Volta al Puigsacalm i a Cabrera

24 d’abril de 2018

Tinc un problema, em començo a preocupar, m’agraden totes.

El Puigsacalm, un pic herència de una altra època de caminadetes de “resistència”. Unes caminades, que particularment considero amb el plan d’anar a la muntanya ha gaudir i admirar-la, quasi tant inútils com anar ha desafiar-la corren, tant de “moda” actualment. I que personalment, també sigui dit, no deixo de trobar-li el grau de satisfacció de veure que “encara” puc resistir i “sofrir-les”. També herència, del que conto que un cop em varen “enganyar” per anar ha fer la ja super clàssica i popular Matagalls-Montserrat. En aquella època, no em veia capaç de poder caminar 80km sense parar. “Tranquil, quan ens cansem, pararem i plegarem”. El mal va ser que cansar ens vàrem cansar, però parar no vàrem parar. I allò sols va ser el principi de, en uns primers anys, d’anar repetint-la i acabant-la, amb un allò de “pos encara puc”. I a dia de avui tenir dos Copes Catalanes i “milers” de quilometres caminats i “resistits”.

I si que no serveixen per gaudir i admirar en aquell moment, però per qui li agrada realment la muntanya i gaudir-la, conèixer algun indret on té dius, aquí tinc que tornar, aquest és un. Fa anys que hi vaig estar, per dos cops. La marxeta, Pels camins dels matxos, de Torelló. Els que eren molt “matxos” o algun “burro”, com jo, tenien la possibilitat de passar per tres llocs màgics i captivadors, el Santuari de Bellmunt, el Puigsacalm i el Santuari de Cabrera.

Ara, aprofitant que em venia al passo cap a casa i disposava del temps, era el moment de tornar-hi.

Vaig anar amb la meva caragola al punt mig del que tenia que ser la volteta, o més ben dit el 8. Si estava “molt” cansat i em veia “impossibilitat” de continuar, podria plegar. Aquest punt eren les Planeses o el Güell. Primer, volteta al Puigsacalm, tornaria i després un altra volteta al Santuari de Cabrera.

S’hi arriba des de la mateixa sortida que hi ha a la boca sud del túnel de Bracons i que porta al veïnat de la Vola. D’allí per una pista que duu al Güell.

El Puigsacalm, és un dels cims clàssics de Catalunya per la seva estratègica ubicació, al mig de les comarques d’Osona i la Garrotxa. I des de on, des del seu cim permet gaudir d’unes magnífiques vistes en totes direccions. En un dia clar, podem tindre una panoràmica de 360º de mitja Catalunya, des de Cap de Creus a l’est, al Pedraforca i la Serra del Cadí a l’Oest, i des del Canigó i el Puigmal al Nord, al Montseny i Montserrat al Sud. Ara, com els dies anteriors, la pols i la calitja no em varen acabar de gaudir de la vista. S’haurà de tornar.

I el Santuari de Cabrera, un altre santuari espectacular situat en un pla allargat envoltat de altes cingleres. Un lloc on vaig lamentar no haver agafat el sac, la posta sol, la tranquil·litat que s’hi respirava i l’entorn sols em cridava a quedar-mi. Un altre lloc per passar-hi una fantàstica nit en companya de la lluna i les estrelles.

I tot això en un entorn, també, fantàstic i espectacular. Amb una gran diversitat de boscos i paisatges segons la vessant i l’alçada per on vas, i que van  des de alzinars mediterranis i rouredes  a les fagedes humides centreeuropees.

Estadístiques de GPS: Distancia recorreguda, 37,4km.
Altura màxima, 1.514m, Desnivell ascendit, 2.023m.

Descripció itinerari:
0,0Km / 0:00h / 839m – Començo la caminada, com ja he comentat, des del costat de la pista que creua les Planeses, un poc més endins del Güell. Ara. segueixo la pista que va creuant el barranc i els prats i per on vaig entrar, fins el seu començament.

Pla del Gúell
Pla del Gúell

3,7Km / 0:45h / 796m – Creuo la carretera BV-5224 que porta al coll de Bracons. A l’altre costat el veïnat de Dalt de Vola. M’hi dirigeixo i agafo una pista formigonada que marxa en direcció NO.
4,2Km / 0:55h / 856m – Deixo la pista formigonada per agafar un trencall que dona tota la impressió que sols porta a una granja que hi ha a la dreta. La pista formigonada puja uns metres més i comença a baixar. Jo passo per darrera de la granja-magatzem i segueixo pujant sempre per la pista principal, encara que poc transitada.
5,2Km / 1:20h / 917m – Deixo una pista que marxa a la dreta cap el fondet. Segueixo uns metres més.
5,4Km / 1:25h / 964m – Abans de donar un revolt en que la pista ja continua en direcció NE, sense estar massa definit, agafem un sender que puja per un terrer ha un estret collet, i segueix per la seva careneta primer i pel mig de boixos després. Un cop agafat el sender ja es veu més clar.
5,7Km / 1:35h / 1047m – Coll Saplana. Una fantàstica vista de la plana de Torelló i un bonic prat. A la part de dalt del prat ja agafem un senser que ve de Bellmunt.
6,9Km / 2:55h / 1.173m – Baix nostre el mas de la Coma del Coll. Una gran masada en un morret amb una fantàstica miranda. Pugem un poc més i continuem planers  pel fantàstic sender.
8,4Km / 3:20h / 1.238m – Collet de Joan.
9,1Km / 3:30h / 1.258m – Coll de Gallina.
9,5Km / 3:40h / 1.249m – Collada de Sant Bartomeu. Per aquí puja el camí “normal” de pujar al Puigsacalm des de la Collada Bracons. Segueixo amunt per ell i ara marcat un tros com GR 151-1.

Collada de Sant Bartomeu
Collada de Sant Bartomeu

10,8Km / 4:00h / 1.296m – El GR marxa a l’esquerra. Seguim uns metres mes i arribem a . .
11,0Km / 4:05h / 1.310m – Font Tornadissa. En aquest moment una abundosa surgència d’aigua. Ara ja continuo amunt pel prat.
11,5Km / 4:15h / 1.389m – Collet del Ferrer. Continuo pel sender que va pel costat de l’arbrat.
11,7Km / 4:25h / 1.408m – El sender s’endinsa a l’arbrat per una portera.
11,9Km / 4:30h / 1.429m – Collet dels Clivillers. Per la dreta avall marxa el sender per on tornaré, el sender del Pas dels Burros.
12,5Km / 4:40h / 1.514m – Cim del Puigsacalm. Si estes clar, com ja he dit, mitja Catalunya, ara podia dir que se intueix.

Vall de Joanetes i la Serra dels Llancers
Vall de Joanetes i la Serra dels Llancers
Carena cimera del Puigsacalm
Carena cimera del Puigsacalm

Després de millorar el moment  gaudint de esmorzar-dinar de campanya amb la tranquil·litat i espectacle dels Pirineus als meus peus, continuo la caminada dirigint-me al . . .
13,3Km / 4:50h / 1.486m – Puig dels Llops. Un autèntic mirador a sobre de les cingleres.

Santa Magdalena del Mont i Puig Corneli des de Puig dels Llops
Santa Magdalena del Mont i Puig Corneli des de Puig dels Llops

Després continuo anant a buscar el corriol que baixa al Coll de Joanetes. Un corriol que baixa encinglerat i penjat per les lluïsses.
14,3Km / 5:15h / 1.292m – Coll de Joanetes o dels Ganxos. Aquí arriba o comença el camí del Pas dels Burros, però també ho fan els camins que vorejent la mola del Puig Corneli, i on es troba l’ermita de Santa Magdalena del Mont, un altra ermita rodejada de altes cingleres, i a la que s’hi pot accedir, a banda de per una pista actual, per diferents graus i “ganxos”. Jo em dirigeixo pel sender que va per sobre de les cingleres fins la punta on es troba una gran estrella de Nadal i una antena repetidora, però en una gran panoràmica de la plana d’Olot.
14,9Km / 5:30h / 1.321m – Extrem oriental de les cingleres del Puig Corneli. Després de les obligades panoràmiques retorno al Coll de Joanetes

Cingleres del Puig del Llop i el Puigsacalm des de Puig Corneli
Cingleres del Puig del Llop i el Puigsacalm des de Puig Corneli

15,7Km / 5:45h /1.292m – Coll de les Joanetes un altre cop. I ara si, ja emprenc el camí del “Pas dels Burros”.
16,0Km / 5:50h / 1.325m – Pas dels Burros. Quedant-me clar qui és el burro, poso en molt de dubte que per allí en hagi passat mai cap de quatre potes. Ara, com altres, un camí espectacular entre mig de les cingleres.

Cingleres del Puig del Llop i el Puigsacalm
Cingleres del Puig del Llop i el Puigsacalm

18,0Km / 6:35h / 1.429m – Un altre cop collet dels Clivillers. Per on he passat abans de pujar al Puigsacalm. D’allí torno cap a la portera que me he trobat a l’entrada de l’arbrat.
18,2Km / 6:40h / 1.408m – Portera. Aquest cop em dirigeixo en direcció sud cap el Pla del Faig Gros seguint la pista que va planera per la carena i que a la dreta és un prat i a l’esquerra una fonda i empinada vessant.
19,3Km / 6:45h / 1.408m – Collada Fonda. Aquí el sender voreja per la dreta pel prat els Tosell Gros i el Petit, però jo pujo per la carena per gaudir de les vistes.
19,6Km / 6:55h / 1.458m – Tosell Gros. I a partir d’aquí el sender emprèn una empinada baixada fins la collada de Bracons amb algun pas amb una cadena per “assegurar-te”.
20,3Km / 7:20h / 1.215m – Trobo el GR 151-1 que arriba a la Collada de Sant Bartomeu, i per on puja la pujada “normal” al Puigsacalm. Ja no el deixo fins més enllà  de on tinc el cotxe.
20,7Km / 7:30h / 1.132m – Collada de Bracons. Creuo la carretera i continuo per la pista de l’altra banda.
21,3Km / 7:40h / 1.174m – Coll de la Grevolosa. El sender baixa per la vessant esquerra adreçant els revols de la pista.
21,8Km / 7:50h / 1.044m – Font de la Grevolosa. Continuo per la pista fins el Güell.
23,9Km / 8:20h / 839m – Pista al Güell i caragola. Parada tècnica per fer un “tente en pie” i una llauna d’elixir i ha seguir, que no ha estat res. Uns metres més enllà deixo la pista principal i continuo per un altra que entra pel barranc del Rec del Cantinell.
24,8Km / 8:30h / 854m – En un revolt del barranc deixo el GR. Ell marxa a la dreta a tornar a buscar la pista principal que he deixat anteriorment i va fins la ermita de Sant Julià de Cabrera. Jo continuo per la pista que puja pel barranc. I torno a trobar el GR al Serrat de la Barraca.
26,7Km / 9:00 / 979m – Collet de Cal Vidrier. Continuo uns metres avall per la pista i la deixo per continuar per l’esquerra pels plans del Serrat de la Barraca.
27,2Km / 9:10h / 990m – Serrat de la Barraca, on torno a trobar el GR 151-1 que ve per la dreta de Sant Julià de Cabrera. Continuo per la sendera que se empina poc a poc.

Cingleres de Cabrera des del Serrat de la Barraca
Cingleres de Cabrera des del Serrat de la Barraca

28,5Km / 9:25h / 1.171m – Collet de Cabrera. Ja dalt de les cingleres però encara queda la part final per pujar al cim. Es puja per un espero rocós al que se han habilitat unes escales per poder-hi pujar més còmodament.
29,1Km / 9:45h / 1.299m – Santuari de Cabrera.

Santuari de Cabrera
Santuari de Cabrera

29,4Km / 9:50h / 1.308m – Vèrtex de Cabrera. Continuo creuant per l’Osca de Cabrera i després de asomar-me a un mirador a sobre de les cingleres pujo al punt més elevat de la serra Cabrera.

Cingleres de la Serra de Cabrera
Cingleres de la Serra de Cabrera

30,6Km / 10:15h / 1.316m – Cap del Pla del Prat, punt més elevat de la serra però arbrat i sense vistes. Començo a baixar en direcció NO.
31,0Km / 10:25h / 1.230m – Collet. El sender principal gira en direcció SO, va a donar al Collet de Cal Vidrier, però en direcció N se intueix un altre. Baixa molt empinat pel mig dels boixos i l’arbrat, però sense més dificultat si no esta enfangat, si no pots baixar patinant.
31,6Km / 10:45h / 1.067m – Coll de Freixeneda i pista. La segueixo uns metres a l’esquerra (O), i la deixo per agafar-ne un altra que es dirigeix al mas de la Freixeneda, però que també sols la segueixo uns altres metres per agafar un sender que marxa per la vessant E, i que dona el tomb, baixant, al Puig de Freixeneda.
33,2Km / 11:10h / 979m – Extrem del Pla d’en Baldiri. I a partir de aqui la ultima baixada pel collet de la Coma Llonga fins la pista i la caragola.
34,0Km / 11:30 / 837m – Pista al Güell i uns metres a l’esquerra . . .
34,2Km /11:35 / 839m – Caragola i uns que em miraven el cotxe “per si se havia perdut algu”, ja era nit fosca.

Mapa recorregut InstaMaps ICC.

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

Volta a la Serra del Montsant

12 de març de 2018

El Montsant, o Mont Sant, per que diu qui compta que aquí es retiraven els ermitans a fer penitencia, prova en son les diferents ermites que hi han repartides pel territori i el que va ser la Cartoixa de Escaladei, o “Escala de Deu”.
Un territori abrupte amb altes cingleres i barrancades, i una llarga carena, la Serra Major. On els seus cims principals són la Roca Corbatera (1.163m), el Piló dels Senyalets (1.107m) i la Cogulla (1.062m), els tres visitats amb la volteta realitzada. Una “VOLTETA” en majúscules, per l’espectacularitat i els paisatges. Primer la anada per la carena de punta a punta i després per la tornada pel barranc de les Falconeres i el camí de la Pleta.
Començo a Albarca, i tot i que el fàcil i rapit hagués estat pujar pel GR-171 fins el Pla del Grau i després de passar per Roca Corbatera continuar fins el Moloner, jo, per un altra raó, em dirigeixo primer a l’ermita de la Mare de Déu del Montsant pel grau de la mateixa. D’allí a Roca Corbatera i en lloc de continuar per la carena de la serra Major, baixo pel grau dels Tres Escalons fins a Sant Joan del Codolar

Sant Joan del Codolar
Sant Joan del Codolar

i torno a pujar ja fins el Moloner pel Grau de Tomaset o camí del Montsant, una “petita” però costeruda variant. Del Moloner, després de visitar la Cova Santa, ja segueixo la carena de la serra Major passant pel Piló de Senyalets fins la Cogulla.
Després torno endarrere fins la cruïlla del PR-C 14, i que baixa, després de visitar el Clot del Cirer, per l’espectacular barranc de la Falconera i continua pel camí de la Pleta, i entre cingleres va a retrobar el GR-171. On, ja per ell, torno on he començat, passant abans pel barranc dels Tolls de l’Ou i la carena de un altre cop de l’ermita de la Mare de Déu del Montsant. Un altre cop, una “volteta” sense massa dificultat si exceptuen que torna a ser “considerable”, ara, espectacular i fantàstica i, com ja he dit, espectacular en majúscules.

Estadístiques de GPS: Distancia recorreguda, 37,9km.
Altura màxima, 1.169m, Desnivell ascendit, 2.036m.

Descripció itinerari:
0,0Km / 0:00h / 800m – Començo la caminada des del Coll Roig o dels Hostalets. Més amunt de Albarca. Com ja he comentat, cruïlla de camins.  El meu és el menys senyalitzat. A l’esquerra GR-174 pel camí dels Cartoixants a Cornudella. Pel collet amunt, GR-171 també cap a la Mare de Deu del Montsant. Aquest seria una opció menys “costeruda” per pujar-hi. I la que segueixo jo per la pista que marxa a la dreta.
0,3Km / 0:05h / 791m – A l’esquerra, cisterna i Font d’Albarca. Segueixo per la pista
0,4Km / 0:07h / 780m – Pista que marxa a l’esquerra, és la pista que també puja fins la Mare de Deu del Montsant. Continuo per la pista.
1,2Km / 0:20h / 745m – Pal indicador i sender a l’ermita de la Mare de Deu del Montsant pel grau del mateix. Deixo la pista i agafo aquest sender. És un sender que comença suau pels pins i puja empinat fins l’ermita pel mig de les cingleres i pel grau de la Mare de Déu, sense dificultat.
2,2Km / 0:50h / 1.025m – Ermita de la Mare de Déu del Montsant.

Ermita de la Mare de Déu del Montsant
Ermita de la Mare de Déu del Montsant

Una situació i vista fantàstica i espectacular. Per la dreta marxa el GR-171 que he deixat al collet Roig i per on de aquí un ratet tornaré. Ara el segueixo però a l’esquerra com si vulgues tornar-me’n.
2,8Km / 1:00h / 1.034m – Collet Pla del Grau i pal indicador. Si continués avall per la pista i el GR tornaria a al començament, el que faré en acabar. Ara giro a la dreta pel sender que puja ha buscar el collet rocallós.
3,6Km / 1:15h / 1.135m – Panys de roca baix de la punta de la Roca Corbatera. Els segueixo per l’esquerra i enfront ja veig al Roca Corbatera. Abans pujo a la punta que queda a la dreta més a sobre de les cingleres.
3,9Km / 1:20h / 1.159m – Morro del Roca Corbatera a sobre de les cingleres.

Panoràmica 360º Morro del Roca Corbatera a sobre de les cingleres
Panoràmica 360º Morro del Roca Corbatera a sobre de les cingleres

4,0Km / 1:25h / 1.163m – Cim de la Roca Corbatera (1.163m). Vista espectacular. Continuo uns metres pel sender que marxa pel llom de la Serra Major.

Baixada Tres Escalons
Baixada Tres Escalons

Jo, per voler conèixer el camí de baixada de la serra Major a Sant Joan del Codolar decideixo baixar pel Grau dels Tres Escalons fins Sant Joan i pujar pel sender de l’altra banda. No comptabilitzo ni el temps i la distancia, ja que a no ser que se sigui una mica “masoca”, no hi ha necessitat. La baixada dels Tres Escalons és una baixada molt vertical en que fent-ho de baixada s’han de des-grimpar tres cinglets “ferrats” sense massa complicació.
Després la pujada ja és per un sender fàcil seguin un GR. La variant va ser de 4km, 400m de desnivell i hora i mitja.
4,2Km / 1:35h / 1.143m – Pal indicador a la Font del Manyano. Seguir els sender carener.
5,5Km / 2:00h / 1.104m – Pal indicador i creu. A la nostra esquerra a baix queda el Pla i la cova del Moloner. Seguim rectes pel sender que portem.
5,9Km / 2:10h / 1.124m –  Se ens uneix un sender que puja per l’esquerra i per on ve el GR-174-1. Continuo per la carena ja juntament amb el GR. Vaig trobant pals indicadors de altres camins i graus.
8,3Km / 2:50h / 1.124m – Marques de GR que marxen a l’esquerra. Es el GR-171 que he deixat a l’ermita de la Mare de Déu del Montsant que dona el tomb i per aquí es dirigeix cap a la Morera del Montsant passant per la Roca Falconera i el Grau de l’Agnet. Ara coincidim poca estona.
8,5Km / 2:55h / 1.132m – El GR marxa o ve per la dreta. Si anés per ell faria cap a la cruïlla per on vindre a la tornada. Llavors el seguiré, però cap a la Mare de Déu del Montsant. Jo continuo el sender carener de la Serra Major.
10,7Km / 3:30h / 1.109m – Piló dels Senyalets. Continuo pel sender carener.

Panoràmica 360º Piló dels Senyalets
Panoràmica 360º Piló dels Senyalets

11,5Km / 3:40h / 1.174m – Cruïlla amb el PR-C 14. Es el sender que agafaré quan tornaré de la Cogulla. Continuo un poc més endavant.
12,2Km / 3:50h / 1.058m – Collet i pal indicador. Per la dreta puja un bonic sender del Pantà de Margalef pel barranc de la Taberna i el Racó del Teix. Jo continuo planer per la vessant sud
12,8Km / 4:00h / 1.063m – La Cogulla.

Panoràmica 360º La Cogulla
Panoràmica 360º La Cogulla

Després de fer un mos i gaudir de les vistes torno enrere a buscar el PR anteriorment nomenat, i més depressa que a la anada, no se de on ha sortit però han pegat dos trons i tot va de aigua. Ni parar a tapar-me, un coll pelat i sense un mal rasser. Avall de pressa a buscar un retiro, el Racó del Cirer. A veure si hi ha sort. I com sol passar, que més me va valer així, va ser amagar-me per tapar-me i sortir el sol. Tal com va vindre va marxar.
14,4Km / 4:25h / 1.058m – El Racó del Cirer,

El Racó del Cirer
El Racó del Cirer

un racó bucòlic al mig de la “desolació”, que podria ser l’exterior. Continuo baixant pel PR que baixa pel barranc de la Falconera. Una barrancada encinglerada i espectacular.

Barranc de la Falconera
Barranc de la Falconera

16,1Km / 5:00h / 900m – Grau del Racó dels Forats. Pas que permet baixar les cingleres per poder creuar el barranc i continuar per l’altra vessant.
16,4Km / 5:10h / 836m – Codolla dels Forats. Fons del barranc de la Falconera. Creuo el barranc i pujo per l’altra vessant donant el tomb i continuant entre mig de les cingleres.
18,1Km / 5:45h / 800m – Font de les Canaletes i baixada al fons del barranc de Vidalbar. I un altre cop, després de baixar i tornar a pujar per agafar la cinglera, continuo vorejant-les

Els Ventadors
Els Ventadors

19,0Km / 6:05h / 757m – Font, pas i camí de la Pleta. Pas per un estret de la cinglera. Passat l’estretor, al poc ja se empren la pujada pels Castells.
21,1Km / 6:45h / 974m – Cova de l’Os. Continuo un poc mes pel sender
22,5Km / 6:55h / 1.016m – Collet i fantàstica vista. I mira quin caminet que va per allà baaaaix, on deu anar?
21,6Km / 7:00h / 1.011m – I ja estic al GR un altre cop. Aquí hagués arribat si l’hagués seguit quan me l’he deixat abans del Piló dels Senyalets. Ja estic salvat, camí clar i marcat, queda menys. Segueixo el GR, que . . . comença a baixar, baixar, i baixar.
22,5Km / 7:15h / 834m –  Mira el caminet on anava, però si estic baix. Barranc del Toll de l’Ou. I ara ha seguir, començo a pujar, pujar, pujar. I per això calia baixar tant. El problema la nit, la nit me confunde. Fos estiu encara quedaria sol. El dia anterior vaig acabar nit fosca però per una pista. Avui se me farà més fosca i per un sender per dalt de les cingleres. Cap problema, tot estava “previst”.
24,5Km / 7:25h / 1.031m –  Pi de la Carabasseta. Arbre singular, però sense il·luminació. Ja torno a estar dalt. Ara ja seguir el sender que va per la carena i per baix de les cingleres cap a la Mare de Déu del Montsant. La avantatja que al ser de nit no es veuen.
26,7Km / 8:05h / 990m – Lo Portell de Peret. Segueixo pel GR.
28,4Km / 8:35h / 1.025m –  I  la Mare de Déu del Montsant. Ara si, ja quasi estic. Torno al collet i ara si agafo la pista avall cap al coll Roig.
29,7Km / 8:55h / 946m – A un revolt el sender deixa la pista per baixar recte pel collet. Però ja continuo per la pista.
31,7Km / 9:20h / 800m – Caragola i Coll Roig, on he començat.

Mapa recorregut InstaMaps ICC.

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

Volta serra de Prades i la Mussara

11 de març de 2018

Després de un canvi de destí d’última hora dirigeixo les meves passes a un terreny més conegut i trepitjat de fa anys. I que em porten a uns records i pensaments del “que i com?”, Farena i la Mola d’Estat.

Eren les primeres “escapades” a la muntanya. Esta, una marxa de regularitat, era l’any 1.984, simplement perquè ho posa a les fotos. L’entrada per la Riba ja va ser de “impressió”, ara ja de tantes vegades de passar-hi i veure tantes contrades, sense importància. Farena un poblet perdut entre muntanyes, on ha dia de avui i he passat varies vegades a peu i on mai i he estat en cotxe, i l’últim record que hi tinc és sentat a un brancal de una casa menjant-me uns callos ben regats en vi per poder continuar un altre cop fins a Prades, sols portava 45km recorreguts i 2.000m pujats, i encara em quedaven uns altres 15km i 800ms de pujada. I la Mola d’Estat, era com si estessim a l’últim racó del món, un racó preciós i idíl·lic. I que a dia de avui, realment ho és, però se ha convertit en un de tants.

On està tota aquella il·lusió i alegria? Com em canviat i en que ens em convertit. Ho, com he canviat i en que me he convertit?, potser tinc un problema. Menys mal que el temps el resoldrà.

Fotos Marxa Regularitat 1984

El que em guia aquest cop és donar la volta pels cims, podíem dir més destacats, de la zona, la serra de Prades i la Mussara.

