7 i 8 de maig de 2018
La vall de Carança, una vall de espectacular bellesa i de la que ja vaig visitar la capçalera anteriorment un cop que li vaig donar una volteta des del refugi Ulldeter. Encara que va quedar el regust de tenir que visitar les seves nomenades gorges.
Havent tingut el gust d’acompanyar a un FOTÒGRAF i muntanyenc veterà, i nouvingut pels meus territoris, comentant les meves “passejades”, va sortir el Carança i les meves ganes, i ell, més coneixedor, me va donar la solució per fer la meva clàssica “volteta” que me agrada, i a sobre, completament original i diferent.
La volta que em va entusiasmar era, deixar el cotxe a Ribes de Freser i pujar amb el cremallera a Núria (1.960m). Allí, pel Torrent de Noucreus pujar al pic de la Fossa del Gegant (2.801m) i pel coll i la vall del Carança anar a dormir al refugi del mateix (1.826m). I a l’endemà, per les gorges, baixar a Thuès-Entre-Valls (866m), i allí amb el tren Groc fins La Tor de Querol, on canviant de tren, tornar a Ribes. Per fer-ho tranquil son dos dies, però comptant els possibles imprevistos no em volia arriscar a ajustar-ho i que per algun problema “quedar-me” tirat per la feina. Volia més dies i si tot anava be, fer alguna “coseta” més. Un altra ressenya.
Per això quan vaig tenir l’oportunitat dels dies m’hi vaig dirigir. Els problemes van sorgir, però gracies als encerts i que encara queden persones lloables, es varen solucionar sols.
L’encert, que al arribar a Thuès, com tenia temps i per celebrar la baixada, vaig anar a un baret de un càmping a la sortida de la vall a fer la cervesa i un entrepà. En acabar, preguntar per l’estació. – Oh, estació “Oui”, però trens avui no, fan dos dies de vaga a la setmana i avui toca. Per anar fins la Tour, autoestop o autobús. – Ufff, no soc de autoestop, millor autobús si es pot. Me indica l’estació i cap allí. Efectivament de tren no en vaig veure cap ni groc ni de coloringos. A lo millor ara l’han canviat de color per que no sigui precisament groc. Ara, l’autobús es fa l’hora, passa el temps i tampoc. En allò que veig passar un cotxe en una família mirant-me, un poc més avall veig que gira i torna a pujar. Tu deus ser aquell que espera l’autobús no?.
– “Pos oui”.
– Pos avui és festa nacional i no van tampoc. Con que ho tens malament. Nosaltres passem pel coll de la Perxa. D’allí estaràs més prop i tens més possibilitats de trobar algú que et porti fins Bourg-Madame o Puigcerda. D’acord, allí ja veure que faré. Els ho havia dit el del baret.
En arribar allí em diu, – Mirà, si no tens pressa, jo aniré a casa a deixar la família, vivien prop, i tornaré. Si encara estàs aquí et portaré jo mateix. Perfecte i moltes gràcies.
UFFFF, pressa jo, ja em veia fent camí per les frances. I així va ser, va tornar i ell mateix em va portar fins l’estació de Puigcerda. Millor impossible. Con que tot i els contratemps, això em va permetre el continuar amb els plans previstos.
La “volteta”, el que dia a una anterior entrada, ja és molt greu o deu ser la primavera, me apassionen totes, FANTÀSTICA i ESPECTACULAR, però en majúscules.
I el temps, tot i que les previsions no eren gaire bones, va ser benèvol i em va permetre fer tot el que volia, i fins i tot diria que em va fer un favor en “acurçar-me” els altres dies, ja que les “pretensions” eren molt majors, i el “coneixement” és reduït.
A la sortida de Núria vaig intercalar els trams de neu i terra. I en arribar al torrent de Noucreus ja tot neu. La pujada final al pic, totalment angoixant, tot emboirat i completament blanc. Ara, en arribar dalt es va començar a obrir i em va permetre gaudir de les unes fantàstiques vistes. Encara que sense perdre temps, els trons ressonaven a la llunyania, rapit cap avall a la vall del Carança. I com aquell que diu per una neu ideal per poder caminar sense raquetes ni grampons. I a mitja hora del refugi em va arribar la “tronada”. La pedra i l’aigua la varen donar pels descosits. Va quedar tot completament blanc amb la pedra i jo xop com una granota. Però content, portava roba de recanvi i el refugi estava proper. I tot i que confiava en no trobar a ningú, vaig trobar a 4 francesos la mar de atesos i simpàtics i que confio en haver-los molestat tant poc com ells em varen molestar a mi, fonamentalment per la nit.
A l’endemà la baixada “desconeguda”. Una baixada espectacular pel costat d’un riu i unes gorges amb passarel·les i ponts per poder passar. Una baixada que els únics qualificatius que se me acudeixen un altre cop, son, fantàstica, fantàstica2 i espectacular, espectacular2.
