Volta serra de Prades i la Mussara

Després de un canvi de destí d’última hora dirigeixo les meves passes a un terreny més conegut i trepitjat de fa anys. I que em porten a uns records i pensaments del “que i com?”, Farena i la Mola d’Estat.

Eren les primeres “escapades” a la muntanya. Esta, una marxa de regularitat, era l’any 1.984, simplement perquè ho posa a les fotos. L’entrada per la Riba ja va ser de “impressió”, ara ja de tantes vegades de passar-hi i veure tantes contrades, sense importància. Farena un poblet perdut entre muntanyes, on ha dia de avui i he passat varies vegades a peu i on mai i he estat en cotxe, i l’últim record que hi tinc és sentat a un brancal de una casa menjant-me uns callos ben regats en vi per poder continuar un altre cop fins a Prades, sols portava 45km recorreguts i 2.000m pujats, i encara em quedaven uns altres 15km i 800ms de pujada. I la Mola d’Estat, era com si estessim a l’últim racó del món, un racó preciós i idíl·lic. I que a dia de avui, realment ho és, però se ha convertit en un de tants.

On està tota aquella il·lusió i alegria? Com em canviat i en que ens em convertit. Ho, com he canviat i en que me he convertit?, potser tinc un problema. Menys mal que el temps el resoldrà.

Fotos Marxa Regularitat 1984

El que em guia aquest cop és donar la volta pels cims, podíem dir més destacats, de la zona, la serra de Prades i la Mussara.

La idea, començar a Prades i de allí dirigir-me cap al cim de Mussara, un cim que sempre havia sentit nomenat, i ara resulta que no figura ni com cim ni com res. Igual era pels repetidors de TV, algun dia eren Caro, la Mussara i el Bartolo a Castelló.

Abans de la Mussara passar pel Picorandan i el Puig Pelat. Després, dirigir-me cap a la Punta del Barrina, sostre de l’Alt Camp i continuar cap a Farena. Un cop superada, passar pel cim o el pla de la Mola d’Estat i continuar fins Tossal de la Baltasana, sostre de de les comarques del Baix Camp i la Conca de Barberà, i tornar a Prades. Una “volteta” sense massa dificultat si exceptuen que és “considerable”.
De Prades fins la Mussara es podia dir que segueixo el GR-65.5, el deixo al coll de Tina per pujar al Puig Pelat, als Motllats. Després, des de la Mussara fins a Punta del Barrina volia seguir un tram de GR-7 per després pujar al Barrina, però vistes les cingleres,

Cingleres Puig Pelat
Cingleres Puig Pelat

torno al Puig Pelat i continuo pel sender que va per dalt de les cingleres fins el Portell de l’Onclet. Tram no massa definit fins la pista de baix del Portell. Seguint-la un tros, agafo un sender que ja puja al Punta del Barrina. En baixar agafo un sender que per baix de les cingleres de l’Abellera i la Foradada, al serret dels Avenc, i que em porta fins Mont-ral. Un sender definit i marcat però “entretingut”. A les portes de Mont-ral ja agafo un altre sender, el PR-C 20, que em porta fins Farena. Un sender caracteritzat per que quasi té tants de pals indicadors com senyals.

Aquest sender de Farena puja fins el Cogullons. Jo, a Farena, agafo un altre variant prou definida que pel grau del Roquerol i el mas de Mateu puja fins la Taula dels Quatre Batlles. I un cop allí ja es podia dir que acabo pel GR-171, després de abans passar per la Mola d’Estat i el Tossal de la Baltassana.

Estadístiques de GPS: Distancia recorreguda, 40,3km.
Altura màxima, 1.202m, Desnivell ascendit, 1.753m.

Descripció itinerari:
0,0Km / 0:00h / 1.021m – Pal indicador i camí de les Hortes. Com ja he dit segueixo el  GR-65.5 fins quasi la Mussara.
0,6Km / 0:10h / 1.033m – Camí enquitranat. El segueixo uns 70m a l’esquerra i a un revolt el deixo pel sender que surt a la dreta i puja suau cap el bosquet. Vaig trobant trams de pista i sender. Sempre pel GR.
3,0Km / 0:40h / 937m – Carretera TV-7041 de Prades a Capafons. La segueixo 200m a l’esquerra i agafo el sender que marxa a la dreta.
3,5Km / 0:50h / 947m – Coll de Capafons i pista.
3,9Km / 0:55h / 948m – Collet amb antena. Carena rocallosa i enfront el morro de roca singular del Picorandan. Deixo temporalment el GR i la pista per dirigir-me a ell.
4,3Km / 1:05h / 991m – Cim del Picorandan i panoràmica fantàstica de la vall del Brugent amb Capafons baix mateix. Imatge i semblança de la Punta de l’Aigua i Pauls baix. Continuo baixant i anant a buscar un altre cop el GR.

Panoràmica 360º cim Pic Picorandan
Panoràmica 360º cim Pic Picorandan
Capafons
Capafons

7,2Km / 1:35h / 1.018m – La Creu Trencada. Segueixo pel GR un tros més.
8,1Km / 1:50h / 1.042m – Coll de la Tina. Aquí el GR marxa per un sender a la dreta baixant i jo per la pista pujant suau.
8,2Km / 1:55h / 1.050m – Antiga urbanització els Motllats i pista més bona. La segueixo 200ms a l’esquerra i la deixo per agafar-ne un altra més desdibuixada que puja cap una antena.
9,0Km / 2:05h / 1.077m – Torre antena tombada i punt més elevat. Estic al Puig Pelat. I si, pelat si que esta però el Puig no se sap. és un llomet “pelat” com diu el seu nom.

Panoràmica 360º cim Puig Pelat
Panoràmica 360º cim Puig Pelat

De voler anar a la Mussara, com vaig fer jo, seguiríem 100m més endavant i girant a la dreta, pel cinglet, baixaríem per fer un franqueig a l’esquerra pels rocallets. No té dificultat però cal estar atent a les fites. Un cop baix al collet, un sender ben definit ens portaria a el GR-7 que ve per una pista pel pla de la Mussara. Vaig seguir esta pista 200m a la dreta i vaig voler “adreçar” per pujar al cim de la Mussara. No vaig trobar cap sender definit ni per pujar ni baixar i si moltes romigueres. Es veu que no és un cim “atractiu”. Després per tornar, per desconeixença, volia seguir GR-7 i anar a buscar el camí de Punta Barrina. Al mapa estan a “tocar” però no se aprecia la cinglera. Un sender va per baix i l’altre per dalt. La “volteta” no donava per molt de temps per fer descobertes. Vaig retornar a pujar al Puig Pelat i vaig continuar pel sender marcat al mapa, encara que a la realitat esta poc definit. La volteta de la Mussara em va costar 50minuts i 2km. No comptabilitzats ni el temps ni la distancia als horaris descrits.

Si no es va a la Mussara, en lloc de girar a la dreta pel cinglet, girem a l’esquerra per anar baixant suau per la carena i a buscar la part de dalt de les cingleres.
10,0Km / 2:15h / 1.033m – Portell de l’Onclet. Canal per la que baixa el sender fàcilment entre mig de les cingleres.

Cingles de Solans, Punta del Barrina i Serret dels Avencs
Cingles de Solans, Punta del Barrina i Serret dels Avencs

10,8Km / 2:30h / 889m – Final de una pista que ve del Bosquet i Mont-ral. Segueixo per ella.
12,3Km / 2:40h / 896m – A un revolt a un collet, sender que creua la pista. Podíem dir que és una drecera de la pista que puja de baix i que, creuant-la, puja cap a Punta del Barrina. Deixo la pista i continuo aquest sender collet amunt.
12,4Km / 2:50h / 935m – Baix dels panys de roca del Punta del Barrina, petit collet i balcó a dreta i esquerra. A sobre nostre la cinglera del Punta del Barrina. El sender ja continua per la vessant dreta.

La Foradada
La Foradada
Mont-ral i Montserrat
Mont-ral i Montserrat

12,9Km / 3:00h / 990m – Collet i sender marcat que se’ns uneix per la dreta, es pel que marxaré després de pujar al Barrina. De moment continuo a l’esquerra uns 50 metres més pel sender que pujava i que ara se han unit les marques, i després giro a l’esquerra per pujar al Punta del Barrina per un sender no massa definit.
13,2Km / 3:05h / 1.014m – Punta del Barrina, sostre comarcal de l’Alt Camp.
En acabar de contemplar la panoràmica torno enrere fins el sender marcat que se ens ha afegit per la dreta anteriorment.

Panoràmica 360º cim Punta del Barrina
Panoràmica 360º cim Punta del Barrina

13,7Km / 3:15h / 988m –  Portell de la Cova de la Bruixa. Continuo pel sender marcat.
14,1Km / 3:25h / 981m –  Portell de l’Abellera. Vistes espectaculars i un cop passat, baixada per una lluïsa amb un cable de passa ma per seguretat. Encara que sense complicació. Continuo per baix de les cingleres.
15,3Km / 3:55h / 975m – La Foradada. A imatge i semblança de la Foradada del Montsià, però sense superar-la, encara que té la vista de les cingleres, no té la vista del Delta, el mar i els Ports. Un cop creuada em dirigeixo avall cap a Mont-ral.

La Foradada
La Foradada

17,2Km / 4:20h / 855m – Collet i pal indicador a 200m de Mont-ral. Aquí trobem el PR-C 20 que comença a Albiol, va a Alcover i passant per Mont-ral i Farena, acaba als Cogullons. Jo el segueixo fins Farena. Me va donar tota la impressió que durant el trajecte que vaig fer, que vaig veure més pals indicadors que senyals. Devien estar “d’oferta”. El sender baixa suau i adreçant revols de les pistes fins arribar a Farena.
22,1Km / 5:20h / 615m – Farena. Petit i bonic poblet en una bonica ubicació al riu Brugent i que em porta a temps passats.
Aqui deixo el PR que portava, que continua pel collet amunt pel carrer que porta al cementiri, per continuar per una variant del mateix, encara que sense senyalitzar, que gira a l’esquerra baixant un tram per la carretera, i que també puja fins els Cogullons però aquest pel Grau del Roquerol i el mas de Mateu.
22,2Km / 5:25h / 597m – Deixo la carretera per agafar un sender a la dreta que va pel costat d’un mur.
22,6Km / 5:50h / 621m – Cruïlla. El sender continua recte planer cap el Toll de l’Olla i el mas de Antoni, però jo agafo el sender que marxa a la dreta pujant, i més empinat que se empinarà després, es el camí del Vial de la Solana.
23,9Km / 6:20h / 910m – Grau del Roquerol. Caminet entre la cinglera.

Farena
Farena

24,1Km / 6:25h / 943m – Pista, la segueixo cap a la dreta.
24,6Km / 6:30h / 974m – Fonteta del mas de Mateu i uns metres més endavant a l’esquerra i a un racó baix de un cinglet el mas abandonat. Segueixo per la pista.
25,0Km / 6:35h / 998m – Pal indicador, per la dreta marxa la variant que portava als Cogullons. Segueixo uns 200metres més per la pista.
25,2Km / 6:40h / 1.014m – En un revolt deixo la pista per un altre cop pujar suau a l’esquerra fins al collet de Viladecabres i continuo amunt més empinat per ell. Si hagués continuat per la pista també hagués pujat fins la . .
25,9Km / 6:50h / 1.125m – Taula dels Quatre Batlles. La pista que ens em deixat anteriorment i el GR-171 que ve per ella, venen dels Cogullons. La segueixo a l’esquerra fins el final i segueixo entre les pedres. Ja no deixaré el GR fins Prades.
26,1Km / 7:00h / 1.135m – Mola de l’Estat. I vista espectacular de la vall del riu Brugent i records. Continuo el GR.

Panoràmica 160 º Mola d'Estat
Panoràmica 160 º Mola d’Estat

26,9Km / 7:20h / 1.039m – Coll de la Caldereta
28,0Km / 7:35h / 1.054m – Coll d’en Perroi
29,1Km / 7:50h / 1.115m – Pou de neu al coll de la Nevera. El GR ja segueix per la pista que va planera per la carena.
30,3Km / 8:00h / 1.137m – Cruïlla de pistes, segueixo la de la dreta fent un revolt.
32,2Km / 8:20h / 1.141m – A l’esquerra pista formigonada i tancada amb una cadena que puja al Tossal de la Baltassana, la segueixo.
32,7Km / 8:35h / 1.203m – Cim del Tossal de la Baltassana (1.203m). Sostre comarcal del Baix Camp i la Conca de Barbera. Panoràmica esplèndida, encara que fosca, com la nit. Continuo pel sender que baixa pel collet.
33,3Km / 8:45h / 1.085m – Pista. La segueixo a l’esquerra
34,1Km / 9:00h / 1.047m – Revol pronunciat de la pista, jo segueixo recte per un sender que baixa pels Colomers
35,6Km / 9:15h / 1.021m – I finalment caragola i Prades un altre cop.

Mapa recorregut InstaMaps ICC.

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

 

Sostres comarcals, el Puigsou i el Montner

Continuant darrera les atalaies de Catalunya aquest cop dirigeixo els meus passos a la Vall de Llémena, on a més dels pernils i l’aigua de Sant Aniol s’amaga una vall “De una gran bellesa, dintre, s’entén, el matís bucòlic i rural. La vall és petita, recollida, sinuosa – un autèntic cul-de-sac sobre l’amfiteatre que la tanca al nord. És la miniatura deliciosa d’una vall del nostre país”. Així diu que definia l’any 1974, Josep Pla a la Vall del Llémena.

I així la vaig trobar personalment jo, una vall com molts altres territoris, amb antiquíssimes i derruïdes masies i ermites, i actualment amb grans territoris amb una vegetació que si no fos per les senderes es faria difícil el poder caminar.
Jo quasi es podria dir que li vaig donar el tomb. Primer el serrat dels Tres Termes, Rocacorba i la serra de Portelles, i al demà la serra de Finestres i la de les Medes.
I tot sigui dit que, encara que les “atalaies” em van defraudar una mica, si que té racons i balcons de gran bellesa.

El primer dia el Puigsou (991m), sostre comarcal del Gironès. Un cim que sense desmereixe’l en absolut a ell, si  no més be compadeixe’l, vist de lluny es veu altiu i virtuós, quan estàs allí el trobes infestat de antenes i tanques i no et deixen arribar ni al seu cim, han tancat tot el perímetre. I per poder “apropar-tei” tens que fer de “Tarzan”. Un cim que no et deixen apropar a ell i que a sobre no figura ni als “catalogats” per l’ICC.
Després el Montner (837m), sostre comarcal de el Pla de l’Estany. Un “turonet” rodejat de vegetació.
Vaja, que a sobre de no fer un gran dia en panoràmiques, no era el meu dia “fotogràfic”.
Ara, la pujada fins el Santuari de Rocacorba, el serrall de les Portelles, i algun “balcó” a les cingleres, realment espectaculars i boniques.

Començo la caminada a prop de Granollers de Rocacorba, pujo fins el serrat dels Tres Termes i torno a baixar a la riera de Rocacorba, i des d’on pel camí de l’Escaleta pujo fins el Santuari de Rocacorba. I ja seguin sempre la carena fins el collet de la Bastarra on ja tiro avall per la pista que hi arriba fins la “caragola”.

Com altres, volta sense cap dificultat, encara que cal estar atents, el tram de la pujada al Montner fins el collet de la Bastarra, sense sender massa definit, o tapat per la fullarasca. Sempre tendint per la part ombrívola o nord. La sud o solejada, si no es porta un matxet com a la selva, perill de quedar-te enredat amb els arintjols sense poder-ne sortir.

Descripció itinerari:
0,0Km / 0:00h / 453m – Tot i que el sender que pujaré fins el coll de la Pedra del Turó Rodó comença per la pista del mas Gelats, per motiu de deixar el cotxe més amunt, començo per un altra pista que puja fins el mas del Portalló i pel sender indicat  i marcat que porta a Banyoles.
0,4Km / 0:10h / 511m – Mas derruït del Portalló. Deixo el sender marcat que va a Banyoles, per un sender que per darrera de la masada baixa cap una raconada molt bonica del torrent de Gelats.
0,8Km /0:20h /513m – Pista, mas de Gelats i sender marcat a Rocacorba. Cruïlla de pistes, el sender va per una que puja pel davant del que podria ser la pallissa. Encara que poc tros, uns 10  metres més amunt la deixa per enfilar-se per un bonic sender a la dreta.
2,2km / 0,50h / 831m – Collet de la Pedra del Turó Rodó. Aquí deixo el sender marcat que porta a Rocacorba per desviar-me a la dreta pel serral dels Tres Termes i el Turó Rodó.
2,3km / 0:55h / 848m – Balcó del Turó Rodó. Segueixo pel sender que ressegueix la carena.
3,5km / 1:30h / 728m – Pista i Portell de Salca. La segueixo avall cap la riera de Rocacorba.
4,6km / 1:45h / 660m – Riera de Rocacorba. La creuo i segueixo per la pista amunt.
5,5km / 2:00h / 736m – Mas de Can Mitjà a l’esquerra. A la dreta, per un rocallet puja el sender que va ha buscar un altre cop el sender que portava anteriorment a Rocacorba. Aquest tram es diu el camí de l’Escaleta, el nom ja diu per que. Un altre tram molt bonic.
6,0km / 2:20h / 878m – L’Arcoba de Rocacorba. Petita cova o tunel com si fos un cau.
6,4km / 2:25h / 910m – Plaça de Rocacorba i el final de la pista que hi arriba. Baix del penyal de Rocacorba.
6,6km /2:30h / 930m – Santuari de Rocacorba.
6,9km / 2:40h / 941m – Balcó del Serrat de l’Oliveró. Després de gaudir de l’esmorzar i la vista desfaig el camí fins la plaça i continuo amunt pel sender que puja pel collet cap el Puigsou.


7,5km / 2:55h / 976m – Porta i barrera que tanca el pas al cim del Puigsou.
7,8km / 3:05h / 992m – Quasi cim del Puigsou. Després de vorejar la tanca per l’esquerra per baix dels carrasquisos arribo a l’altura del vèrtex del cim. Després en lloc de tirar endarrere a buscar el sender baixo per l’empinada baixada netejada per baix de una línia elèctrica.
8,5m / 3:30h / 826m – Pla de Martí, jo continuo pel sender que va per la carena en busca del Montner.
10km / 3:50h / 808m – Creuo una pista a la Pedra dels Tres Senyors i continuo primer pel collet  i després per una bonica pujada a Golany.
10,7km / 4:00h / 877m – Cim de Golany i balcó a les cingleres del mateix. Continuo pel sender carner.

11,7Km / 4:30h / 685m – Nova pista al collet de Portelles. El bonic sender continua pujant per la carena.
12,4km / 4:40h / 837m – Cim arbrat del Montner. I si fins aquí havia algun tram que el sender es “desdibuixaba”, de aquí al collet de Trentinyà li vaig perdre el “rastre”. Encara que per la vessant nord o ombrívola es baixa be. La sud o solejada es necessitaria un matxet per poder anar-hi.
13,1km / 4:55h / 709m – Collet de Trentinyà.
13,7km / 5:10h / 813m – Cim Llebreta
14,3km / 5:20h / 703m – Collet de Bastarra. I ja per la pista que hi arriba des de Granollers,
15,5km / 5:45h / 612m – Masada i font de les Oliveres.
17,5km / 6:20h / 495m – Arribada a la punt d’inici.

Estadístiques de GPS: Distancia recorreguda, 21,7km.
Altura màxima, 992m, Desnivell ascendit, 1.527m.

Mapa recorregut InstaMaps ICC.

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

 

Els Pirineus a vista d’ocell. La Pica d’Estats

Per començar unes altres “entrades” amb panoràmiques i fotografies, quina millor que la de la Pica d’Estats, el sostre de Catalunya i el 3000 més oriental dels Pirineus. Cim ascendit per diverses vessant i amb molt variades “companyies”. Ara, cap com quan vaig tenir “l’honor” de acompanyar un muntanyenc, company i amic de moltes caminades que en l’any que va complir el 85 anys va fer els 80 i cinc tres mils del massís de la Pica, el “Tio Joaquim”. En record i memòria d’ell.

Panoràmica 360º cim la Pica d'Estats