La idea, començar a Prades i de allí dirigir-me cap al cim de Mussara, un cim que sempre havia sentit nomenat, i ara resulta que no figura ni com cim ni com res. Igual era pels repetidors de TV, algun dia eren Caro, la Mussara i el Bartolo a Castelló.

Abans de la Mussara passar pel Picorandan i el Puig Pelat. Després, dirigir-me cap a la Punta del Barrina, sostre de l’Alt Camp i continuar cap a Farena. Un cop superada, passar pel cim o el pla de la Mola d’Estat i continuar fins Tossal de la Baltasana, sostre de de les comarques del Baix Camp i la Conca de Barberà, i tornar a Prades. Una “volteta” sense massa dificultat si exceptuen que és “considerable”.
De Prades fins la Mussara es podia dir que segueixo el GR-65.5, el deixo al coll de Tina per pujar al Puig Pelat, als Motllats. Després, des de la Mussara fins a Punta del Barrina volia seguir un tram de GR-7 per després pujar al Barrina, però vistes les cingleres,

Cingleres Puig Pelat
Cingleres Puig Pelat

torno al Puig Pelat i continuo pel sender que va per dalt de les cingleres fins el Portell de l’Onclet. Tram no massa definit fins la pista de baix del Portell. Seguint-la un tros, agafo un sender que ja puja al Punta del Barrina. En baixar agafo un sender que per baix de les cingleres de l’Abellera i la Foradada, al serret dels Avenc, i que em porta fins Mont-ral. Un sender definit i marcat però “entretingut”. A les portes de Mont-ral ja agafo un altre sender, el PR-C 20, que em porta fins Farena. Un sender caracteritzat per que quasi té tants de pals indicadors com senyals.

Aquest sender de Farena puja fins el Cogullons. Jo, a Farena, agafo un altre variant prou definida que pel grau del Roquerol i el mas de Mateu puja fins la Taula dels Quatre Batlles. I un cop allí ja es podia dir que acabo pel GR-171, després de abans passar per la Mola d’Estat i el Tossal de la Baltassana.

Estadístiques de GPS: Distancia recorreguda, 40,3km.
Altura màxima, 1.202m, Desnivell ascendit, 1.753m.

Descripció itinerari:
0,0Km / 0:00h / 1.021m – Pal indicador i camí de les Hortes. Com ja he dit segueixo el  GR-65.5 fins quasi la Mussara.
0,6Km / 0:10h / 1.033m – Camí enquitranat. El segueixo uns 70m a l’esquerra i a un revolt el deixo pel sender que surt a la dreta i puja suau cap el bosquet. Vaig trobant trams de pista i sender. Sempre pel GR.
3,0Km / 0:40h / 937m – Carretera TV-7041 de Prades a Capafons. La segueixo 200m a l’esquerra i agafo el sender que marxa a la dreta.
3,5Km / 0:50h / 947m – Coll de Capafons i pista.
3,9Km / 0:55h / 948m – Collet amb antena. Carena rocallosa i enfront el morro de roca singular del Picorandan. Deixo temporalment el GR i la pista per dirigir-me a ell.
4,3Km / 1:05h / 991m – Cim del Picorandan i panoràmica fantàstica de la vall del Brugent amb Capafons baix mateix. Imatge i semblança de la Punta de l’Aigua i Pauls baix. Continuo baixant i anant a buscar un altre cop el GR.

Panoràmica 360º cim Pic Picorandan
Panoràmica 360º cim Pic Picorandan
Capafons
Capafons

7,2Km / 1:35h / 1.018m – La Creu Trencada. Segueixo pel GR un tros més.
8,1Km / 1:50h / 1.042m – Coll de la Tina. Aquí el GR marxa per un sender a la dreta baixant i jo per la pista pujant suau.
8,2Km / 1:55h / 1.050m – Antiga urbanització els Motllats i pista més bona. La segueixo 200ms a l’esquerra i la deixo per agafar-ne un altra més desdibuixada que puja cap una antena.
9,0Km / 2:05h / 1.077m – Torre antena tombada i punt més elevat. Estic al Puig Pelat. I si, pelat si que esta però el Puig no se sap. és un llomet “pelat” com diu el seu nom.

Panoràmica 360º cim Puig Pelat
Panoràmica 360º cim Puig Pelat

De voler anar a la Mussara, com vaig fer jo, seguiríem 100m més endavant i girant a la dreta, pel cinglet, baixaríem per fer un franqueig a l’esquerra pels rocallets. No té dificultat però cal estar atent a les fites. Un cop baix al collet, un sender ben definit ens portaria a el GR-7 que ve per una pista pel pla de la Mussara. Vaig seguir esta pista 200m a la dreta i vaig voler “adreçar” per pujar al cim de la Mussara. No vaig trobar cap sender definit ni per pujar ni baixar i si moltes romigueres. Es veu que no és un cim “atractiu”. Després per tornar, per desconeixença, volia seguir GR-7 i anar a buscar el camí de Punta Barrina. Al mapa estan a “tocar” però no se aprecia la cinglera. Un sender va per baix i l’altre per dalt. La “volteta” no donava per molt de temps per fer descobertes. Vaig retornar a pujar al Puig Pelat i vaig continuar pel sender marcat al mapa, encara que a la realitat esta poc definit. La volteta de la Mussara em va costar 50minuts i 2km. No comptabilitzats ni el temps ni la distancia als horaris descrits.

Si no es va a la Mussara, en lloc de girar a la dreta pel cinglet, girem a l’esquerra per anar baixant suau per la carena i a buscar la part de dalt de les cingleres.
10,0Km / 2:15h / 1.033m – Portell de l’Onclet. Canal per la que baixa el sender fàcilment entre mig de les cingleres.

Cingles de Solans, Punta del Barrina i Serret dels Avencs
Cingles de Solans, Punta del Barrina i Serret dels Avencs

10,8Km / 2:30h / 889m – Final de una pista que ve del Bosquet i Mont-ral. Segueixo per ella.
12,3Km / 2:40h / 896m – A un revolt a un collet, sender que creua la pista. Podíem dir que és una drecera de la pista que puja de baix i que, creuant-la, puja cap a Punta del Barrina. Deixo la pista i continuo aquest sender collet amunt.
12,4Km / 2:50h / 935m – Baix dels panys de roca del Punta del Barrina, petit collet i balcó a dreta i esquerra. A sobre nostre la cinglera del Punta del Barrina. El sender ja continua per la vessant dreta.