La volta, anant a l’estiu i en bon temps una volta sense dificultat, tenint en compte que és una travessa d’alta muntanya en un poc de desnivell. I ara tampoc, però en unes condicions una mica hivernals, i que si a l’estiu poden canviar ràpidament ara encara més i cal anar preparat i mentalitzat.
Estadistiques de GPS.
Dia primer, de Núria al refugi de Carança
Distancia recorreguda, 14,8km. Altura màxima, 2.801m
Desnivell ascendit, 942m, descendit, 1.091m.
Dia segon, del Refugi de Carança a Thuès-Entre-Valls
Distancia recorreguda, 14,8km. Altura màxima, 1.826m
Desnivell ascendit, 104m, descendit, 1.081m.
Descripció itinerari:
0,0Km / 0:00h / 1.954m – Començo la caminada del final del cremallera per la coma de Noucreus i seguint la pista d’esqui i el GR-11 que va per ella.
0,9Km / 0:20h / 2.087m – Desviament (S) per anar a l’Alberg Niu de l’Aliga
1,7Km / 0:35h / 2.172m – Deixo el GR-11 que marxa a l’esquerra (NW) per la Coma de Noufonts.
4,1Km / 1:40h / 2.641m – Reconca de les Mulleres i últim repetjó final. El camí gira a la dreta (E) per pujar fent ziga zages. Jo entre que no veig i la neu esta molt be, tiro pel recte amunt tal com pujava.
4,5Km / 2:00h / 2.756m – Collet a les Arques de Coma de Vaca
4,7Km / 2:25h / 2.808m – Pic Fossa del Gegant. I amb el beneplàcit i el meu agraïment, se esvaeixen les boires i veig el “cel” amb lo qual puc gaudir de les vistes i panoràmiques dels cims propers.
5,2Km / 2:35h / 2.723m – Coll de Carança. Deixo el GR que puja al Pic Sup. De la Vaca i continua cap al refugi de Ulldeter, per girar a l’esquerra (NNE) ja tirant avall.
Ja continuo avall pel dret per on veig més fàcil, no hi ha rastre de sender.
Esta tot cobert de neu. Passo pel costat de l’estany Blau i el Negre, però els dos estan blancs.
7,5Km / 3:50h / 2.310m – Barraca Estany Gran o de les Truites. Ara que ja me he deixat els colls aprofito per gaudir del paisatge i del entrepà de costum. No el mateix, de la pau i el silenci, els trons ressonen pels cims i les valls. En acabar, un altre cop, sense encantar-me cap avall seguin el rastre “del GPS” i per on creia jo. Tot estava blanc igual.
12,7Km / 5:50h / 1.827m – Refugi del Ras de Carança.
A l’endemà la part desconeguda i que volia conèixer. Suposo que l’època, l’ambient i el jo mateix personal, i els PIRINEUS. Una petita serralada en el món i la que me ha fet sentir molts de cops com si estigues ha molts llocs recondits dels que he estat. Ara mateix el que me va dir la volteta esta al Canada, i la “endívia me corroe”. Ara, amb aquesta vall vaig poder “sentir-me” com si estigues allà, o a Nova Zelanda o Argentina. Una baixada espectacular i fantàstica per la vora de un riu i unes gorges i de les que vaig gaudir i admirar. La diferencia, aquí son petits i fantàstics racons i al seu lloc son grans i incommensurables. Totes les muntanyes del món concentrades amb molts de racons dels PIRINEUS i esperant que cada un que ho vulgui i ho desitgi els trobi i els gaudeixi, i al costat de “casa”.
Continuo avall pel sender que marxa pel costat del riu.
14,2Km / 6:20h / 1.730m – Pal indicador i cruïlla per esquivar les gorges. Thués per Campilles.
17,3Km / 7:40h / 1.263m – Primera passarel·la a la roca per passar el riu.
19,5Km / 8:50h / 1.068m – Desviament a la dreta per evitar la “cornisa”. Pas espectacular excavat a la roca al fer-hi una conducció d’aigua.
19,7Km / 8:55h / 1.062m – Re-pressa per fer la captació d’aigua.
21,3Km / 9:25h / 1.053m – Desviament a la dreta per baixar al pàrquing i a Thuès-Entre-Valls. El camí i la “cornisa” segueix pla donant el tomb a la muntanya. Jo encara segueixo 600m més per ella per veure la vall des d’on dona el tomb a la muntanya, però torno aquí per continuar avall per aquest sender.
21,7Km / 9:45h / 920m – Pont que creua el torrent del Carança i sender que he deixat més amunt per no passar per la cornisa. Giro a l’esquerra per ell seguint-lo ja aigües avall.
22,3Km / 10:00h / 866m – La Guinguetta de Carança. Baret de l’aparcament de les Gorges de Carança a Thuès-Entre-Valls, i aquí tinc que agrair el bon termini de la fantàstica volta.
Mapa recorregut InstaMaps ICC.
Més fotografies: