Tres seniencs a la TV

Dins del programa televisiu Ben Trobats, presentat per la senienca Clara Tena, va entrevistar a dos membres del grup Mascarats per la presentació del seu últim treball Distòpia.

Van tenir l’honor de compartir plató amb Joan Vilamala, antic membre del grup musical Esquirols, grup també compromès amb la situació política i social del país de un altra època, i amb cançons que actualment encara mantenen la seva vigència.

No van poder tenir millor “padrí”, persona social i culta, i esperem que la seva obra pròpia pugui perdurar tant com la seva, i “confiem”, que no sigui per continuar ser vigent com a critica social.

Moltes gràcies i felicitats a tots ells.

Imatge Tres Seniencs a Ben Trobats
Tres Seniencs a Ben Trobats

9a flautada Tortosa 2019

4 de maig de 2019

Hi ha un conte que compta que a Hamelín i va haver un flautista que . . .

I hi ha qui conta que va haver un dia que a Tortosa i van acudir Flautistes de totes bandes i totes les edats, per tocar “de flautada vinc, de flautada vinc, de flautada baixo”.

Dins del marc de la 9ª flautada, organitzada aquest any per l’Escola i Conservatori de Música de la Diputació a Tortosa, i que va reunir a més de 300 flautistes de 40 escoles.

Com és habitual aquí, la present, sols felicitar-los i agrair-los a tots els “flautistes” tota la feina i esforç que els comportat, i fer-ho extensiu també a totes aquelles persones i “familiars” que sense la seva col·laboració i ajuda no seria possible.

Moltes gracies a tots ells per posar unes “notes” de color a aquest gris món.

Programa Concert Cloenda
Programa Concert Cloenda
- The Changing of the Guard de l'òpera Carmen, G. Bizet. Arr. H. Freedman
– The Changing of the Guard de l’òpera Carmen, G. Bizet. Arr. H. Freedman
- Jota Tortosina Popular, J. Moreira. Arr. P. Portolés - Ghost Busters, Ray Parker Jr. Arr. A. Torrent
– Jota Tortosina Popular, J. Moreira. Arr. P. Portolés – Ghost Busters, Ray Parker Jr. Arr. A. Torrent

I una de teatre. I.E.S. La Sénia

30 d’abril de 2019,  una de “treate”.

Dins del marc de una roda de teatre comarcal dels Instituts del Montsià a Amposta, els alumnes de segon de l’I.E.S. de La Sénia van representar una de les grans comèdies del teatre clàssic. “L’Avar” , una adaptació de l’obra de Molière, realitzada per Adelaida Frias.

En ella, Harpagon, usurer i especulador, home d’avançada edat, pare de l’Elisa i el Cleante té una gran fortuna, però és tan garrepa que els dos germans s’han de buscar la vida per no passar penúries. A sobre, pare i fill volen casar-se amb la mateixa noia sense saber-ho. Mentrestant, el xicot de l’Elisa s’ha introduït a la casa com a secretari per guanyar-se la confiança del pare i evitar que prometi la noia a un senyor ric. Però les sorpreses no fan més que començar.

Serveixi la present per felicitar-los a tots ells, i al professorat, per la feina que els va comportar i el be que els va sortir a ells. I en que, tota “deficiència”, és deguda del mitja de gravació.

L'Avar de l'IES de La Sénia
L’Avar de l’IES de La Sénia

Moltes gràcies.

Abril. El Temps per una finestra

I un nou mes passat i amb la sensació de quasi tant de pressa com el temps que dura el “temps per dos finestres”. Un mes que preveia poder fer moltes coses amb el meu “standby”, i que al final ha passat sense no poder resoldre ni el mal-funcionament de l’anemòmetre. No n’he he pogut fer ni de dos un. I el que “cou” més, que em tocarà gastar més en un anemòmetre, de una estació que li tinc “mania”,  que no val una estació més “senzilla” i la seva “raspberry”.

Però be, ve el “bon temps” i espero poder “fugir”, encara que sigui per “curts períodes del temps”.

De moment, aquí les dos finestres per “veure” com passa el temps.

I de aquí un temps més, una altre mes, més.

TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Sud
TimeLapse càmera web Sud

Meteo Castell de Cabres

Nova estació meteorològica a Castell de Cabres. a veure el que “durarà”.

Aprofitant la senzillesa, el seu prou baix cost i el baix manteniment, de moment, he posat en marxa una “replica” de Meteo Casetes a Castell de Cabres.

Fa anys en va haver qui em va demanar assessorament per comprar-se una estació meteorològica, i a resultes de mirar possibilitats i alternatives més econòmiques a la que jo tenia, vaig veure les possibilitats d’altres estacions i programaris. Un pou d’informació és el Fòrum de Meteoclimatic.

Allò em va portar a conèixer les estacions PCE-FWS 20, que no és la millor, però possiblement si la més barata que funciona millor, i a experimentar amb les Raspberry, uns mini-ordenadores del tamany de un paquet de tabac i que funcionen en una tarja Sd i un programari Linux.

Fa més de dos anys que vaig posar en marxa l’estació de MeteoCasetes i ha estat funcionant ininterrompudament i autònomament sense cap classe de problema i manteniment, i no com la meva que en conjunt quasi costa 10 cops més.

Ara, a resultes de uns comentaris de “podríem fer”, he muntat aquesta estació a veure com podria funcionar i el que “aguanta”. De moment ja “porta” tres dies.

A veure si aura sort i seran molts de anys.

Actualització dia 19 d’abril de 2019.

Bè, de moment ja no ha passat la prova. No en anaven tants a la colla i es tindrà que millorar la col·locació. Total son fins ara 35 ls.

Imatge Castell de Cabres

Audicions concerts flauta i guitarra setmana d’activitats 2019

11 d’abril de 2019

I continuant amb la saga familiar “artística i de faràndula” i una setmana d’activitats de l’escola i Conservatori de Música de Tortosa, uns concerts de flauta i guitarra, amb un petitíssim recull limitat per la meva assistència, una mostra de petits i joves grans artistes.

Com els altres cops, amb la voluntat de que pugui servir simplement com a petit reconeixement de la feina,  l’esforç i el temps que es necessita per arribar ha aconseguir fer el que fan, principalment ells que son els “artistes principals”, però també els seus professor i pares sense els quals tampoc seria possible, i molts de cops passen desapercebuts.

La Bella i la bèstia. - A. Menken (arr. Sàndal Campàs)
La Bella i la bèstia. – A. Menken (arr. Sàndal Campàs)
Aurora, - R. Figueras
Aurora, – R. Figueras
Waltz, - D. Shostakovich (arr. P. Portolés)
Waltz, – D. Shostakovich (arr. P. Portolés)
Plink, plank,plunk, - L. Andersom
Plink, plank,plunk, – L. Andersom
Andante, del Concert per a 2 mandolines i orquestra, - A. Vivaldi
Andante, del Concert per a 2 mandolines i orquestra, – A. Vivaldi

Març. El Temps per una finestra.

I després de força temps, i sense gaires motivacions, tindré que posar-me un poc al dia, si no se me amuntonarà molt la feina.

Ja va passar Carnaval, hi estem a Pasqua. Vam estar quasi dos mesos sense que ens caigués una gota d’aigua i ara, per lo menys, ens ha rentat la pols. Torno a tenir l’anemòmetre fora de joc, a la espera de trobar-li el “remei”.
I jo, després d’haver pogut reparar la “caragola” , i per “simpatia” , també he passat pel “taller” i ara de moment en rodatge sense poder tornar a marxar i al vall de la paciència.

Però rai, ja vindrà el bon temps (o no tant bo, es pot matisar molt del que pot ser bo), la calor, i com jo repeteixo molts de cops, a l’altra setmana Festes, i com diu la dita, qui dies passa anys empeny.

I aquí el mes passat, vist per dos “finestres”.

TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Sud
TimeLapse càmera web Sud

Volteta per la serra l’Obac

18 de gener de 2019

A l’endemà nova volteta pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, aquest cop a la serra de l’Obac, per també visitar els seus fantàstics cims i cingleres.

Boira als Alts de la Pepa, punt de guaita
Boira als Alts de la Pepa, punt de guaita

Inicio la caminada del coll de l’Obac (644m) passant per la Casa Nova de l’Obac (0’4Km/667m) i seguint els passos de la M-M que ve per la pista dels Alts de la Pepa. Prompte els vaig deixar (1’2Km/734m), per agafar un sender que se enfila a l’esquerra i per dalt de la pista a la carena al Turó de la Mamella (807m) i a un punt de guaita forestal (1’7Km/835m). A partir de allí segueixo la carena de la serra del Pou passant pel Tossal de l’Aliga (865m) i pel pou de glaç del camí de l’Estepar. Deixant el Turo de la Carlina a la dreta (E) arribo al collet Estret (3’2Km/852m). Donant el tomb cap a l’oest i creuant un altre cop la carena del Collet Estret pel coll de Daví (3’5Km/862m) passo a l’altra vessant (O).

Pou de glaç del camí de l'Estepar
Pou de glaç del camí de l’Estepar

Sender que marxa empinat a la dreta (4’3Km/851m), si continues recte aniria a parar al GR-5, per on tornaré. Agafo aquest sender que puja sense respir a buscar una canal entre les cingleres. Em permet pujar a l’espectacular Castellsapera (4’5Km/938m). Un cim pla dividit amb dos per una canaleta i tot envoltat de altes cingleres, a excepció d’aquesta canaleta que la creua i que permet pujar per una banda i baixar per l’altra. Després de visitar-li els dosextrems” baixo per la part contraria de com he pujat per anar a buscar i continuar per la cresta del mateix fins el coll de Tres Creus (5’7Km/874m), i des de on ja emprenc la pujada fins el Turó de la Pola o de les Tres Creus (6’1Km/929m).

Montserrat, el Turó de Tres Creus i Sant Llorenç de Munt a la dreta des del extrem nord Castellsapera
Montserrat, el Turó de Tres Creus i Sant Llorenç de Munt a la dreta des del extrem nord Castellsapera

Tot i no poder gaudir de la seva grandiosa panoràmica, després de gaudir de l’entrepà amb la meva solitut i llibertat acompanyat de la boira i el vent, prou ben arrecerat esperant a veure si s’obria la vista, en acabar, sense obrir-se, rapit a per emprendre la tornada. Vaig continuar per la carena fins que vaig veure un caminet a l’esquerra (6’5Km/914m) (O) no tant definit però que se encaminava avall. Aquest em va portar fins el coll de Tanca (6’9Km/823m) on vaig retrobar el caminet que baixava del coll que tenia previst arribar, em vaig estalviar força volta. Ja vaig continuar per aquest camí més clar, definit i planer entre la cinglera (S).

la Porquerissa
la Porquerissa

Després de donar el tomb a la balma i l’espectacular morro de roca de la Porquerissa (7’5Km/844m) vaig tornar a parar al coll de Tres Creus (8’2Km/874m), però ara, en lloc de continuar per la carena, vaig continuar pel sender de la vessant oest en direcció sud. Sender a l’esquerra (S)(8’7Km/865m), és el sender que me he deixat quan he pujat al Castellsapera. Continuo recte (SO) cap el collet del Forn Gran (9’7Km/762m), enfront l’espectacular mole arrodonida del Paller de Tot l’Any (818m), li dono la volta esperant trobar-li el “pujador”, em vaig quedar amb les ganes. Enrere un altre cop fins el collet Gran. Em volia dirigir a un altre espectacular i aeri morro de roca, el Roca Salvatge.

Panoràmica cims de la serra l'Obac des dels peus del Paller Tot l'Any
Panoràmica cims de la serra l’Obac des dels peus del Paller Tot l’Any

Al collet (10’7Km/762m), propers dos camins, jo sols en tenia “reflexat” un, el primer baixa empinat pel Torrent de la Font del Solitari, era el següent, que va més planer entre les cingleres. I nou collet  (11’1Km/745m) i sender a la dreta (S) per la estreta cresta rocallosa, porta a la punta del espectacular i aeri morro de roca de Roca Salvatge (11’5Km/777m). I de allí, – Vaja senderol que va per allà baix, On deu anar? I ja ho vaig saber més tard ja. Primer, enrere un altre cop fins el collet i després avaaaaaall . . .

Panoràmica cingleres Obac des de Roca Salvatge
Panoràmica cingleres Obac des de Roca Salvatge

Espectacular sender entre les cingleres que em porta fins la Font de la Portella (13’3Km/660m), i posteriorment al Turó Roig (13’6Km/681m), un altre cim escarpat de roca del color del seu nom. I ha partir de aquí un altre cop un camí clar i definit fins la casa vella de l’Obac (14’5Km/670m), i a partir de allí una pista “habilitada” que ja em porta fins la casa nova (15’1Km/667m), per on he començat. Ja sols em quedava arribar a la caragola (15’5Km/644m).

El destí i inici molts de cops de nombroses caminadetes efectuades
El destí i inici molts de cops de nombroses caminadetes efectuades

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 18,3km.
Altura màxima: 947m i mínima: 636m.
Desnivell ascendit i descendit, 857m.

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth

Mapa recorregut InstaMaps ICC

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Volteta per la serra de Sant Llorenç del Munt

17 de gener de 2019

Seguin darrera els cims de Catalunya i les caminadetes efectuades per ella. Després de un temps d’inactivitat forçosa per tenir la “caragola dolenta”, per provar si estava recuperada, dirigeixo els meus passos a uns cims que també feia anys que me havia dit que tornaria. Les cingleres de la Mola al parc natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac, i els seus cims. Els anys que fa i els cops que hi vaig veure sortir el sol quan hi passava fent la “clàssica” Matagalls-Montserrat, i ara més recentment, quan hi vaig tornar a donar un tomet per les parts “baixes” fent-ne un altra, la caminada de la Ruta de les Ermites.

Castell de Pera
Castell de Pera

Sant Llorenç Savall, un altre lloc on hi pasava a peu i no hi havia estat mai en cotxe. I un lloc molts de cops recordat i nomenat per mi, del que al seu dia va ser tot una “proesa”. Son llocs d’aquells que de una manera ho altra recordes de manera “nostàlgica”, tot i que ara semblen tonteries. Com he contat moltes vegades, llavors, la primera vegada que vaig anar a fer la M-M em pareixia impossible poder arribar a caminar 80kms seguits, i després, els que han vingut darrera. El arribar a Sant Llorenç a altes hores de la matinada, portar fets 40kms, i pensar, “això ja està, ja sols queden 40kms.”. I més de un cop sentat a un brancal de una casa “trinxat”. Després, començar a clarejar el dia a les cingleres de la Mola, una visió espectacular, i “aterradora”, tot i que actualment se ha apartat del parc en si, la “pujadeta” era per un sender fantàstic per poder gaudir-lo tranquil·lament. No hi havia tornat cap cop, ara era el moment bo. Vaig anar ha fer-hi la travessa per la carena i “tatxar” i gaudir dels seus cims, tot i que no va poder ser del tot degut al temps.

Roca Sereny
Roca Sereny

El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac està format per dos massissos, el de Sant Llorenç del Munt i el de la serra de l’Obac, i estan caracteritzats per estar formats de altes cingleres i cims d’aglomerats. Els cims destacats de Sant Llorenç de Munt son el Montcau (1.056m) i la Mola (1.107m), on hi ha un monestir romànic, Sant Llorenç del Munt. A més, dins de la llista dels 100 cims de Catalunya, se inclou un altre cim “destacat” el Roca Sereny (807m), els tres “visitats” a la volteta.
I a la serra de l’Obac, els cims destacats son el turó del Castellar (931m), el turó de Tres Creus (929m) i el Castellsapera (939m), inclòs també a la llista dels 100 cims, aquest dos últims també visitats al dia següent.

Des de la carena Emprius
Des de la carena Emprius

Havent anat a dormir amb la meva “caragola” a Sant Llorenç Savall, al dia següent vaig començar la caminada (480m) seguin el “camí del riu Ripoll” i el PR-C 145 que en aquest tram van junts. Seguia els passos efectuats durant la caminada de la Ruta de les Ermites fins el castell de Pera. Aquest segueix, llevat un petit tram prop del final que creua a l’esquerra i torna, pel marge dret (E), seguin trams de pistes i senders que les adrecen. Al poc de passar la Font de Cal Llogari, deixo aquest camí per anar a buscar la “Connexió Saladelafont” creuant el riu Ripoll a gual per pujar a la carretera, creuar-la (3’8Km/547m), i continuar per una pista que hi comença en direcció Castell de Pera.

Des del coll de Llor
Des del coll de Llor

Pista més dolenta que marxa amunt per la dreta (4’6Km/593m) i per dalt de la pista que porto, deixo per la que vaig i segueixo aquesta nova. Collet (4’8Km/618m), giro a l’esquerra (S) per un corriol més perdut i que em porta fins un altre collet (5’4Km/686m). Aquí el camí marxa a la dreta baixant, però jo continuo a l’esquerra (S) per un corriol poc definit que per la carena em du fins el Castell de Pera (6’1Km/736m). Volia tornar-hi per gaudir, com molts d’altres visitats, de la seva fantàstica ubicació. Després de gaudir de la seva esplèndida panoràmica vaig tornar a enrere uns 200ms per continuar pel sender (NO) que passant der dos collets més, el coll d’Agramunt (6’6Km/683m) i el coll de la Costa (6’9km/684m), em va portar, passant pel costat del dolmen, fins al primer “cim”, Roca Sereny (8’2Km/804m), una bonica estreta carena rocallosa amb una fantàstica vista a “banda i banda”.

Cova Simanya
Cova Simanya

Després de creuar la cresta, baixada cap el coll de Pregona (9’1Km/744m) i pujada un altre cop a la carena dels Emprius i el Queixal Corcat (10’7Km/879m). I per tornar a baixar al coll del Llor (11’3Km/778m).

Montcau
Montcau

I novament amunt cap el coll d’Eres, però desviant-me abans uns 200m per anar a visitar la cova Simanya (12’4Km/873m), una petita però prou bonica balma. El coll d’Eres (12’8Km/942m), un altre desviament de uns 500m. per anar a visitar el següent cim, el Montcau (13’4Km/1.056m) i tornar un altre cop fins aquí.

Cingleres de la Mola
Cingleres de la Mola

Un cop tornat, seguir el bonic sender SL-C 54 que va del coll de les Estenalles fins la Mola, i que ja segueixo per la carena del Pagès (15’5Km/1.029m) fins el final, la Mola, passant pels cinglets dels Obits i el collet del morral del Drac (18’2Km/968m), des de on ja pujo fins la Mola i l’ermita de Sant Llorenç de Munt (18’9Km/1.107m), un nou i fantàstic mirador. En acabar, novament fins el collet del morral del Drac (19’8Km/968m) i ja emprendre la tornada baixant per la empinada canal de l’ermita de Santa Agnes, la qual també visito (20’3Km/831m).

Sant Llorenç de Mint
Sant Llorenç de Mint

Ja sols em quedava anar ha retrobar-me amb els antics passos de una M-M, i arribar seguint-los un altre cop a Sant Llorenç, cosa que ja vaig aconseguir quan era completament fosc (27’3Km/480m).

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 30,9km.
Altura màxima: 1.107m i mínima: 450m.
Desnivell ascendit i descendit, 1.559m.

Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth

Mapa recorregut InstaMaps ICC

Més fotografies:

Fotos Photo Station

Fotos 50000iunafoto

Volteta pel cim de Caro

13 de gener de 2019

Havent-me novament “Anima’t a anar”, aquest cop dirigim els nostres passos al cim de Caro en un dia caracteritzat precisament pel vent i el fred. Com quasi que no hi he pujat mai el comptabilitzaré com un “nou cim i sostre comarcal”.

Vam començar la caminada del restaurant els Pous de la Neu seguint el GR-171 que va per la carretera que se endinsa al Port en direcció a Fredes i al Mascar. Al poc (0’1Km/1.095m), a la nostra dreta (NO) deixem l’entrador per on aniríem a “l’antic” refugi de Caro de la UEC de Tortosa. Continuem per la carretera. Per un curt corriol a la dreta (0’4Km/1.103m) que adreça un revolt de la carretera arribem a una explanada al costat de la carretera. Enfront nostre tenim el també antic restaurant del Port. I a la nostra esquerra, dalt del revolt que em adreçat, el “nou” refugi de Caro dels Estels del Sud. Seguim per la carretera i continuant ara ja pel GR-7.

Coll de Pallers
Coll de Pallers

Deixem a la nostra dreta el revol tancat de la pista que baixa al Mascar (1’5Km/1.065m). Continuem per la pista formigonada que puja suau a la esquerra, cartells indicadors.
Collet de la Carrasqueta (1’7Km/1.087m). Baixem lleument i uns metres més endavant, entrador a l’esquerra (SE) on també haguéssim pogut deixar els cotxes. Aquí deixem la pista que portàvem i seguim les marques del GR que continuen ja per sender. Creuem un petit barranquet i emprenem la pujada fins el coll de Pallers.

Coll de “Pallers” (3’1Km/1.219m), característic pels dos morros de roca que amb la seva forma donen nom al coll. Aquí deixem el GR per agafar el sender que marxa a l’esquerra (NE) i que passant pel darrera, la part ombrívola, de un de ells, tornem al collet per continuar amunt. El GR marxa avall per la pineda. Si el continuéssim uns 300ms més, en una estretor a la roca, trobaríem una cruïlla de quatre camins. A la dreta (O), continua el GR en direcció a la Cova del Vidre i el refugi Font Ferrera. Recte (S), aniríem a la Cova Ebre i el barranc de Lloret. I a l’esquerra (NE), donaríem la volta per la falda de Caro per la Roca Comptadora i anant a sortir al coll del Vicari. Nosaltres, com ja he dit, continuem pel empinat sender que marxa cap del NE.

Després de superar un tram empinat i reblòs la pendent es suavitza al que serien el Plans pelats de la Moleta Redona (3’4Km/1.307m) , si està clar, la vista comença a ser espectacular. Un respir i un altre tramet també empinat i arribem a  la Moleta Redona (4’2Km/1.357m), davant nostre les cingleres del cim de Caro. El sender continua fent altibaixos per la dreta de la carena que se estreteix i anant a buscar el collet d’abans dels cinglets rocallosos.
A aquest collet (4’5Km/1.326m) canviem de vessant (NNE) per, podíem dir, fer un flanqueig cap a l’esquerra per la part ombrívola i pel mig de les cingleres per anar a buscar el pujador (4’8Km/1.334m)(SE) que ens permetrà pujar empinats, la part final.

El sender, quan tenim en vista les edificacions i les antenes per sobre nostre (5’1Km/1.420m), les deixa a la dreta (SE) i es dirigeix (NE) més planer a la carretera que hi arriba i al començament de elles (5’3Km/1.428m). Encara que també es pot continuar seguin empinat amunt per anar a sortir pel mateix costat dret de la tanca del centre reemissor.

El cim de Caro (5’4Km/1.442m), com ja vaig dir un altre cop de un altre “cim”, el Puigsou, un cim que sense desmereixe’l en absolut a ell si no més be compadeixe’l, altiu i virtuós, infestat de antenes i tanques que no et deixen gaudir de la la seva immensitat i espectacular ubicació. Tota la vall de l’Ebre a vista d’ocell i al fons el Delta i la serra del Montsià. A l’altra banda les serres de Cardo-Boix i a sobre les de Vandellòs, i, en  dies clars, es poden veure fins i tot els Pirineus o inclòs Mallorca.
En acabar de gaudir de la “panoràmica” des del mirador del cim, enrere a buscar el sender que hi havia enfront de on em sortit a la carretera i que ens portara fins el coll del Vicari, un sender que ens permetrà adreçar els revolts de la carretera.

Al mateix coll del Vicari (6’3Km/1.294m) trobem un sender que es podia dir que creua la carretera. A la dreta (SE) la baixada cap a la Caramella, i al que se li ajunta el sender que em comentat que havia baix del coll de Pallers. A l’esquerra (NO), per on continuem, el sender que, un altre cop, adreçant un revol i continuant per baix de la carretera ens permet baixar un altre cop fins la carretera que puja al Port des de Tortosa (7’1Km/1.089m) i per la que arribem on hem començat (7’6Km/1.093m).

Una volteta “senzilla” i fàcil en que vam ascendir al cim més alt del massís i d’aquestes comarques, i del que podria ser una petita mostra del que poden ser els camins als Ports. Camins entre cingleres, amb trams empinats i plens de pedra solta i amb algun altre indefinit on fa falta saber cap a on anem. I que com es normal també a la muntanya, en unes condicions adverses, com podia ser el dia que hi vam pujar, es pot convertir en delicada i fins i tot perillosa.

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 7,9km.
Altura màxima: 1.442m i mínima: 1.062m.
Desnivell ascendit i descendit, 541m.

Mapa recorregut InstaMaps ICC