Gener 2020. El Temps per dos finestres

I aparentment, de moment, ja ens em tornat a salvar pels pèls, quan teníem el pantà buit se’ns ha tornat a omplir per donar-nos un respir. Ens ha plogut en “coneixement” i ens ha respectat, almenys aquí. En total 251 litres en tres dies, quan l’any passat en tot l’any en varen caure 369.
El Temporal Glòria ja és historia, un “episodi extraordinari” de una llevantada al mes de gener. Com en tot, els fets “extraordinaris” s’han produït sempre, i així és; per què preocupar-se?
Ara a refer el malmès i continuar per contar-ho, que no passa res, tot igual. A viure que son dos dies.

El problema és que per una banda estan les ambigües profecies de Nostradamus i per l’altre les científiques del Canvi Climàtic.
– Augment del nivell del mar, desaparició i canvi de les zones costaneres.
– Canvis en el règim actual del clima i de precipitacions, més minses i més violentes quan es produeixin.
– Canvis de zones de conreu per desertització i falta d’aigua.
– Canvis en la distribució de la vegetació pels canvis de la temperatura.

Res, tot contes per fer temor als xiquets. Tot ho veiem “lluny”, per la TV o per Internet en aquest món “global”, per que preocupar-se?.
Kyoto, París, Cimera 2019, COP25, tot grans declaracions i fotografies, però després cada cop superem els llindars marcats.
Cada cop contaminem més, cada cop fem més escombraries i els plàstics han envaït el món!. De qui és la culpa?, dels altres!. Nosaltres pobres que podem fer?, tot ho fem be. Ara, gastem, consumim, exigim més comoditats, cotxe, aire condicionat, calefacció, tecnologia. Per això tenim els diners i podem pagar-ho. Mirar que podem estalviar, prescindir de coses en ares de un futur millor . . . de què?, això és cosa dels governs i de les empreses.
Uns governs que minimitzen el problema, uns polítics que se prescient, desacreditant els moviments en favor del món. Científics que encara se emparen, podíem dir, amb els cicles de la terra i amb els “milacres”. I empreses que mentre no vegin negoci no faran res voluntàriament. No passa res.

El problema és aquella dita que diu: “Quan vegis la barba del veí afaitar, posa la teva a remullar”.

Benvinguts al gran “Carnaval”, ara que s’apropen les dates. Visca la festa i la disbauxa, i passat demà ja trobarà les escombraries i el que deixarem el que vindrà darrera.

De moment un nou mes, el temps “passat” per dos finestres.

TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Sud
TimeLapse càmera web Sud

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada