Volteta per la serra l’Obac – Lo Racó de MeteoLaSenia

18 de gener de 2019

A l’endemà nova volteta pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, aquest cop a la serra de l’Obac, per també visitar els seus fantàstics cims i cingleres.

Boira als Alts de la Pepa, punt de guaita

Inicio la caminada del coll de l’Obac (644m) passant per la Casa Nova de l’Obac (0’4Km/667m) i seguint els passos de la M-M que ve per la pista dels Alts de la Pepa. Prompte els vaig deixar (1’2Km/734m), per agafar un sender que se enfila a l’esquerra i per dalt de la pista a la carena al Turó de la Mamella (807m) i a un punt de guaita forestal (1’7Km/835m). A partir de allí segueixo la carena de la serra del Pou passant pel Tossal de l’Aliga (865m) i pel pou de glaç del camí de l’Estepar. Deixant el Turo de la Carlina a la dreta (E) arribo al collet Estret (3’2Km/852m). Donant el tomb cap a l’oest i creuant un altre cop la carena del Collet Estret pel coll de Daví (3’5Km/862m) passo a l’altra vessant (O).

Pou de glaç del camí de l'Estepar — Pou de glaç del camí de l’Estepar

Sender que marxa empinat a la dreta (4’3Km/851m), si continues recte aniria a parar al GR-5, per on tornaré. Agafo aquest sender que puja sense respir a buscar una canal entre les cingleres. Em permet pujar a l’espectacular Castellsapera (4’5Km/938m). Un cim pla dividit amb dos per una canaleta i tot envoltat de altes cingleres, a excepció d’aquesta canaleta que la creua i que permet pujar per una banda i baixar per l’altra. Després de visitar-li els dos “extrems” baixo per la part contraria de com he pujat per anar a buscar i continuar per la cresta del mateix fins el coll de Tres Creus (5’7Km/874m), i des de on ja emprenc la pujada fins el Turó de la Pola o de les Tres Creus (6’1Km/929m).

Montserrat, el Turó de Tres Creus i Sant Llorenç de Munt a la dreta des del extrem nord Castellsapera

Tot i no poder gaudir de la seva grandiosa panoràmica, després de gaudir de l’entrepà amb la meva solitut i llibertat acompanyat de la boira i el vent, prou ben arrecerat esperant a veure si s’obria la vista, en acabar, sense obrir-se, rapit a per emprendre la tornada. Vaig continuar per la carena fins que vaig veure un caminet a l’esquerra (6’5Km/914m) (O) no tant definit però que se encaminava avall. Aquest em va portar fins el coll de Tanca (6’9Km/823m) on vaig retrobar el caminet que baixava del coll que tenia previst arribar, em vaig estalviar força volta. Ja vaig continuar per aquest camí més clar, definit i planer entre la cinglera (S).

Després de donar el tomb a la balma i l’espectacular morro de roca de la Porquerissa (7’5Km/844m) vaig tornar a parar al coll de Tres Creus (8’2Km/874m), però ara, en lloc de continuar per la carena, vaig continuar pel sender de la vessant oest en direcció sud. Sender a l’esquerra (S)(8’7Km/865m), és el sender que me he deixat quan he pujat al Castellsapera. Continuo recte (SO) cap el collet del Forn Gran (9’7Km/762m), enfront l’espectacular mole arrodonida del Paller de Tot l’Any (818m), li dono la volta esperant trobar-li el “pujador”, em vaig quedar amb les ganes. Enrere un altre cop fins el collet Gran. Em volia dirigir a un altre espectacular i aeri morro de roca, el Roca Salvatge.

Panoràmica cims de la serra l'Obac des dels peus del Paller Tot l'Any — Panoràmica cims de la serra l’Obac des dels peus del Paller Tot l’Any

Al collet (10’7Km/762m), propers dos camins, jo sols en tenia “reflexat” un, el primer baixa empinat pel Torrent de la Font del Solitari, era el següent, que va més planer entre les cingleres. I nou collet (11’1Km/745m) i sender a la dreta (S) per la estreta cresta rocallosa, porta a la punta del espectacular i aeri morro de roca de Roca Salvatge (11’5Km/777m). I de allí, – Vaja senderol que va per allà baix, On deu anar? I ja ho vaig saber més tard ja. Primer, enrere un altre cop fins el collet i després avaaaaaall . . .

Panoràmica cingleres Obac des de Roca Salvatge

Espectacular sender entre les cingleres que em porta fins la Font de la Portella (13’3Km/660m), i posteriorment al Turó Roig (13’6Km/681m), un altre cim escarpat de roca del color del seu nom. I ha partir de aquí un altre cop un camí clar i definit fins la casa vella de l’Obac (14’5Km/670m), i a partir de allí una pista “habilitada” que ja em porta fins la casa nova (15’1Km/667m), per on he començat. Ja sols em quedava arribar a la caragola (15’5Km/644m).