VI Festival Endansa’t 2019

I dins del marc del VI Festival Endansa’t, simplement el recull de tres de les fantàstiques actuacions de les seves ballarines.

Endansa't
Endansa’t

I com sempre agrair-los, a ells i a tots els que ho fan possible, el treball, esforç i temps dedicat per encantar-nos i poder gaudir amb els seus valls i alegria.

Moltes gràcies a tots ells.

Euphoria
Euphoria
Wild Dances
Wild Dances
La Venda, amb totes les "artistes"
La Venda, amb totes les “artistes”
I tres entre les "ballarines"
I tres entre les “ballarines”

Volteta a la serra de Bestracà

14 de juny de 2019

I pel dia següent,  la serra de Bestracà, què, com passa als Port i molts altres llocs, en temps no massa llunyans, diu que concentrava un gran numero de masies disperses, avui tot abandonat i derruït.

Cresta del Gall
Cresta del Gall

Al punt més elevat, el Puig de Bestracà o també anomenat de Mastracà, es troben les ruïnes de un antic castell amb, al seu interior, la capella de Sant Julià, i a la vessant meridional de la serra l’ església de Sant Andreu.
La “volteta” normal és sortint de Oix i passant per l’església de Sant Andreu pujar al cim, per baixar per la vessant nord i, passant pel Pla de Plansesilles, visitar uns roures centenaris i l’església de Sant Miquel d’Hortmoier.

Cresta del Gall
Cresta del Gall

Però hi ha un altra “possibilitat”, és arribar-hi per la “Cresta del Gall”. Una prou llarga carena rocallosa que hi puja des de la riera de Beget. Carena sense massa dificultat, però no apta per gent amb aprensió a les altures, té algun passet de grimpada amb pati i aèria, però és prou bonica i distreta, i va be per fer “exercici i estiraments”.

Cresta del Gall, cresta de Ferran, coll de Talaixà i Bassegoda
Cresta del Gall, cresta de Ferran, coll de Talaixà i Bassegoda

(0,0Km – 418m) Començo la caminada des de Oix per la carretera que es dirigeix a Beget (NE).
(0,7Km – 418m) Deixo la carretera per agafar una pista que es dirigeix cap a Hortmoier per la riera d’Oix (NE).

Els cims "visitats", Puig de Bestracà, Comanegra i els Puig de les Bruixes i Sant Marc
Els cims “visitats”, Puig de Bestracà, Comanegra i els Puig de les Bruixes i Sant Marc

(3,7Km – 391m) Uns 100 metres abans de l’estret de les cingleres, pista que marxa a amunt l’esquerra (S).
(3,8Km – 292m) Grau d’Escales, estretor que separa les cingleres de la cresta del Gall i de Ferran.

Cim de Puig de Bestracà
Cim de Puig de Bestracà

El sender comença uns metres abans aquest pas excavat a la roca per poder passar la pista que entra cap el Pla de Plansesilles i l’església de Sant Miquel d’Hortmoier. El sender puja empinat (O) pel mig dels carrasquissos per la vessant meridional de la carena, per posteriorment pujar a la carena per un tram bastant emboscat (4,3Km – 543m). Podíem dir que continua ja sempre per ella amb una successió d’ascensions rocalloses fins que arribem al més elevat de ella (6,4Km – 997m), llavors ja se suavitza el sender i la pendent per dins dels carrasquissos fins que trobem la cruïlla per on es pot pujar normalment (S) (7,6Km – 991m) . Ja sols queda el pujar fins el cim (7,9Km – 1.062m) .

Castell de Bestracà
Castell de Bestracà

Després de visitar-lo vaig recular fins la cruïlla (8,2Km – 991m) i vaig baixar cap Oix pel camí de pujada normal, passant per Sant Andreu (8,7Km – 878m) i Oix (13,8Km – 418m) .

Sant Andreu de Bestracà
Sant Andreu de Bestracà

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 14,8km.
Altura màxima: 1.071m i mínima: 356m.
Desnivell ascendit i descendit, 918m.

Mapa recorregut InstaMaps ICC

Volta per Sant Aniol d’Aguja

13 de juny de 2019

I a l’endemà volta per Sant Aniol. Si el dia anterior li vaig donar la “volteta”, avui tocava la seva visita.

Gomarell o Toll Blau
Gomarell o Toll Blau

Un altre cop, gentilesa de la prohibició de entrar amb el cotxe fins el pont de Sant Valentí, que com també crític que soc amb amb moltes coses, i també de la “societat”, primer la generalista, promocionem i atraiem tota la gent possible, fins i tot aquells que no respecten i tant els dona tot. I després tenim que prohibir i restringir a tothom els “excessos” d’alguns. Perquè la veritat sigui dita, la pista és estreta i per on transcorre es pot gaudir molt millor sense transit ni vehicles, hi ha que, com a “caminant” que em considero, si sols calgués demanar-ho, algun cop algun vehicle aniria directe al “barranc” per la falta de respecte, prepotència i poc mirament que tenen.

Gorges del Citró, Sant Aniol
Gorges del Citró, Sant Aniol

(0,0Km – 282m) El cas és que un altre cop a re-fer el camí que me hagués estalviat si hagués entrat amb el cotxe, i en tenia uns anims. Aquest cop passo el pont de Sant Valentí (2,3Km – 317m) i segueixo la pista que segueix la vall, deixant a la dreta (2,6Km – 319m) la que vaig baixar el dia anterior.

Vall de Sant Aniol d'Aguja
Vall de Sant Aniol d’Aguja

(4,2Km – 355m) Gomarell o Toll Blau. Per la dreta (E), pel costat de l’aigua, marxa el sender a Sant Aniol i per on tornaré. Jo creuo la riera (O) i continuo també el empinat sender que es dirigeix a Talaixà.

El Gorg Fosc
El Gorg Fosc

(5,3Km – 553m) GR-11 un altre cop. Estem al punt anomenat Salt de la Novia. Vall de cingleres, i com pels Ports, abunden els “salts”, de la Novia, del Capella, del Vicari, del burro. Possiblement el més lamentable el de la Novia, es compta que “donzella” que volien obligar a casar-se a contra-cor i va decidir tirar-se de la cinglera.
Continuo pel GR (N), però ja baixant i cap a Sant Aniol, i passant per un sender que va per la cinglera.

Els Salt del Brull
Els Salt del Brull

(7,2Km – 455m) Sant Aniol. A l’esquerra (NO) sender primer per un planell i després pel fons dels estrets de la riera de Sant Aniol al Salt del Brull. M’hi dirigeixo (7,8Km – 476m) i després de gaudir de ell i de “l’ambient”, torno un altre cop aquí (8,5Km – 455m), Sant Aniol “d’Aguja”, topònim derivat del llatí i amb el significat de estret d’aigua entre cingleres. Antic monestir, ermita i fins i tot santuari, degut a les propietats miraculoses de les seves aigües. Lloc on es celebrava l’Aplec dels “Francesos”, per la peregrinació que se hi feia també temps enrere per Pentecosta de gent de l’altra banda de frontera. Després de no poder gaudir massa de la pau i la tranquil·litat del lloc, creuant el pont penjat, ja vaig continuar pel GR i el sender que marxa riera avall (S).

Sant Aniol d'Aguja
Sant Aniol d’Aguja

(9,1Km – 445m) Deixo el GR, que marxa cap el coll de Bassegoda (E). Ja continuo sempre seguin el margens de la riera i creuant els passos excavats a la roca per poder passar (S).

Riera de Sant Aniol
Riera de Sant Aniol

I novament torno a arribar al Gomarell (10,9Km – 355m) i ara ja sols em queda desfer el camí efectuat per arribar-hi fins Sadernes (5,1Km – 282m).

Riera de Sant Aniol
Riera de Sant Aniol

Un altre cop, senders de Itinerànnia, i una prou senzilla i fantàstica volteta amb tots els ingredients, boscos, penya-segats, aigua, ermita, gorges, i un paratge per gaudir de la pau i la tranquil·litat, “si exceptuem la gent”.

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 17,4km.
Altura màxima: 574m i mínima: 260m.
Desnivell ascendit i descendit, 602m.

Mapa recorregut InstaMaps ICC

Volteta a la vall de Sant Aniol d’Aguja

12 de juny de 2019

I havent continuat força temps el “stand-by” per haver encadenat diferents “reparacions”, finalment puc fer una “escapadeta” a continuar darrera els cims i les caminades efectuades per Catalunya.

Pont de Llierca
Pont de Llierca

Aquest cop li toca un altre cop a l’Alta Garrotxa, i la vall de Sant Aniol d’Aguja.
Els cims, inclosos dins de la llista de la FEEC dels 100 cims, eren el Comanegra, el Puig de les Bruixes, novament el Puig de Bassegoda i el Puig de Bestracà.

La idea, una prova “d’esforç” de cames i de “mobilitat” general després del temps passat des de les darreres caminades l’any anterior, i de cara d’afrontar possibles futures escapades als Pirineus a continuar els “estalls” que vaig deixar l’any anterior.

Cruïlla al coll de Talaixà
Cruïlla al coll de Talaixà

La vall de Sant Aniol, una bonica i espectacular vall envoltada de cingleres i fagedes, i al fons de la qual, al costat de la riera, es troba la ermita de Sant Aniol, antic santuari i lloc d’antigues peregrinacions i aplecs.

Lloc que vaig conèixer fa anys al passar-hi i dormir-hi quan vaig fer el primer tram del GR-11 de Camprodon a Llança, acompanyant a un “veritable” caminant, i no de “esportistes” com abunda tant avui en dia.
I que, com passa quan fas travesses, llocs que coneixes de “pas” i molts de cops no saps ni com arribar-hi, ni situes exactament on es troba.

Talaixà
Talaixà

– Aquest cop la primera jornada, la volteta als cims i la vall de Sant Aniol.

(0,0Km – 289m) No havent pogut passar amb el cotxe de Sadernes, antic nucli pertenent a dia de avui a Sales de Llierca, vaig començar la caminada des de allí per la pista que entra per la riera de Sant Aniol.
(2,5Km – 317m) La deixo per continuar (O), creuant el pont de Sant Valenti, pel sender de Itinerànnia que porta a Talaixà.
(5,8Km – 753m) Coll de Talaixà i cruïlla, el GR-11 que va de Beget a Sant Aniol. El creuo (N) i continuo per, també, un magnífic sender marcat per Itinerànnia que creuant Talaixà (6,0Km – 780m), un antic poblet situat en un collet amb unes espectaculars vistes, i passant pel costat esquerra (O) de l’església de Sant Marti,  em permet passar, després de una fantàstica pujada, pel Puig de Sant Marc, (9,9Km – 1.327m), el Puig de les Bruixes, (11,3Km – 1.392m), i després de deixar-lo al coll del Pla de la Serra (12,7Km – 1.383m), pujar finalment el Comanegra (14,5Km – 1.557m.)

Barrancades de Sant Aniol des del Puig de Sant Marc
Barrancades de Sant Aniol des del Puig de Sant Marc

Sense haver obtingut la visió que volia del Canigó ni de ser tampoc un cim amb una gran visió panoràmica al seu voltant, torno enrere als meus passos fins un altre cop el coll del Pla de la Serra (16,7Km – 1.371m), on deixant el sender per on he pujat continuo descendent per un empinat sender que es dirigeix a la Manere (N), amb alguna marca però poc definit. Aquest em permet baixar fins trobar una antiga pista al coll de les Falgueres (17,6Km – 1.187m) i per la que continuo fins el coll Pregon (18,0Km – 1.127m),.

A la dreta cim del Puig de les Bruixes i al fons el Comanegra
A la dreta cim del Puig de les Bruixes i al fons el Comanegra

Allí deixo la pista que porto i que continua a l’esquerra avall (N), per agafar-ne un altra a la dreta (E) que entra a una plana esplanada, i que, per l’altra part, continua en un planer i bonic sender entre el bosc. Va per la vessant de la carena de Sant Aniol i de coll en coll, Coll de Llistonar ((19,4Km –1.088m), coll del Boix, ((20,7Km – 1.142m) i Pla de la Muga (21,9Km – 1.208m).

Cim del Comanegra
Cim del Comanegra

Després de visitar la capçalera del Torrent de la Muga i tornar enrere, sender (E) cap el coll del Faig de Migjorn (23,4Km – 1.102m), i en arribar-hi sender cap el Sobiràs (E) , un fantàstic sender però per una empinada vessant de la Baga del Casso no massa recomanable si està “fangós”, com quan hi vaig passar jo.
En arribar al Sobiràs (25,4Km – 864m), sender cap a la Muga (NE) pel costat del Torrent del Clot de Sant Corneli, però en arribar a una pista (26,0Km – 757m), el deixo per continuar amunt per ella (E) per anar a trobar-me amb el sender (27,0Km – 804m) ja de Itinerànnia que va de la Muga a Sant Aniol o Albanyà.

Carena del Puig de les Bruixes al Comanegra. Al fons el Bassegoda
Carena del Puig de les Bruixes al Comanegra. Al fons el Bassegoda

Coll de Prior (28,0Km – 816m) i uns metres més endavant cruïlla (28,3Km – 835m), a la dreta (S) i avall cap a Sant Aniol i Sadernes, a l’esquerra i pujant (E), Albanyà, Sadernes i també el Bassegoda.
Jo amunt, coll de l’Abellar (29,3Km – 818m), el pla de Creu de Principi (31,3Km – 1.052m) i GR-11 (33,8Km – 1.108m), que ve de Albanyà a Sant Aniol. Jo per la pista i cap a Albanyà (SE),  i coll de Principi (34,5Km – 1.127m), i decisió, amunt cap al Bassegoda, tot emboirat i tapat, o per la pista cap el coll de Bassegoda i Sadernes. Pujar per pujar i no poder gaudir de la vista ni de la “posta de sol”, quedem que me “esperarà” un altre cop fins que torni per poder gaudir de ell.

Torres de Cabrenç
Torres de Cabrenç

Ara avall (S) fins el coll de Bassegoda (35,6Km – 1.102m), cruïlla de pistes i el GR-11 que marxa cap a Albanyà (SE). Jo continuo per la de la dreta (SO) avall fins el coll de Riu (37,7Km – 992m), on torno ha agafar la de la dreta (O) i que ja em porta fins la pista de Sant Aniol i finalment Sadernes (46,6Km – 289m).

Caminant pel bosc
Caminant pel bosc

Una senyora volteta per llargada i espectacularitat, sense haver-me pogut encantar en gaudir-la. Majoritàriament per senders de la fantàstica Xarxa de Itinerànnia. Els dos trams més “delicats” serien la baixada del Pla de la Serra al coll de les Falgueres, per la pendent i la fullaraca, i el del coll del Faig del Migjorn al Sobiràs, també per la forta pendent i lliscant al estar humit.

Capçalera torrent la Muga
Capçalera torrent la Muga

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 47,9km.
Altura màxima: 1.558m i mínima: 260m.
Desnivell ascendit i descendit, 2.398m.

Mapa recorregut InstaMaps ICC

Audicions musicals de fi de curs d’instruments

I continuant amb un altra de tantes “excepcions” a la regla que a mi em sembla generalitzada del món, i que com també he dit altres cops, l’omple de música i de alegria, són les audicions musicals dels estudiants de música, del que la present sols és una petitíssima mostra dels que són i hi ha.

Full Audició flauta i guitarra
Full Audició flauta i guitarra

Aquest esta referida amb una jove saga “familiar” que no se d’on ha sortit. Les primeres son de l’audició dedicada a flauta i guitarra de l’Escola i Conservatori de Música de Tortosa, i posteriorment de l’audició efectuada de piano i flauta efectuada a l’Escola de Música de Joventuts Unides de La Sénia

Alumnes d'instrument audició Joventuts Unides
Alumnes d’instrument audició Joventuts Unides

Unes esplèndides i fantàstiques audicions en uns “marcs” carregats també de historia, el Palau Despuig de Tortosa i antic edifici on es troba situada l’escola de música a La Sénia.

Serveixi també la present per donar-los les gràcies i felicitar-los pel seu esforç i al temps de dedicació, a ells, a molts altres com ells però amb uns altres instruments, i a tots els seus pares i professor per fer-ho possible i donar-los la possibilitat i les ensenyances  per poder fer i gaudir de un món millor, encara que sols sigui harmònica i musicalment.

Audició flauta i guitarra de l’Escola i Conservatori de Tortosa
————————————————

Improvisacions sobre el tema de Greesleeves
Improvisacions sobre el tema de Greesleeves
De Petita serenata nocturna, - Allegro, W.A. Mozart
De Petita serenata nocturna, – Allegro, W.A. Mozart
De Petita serenata nocturna, - Romanze i Menuetto, W.A. Mozart
De Petita serenata nocturna, – Romanze i Menuetto, W.A. Mozart

– Audició Escola de Música de Joventuts Unides, La Sénia
———————————————

- Marxa, M. Blancafort
– Marxa, M. Blancafort
- Souvenir russe, op. 60, Ernesto Köhler
– Souvenir russe, op. 60, Ernesto Köhler

Jocs Florals Escolars de Catalunya 2019

Que es pot esperar de un món o societat, des de el meu punt de veure, on majoritàriament  sols es valora tot el que sigui físic o material, i la resta tot es qüestiona i queda en un per què o per què serveix?.

Els "millors" seleccionats comarcals
Els “millors” seleccionats comarcals

Tot i que, bo soc jo també qüestionant moltes coses, afortunadament encara queden joves i professors, que, en un món tecnològic del segle XXI on pareix que ens mesurem per qui té el mòbil més gran i qui està més al corrent del que hi passa, sinònim de qui hi perd més el temps, (sempre em poden intentar convèncer de la seva “necessitat”), encara hi ha gent que promou el pensar, reflexionar, raonar, comunicar, expressar unes idees i uns ideals mitjançant unes paraules escrites com es feia antigament.

La "finalista" comarcal en la seva categoria
La “finalista” comarcal en la seva categoria

I una d’aquestes activitats son els Jocs Florals escolars de Catalunya adreçada als alumnes dels centres d’educació primària i secundària, i en que es valoren i es premien els millors treballs literaris i modernament també audiovisual, i on, l’origen dels mateixos es remunta a temps passats en que concorrien trobadors i poetes.

Els "seleccionats" del I.E.S. La Sénia amb els seus "mestres"
Els “seleccionats” del I.E.S. La Sénia amb els seus “mestres”

Actualment es convoquen també amb l’objectiu de potenciar i estimular l’expressió i producció escrita i fomentar una tradició cultural pròpia i arrelada al país, i gracies a la voluntat i feina d’alguns alumnes i professors.

Els "seleccionats" de Catalunya en la seva categoria
Els “seleccionats” de Catalunya en la seva categoria

I tot i que com he dit al principi, molts qüestionaran el per què i per què serveix, i possiblement no serveixi de molt, sols pel mero fet de participar ja demostra un interès, una voluntat i un valor inqüestionables, i ja no és qualsevol cosa, i si a sobre es pot arribar a ser escollit “finalista” i estar entre els “millors” de tot Catalunya, ja és una GRAN cosa.

Els "millors" de tot Catalunya 2019
Els “millors” de tot Catalunya 2019

Com sempre, amb tota la modèstia i admiració, moltes felicitats a tots i cada un dels participants, i als seus professors, sense els quals, sense la seva ajuda i “ensenyaments” tampoc seria possible.

Volteta a Sant Roc, Paüls

3 de febrer de 2019

Continuant amb les ressenyes d”Anima’t ha anar”, aquell cop ens vam dirigim a la vall de Paüls. La idea, en principi, era la Mola Carrascosa, però veient que el bon temps tampoc ens seria favorable, canviem la ruta per buscar una zona més arrecerada per les zones boscoses, i segons com veiéssim fer una volteta pels “cims” de la zona.

Ermita Sant Roc
Ermita Sant Roc

Vam començar la caminada des de les fonts de Sant Roc, (0,0Km/434m) seguin el sender marcat i netejat pel Parc que dona la volta pel Pla de l’Hedra.
(0,1Km/440m), de la porta de l’ermita agafem un tram de sender que puja en direcció NO, ens porta a una pista que es dirigeix cap a Paüls, però també ens permetria arribar al Pla d’en Pellicer o el mas de Povill.
(0,6Km/496m) , deixem la pista per agafar el sender que hi ha a l’esquerra (N), pal indicador.

Coveta del Llop
Coveta del Llop

(1,8Km/592m) A la nostra dreta una bassa d’incendis i uns metre més endavant trobem una pista, és la que havíem deixat abans. La seguim un altre cop uns 100 metres a l’esquerra (N) i la deixem per agafar el sender que marxa per sobre i també per la seva esquerra (NO).
(2,3Km/650m) A la nostra dreta uns antics bancals erms i el final de la pista que em deixat a la nostra dreta anteriorment, també les parets de un derruïda construcció. Seguim el sender que marxa per l’esquerra de les parets, primer direcció S i després O.
(2,8Km/750m) Sender a la dreta (N) i pal indicador, marxa a la cova del Llop, ens hi dirigim i ja tornarem fins aquí, son 100 metres. És una coveta de pastors amb una font a dintre.

Vall de Paüls
Vall de Paüls

Després d’haver tornat enrere fins la cruïlla, continuem pujant. Després de unes ziga zagues del sender, un petit collet i un pla (3,6Km/890m) estem arribant al Pla de l’Hedra. A la dreta, sender que marxa (N), el que seguirem. Uns 20 metres més endavant, la barraca de Jordi, petita barraqueta de pedra utilitzada pels pastors. Allí un altre sender a la dreta, marxa en direcció SO pel mig dels pins i pujant suaument, va al collet de Pinar Ample, més tard i passarem.
I el sender que portem que marxa planer, el marcat del Parc, i que no seguirem, creua el Pla de l’Hedra, va ha buscar el collet del Pla de l’Hedra, i baixa al sender per on nosaltres també baixarem més tard.

Coll Avenc
Coll Avenc

Com he comentat, seguim el sender primer a la dreta en direcció NOO, que ens portarà fins el coll de l’Avenc (3,9Km/960m). Ja tenim un vista fantàstica a la vall de Paüls. Trobem un sender que marxa a la dreta (N). Va per la carena en direcció a la Punta de l’Aigua. Nosaltres continuem a l’esquerra baixant per la vessant O en busca del fondet del Vacarissal.
(4,0Km/930m) Aquí tornem a trobar un altre sender. A la dreta (NO) podríem anar al maset de les Creuetes de Lloa, o també a la Punta de l’Aigua. Nosaltres a l’esquerra (SE) amunt a buscar el caminet que va ha buscar el cinglet de més amunt i que, per un rocallet, pugem a sobre de ell. Continuem pujant en direcció SO, fins que un quan estem podíem dir dalt de la pujada (4,5Km/1.045m), fent un gir a l’esquerra (SE) tornem a pujar un altre rocallet que ja ens permet assolir, giran un altre cop en direcció SO, el cim de Joan Gran (4,6Km/1.078m).

Joan Gran cap a la Punta de l'Aigua
Joan Gran cap a la Punta de l’Aigua

Després de gaudir de la panoràmica continuem, ja baixant, en direcció sud, primer per la vessant assolellada i després tornant a pujar un poc fins un collet herbós per tornar a baixar a l’altra banda en direcció al collet de Pinar Ample (5,0Km/995m), comentat anteriorment. En aquella sortida, i degut un altre cop al fort vent i gelat, del collet vàrem tirar avall (NE) uns 100 metres pel sender que arriba de la barraca de Jordi, i girant a la dreta (E), saltant antics màrgens i per la pinassa dels pins vàrem anar a buscar el sender del Parc, per continuar ja per ell.

Joan Gran i el Montsià i el Delta
Joan Gran i el Montsià i el Delta

Ara la descripció és per la ruta que tenia pensat fer. Al collet marxen dos senders per la dreta, un (NO) que es dirigeix avall, que es podria dir que ens portaria al mas de Fandos i a les Roques Benet, i un altre que marxa (SO) planer entre mig dels pins, és el que continuo. Va planejant per baix del cinglet fins que en arribar a un fondet (5,4Km/995m) gira un altre cop a l’esquerra (SE) a tornar a pujar per un altre rocallet a dalt del cinglet.

Cingleres des de la Moleta les Canals
Cingleres des de la Moleta les Canals

Des de allí segueixo primer en direcció S i després O per pujar al cim de la Moleta de les Canals (5,7Km/1.076m). Vista aèria i fantàstica. En acabar de gaudir de la panoràmica al meu voltant, continuo desfent uns metres el camí fet per arribar-hi i continuant en direcció S en busca del  collet rocallós i pelat per on baixo com si anés al coll de les Canals, però no surto directament a ell, surto a la seva esquerra a la vessant de Paüls (6,2Km/900m). Allí ja trobo un sender prou clar i definit. 20 metres a la dreta el coll de les Canals i podria “continuar” també fins el mas de Fandos i les Roques, o el GR-7 al coll dels Ginjolers.
Però ara ja sols em queda continuar a l’esquerra (NE) fins trobar la cruïlla (7,5Km/635m) on també se incorpora el sender del Parc pel que he començat i continuar-lo ja fins Sant Roc (8,9Km/434m).

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 8,9km.
Altura màxima: 1.076m i mínima: 430m.
Desnivell ascendit i descendit, 781m.

Mapa recorregut InstaMaps ICC

I ara una mostra del fresc i airejat dia que varem tenir en aquella ocasió.

Els "Animat's"
Els “Animat’s”
Pujant a Joan Gran
Pujant a Joan Gran
Recuperant a'alà a la font del Galdiri
Recuperant l’alè a la font del Galdiri

XII Tubada 2019 – La Sénia

2 de juny de 2019

Dins del marc de unes “tubades” anuals  organitzades per l’Acatub, que se celebren per diferents poblacions amb la idea de fomentar i difondre l’ús de les tubes i bombardins, a més de permetre la coneixença, el compartir idees i el poder tocar plegats de totes aquelles persones que comparteixen lo que és més gran que una “afició” a aquests instruments, tant sigui com a “professionals” o amateurs.
Aquest any vam tenir l’honor de poder gaudir a La Sénia d’aquest encontre amb més de 90 “tubistes”, i de poder gaudir de l’actuació de dos solistes, l’un amb tuba i l’altre amb bombardí, de la població, i acompanyats de la Banda de l’Agrupació Musical Senienca.

Aquí baix, sols un petit recull com a mostra del concert celebrat. I sobra dir que tot el que pugui haver de “deficient” és degut a la “poca qualitat”  del mitja de gravació.

Una molt efusiva felicitació a tots ells per la seva voluntat i esforç, a més de tots els pares i acompanyants. Moltes gràcies.

Programa Concert
Programa Concert

Presentació "solistes" locals
Presentació “solistes” locals

The world of dreams. - Eduardo Nogueroles, part 1
The world of dreams. – Eduardo Nogueroles, part 1

The world of dreams. - Eduardo Nogueroles, part 2
The world of dreams. – Eduardo Nogueroles, part 2
The world of dreams. - Eduardo Nogueroles, part 3
The world of dreams. – Eduardo Nogueroles, part 3

– Banda de Tubes de Catalunya

Game of Thrones. - Ramin DJawadi
Game of Thrones. – Ramin DJawadi
La Senienca. - Simó Arasa Torrens
La Senienca. – Simó Arasa Torrens

La Bamba. - Tradicional
La Bamba. – Tradicional

Els "Tubistes"
Els “Tubistes”

Maig. El Temps per una Finestra

I ja tenim un altre mes passat.
I tot i que es podria dir que el “bon temps i el caloret” ja esta aquí, lamentablement, no ha estat precisament un final per celebrar, i no precisament per la falta de pluja que hi ha, si no per que un antic company de joventut, de viatges i correries, ens ha deixat per emprendre un viatge sense retorn. Deixant un buit i uns records, principalment a la seva família, i a la que sols es pot donar ànims i ajudar.

Però el temps no es deté i tot continua amb la seva presencia als records i amb la seva enyorança de altres temps.

TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Sud
TimeLapse càmera web Sud