3,6km / 1:10h / 542m – capella de Santa Elena o de la Santa Creu. Que, com deia i repeteixo de molts de llocs, com casa nostra, restes de un altra època més esplendorosa o de “fam i misèria”, la capella va arribar a formar part de una petita població, com totes les masades derruïdes i margenades construïdes per aprofitar i conrear un pam de terra, actualment sols ella queda en peu. Menys mal que aquí la vista i l’airet, si bufava com ara la tramuntana, els devia “alimentar l’esperit”.
Aquí deixo el camí marcat que continua cap a Palau-Saverdera o Pau per seguir el camí que passa pel davant del Menhir de Santa Helena.
4,1km / 1:15h / 582m – Pista que puja, la segueixo pujant fins al final, uns metres abans del
4,6km / 1:25h / 621m – Coll del Mosquit, Aquí el camí i l’opció fàcil és baixar un poc pel corriol més marcat a buscar el sender que puja al castell de Saverdera, o l’altra opció, continuar per la carena, com vaig fer jo, el petit problema és que té un petit “destrepe” i alguna que altra grimpadeta fins arribar al castell.

5,0km / 1:40h / 676m – Castell de Sant Salvador de Verdera, com ja he dit, en un dia clar una panoràmica espectacular de esta part oriental de Catalunya, a més del que ja es veia i podem afegir la badia de Roses, el Canigó, i els propers destins, la serra de l’Albera, la Mare de Déu del Mont i el Bassegoda, a més de altres destacats cims a “visitar”.

Continuo pel corriol que segueix per la cresta.
5,3km / 1:55h / 670m – Cim i vèrtex de Sant Salvador de Saverdera.
6,3km / 2:25h / 624m – Pla d’Està i corriol a l’esquerra que baixa cap el mas de l’Estel·la i la Selva de Mar.
7,3km / 2:45h / 483m – Coll del Cortalàs i corriol que baixa cap el Puig de Saquera i la urbanització Mas Fumats.
8,3km / 2:55h / 358m – Coll de Sant Genis, final de una pista i el sender que va de Port de la Selva a Roses, i pel que segueixo per tornar a la Selva de Mar.
9,8km / 3:20h / 215m – Collet de Puigbarber, deixo la pista, que també va a la Selva de Mar, per continuar pel sender que marxa a l’esquerra per la Costa de Puigbarber i que baixa cap el barranquet i el mas de Estel·la.
10,5km / 3:35h / 101m – Fons del barranc i final de la pista que ve de la Selva de Mar. A l’esquerra deixem el mas de l’Estel·la, i ja continuo per la pista fins el la Selva de Mar un altre cop.
11,6km / 3:55h / 56m – Lloc d’inici

Estadístiques de GPS: Distancia recorreguda, 13,1km.
Altura màxima, 676m, Desnivell ascendit, 934m.

Mapa recorregut InstaMaps ICC.

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

Els Pirineus a vista d’ocell. La Pica d’Estats

Per començar unes altres “entrades” amb panoràmiques i fotografies, quina millor que la de la Pica d’Estats, el sostre de Catalunya i el 3000 més oriental dels Pirineus. Cim ascendit per diverses vessant i amb molt variades “companyies”. Ara, cap com quan vaig tenir “l’honor” de acompanyar un muntanyenc, company i amic de moltes caminades que en l’any que va complir el 85 anys va fer els 80 i cinc tres mils del massís de la Pica, el “Tio Joaquim”. En record i memòria d’ell.

Panoràmica 360º cim la Pica d'Estats