Juliol 2019. El temps per dos finestres

I juliol ja és historia. Ja estem a agost i “FESTES!!!” (amb lo “festero” que soc jo) Em passat una “calorada” i de moment, pareix, que sense massa comptes de ploure.
Per què?, per destorbar? El clima esta canviant, (o no, encara hi ha qui ho nega). Han estat noticia els boscos cremats a Sibèria, tenim a Brasil amb l’amenaça a l’Amazònia, els països tot poderosos que se’n foten dels tractats, i els no tant poderosos com el nostre que tampoc assumeixen les reduccions, i son noticia també els plàstics al mar i les escombraries que generem tots nosaltres.

Clar, les civilitzacions i el home ha avançat per la avarícia i el poder tenir, i ha ser possible el més “fàcilment” possible. Perque, quanta gent hi ha (que segur que la hi ha) que es plantegi de que podem prescindir i de quines “comoditats”, en ares de un futur millor dels seus fills?
Per què?, si tot és culpa dels altres. Igual que la “política”, tota la culpa és dels “polítics”. Però qui els posa? Si no els poguéssim escollir els tindríem “imposats”, i ara per “desídia i desinterès”  de molts deixem que uns altres “decideixin”. Aixi ens va. Tindrem el que ens “guanyarem i mereixerem”!
Viva el segle XXI!!! I xalem i gaudim avui que el demà dels fills ja s’ho trobaran i faran!!!

De moment aquí dos “finestres” per a lo millor gaudir un dia de com passaven els dies un dia.

TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Sud
TimeLapse càmera web Sud

Volteta creuant la cresta dels Besiberris

17 de juliol de 2019

Continuant amb els “estalls” deixats pendents l’any anterior em dirigeixo cap a la vall de Boí i Caldes de Boí per emprendre el primer, el massís del Besiberri.
Vells coneguts (encara que poc recordats) de “correries” de un altra època en que vaig tenir l’honor i la sort de poder acompanyar un muntanyenc “tresmilista”.

Pujant per Comalestorres
Pujant per Comalestorres

Tot i tenir-ho pensat fer pujant pel barranc de Besiberri per donar continuïtat a quan vaig acabar la travessa dels Pirineus l’any anterior, al final vaig variar la ruta per poder donar-hi el tomb que me agrada.
La “volteta” va consistir en pujar per la part oriental, per l’estany Gelat de Comaloforno, i després de creuar la “cresta”, baixar per la part occidental, per la vall de Llubriqueto i els estanys de Gémena.

Collet Pas de l'Ós
Collet Pas de l’Ós

Una “volteta” que se me va fer “costeruda i llarga”, tenia previstes dos jornades i amb una ja vaig donar per acabada l’escapada, devia ser l’aigua o que no tenia el dia, esperem.

Estany Gelat de Comaloforno
Estany Gelat de Comaloforno

Després de dormir a l’aparcament de baix de la presa Cavallers (0,0Km – 1.705m), vaig començar la volteta al dia  següent seguin la ressenya de una guia: Se travessa la pressa, topant a l’altra part en una abrupta muralla (1,3Km – 1.787m). Pareix “infranquejable”, però no obstant, per ella discorre la original via del Pas de l’Ós. Procurant no perdre les fites que la senyalitzen, es trepa per polits rocalls i entre pins que asoment al buit. Per anar superant el sinuós traçat pels ressalt escalonats és inevitable afrontar algun pas “delicat”.
Text extret de la Guia Muntanyera dels 3000s dels Pirineus de Luis Alejos.

Estany Gelat de Comaloforno i el de la Malavesina
Estany Gelat de Comaloforno i el de la Malavesina

Una via de “l’ós” que alguna època devia merodejar per aquí, el Faixo de l’Ós i nomenats dos passos de l’ós. I de un ós que no devia ser ni molt gran ni molt gord, per que en una escletxa es passa per baix de un bloc encastrat que no es pot passar amb la motxilla posada i es fa complicat, anat sol el pujar la motxilla dalt.

Vista des del collet de la Cresta
Vista des del collet de la Cresta

Superada esta primera part més empinada, en deixar l’arbrat darrera i topar amb primers caos de roques (2,2Km – 2.125m), una mica de respir, un franqueig en diagonal cap a la dreta (NO) creuant trams herbosos amb altres rocallosos fins pujar a un collet també nomenat Pas de l’Ós (3,3Km – 2.489m). I pel que continuo pujant girant a l’esquerra (O) fins arribar a l’estany Gelat de Comalorno (3,9Km – 2.690m).

Cim del Comaloforno (3.033m)
Cim del Comaloforno (3.033m)

Després de vorejar-lo per la dreta (N) emprenc la pujada a la cresta (O). Primer pujada fins un llom (4,8Km – 2.830m) i després de vorejar un fondet, majoritàriament sempre saltant roques, finalment amb un tram més empinat en que fas un pas i mig enrere, arribo fins la cresta. Una cresta a la que s’hi pot accedir per diferents canals i de diferents dificultats, des de una més empinada fins quasi el mateix Comaloformo a altres més senzilles però més apartades del mateix. Un cop a la cresta (5,2Km – 2.985m), creuant-la, vaig deixar la motxilla i cap el Comalofomo. Un altre cop, tot i tenir varies opcions per anar-hi, per la vessant occidental, en algun punt o altre es fa necessari l’ús de les mans i pot haver una “bona” vista cap a baix.

Des del cim del Comaloforno (NE)
Des del cim del Comaloforno (NE)

Pic Comaloforno (5,5Km – 3.033m), sostre comarcal de l’Alta Ribagorça i també inclòs dins dels 100 cims de Catalunya. Tot i no ser, el més “bonic i afamat” de, podíem dir la cresta dels Besiberris, si que és, juntament amb els Besiberri Sud, els dos més alts de la mateixa.

Des del cim del Comaloforno (SO)
Des del cim del Comaloforno (SO)

En acabar, retorn a recollir la motxilla (5,7Km – 2.983m) i continuar cap al Besiberri Sud. I el mateix, varies opcions, sempre per la part occidental, depenent de les ganes que tinguem de pujar i baixar, però si no ens volem complicar, més senzill.

Des del cim del Besiberri Sud (E)
Des del cim del Besiberri Sud (E)

Pic de Besiberri Sud (6,0Km – 3.024m), com ja he comentat, tot i no ser el més “remarcat”, és el més alt dels tres Besiberri i la seva cresta. El cim més “destacat” per bonic i esvelt és el Besiberri nord, a l’altre “extrem”, i separats per una “espectacular” cresta, de la que es gaudeix “visualment” des de aquí, així com tots els cims del voltant. El Punta Alta de Comalesbienes de tu a tu a l’altre costat de la vall de Boí, com així mateix de tot els cims del Parc d’Aigüestortes. I més apartats  els cims de la Maladeta i els Vallivierna, amb la vall de Anglios, per on vaig acabar la travessa dels Pirineus l’any anterior.

Des del cim del Besiberri Sud (O)
Des del cim del Besiberri Sud (O)

I novament, després de gaudir del espectacle i de la solitud del restaurant d’alçada, emprenc la baixada (O) per la vessant dels estanys de Gémena. Primer, baixada reblossa i empinada fins el coll de Abellers (6,3Km – 2.892m). Allí giro a l’esquerra (S), deixant a la dreta (N) el sender que va per la vall de Besiberri al refugi de Besiberri i el Conangles. Continuo baixant per un empinat fondet saltant roques per un laberíntic camí, i esquivant els diferents ressalts per l’esquerra (E), fins arribar finalment a l’estany de Gémena de baix (9,0Km – 2.255m) on ja trobo el que es podia denominar un sender. Després de baixar el que podíem dir l’ultim ressalt on està el Salt de Llubriqueto, arribo al el Pla i la cabana de Llubrieto (10,7Km – 2.003m), i des de on, creuant el torren també de Llubrieto ja emprenc la bonica i boscosa baixada cap a Caldes de Boí.

Gaudint del silenci i la grandiositat. (I de l'entrepa)
Gaudint del silenci i la grandiositat. (I de l’entrepà)

Deixant a la dreta el sender més marcat que me hagués portat a Caldes directament (13,1Km – 1.530m), continuo recte per un altre no tant definit, però que em porta fins la cabana del punt d’informació del Parc de Cavallers (13,3Km – 1.507m). Allí, creuant la carretera i el torrent, continuo pel PR que creua el campament de Toirigo i es dirigeix cap a la pressa de Cavallers (16,1Km – 1.705m).

Estany de Gémena de baix
Estany de Gémena de baix

Una “volteta” fantàstica i grandiosa, com ho eren les muntanyes visitades. Però lenta i entretinguda, per les “vistes” i per tenir que “aguaitar” per on anar, tal com son els Pirineus purs i durs, sense un camí definit i clar. Fins els estanys de Gémena, quasi es podria dir que de roca a roca i continuo per que si no, no avanço, i amb algun passet per la cresta, que si no tens por a les alçades, sense massa problema, però que requereix l’ús de les mans, i si passes allò que no passa mai, o sols passa als altres, anant be, et podries emportar un bon “ensurt”.

Vall de Llubriueto i de Boí
Vall de Llubriueto i de Boí

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 17,8km.
Altura màxima: 3.036m i mínima: 1.507m.
Desnivell ascendit i descendit: 1.712m.

Arxiu per visualitzar el rastre i la volteta a Google Earth

Mapa recorregut InstaMaps ICC

Més fotografies:

Fotos 50000iunafoto

G.R.P. Andorra, el G.R. de un país

26-30 de juny de 2019

Havent superat prou “be” la prova “de cames” anterior, ara un altra “d’aguant”.
Després de fer un pacte amb el “diable” per alinear els planetes per poder-me escapar una setmaneta abans dels mesos forts de l’estiu per evitar la gent, resulta que em va permetre gaudir de una setmana fantàstica, una setmana que va ser més pròxima a “infernal”, per temperatura i “feina”.

Vall del Valira a Aixovall
Vall del Valira a Aixovall

La prova, un tomet a Andorra pel G.R.P., el GR de un País. Una volteta de 120km amb quasi 8.300m de desnivells de pujada i uns tants altres de baixada.

360º, Aixàs i vall d'Os de Civís
360º, Aixàs i vall d’Os de Civís

Un GR en el que, segons la seva pròpia descripció, conflueix en alguns trams amb els dos GR que creuen Andorra, el GR7 i el GR11, i altres transfronterers com la Alta Ruta Pirinenca, tots ells efectuats en temps passats.
Seguin amb la seva pròpia descripció, el GRP d’Andorra es divideix en 7 etapes d’entre 12 i 20 km cadascuna, seguint rutes de senderisme de diversa dificultat i durada, i pernoctant en refugis d’alta muntanya.

360º, Coll d'Obac i vall del Valira
360º, Coll d’Obac i vall del Valira

La idea, disposava de 7 dies, 1 per pujar, 5 de volta i l’altre per poder baixar. 5 dies de marxa i per no encantar-se, tot un repte. I com sempre, jo fent els meus plans al reves del com es fa “normalment”, tampoc era una volta “normal”. No és una volteta per prendre a la lleugera, tot i no tenir “dificultat tècnica”, és una volteta de “altes” muntanyes i colls, i “profundes” valls, sobre tot quan estàs dalt, i això és un seguit. Ara, si anem “preparats”, tenim una extensa xarxa de refugis bàsics en llocs encantadors i perfectament mantinguts.

360º, Pic d'Enclar
360º, Pic d’Enclar

– Primer dia, AixovallRefugi Comapedrosa.

Aixovall (0,0Km – 940m) Uns dels llocs normals de inici. Encara fosc emprenc la marxa, ja preveia una jornada llargueta. Després de visitar la part superior de la ferrata de Aixovall (0,7Km – 1.018m), baixada a la Margineda (1,6Km – 950m) i pressa de contacte del que son les pujadetes als Pirineus. Una pujadeta sense respir fins Coll Jovell (4,7Km – 1.586m) i en vistes de la barrancada d’Os de Civís, una barrancada a la vessant d’Andorra i afluent del Valira i amb la població de Os de Civís que depen administrativament de Catalunya, i del que l’accés “normal” per carretera és per Andorra. Després de una baixadeta per recuperar l’alè fins Aixàs (5,7Km – 1.530m), a continuar pujant sense pietat, la sort, l’ombra dels pins. Coll d’Obac (7,5Km – 2.140m) i Bony de la Costa del Sodorn (8,1Km – 2.239m), va, que ja tinc la primera pujadeta.

360º, Portella de Sanfonts
360º, Portella de Sanfonts

Ep!!!, on va aquest caminet per aquí avall?, deixem el llom per encaminar-nos avall per poder ascendir fins el cim per una canaleta rocallosa equipada amb cadenes. Suposo que més per fer de baixada i donar tranquil·litat i seguretat, o en altres condicions climàtiques, més que per la seva necessitat, de baixada té que fer “frente” per la seva “verticalitat”, però es puja fàcilment sense la seva ajuda. Bony de la Pica o Pica d’Os (9,3Km – 2.402m) i llarg llom fins el Pic d’Enclar (10,2Km – 2.388m), aquest és el més meridional dels cims de més de 2.000m. en la vessant  de La Valira i a la frontera amb el Pallars. Ja tenim la primera pujadeta, des de Aixovall sols han estat 1.500m de pujadeta, ja ho tinc, fins 8000 ja no en queden tants. Baixada fins la Collada Montaner (11,5Km – 2.078m) i continuem-hi, després del pujat, podíem dir planers fins el Coll de Botella (15,7Km – 2.069m), abans em creuat les pistes de Vallnord-Pal, llavors utilitzades per fer descens amb bicicletes de muntanya, i l’únic lloc on vaig trobar aigua a la Solana dels Llampells.

360º, Torrent del Padrosa
360º, Torrent del Padrosa

Si vaig superar la prova del canvis d’aigües sense descomposicions, és que crec que ja estic “vacunat” pel que vingui, les vaig veure de totes les maneres i totes les classes. Al coll de Botella, carretera, restaurant i “multitud” de gent, a passar depresa i amunt un altre cop, anem per la ultima pujadeta d’avui, primer fins el Port Negre (18,8Km – 2.454m), baixadeta un altre cop i contacte encara amb la neu per tornar a pujar un altre cop fins el Port Vell (19,8Km – 2.494m) i la Portella de Sanfonts (20,4Km – 2.579m), i dos cims que em saluden, però ja tenia prou “vistes”, no estava el cos per més pujadetes i el sopar me esperava, a veure si em quedaré sense. Sols em quedava la baixada fins el refugi de Comapedrosa (22,1Km – 2.267m). Primer dia superat, però ben arreglat de “papers”.

360º, Pic de Percanela
360º, Pic de Percanela

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 25,6km.
Altura màxima: 2.588m i mínima: 940m.
Desnivell ascendit: 2.469m. i descendit: 1.131m.

360º, Coll de la Burna
360º, Coll de la Burna

– Segon dia, Refugi Comapedrosa – Refugi Borda de Sorteny

I tot i tenir “pensat” ascendir al cim més alt d’Andorra i carregar fins el piolet per la possible neu de la baixada pel Forat dels Malhiverns, al final desisteixo, ja hi he estat tres cops i més val “guardar” forces.

360º, Pla i refugi de l'Angonella
360º, Pla i refugi de l’Angonella

Avall pel Torrent de Pedrosa i la vall de Arinsal fins la Borda de les Agunes (2,9Km – 1.760m), darrera deixo els “cims alts” andorrans. Cims que dominen les profundes valls andorranes i creuats fent el GR-11 per la Portella de Baiau.

360º, Pic de la Serreta
360º, Pic de la Serreta

I amunt un altre cop, per, passant pel refugi les Fonts (5,3Km – 2.200m) i deixant ja darrera la vall d’Arinsal, pujar primer fins el Pic de Percanela (7,3Km – 2.494m), després passar pel Pic del Clot del Cavall (7,9Km – 2.586m) i arribar fins el coll de la Burna (8,5Km – 2.588m). I un cop allí, avaaaaall!!!!, sols era una baixadeta de quasi 1200m fins Llorts. Una baixadeta calorosa i asfixiant a la vall d’Ordino, tot i anar en part per baix del arbrat, el sol escalfaba igual.

360º, Vall de Ransol i Rorrent de Meners
360º, Vall de Ransol i Rorrent de Meners

Baixo per la bonica zona dels Estanys de Angonella, el refugi del mateix nom (10,6Km – 2.239m) i el seu torrent, també.
Llorts (13,9Km – 1.435m) i carretera a el Serrat i Vallnord-Arcalís.

360º, Vall de Ransol i refugi dels Cóms del Jan
360º, Vall de Ransol i refugi dels Cóms del Jan

I canvi de terç, amuuuuuunt!!!. El Serrat (17,1Km – 1.565m). I contacte amb un antic camí ja conegut, la A.R.P., i vaig venir des del coll de Envalira i continuar per la vall del Tristania. Continuo per la vall de Sorteny per un bonic sender que va per la part boscosa, i Pla i Refugi de Sorteny (20,8Km – 1.969m). Lloc esplèndid per l’entorn i refugi fantàstic igual que el seu tracte. – Em comenten, “Normalment fem sopa, però amb el calor que fa em pensat que millor una bona amanida de primer”, i que amanida!!!, em vaig posar les “botes”. Moltes mercès.

360º, Tossa de Caraup
360º, Tossa de Caraup

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 22,1km.
Altura màxima: 2.607m i mínima: 1.434m.
Desnivell ascendit: 1.581m. i descendit: 1.759m.

360º, Vall d'Incles
360º, Vall d’Incles

– Tercer dia, Refugi Sorteny – Refugi de Juclar.

Etapa com ja he comentat, “coneguda”. Primer pujadeta pel Torrent de la Serreta fins la collada de Meners (4,4Km – 2.712m), i allí, ara si “repetició”, el dia s’ho mereixia, l’ultim cop no vaig poder gaudir de la vista, avui si, fantàstica panoràmica al voltant, Pic de la Serreta (4,9Km – 2.913m).

Vall d'Incles
Vall d’Incles

I després de gaudir de les vistes del dia, avaaaaaaa!!!! Novament, però pel bonic circ i el Torrent de Meners. Fins el Refugi dels Cóms de Jan (9,3Km – 2.233m) i la vall de Ransol.

360º, Estanys del Siscaró i Pas de les Vaques
360º, Estanys del Siscaró i Pas de les Vaques

I de allí, novament, amuuuunt!!!!, aquest cop fins el llom i el pic de la Tossa de Caraup (12,8Km – 2.644m). I sense massa temps a perdre, avall cap a la vall de Incles, passant per l’estany i refugi de Cabana Sorda (14,2Km – 2.310m), arribar fins el fons de la vall d’Incles (16,6Km – 2.030m), per tornar a tirar amunt, em quedava encara la ultima empinada pujadeta fins el refugi del Juclar (19,6Km – 2.318m), un refugi situat en una bonica zona de llacs, com altres.

360º, Port Dret
360º, Port Dret

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 18,5km.
Altura màxima: 2.713m i mínima: 1.911m.
Desnivell ascendit: 1.802m. i descendit: 1.404m.

Vall del Valira d'Orient des dels Plans de Massat
Vall del Valira d’Orient des dels Plans de Massat

– Quart dia, Refugi Juclar – Refugi l’Illa

I continuo per camí “conegut” efectuant un “franqueig”, també equipat un tram en cadenes, que, amb les meves condicions climatològiques, sense massa necessitat, però en altres, la veritat, és que una “patinada”, podia ser “greu”.

Vall del Valira d'Orient
Vall del Valira d’Orient

Aquest em porta fins la bonica zona també coneguda del Pla del Siscaró i refugi (2,2Km – 2.145m) i amuuuuunt!!!, per, passant pels l’Estanys del Siscaró  (3,5Km – 2.330m) arribar al Port Dret (5,1Km – 2.568m) i el seu llarg llom que porta fins el Pic de Maià. Però jo vaig abandonar abans (5,9Km – 2.588m) per baixar, després de creuar la carretera del Port d’Envalira (8,3Km –  2.000m) fins  el fons del Valira d’Orient (8,7Km – 1.965m) pels Clots de Massat.

360º, Estanys dels Pessons
360º, Estanys dels Pessons

Allí, novament, amuuuuunt!!!!, fins el Refugi Pla de les Pedres (9,6Km – 2.150m) i continuar més suaument adreçant les pistes de Grandvalira, però sofrint del terra i un sol ardent sense cap ombra.
Però aquesta em va portar a possiblement una de les zones més boniques de les tantes que passa. La zona lacustre de origen glacial del Circ del Pessons. Una zona d’estanys rodejats de pins i envoltats d’abruptes cims, i que es mereix el poder-ho gaudir més tranquil·lament. Estany Primer de Pessons (13,5Km – 2.320m) I tornem-hi, amuuuuunt!!!.

360º, Collada dels Pessons i circ
360º, Collada dels Pessons i circ

Després de l’ultim repetxonet empinat, Collada del Pessons (17,5Km – 2.779m) i Pic dels Pessons o del Gargantillar (18,2Km – 2.864m) i fantàstica panoràmica de cims i estanys, i novament avall pel Portell dels Pessons (18,7Km – 2.779m) cap el nou refugi? de l’Illa (20,5Km – 2.480m).

360º, Collada de Pessons i vall de Madriu
360º, Collada de Pessons i vall de Madriu

Un refugi nou del que i tenia molta il·lusió per records del vell. Vaig “forçar” la anada a finals de juny per “evitar” la gent. Anaba de refugi a refugi fent les reserves des del mateix refugi pel següent. Així o varen fer des del Juclar, però pel motiu que fos en lloc de fer-ho per la nit o varen fer al mati al marxar jo.
Arribo al refugi? l’Illa.
– Jo, bones, ja estic aquí, venia per passar la nit.
– Tens reserva?, – Jo, varen trucar ahir des del Juglar.
– Han trucat aquest mati i ja els em dit que estaven complets.
– Jo, home però jo vaig de travessa i voldria sopar i dormir.
– Ja li he dit que estem complerts i no el podem atendre en res, estem preparant el sopar i tenim feina. A baix, si vol, té la part lliure.
– Jo, moltes gracies, vostè perdone per la molèstia.

360º, VAll de Madriu
360º, VAll de Madriu

Tot el que es va parlar. Suposo que en algun lloc ho altre deuen “vendre’s”, com “atenció i servei”.
Ni se en qui, ni li vaig preguntar qui era, però des del meu punt de vista va ratllar els mals modes i la completa mala-educació per estar on estava.
Però be, es diu que son el futur dels refugis de Andorra. Però “Refugi??”, i atès per qui? I amb quina “finalitat”?

360º, Pla Estalt Serret a la Vall de Madriu
360º, Pla Estalt Serret a la Vall de Madriu

Jo, com “autosuficient” que me agrada ser, em va fer un favor, vaig alleugerar més la motxilla. Sempre peco de portar més del que em fa falta, i vaig poder gaudir del verdader refugi per tot sol, la seva tranquil·litat i els meus records, no com al “pis de sobre”.

360º, Collada de la Maiana
360º, Collada de la Maiana

I fins i tot  compartir records de altres temps i el present amb una estona de companyia. Estan sopant va venir un altra persona, era de Manresa i estava amb un grup de companys de un centre excursionista d’allí. Era una persona encara més major que jo. Va baixar per també recordar els vells temps on se havia quedat en altres èpoques anteriors.
Varem comentar muntanyes i camins, i en que se ha convertit a dia de avui la muntanya, en molts de casos i molta gent en un “estadi” o un “parc d’atraccions”, i que possiblement, en aquests temps, els que estem caducs som nosaltres.
I agrair-li que me va oferir el que em pugues fer falta, no com algun altre “individuo”.

360º, Vall i refugi de Perafita
360º, Vall i refugi de Perafita

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 23,1km.
Altura màxima: 2.861m i mínima: 1.866m.
Desnivell ascendit: 1.621m. i descendit: 1.400m.

360º, Estany de la Nou
360º, Estany de la Nou

– I cinquè i ultim dia, Refugi de l’Illa – Aixovall

I al mati següent un altra cosa a agraïr, el poder sortir abans. L’esmorzar a les 7. Avui un altra jornada extra. Quan al pis de dalt encara estaven tots dormin, jo ja vaig pillar l’endante.

360º, Vall i refugi de Claror
360º, Vall i refugi de Claror

Un altre camí arxi-conegut, del GR7, GR11 i últimament de una caminadeta de les caminades de resistència, la marxa de Cap de Rec. Un camí que creua la vall del Madriu-Perafita-Claror, declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO.
Una baixadeta per la llarga i bonica vall de Madriu fins el Pla de Estalt Serrer (5,0Km – 2.055m). Allí, amunt cap a la Collada de la Maiana (7,1Km – 2.426m) i avall cap el refugi de Perafita (10,1Km – 2.200m)

360º, Vall de Claror
360º, Vall de Claror

I de allí, passant pel bonic Estany de la Nou (9,8Km – 2.240m), cap el també fantàstic Refugi de Claror (11,4Km – 2.260m). Per continuar amunt pel torrent de Claror fins el Port Negre (13,4Km – 2.605m) i de allí ascendir a l’ultim cim de la volteta, el Pic Negre d’Urgell (13,9Km – 2.698m) amb unes fantàstiques vistes de la Cerdanya i el Cadi.

360º, Port Negre
360º, Port Negre

Ara si que ja podia dir que quasi tot era “costa avall”, però avall, avall que era. I pensar que la volta “normal” és pujar per aquí. Particularment la part més poc atraient i fea.
Fins la collada de Pimes (18,8Km – 2.141m), un llarg llom per unes pistes utilitzades i destrossades per 4×4, quads i motos.

360º, Pic Negre d'Urgell
360º, Pic Negre d’Urgell

Després Refugi de Roca de Pimes (19,2Km – 2.171m), i Naturlandia (20,8Km – 2.055m), un parc d’atraccions de muntanya.  I a partir de allí, hi ha més pel bosc, i fins quasi Juberri (24,7Km – 1.370m). per un sender utilitzat i també destrossat per motos i bicicletes.

360º, Camp Borrut
360º, Camp Borrut

I a partir de allí ja quasi es podia dir que tot el trajecte adreçant carreteres i pistes, Aubinya (26,9Km – 1.270m), i més jo, que vaig adreçar l’ultima pujada que voreja Sant Julià de Lòria, per baix per la carretera, Sant Julià de Lòria (30,3Km – 929m) i finalment Aixovall (31,6Km – 940m).

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 33,5km.
Altura màxima: 2.697m i mínima: 925m.
Desnivell ascendit: 1.205m. i descendit: 2.645m.

Vall del Valira i Juberri
Vall del Valira i Juberri

Així completava la volteta a un país dels Pirineus. Comprovant afirmativament que és prou dureta i exigent. Tot i a aquesta època no tenir cap complicació remarcable, que no sigui la normal del terreny per on et mous, i que per poder gaudir molt més de la gran varietat de paisatges hagués fet falta molt més temps.

Estadístiques de GPS en total:
Distancia recorreguda, 122,8km.
Altura màxima: 2.913m i mínima: 925m.
Desnivell ascendit i descendit: 8.678m.

Arxiu per visualitzar el rastre i la volteta
amb 50 panoràmiques a Google Earth

Mapa recorregut InstaMaps ICC

Més fotografies:

Fotos 50000iunafoto

Juny, El Temps per una finestra

Diu i “Viva el sol i el caloret”. Però clar, això els que poden estar a la fresqueta.
Canvi climàtic, “Que va, que va!!”. Això sempre ha passat.
Que no quedi gel als pols. Millor, tindrem més mar per navegar i contaminar. I els pobres ossos polars, que emigrin.
Que fins les plantes no sàpiguen a quina estació estan, o ens estem omplin “d’animals estrangers”, això es la globalització.
I ploure?, per què, per destorbar i fer mal. Nosaltres no fem el que volem, ens en fotem del clima i dels Tractats de “bones intencions”.
Que sembrem? Això recollirem i recolliran els que vindran darrera.
Viva el segle XXI, la intel·ligència i el raciocini.

De moment, aquí un nou mes, el temps passat per dos finestres.

TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Nord
TimeLapse càmera web Sud
TimeLapse càmera web Sud

VI Festival Endansa’t 2019

I dins del marc del VI Festival Endansa’t, simplement el recull de tres de les fantàstiques actuacions de les seves ballarines.

Endansa't
Endansa’t

I com sempre agrair-los, a ells i a tots els que ho fan possible, el treball, esforç i temps dedicat per encantar-nos i poder gaudir amb els seus valls i alegria.

Moltes gràcies a tots ells.

Euphoria
Euphoria
Wild Dances
Wild Dances
La Venda, amb totes les "artistes"
La Venda, amb totes les “artistes”
I tres entre les "ballarines"
I tres entre les “ballarines”

Volteta a la serra de Bestracà

14 de juny de 2019

I pel dia següent,  la serra de Bestracà, què, com passa als Port i molts altres llocs, en temps no massa llunyans, diu que concentrava un gran numero de masies disperses, avui tot abandonat i derruït.

Cresta del Gall
Cresta del Gall

Al punt més elevat, el Puig de Bestracà o també anomenat de Mastracà, es troben les ruïnes de un antic castell amb, al seu interior, la capella de Sant Julià, i a la vessant meridional de la serra l’ església de Sant Andreu.
La “volteta” normal és sortint de Oix i passant per l’església de Sant Andreu pujar al cim, per baixar per la vessant nord i, passant pel Pla de Plansesilles, visitar uns roures centenaris i l’església de Sant Miquel d’Hortmoier.

Cresta del Gall
Cresta del Gall

Però hi ha un altra “possibilitat”, és arribar-hi per la “Cresta del Gall”. Una prou llarga carena rocallosa que hi puja des de la riera de Beget. Carena sense massa dificultat, però no apta per gent amb aprensió a les altures, té algun passet de grimpada amb pati i aèria, però és prou bonica i distreta, i va be per fer “exercici i estiraments”.

Cresta del Gall, cresta de Ferran, coll de Talaixà i Bassegoda
Cresta del Gall, cresta de Ferran, coll de Talaixà i Bassegoda

(0,0Km – 418m) Començo la caminada des de Oix per la carretera que es dirigeix a Beget (NE).
(0,7Km – 418m) Deixo la carretera per agafar una pista que es dirigeix cap a Hortmoier per la riera d’Oix (NE).

Els cims "visitats", Puig de Bestracà, Comanegra i els Puig de les Bruixes i Sant Marc
Els cims “visitats”, Puig de Bestracà, Comanegra i els Puig de les Bruixes i Sant Marc

(3,7Km – 391m) Uns 100 metres abans de l’estret de les cingleres, pista que marxa a amunt l’esquerra (S).
(3,8Km – 292m) Grau d’Escales, estretor que separa les cingleres de la cresta del Gall i de Ferran.

Cim de Puig de Bestracà
Cim de Puig de Bestracà

El sender comença uns metres abans aquest pas excavat a la roca per poder passar la pista que entra cap el Pla de Plansesilles i l’església de Sant Miquel d’Hortmoier. El sender puja empinat (O) pel mig dels carrasquissos per la vessant meridional de la carena, per posteriorment pujar a la carena per un tram bastant emboscat (4,3Km – 543m). Podíem dir que continua ja sempre per ella amb una successió d’ascensions rocalloses fins que arribem al més elevat de ella (6,4Km – 997m), llavors ja se suavitza el sender i la pendent per dins dels carrasquissos fins que trobem la cruïlla per on es pot pujar normalment (S) (7,6Km – 991m) . Ja sols queda el pujar fins el cim (7,9Km – 1.062m) .

Castell de Bestracà
Castell de Bestracà

Després de visitar-lo vaig recular fins la cruïlla (8,2Km – 991m) i vaig baixar cap Oix pel camí de pujada normal, passant per Sant Andreu (8,7Km – 878m) i Oix (13,8Km – 418m) .

Sant Andreu de Bestracà
Sant Andreu de Bestracà

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 14,8km.
Altura màxima: 1.071m i mínima: 356m.
Desnivell ascendit i descendit, 918m.

Mapa recorregut InstaMaps ICC

Volta per Sant Aniol d’Aguja

13 de juny de 2019

I a l’endemà volta per Sant Aniol. Si el dia anterior li vaig donar la “volteta”, avui tocava la seva visita.

Gomarell o Toll Blau
Gomarell o Toll Blau

Un altre cop, gentilesa de la prohibició de entrar amb el cotxe fins el pont de Sant Valentí, que com també crític que soc amb amb moltes coses, i també de la “societat”, primer la generalista, promocionem i atraiem tota la gent possible, fins i tot aquells que no respecten i tant els dona tot. I després tenim que prohibir i restringir a tothom els “excessos” d’alguns. Perquè la veritat sigui dita, la pista és estreta i per on transcorre es pot gaudir molt millor sense transit ni vehicles, hi ha que, com a “caminant” que em considero, si sols calgués demanar-ho, algun cop algun vehicle aniria directe al “barranc” per la falta de respecte, prepotència i poc mirament que tenen.

Gorges del Citró, Sant Aniol
Gorges del Citró, Sant Aniol

(0,0Km – 282m) El cas és que un altre cop a re-fer el camí que me hagués estalviat si hagués entrat amb el cotxe, i en tenia uns anims. Aquest cop passo el pont de Sant Valentí (2,3Km – 317m) i segueixo la pista que segueix la vall, deixant a la dreta (2,6Km – 319m) la que vaig baixar el dia anterior.

Vall de Sant Aniol d'Aguja
Vall de Sant Aniol d’Aguja

(4,2Km – 355m) Gomarell o Toll Blau. Per la dreta (E), pel costat de l’aigua, marxa el sender a Sant Aniol i per on tornaré. Jo creuo la riera (O) i continuo també el empinat sender que es dirigeix a Talaixà.

El Gorg Fosc
El Gorg Fosc

(5,3Km – 553m) GR-11 un altre cop. Estem al punt anomenat Salt de la Novia. Vall de cingleres, i com pels Ports, abunden els “salts”, de la Novia, del Capella, del Vicari, del burro. Possiblement el més lamentable el de la Novia, es compta que “donzella” que volien obligar a casar-se a contra-cor i va decidir tirar-se de la cinglera.
Continuo pel GR (N), però ja baixant i cap a Sant Aniol, i passant per un sender que va per la cinglera.

Els Salt del Brull
Els Salt del Brull

(7,2Km – 455m) Sant Aniol. A l’esquerra (NO) sender primer per un planell i després pel fons dels estrets de la riera de Sant Aniol al Salt del Brull. M’hi dirigeixo (7,8Km – 476m) i després de gaudir de ell i de “l’ambient”, torno un altre cop aquí (8,5Km – 455m), Sant Aniol “d’Aguja”, topònim derivat del llatí i amb el significat de estret d’aigua entre cingleres. Antic monestir, ermita i fins i tot santuari, degut a les propietats miraculoses de les seves aigües. Lloc on es celebrava l’Aplec dels “Francesos”, per la peregrinació que se hi feia també temps enrere per Pentecosta de gent de l’altra banda de frontera. Després de no poder gaudir massa de la pau i la tranquil·litat del lloc, creuant el pont penjat, ja vaig continuar pel GR i el sender que marxa riera avall (S).

Sant Aniol d'Aguja
Sant Aniol d’Aguja

(9,1Km – 445m) Deixo el GR, que marxa cap el coll de Bassegoda (E). Ja continuo sempre seguin el margens de la riera i creuant els passos excavats a la roca per poder passar (S).

Riera de Sant Aniol
Riera de Sant Aniol

I novament torno a arribar al Gomarell (10,9Km – 355m) i ara ja sols em queda desfer el camí efectuat per arribar-hi fins Sadernes (5,1Km – 282m).

Riera de Sant Aniol
Riera de Sant Aniol

Un altre cop, senders de Itinerànnia, i una prou senzilla i fantàstica volteta amb tots els ingredients, boscos, penya-segats, aigua, ermita, gorges, i un paratge per gaudir de la pau i la tranquil·litat, “si exceptuem la gent”.

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 17,4km.
Altura màxima: 574m i mínima: 260m.
Desnivell ascendit i descendit, 602m.

Mapa recorregut InstaMaps ICC

Volteta a la vall de Sant Aniol d’Aguja

12 de juny de 2019

I havent continuat força temps el “stand-by” per haver encadenat diferents “reparacions”, finalment puc fer una “escapadeta” a continuar darrera els cims i les caminades efectuades per Catalunya.

Pont de Llierca
Pont de Llierca

Aquest cop li toca un altre cop a l’Alta Garrotxa, i la vall de Sant Aniol d’Aguja.
Els cims, inclosos dins de la llista de la FEEC dels 100 cims, eren el Comanegra, el Puig de les Bruixes, novament el Puig de Bassegoda i el Puig de Bestracà.

La idea, una prova “d’esforç” de cames i de “mobilitat” general després del temps passat des de les darreres caminades l’any anterior, i de cara d’afrontar possibles futures escapades als Pirineus a continuar els “estalls” que vaig deixar l’any anterior.

Cruïlla al coll de Talaixà
Cruïlla al coll de Talaixà

La vall de Sant Aniol, una bonica i espectacular vall envoltada de cingleres i fagedes, i al fons de la qual, al costat de la riera, es troba la ermita de Sant Aniol, antic santuari i lloc d’antigues peregrinacions i aplecs.

Lloc que vaig conèixer fa anys al passar-hi i dormir-hi quan vaig fer el primer tram del GR-11 de Camprodon a Llança, acompanyant a un “veritable” caminant, i no de “esportistes” com abunda tant avui en dia.
I que, com passa quan fas travesses, llocs que coneixes de “pas” i molts de cops no saps ni com arribar-hi, ni situes exactament on es troba.

Talaixà
Talaixà

– Aquest cop la primera jornada, la volteta als cims i la vall de Sant Aniol.

(0,0Km – 289m) No havent pogut passar amb el cotxe de Sadernes, antic nucli pertenent a dia de avui a Sales de Llierca, vaig començar la caminada des de allí per la pista que entra per la riera de Sant Aniol.
(2,5Km – 317m) La deixo per continuar (O), creuant el pont de Sant Valenti, pel sender de Itinerànnia que porta a Talaixà.
(5,8Km – 753m) Coll de Talaixà i cruïlla, el GR-11 que va de Beget a Sant Aniol. El creuo (N) i continuo per, també, un magnífic sender marcat per Itinerànnia que creuant Talaixà (6,0Km – 780m), un antic poblet situat en un collet amb unes espectaculars vistes, i passant pel costat esquerra (O) de l’església de Sant Marti,  em permet passar, després de una fantàstica pujada, pel Puig de Sant Marc, (9,9Km – 1.327m), el Puig de les Bruixes, (11,3Km – 1.392m), i després de deixar-lo al coll del Pla de la Serra (12,7Km – 1.383m), pujar finalment el Comanegra (14,5Km – 1.557m.)

Barrancades de Sant Aniol des del Puig de Sant Marc
Barrancades de Sant Aniol des del Puig de Sant Marc

Sense haver obtingut la visió que volia del Canigó ni de ser tampoc un cim amb una gran visió panoràmica al seu voltant, torno enrere als meus passos fins un altre cop el coll del Pla de la Serra (16,7Km – 1.371m), on deixant el sender per on he pujat continuo descendent per un empinat sender que es dirigeix a la Manere (N), amb alguna marca però poc definit. Aquest em permet baixar fins trobar una antiga pista al coll de les Falgueres (17,6Km – 1.187m) i per la que continuo fins el coll Pregon (18,0Km – 1.127m),.

A la dreta cim del Puig de les Bruixes i al fons el Comanegra
A la dreta cim del Puig de les Bruixes i al fons el Comanegra

Allí deixo la pista que porto i que continua a l’esquerra avall (N), per agafar-ne un altra a la dreta (E) que entra a una plana esplanada, i que, per l’altra part, continua en un planer i bonic sender entre el bosc. Va per la vessant de la carena de Sant Aniol i de coll en coll, Coll de Llistonar ((19,4Km –1.088m), coll del Boix, ((20,7Km – 1.142m) i Pla de la Muga (21,9Km – 1.208m).

Cim del Comanegra
Cim del Comanegra

Després de visitar la capçalera del Torrent de la Muga i tornar enrere, sender (E) cap el coll del Faig de Migjorn (23,4Km – 1.102m), i en arribar-hi sender cap el Sobiràs (E) , un fantàstic sender però per una empinada vessant de la Baga del Casso no massa recomanable si està “fangós”, com quan hi vaig passar jo.
En arribar al Sobiràs (25,4Km – 864m), sender cap a la Muga (NE) pel costat del Torrent del Clot de Sant Corneli, però en arribar a una pista (26,0Km – 757m), el deixo per continuar amunt per ella (E) per anar a trobar-me amb el sender (27,0Km – 804m) ja de Itinerànnia que va de la Muga a Sant Aniol o Albanyà.

Carena del Puig de les Bruixes al Comanegra. Al fons el Bassegoda
Carena del Puig de les Bruixes al Comanegra. Al fons el Bassegoda

Coll de Prior (28,0Km – 816m) i uns metres més endavant cruïlla (28,3Km – 835m), a la dreta (S) i avall cap a Sant Aniol i Sadernes, a l’esquerra i pujant (E), Albanyà, Sadernes i també el Bassegoda.
Jo amunt, coll de l’Abellar (29,3Km – 818m), el pla de Creu de Principi (31,3Km – 1.052m) i GR-11 (33,8Km – 1.108m), que ve de Albanyà a Sant Aniol. Jo per la pista i cap a Albanyà (SE),  i coll de Principi (34,5Km – 1.127m), i decisió, amunt cap al Bassegoda, tot emboirat i tapat, o per la pista cap el coll de Bassegoda i Sadernes. Pujar per pujar i no poder gaudir de la vista ni de la “posta de sol”, quedem que me “esperarà” un altre cop fins que torni per poder gaudir de ell.

Torres de Cabrenç
Torres de Cabrenç

Ara avall (S) fins el coll de Bassegoda (35,6Km – 1.102m), cruïlla de pistes i el GR-11 que marxa cap a Albanyà (SE). Jo continuo per la de la dreta (SO) avall fins el coll de Riu (37,7Km – 992m), on torno ha agafar la de la dreta (O) i que ja em porta fins la pista de Sant Aniol i finalment Sadernes (46,6Km – 289m).

Caminant pel bosc
Caminant pel bosc

Una senyora volteta per llargada i espectacularitat, sense haver-me pogut encantar en gaudir-la. Majoritàriament per senders de la fantàstica Xarxa de Itinerànnia. Els dos trams més “delicats” serien la baixada del Pla de la Serra al coll de les Falgueres, per la pendent i la fullaraca, i el del coll del Faig del Migjorn al Sobiràs, també per la forta pendent i lliscant al estar humit.

Capçalera torrent la Muga
Capçalera torrent la Muga

Estadístiques de GPS:
Distancia recorreguda, 47,9km.
Altura màxima: 1.558m i mínima: 260m.
Desnivell ascendit i descendit, 2.398m.

Mapa recorregut InstaMaps ICC

Audicions musicals de fi de curs d’instruments

I continuant amb un altra de tantes “excepcions” a la regla que a mi em sembla generalitzada del món, i que com també he dit altres cops, l’omple de música i de alegria, són les audicions musicals dels estudiants de música, del que la present sols és una petitíssima mostra dels que són i hi ha.

Full Audició flauta i guitarra
Full Audició flauta i guitarra

Aquest esta referida amb una jove saga “familiar” que no se d’on ha sortit. Les primeres son de l’audició dedicada a flauta i guitarra de l’Escola i Conservatori de Música de Tortosa, i posteriorment de l’audició efectuada de piano i flauta efectuada a l’Escola de Música de Joventuts Unides de La Sénia

Alumnes d'instrument audició Joventuts Unides
Alumnes d’instrument audició Joventuts Unides

Unes esplèndides i fantàstiques audicions en uns “marcs” carregats també de historia, el Palau Despuig de Tortosa i antic edifici on es troba situada l’escola de música a La Sénia.

Serveixi també la present per donar-los les gràcies i felicitar-los pel seu esforç i al temps de dedicació, a ells, a molts altres com ells però amb uns altres instruments, i a tots els seus pares i professor per fer-ho possible i donar-los la possibilitat i les ensenyances  per poder fer i gaudir de un món millor, encara que sols sigui harmònica i musicalment.

Audició flauta i guitarra de l’Escola i Conservatori de Tortosa
————————————————

Improvisacions sobre el tema de Greesleeves
Improvisacions sobre el tema de Greesleeves
De Petita serenata nocturna, - Allegro, W.A. Mozart
De Petita serenata nocturna, – Allegro, W.A. Mozart
De Petita serenata nocturna, - Romanze i Menuetto, W.A. Mozart
De Petita serenata nocturna, – Romanze i Menuetto, W.A. Mozart

– Audició Escola de Música de Joventuts Unides, La Sénia
———————————————

- Marxa, M. Blancafort
– Marxa, M. Blancafort
- Souvenir russe, op. 60, Ernesto Köhler
– Souvenir russe, op. 60, Ernesto Köhler

Jocs Florals Escolars de Catalunya 2019

Que es pot esperar de un món o societat, des de el meu punt de veure, on majoritàriament  sols es valora tot el que sigui físic o material, i la resta tot es qüestiona i queda en un per què o per què serveix?.

Els "millors" seleccionats comarcals
Els “millors” seleccionats comarcals

Tot i que, bo soc jo també qüestionant moltes coses, afortunadament encara queden joves i professors, que, en un món tecnològic del segle XXI on pareix que ens mesurem per qui té el mòbil més gran i qui està més al corrent del que hi passa, sinònim de qui hi perd més el temps, (sempre em poden intentar convèncer de la seva “necessitat”), encara hi ha gent que promou el pensar, reflexionar, raonar, comunicar, expressar unes idees i uns ideals mitjançant unes paraules escrites com es feia antigament.

La "finalista" comarcal en la seva categoria
La “finalista” comarcal en la seva categoria

I una d’aquestes activitats son els Jocs Florals escolars de Catalunya adreçada als alumnes dels centres d’educació primària i secundària, i en que es valoren i es premien els millors treballs literaris i modernament també audiovisual, i on, l’origen dels mateixos es remunta a temps passats en que concorrien trobadors i poetes.

Els "seleccionats" del I.E.S. La Sénia amb els seus "mestres"
Els “seleccionats” del I.E.S. La Sénia amb els seus “mestres”

Actualment es convoquen també amb l’objectiu de potenciar i estimular l’expressió i producció escrita i fomentar una tradició cultural pròpia i arrelada al país, i gracies a la voluntat i feina d’alguns alumnes i professors.

Els "seleccionats" de Catalunya en la seva categoria
Els “seleccionats” de Catalunya en la seva categoria

I tot i que com he dit al principi, molts qüestionaran el per què i per què serveix, i possiblement no serveixi de molt, sols pel mero fet de participar ja demostra un interès, una voluntat i un valor inqüestionables, i ja no és qualsevol cosa, i si a sobre es pot arribar a ser escollit “finalista” i estar entre els “millors” de tot Catalunya, ja és una GRAN cosa.

Els "millors" de tot Catalunya 2019
Els “millors” de tot Catalunya 2019

Com sempre, amb tota la modèstia i admiració, moltes felicitats a tots i cada un dels participants, i als seus professors, sense els quals, sense la seva ajuda i “ensenyaments” tampoc seria possible.