La Foradada
La Foradada
Mont-ral i Montserrat
Mont-ral i Montserrat

12,9Km / 3:00h / 990m – Collet i sender marcat que se’ns uneix per la dreta, es pel que marxaré després de pujar al Barrina. De moment continuo a l’esquerra uns 50 metres més pel sender que pujava i que ara se han unit les marques, i després giro a l’esquerra per pujar al Punta del Barrina per un sender no massa definit.
13,2Km / 3:05h / 1.014m – Punta del Barrina, sostre comarcal de l’Alt Camp.
En acabar de contemplar la panoràmica torno enrere fins el sender marcat que se ens ha afegit per la dreta anteriorment.

Panoràmica 360º cim Punta del Barrina
Panoràmica 360º cim Punta del Barrina

13,7Km / 3:15h / 988m –  Portell de la Cova de la Bruixa. Continuo pel sender marcat.
14,1Km / 3:25h / 981m –  Portell de l’Abellera. Vistes espectaculars i un cop passat, baixada per una lluïsa amb un cable de passa ma per seguretat. Encara que sense complicació. Continuo per baix de les cingleres.
15,3Km / 3:55h / 975m – La Foradada. A imatge i semblança de la Foradada del Montsià, però sense superar-la, encara que té la vista de les cingleres, no té la vista del Delta, el mar i els Ports. Un cop creuada em dirigeixo avall cap a Mont-ral.

La Foradada
La Foradada

17,2Km / 4:20h / 855m – Collet i pal indicador a 200m de Mont-ral. Aquí trobem el PR-C 20 que comença a Albiol, va a Alcover i passant per Mont-ral i Farena, acaba als Cogullons. Jo el segueixo fins Farena. Me va donar tota la impressió que durant el trajecte que vaig fer, que vaig veure més pals indicadors que senyals. Devien estar “d’oferta”. El sender baixa suau i adreçant revols de les pistes fins arribar a Farena.
22,1Km / 5:20h / 615m – Farena. Petit i bonic poblet en una bonica ubicació al riu Brugent i que em porta a temps passats.
Aqui deixo el PR que portava, que continua pel collet amunt pel carrer que porta al cementiri, per continuar per una variant del mateix, encara que sense senyalitzar, que gira a l’esquerra baixant un tram per la carretera, i que també puja fins els Cogullons però aquest pel Grau del Roquerol i el mas de Mateu.
22,2Km / 5:25h / 597m – Deixo la carretera per agafar un sender a la dreta que va pel costat d’un mur.
22,6Km / 5:50h / 621m – Cruïlla. El sender continua recte planer cap el Toll de l’Olla i el mas de Antoni, però jo agafo el sender que marxa a la dreta pujant, i més empinat que se empinarà després, es el camí del Vial de la Solana.
23,9Km / 6:20h / 910m – Grau del Roquerol. Caminet entre la cinglera.

Farena
Farena

24,1Km / 6:25h / 943m – Pista, la segueixo cap a la dreta.
24,6Km / 6:30h / 974m – Fonteta del mas de Mateu i uns metres més endavant a l’esquerra i a un racó baix de un cinglet el mas abandonat. Segueixo per la pista.
25,0Km / 6:35h / 998m – Pal indicador, per la dreta marxa la variant que portava als Cogullons. Segueixo uns 200metres més per la pista.
25,2Km / 6:40h / 1.014m – En un revolt deixo la pista per un altre cop pujar suau a l’esquerra fins al collet de Viladecabres i continuo amunt més empinat per ell. Si hagués continuat per la pista també hagués pujat fins la . .
25,9Km / 6:50h / 1.125m – Taula dels Quatre Batlles. La pista que ens em deixat anteriorment i el GR-171 que ve per ella, venen dels Cogullons. La segueixo a l’esquerra fins el final i segueixo entre les pedres. Ja no deixaré el GR fins Prades.
26,1Km / 7:00h / 1.135m – Mola de l’Estat. I vista espectacular de la vall del riu Brugent i records. Continuo el GR.

Panoràmica 160 º Mola d'Estat
Panoràmica 160 º Mola d’Estat

26,9Km / 7:20h / 1.039m – Coll de la Caldereta
28,0Km / 7:35h / 1.054m – Coll d’en Perroi
29,1Km / 7:50h / 1.115m – Pou de neu al coll de la Nevera. El GR ja segueix per la pista que va planera per la carena.
30,3Km / 8:00h / 1.137m – Cruïlla de pistes, segueixo la de la dreta fent un revolt.
32,2Km / 8:20h / 1.141m – A l’esquerra pista formigonada i tancada amb una cadena que puja al Tossal de la Baltassana, la segueixo.
32,7Km / 8:35h / 1.203m – Cim del Tossal de la Baltassana (1.203m). Sostre comarcal del Baix Camp i la Conca de Barbera. Panoràmica esplèndida, encara que fosca, com la nit. Continuo pel sender que baixa pel collet.
33,3Km / 8:45h / 1.085m – Pista. La segueixo a l’esquerra
34,1Km / 9:00h / 1.047m – Revol pronunciat de la pista, jo segueixo recte per un sender que baixa pels Colomers
35,6Km / 9:15h / 1.021m – I finalment caragola i Prades un altre cop.

Mapa recorregut InstaMaps ICC.

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

 

Serra de Finestres i el Puigsallança

25 de febrer de 2018

I pel l’endemà la volta al Puigsallança (1.026m) per la serra de Finestres i les Medes.

I tot i que la “fita” era el Puigsallança, el més bonic i espectacular varen ser el Santuari de Finestres encinglat dalt de un collet rocós i que té fins un petit passadís per passar per baix de ell i creuar pel collet, i el castell de Finestres, construït tipus el castell de Verdera, dalt de un cim rocallós amb altes cingleres, i del que l’únic que queda d’ell son les escales que hi pujaven, degut a que va ser derruït pels terratrèmols del 1427 i 1428.

I avui si, tot i no tenir “possibilitat” de la panoràmica de 360º, si que varen estar les vistes “espectaculars” a vista d’ocell. Tant des del Santuari o del Castell de Finestres, com després des de dalt de les cingleres de la serra les Finestres. Decebedora un altre cop la Carena de la Codina o de les Medes, quasi tota per pista coberta de vegetació i transitada per bicis de muntanya, motos i tot terrenys, i un a peu, jo. Possiblement més bonica la baixada per l’itinerari de Itinerannia, o millor, retornar a buscar les cingleres de Costabella.

Aquest cop vaig començar prop de Sant Aniol de Finestres. Pujo per un collet que porta fins el Santuari i el Castell de les Finestres. De allí, seguin la carena de la Serra de Finestres arribo al collet de la Fontpobra. Allí giro seguit la carena de la serra les Medes fins que des de les Medes ja em dirigeixo un altre cop cap la caragola.

Un altre cop volta sense dificultat, encara que com sempre, atents i amb l’extra que la pujada al Castell requereix no patir per l’altura, com això mateix al collet del Forat de l’Ovella, que hi ha un punt on hi ha uns graons ferrats.

Descripció itinerari:
0,0Km / 0:00h / 405m – Pal indicador de Itinerannia i inici del sender a Santa Pau que seguiré fins el collet del Forat de l’Ovella, un sender bonic i ben definit.
1,9km / 0:35h / 676m – Sortim a un revolt de una pista als Quintans de Raspats que no tocarem. Continuarem per la seva dreta.
2,3km / 0:45h / 755m – Ara si, sortim a la pista i la seguim uns 100m a la dreta. On continuem per la pista que puja a la masada . . .
2,5km / 0:50h / 770m – . . . els Raspats. Continuem amunt per baix dels carrasquissos. Uns metres més amunt trobem la indicació de un sender a Puigsallança. Podíem dir que puja directe fins el collet del Forat de l’Ovella sense passar pel Santuari.


3km / 1:05h / 882m – Santuari les Finestres. El sender marxa planejant cap el coll. Per anar al castell es té que pujar a la masada que hi ha dalt i pel costat dret comença el sender que porta fins el Castell.
3,4km / 1:20h / 955m – Castell de les Finestres. Una panoràmica fantàstica, no tant com en globus però casi. Des de’l Canigó a la Serra de l’Albera i la Serra Verdera amb també el seu Castell, tot terreny conegut i trepitjat. I altres pendents i esperant. I per l’altra banda destaca el Montseny i el Far. A més de el Puigsallança tot encinglerat.
Després de gaudir de la panoràmica i les seves fotos retorn al Santuari per continuar el recorregut.

Panoràmica 180º Castell de Finestres
Panoràmica 180º Castell de Finestres
Panoràmica 130º Castell de Finestres
Panoràmica 130º Castell de Finestres

4,2km / 1:40h / 849m – Collet del Forat de l’Ovella i cruïlla de camins. Aquí deixem el sender que portàvem i continuem el que marxa a l’esquerra pel collet. Baixem un rocallet ajudats per claus ferrats i continuem pel sender que primer va vorejat els rocalls i després puja per un fondet de faigs.
4,8km / 1:55h / 945m – Cruïlla sender per anar a Can Barretina, els Cingles de Costabella i retornar a Sant Aniol. A considerar per un altre cop. Ara continuo amunt pel bonic sender per baix dels faigs.
5,2km / 2:10h /1.026m – Puigsallança. Novament vista fantàstica de la Garrotxa i l’Alt Empordà de dalt de les cingleres de les Finestres.

Un cop més, després de haver gaudit de les vistes i més de l’esmorzar, continuo cap al . . .
5,6km / 2:20h / 1.021m – . . . Faig Rodó i els seus faigs. Des d’on desfent els 200m fins el collet, segueixo el sender que ressegueix la Serra les Finestres.
7,6km / 2:50h / 849m – Collada d’en Grau i cruïlla. A l’esquerra marxa la pista, per la dreta marxa un corriol planer, i el que es té que continuar, menys definit continua pel collet amunt per la fullaraca.
8,3km / 3:25h / 973m – Cim arbrat de Sant Jordi, encara que uns metres més endavant hi ha un fantàstic balcó a les cingleres.

9,2km / 3:40h / 861m – Coll del Ciuró. Un altre cop cruïlla de camins, per l’esquerra marxa una pista i un poc més endavant una sendera que porta directa al Pla d’Aiats. Per la dreta, la vessant nord, un sender que porta a la Penya Peguera. Jo segueixo aquesta.
10km / 3:55h / 890m – Penya Peguera, un altre balcó a la Serra de les Finestres.

10,5km/ 4:05h / 890m – Cruïlla de pistes al Pla d’Aillats. Jo segueixo les indicacions del GR-83 i de Sant Feliu de Pallerols.
10,9km / 4:15h / 852m – Creuem pista quitranada a Mas Ventós, el camí marcat a Sant Aniol marxa a l’esquerra. Jo continuo recte per veure les “vistes” de la Serra les Medes.
11,3km / 4:25h / 851m – Coll de la Sarreia. Deixem el GR que marxa a la dreta per la pista i continuo pel sender que va a l’esquerra. Seguim la Carena de la Codina.
12,5km / 4:40h / 839m – Collet de la Baga, i ja seguim per la pista transitada per tota classe de vehicles.
13,4km / 4:50h / 828m – Collet de la Conagra i volcà de Llacunagra
14km / 4:55h / 787m – Seguim la pista que marxa a l’esquerra per un pla cap a les Medes.
14,9km / 5:05h / 750m – Les Medes i Sant Joan, segueixo per la pista.
15,4km / 5:15h / 673m – Pla el Cabanyol, per l’esquerra se ens incorpora a la pista el sender marcat que em deixat a la pista del Mas Ventós i que ja no deixarem.
15,7km / 5:20h / 669m – Deixem la pista per agafar un sender emboscat a la dreta.
15,8km / 5:25h / 673m – Font dels Socals, seguim pel bonic sender
16,2km / 5:35h / 523m – Torrent de Llèmena i Bauma dels Trabucaires
16,3km / 5:40h / 529m – Pista que puja de Sant Aniol i que ja no deixo
17,2Km / 5:55h / 449m – Mas la Faja i plans de Costabella
17,8km / 6:05h / 433m – Pista que em creuat al començar a la masia Raspats.
18,5km / 6:15h / 405m – I lloc on he començat.

Estadístiques de GPS: Distancia recorreguda, 20,1km.
Altura màxima, 1.026m, Desnivell ascendit, 1.109m.

Mapa recorregut InstaMaps ICC.

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

 

Sostres comarcals, el Puigsou i el Montner

24 de febrer de 2018

Continuant darrera les atalaies de Catalunya aquest cop dirigeixo els meus passos a la Vall de Llémena, on a més dels pernils i l’aigua de Sant Aniol s’amaga una vall “De una gran bellesa, dintre, s’entén, el matís bucòlic i rural. La vall és petita, recollida, sinuosa – un autèntic cul-de-sac sobre l’amfiteatre que la tanca al nord. És la miniatura deliciosa d’una vall del nostre país”. Així diu que definia l’any 1974, Josep Pla a la Vall del Llémena.

I així la vaig trobar personalment jo, una vall com molts altres territoris, amb antiquíssimes i derruïdes masies i ermites, i actualment amb grans territoris amb una vegetació que si no fos per les senderes es faria difícil el poder caminar.
Jo quasi es podria dir que li vaig donar el tomb. Primer el serrat dels Tres Termes, Rocacorba i la serra de Portelles, i al demà la serra de Finestres i la de les Medes.
I tot sigui dit que, encara que les “atalaies” em van defraudar una mica, si que té racons i balcons de gran bellesa.

El primer dia el Puigsou (991m), sostre comarcal del Gironès. Un cim que sense desmereixe’l en absolut a ell, si  no més be compadeixe’l, vist de lluny es veu altiu i virtuós, quan estàs allí el trobes infestat de antenes i tanques i no et deixen arribar ni al seu cim, han tancat tot el perímetre. I per poder “apropar-tei” tens que fer de “Tarzan”. Un cim que no et deixen apropar a ell i que a sobre no figura ni als “catalogats” per l’ICC.
Després el Montner (837m), sostre comarcal de el Pla de l’Estany. Un “turonet” rodejat de vegetació.
Vaja, que a sobre de no fer un gran dia en panoràmiques, no era el meu dia “fotogràfic”.
Ara, la pujada fins el Santuari de Rocacorba, el serrall de les Portelles, i algun “balcó” a les cingleres, realment espectaculars i boniques.

Començo la caminada a prop de Granollers de Rocacorba, pujo fins el serrat dels Tres Termes i torno a baixar a la riera de Rocacorba, i des d’on pel camí de l’Escaleta pujo fins el Santuari de Rocacorba. I ja seguin sempre la carena fins el collet de la Bastarra on ja tiro avall per la pista que hi arriba fins la “caragola”.

Com altres, volta sense cap dificultat, encara que cal estar atents, el tram de la pujada al Montner fins el collet de la Bastarra, sense sender massa definit, o tapat per la fullarasca. Sempre tendint per la part ombrívola o nord. La sud o solejada, si no es porta un matxet com a la selva, perill de quedar-te enredat amb els arintjols sense poder-ne sortir.

Descripció itinerari:
0,0Km / 0:00h / 453m – Tot i que el sender que pujaré fins el coll de la Pedra del Turó Rodó comença per la pista del mas Gelats, per motiu de deixar el cotxe més amunt, començo per un altra pista que puja fins el mas del Portalló i pel sender indicat  i marcat que porta a Banyoles.
0,4Km / 0:10h / 511m – Mas derruït del Portalló. Deixo el sender marcat que va a Banyoles, per un sender que per darrera de la masada baixa cap una raconada molt bonica del torrent de Gelats.
0,8Km /0:20h /513m – Pista, mas de Gelats i sender marcat a Rocacorba. Cruïlla de pistes, el sender va per una que puja pel davant del que podria ser la pallissa. Encara que poc tros, uns 10  metres més amunt la deixa per enfilar-se per un bonic sender a la dreta.
2,2km / 0,50h / 831m – Collet de la Pedra del Turó Rodó. Aquí deixo el sender marcat que porta a Rocacorba per desviar-me a la dreta pel serral dels Tres Termes i el Turó Rodó.
2,3km / 0:55h / 848m – Balcó del Turó Rodó. Segueixo pel sender que ressegueix la carena.
3,5km / 1:30h / 728m – Pista i Portell de Salca. La segueixo avall cap la riera de Rocacorba.
4,6km / 1:45h / 660m – Riera de Rocacorba. La creuo i segueixo per la pista amunt.
5,5km / 2:00h / 736m – Mas de Can Mitjà a l’esquerra. A la dreta, per un rocallet puja el sender que va ha buscar un altre cop el sender que portava anteriorment a Rocacorba. Aquest tram es diu el camí de l’Escaleta, el nom ja diu per que. Un altre tram molt bonic.
6,0km / 2:20h / 878m – L’Arcoba de Rocacorba. Petita cova o tunel com si fos un cau.
6,4km / 2:25h / 910m – Plaça de Rocacorba i el final de la pista que hi arriba. Baix del penyal de Rocacorba.
6,6km /2:30h / 930m – Santuari de Rocacorba.
6,9km / 2:40h / 941m – Balcó del Serrat de l’Oliveró. Després de gaudir de l’esmorzar i la vista desfaig el camí fins la plaça i continuo amunt pel sender que puja pel collet cap el Puigsou.


7,5km / 2:55h / 976m – Porta i barrera que tanca el pas al cim del Puigsou.
7,8km / 3:05h / 992m – Quasi cim del Puigsou. Després de vorejar la tanca per l’esquerra per baix dels carrasquisos arribo a l’altura del vèrtex del cim. Després en lloc de tirar endarrere a buscar el sender baixo per l’empinada baixada netejada per baix de una línia elèctrica.
8,5m / 3:30h / 826m – Pla de Martí, jo continuo pel sender que va per la carena en busca del Montner.
10km / 3:50h / 808m – Creuo una pista a la Pedra dels Tres Senyors i continuo primer pel collet  i després per una bonica pujada a Golany.
10,7km / 4:00h / 877m – Cim de Golany i balcó a les cingleres del mateix. Continuo pel sender carner.

11,7Km / 4:30h / 685m – Nova pista al collet de Portelles. El bonic sender continua pujant per la carena.
12,4km / 4:40h / 837m – Cim arbrat del Montner. I si fins aquí havia algun tram que el sender es “desdibuixaba”, de aquí al collet de Trentinyà li vaig perdre el “rastre”. Encara que per la vessant nord o ombrívola es baixa be. La sud o solejada es necessitaria un matxet per poder anar-hi.
13,1km / 4:55h / 709m – Collet de Trentinyà.
13,7km / 5:10h / 813m – Cim Llebreta
14,3km / 5:20h / 703m – Collet de Bastarra. I ja per la pista que hi arriba des de Granollers,
15,5km / 5:45h / 612m – Masada i font de les Oliveres.
17,5km / 6:20h / 495m – Arribada a la punt d’inici.

Estadístiques de GPS: Distancia recorreguda, 21,7km.
Altura màxima, 992m, Desnivell ascendit, 1.527m.

Mapa recorregut InstaMaps ICC.

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto